{"id":2746,"date":"2018-05-25T12:25:32","date_gmt":"2018-05-25T10:25:32","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2746"},"modified":"2018-05-25T12:25:32","modified_gmt":"2018-05-25T10:25:32","slug":"despertat-terribas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/despertat-terribas\/","title":{"rendered":"Desperta’t, Terribas"},"content":{"rendered":"

Sovint hem parlat en els nostres articles de multitud de verbs que per influ\u00e8ncia de l’espanyol s’usen en forma pronominal quan l’\u00fas genu\u00ed catal\u00e0 \u00e9s el no pronominal. D’usos pronominals fruit de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol n’hi ha una tracalada. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha el cas contrari: alguns verbs, no gaire, que l’espanyol usa sense pronom quan el catal\u00e0 genu\u00ed els fa servir amb pronom. I aqu\u00ed tamb\u00e9 apareix la interfer\u00e8ncia que ens altera la sintaxi. \u00c9s el cas d’entrenar\u00a0<\/em>(un futbolista que \u00abentrena\u00bb cada dia), una incorrecci\u00f3 que afortunadament ja \u00e9s prou denunciada i esmenada, encara que no amb el succ\u00e9s desitjable.<\/p>\n

Ara denunciar\u00e9 un altre cas semblant, que poden sentir cada dia de bon mat\u00ed els qui escolten \u00abEl mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio\u00bb, condu\u00eft per M\u00f2nica Terribas. \u00c9s la salutaci\u00f3 de la jornalista despr\u00e9s dels senyals horaris de les primeres hores del mat\u00ed: Desperta, Catalunya<\/em>. I ja fa molts d’anys que ho podem sentir cada dia; per tant, es tracta d’un veritable bombardament d’una expressi\u00f3 castellanitzant i, a m\u00e9s, incorrecta segons el que s’ent\u00e9n per normativa vigent.<\/p>\n

Despertar<\/em> \u00e9s un verb que pot ser transitiu o intransitiu pronominal. \u00c9s el primer cas quan diem el tro va despertar el nad\u00f3<\/em> o el tro em va despertar<\/em>. \u00c9s el segon cas quan diem m’he despertat a les set<\/em> o desperta’t<\/em>. El que no \u00e9s admissible \u00e9s l’imperatiu\u00a0desperta<\/em>. En el meu entorn, almenys, no he sentit mai ning\u00fa que digui avui he despertat a les set<\/em> o dem\u00e0 he de despertar molt d’hora<\/em>. Sup\u00f2s que els amables lectors tampoc.\u00a0La resposta l\u00f2gica en aquest cas seria demanar \u00aba qui has despertat\u00bb o \u00aba qui has de despertar\u00bb. Doncs seria la mateixa falta que desperta<\/em> (o desperta, Catalunya<\/em>), encara que en imperatiu potser s\u00ed que hi ha gent que ho diu (si no, no ho diria la nostra intr\u00e8pida jornalista). Si miram el diccionari Alcover-Moll, hi veurem exemples de tots els temps dels dos usos correctes indicats m\u00e9s amunt: \u00fas transitiu i \u00fas intransitiu pronominal. \u00c9s m\u00e9s: el diccionari ens adverteix que \u00abModernament, per influ\u00e8ncia castellana, s’ha usat\u00a0despertar\u00a0<\/i>com a intransitiu\u00bb, i cita Verdaguer (\u00abQuan los moros desperten | al gran cruixit | de les naus que s’inflamen\u00bb i Ruyra<\/span>\u00a0(<\/span>Era que el pare acabava de despertar amb una ratxa de tos\u00bb).\u00a0<\/span><\/p>\n

Coromines (DECLC, s.v. despert<\/em>) es mostra contradictori i un poc desconcertant. D’una banda afirma que \u00abtots estarem d’acord que el catal\u00e0 construeix [despertar] com a reflexiu, a penes mai com a intransitiu, i que si veiem que alg\u00fa escriu (no hi ha perill que ning\u00fa ho digui) [Coromines es va morir sense haver sentit Terribas] despertar<\/em> intransitivament podem creure gaireb\u00e9 a cegues que ho fa per castellanisme\u00bb. I, d’altra banda, considera excessiva l’afirmaci\u00f3 de l’Alcover-Moll sobre la influ\u00e8ncia castellana en els textos de Verdaguer i Ruyra, perqu\u00e8 s\u00f3n \u00abartistes del ritme\u00bb i \u00abescriptors de llenguatge pur\u00bb. Tamb\u00e9 afirma que \u00abno manquen del tot exemples medievals\u00bb de despertar<\/em> intransitiu, sense aportar-ne cap m\u00e9s que el fam\u00f3s desperta ferro<\/em> dels almog\u00e0vers. Nosaltres far\u00edem a Coromines dues objeccions: primera, el fet que dos grans escriptors del segle XIX o XX usin alguna cosa no \u00e9s prova de genu\u00efnitat d’aquesta cosa. Si Coromines ens diu que ara no hi ha perill que ning\u00fa usi un despertar<\/em> intransitiu, m\u00e9s era aix\u00ed en temps de Ruyra o Verdaguer, i ells devien con\u00e8ixer b\u00e9 la llengua popular. Per\u00f2 alguna ra\u00f3 o alguna intenci\u00f3 liter\u00e0ria devien tenir per a escriure el que van escriure, sense percebre que incorrien en hispanisme sint\u00e0ctic, car quan ho van escriure el coneixement de la interfer\u00e8ncia sint\u00e0ctica estava en un estadi inicial (Ruyra) o per comen\u00e7ar (Verdaguer). I n’hi havia. La segona objecci\u00f3 \u00e9s que, encara que hi hagu\u00e9s algun \u00fas medieval de despertar<\/em> intransitiu, aix\u00f2 tampoc no \u00e9s cap argument concloent. Ja en el mateix catal\u00e0 medieval la regularitat dels usos d’aquest verb \u00e9s evident, i, en tot cas la llengua general parlada per gent genu\u00efna n’estableix els usos transitiu o intransitiu pronominal de manera incontestable.<\/p>\n

Ens consta que hi ha gent que ha protestat a la casa per aquesta falta, per\u00f2 el personal de la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals nom\u00e9s fa cas, si en fa, dels seus ling\u00fcistes. La seva b\u00edblia \u00e9s l’\u00c9s a dir<\/em>, per grossa que aquest la digui. No sabem si els correctors han mirat d’esmenar la falta a la presentadora. No hi ha res sobre el tema a l’\u00c9s a dir<\/em>. Podria ser que haguessin temptat d’esmenar-li-la i que haguessin topat amb la forta personalitat resistent de la jornalista, o potser no hi han intervingut. En aquest cas tampoc no sabem si Coromines hi t\u00e9 res a veure. En tot cas, \u00e9s un exemple m\u00e9s de com els principals mitjans p\u00fablics del pa\u00eds no sempre s\u00f3n una eina de redre\u00e7ament i dignificaci\u00f3 de la llengua, que \u00e9s el que haurien de ser, sin\u00f3 un instrument per a la seva deturpaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sovint hem parlat en els nostres articles de multitud de verbs que per influ\u00e8ncia de l’espanyol s’usen en forma pronominal quan l’\u00fas genu\u00ed catal\u00e0 \u00e9s el no pronominal. D’usos pronominals fruit de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol n’hi ha una tracalada. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha el cas contrari: alguns verbs, no gaire, que l’espanyol usa sense […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2746","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2746","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2746"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2746\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2746"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2746"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}