{"id":2738,"date":"2018-05-19T20:32:56","date_gmt":"2018-05-19T18:32:56","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2738"},"modified":"2018-05-25T13:20:52","modified_gmt":"2018-05-25T11:20:52","slug":"no-lleveu-el-verb-llevar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/no-lleveu-el-verb-llevar\/","title":{"rendered":"No lleveu el verb \u00abllevar\u00bb"},"content":{"rendered":"

Llevar<\/em> \u00e9s un verb procedent del llat\u00ed levare<\/em>, que, segons ens diu l’Alcover-Moll, ja en llat\u00ed cl\u00e0ssic tenia les dues accepcions fonamentals del catal\u00e0: aixecar i apartar.<\/p>\n

Amb el primer significat tenim l’\u00fas popular de\u00a0llevar-se<\/em>, aixecar-se el mat\u00ed, sortir del llit. O llevar-se el sol, d’on surt el nom Llevant<\/em>. O llevar la taula, desparar-la; d’on surt el llevant de taula<\/em>, que \u00e9s l’acte d’aixecar-se de la taula despr\u00e9s d’un \u00e0pat i tamb\u00e9 la darrera cosa que es menja en aquest \u00e0pat, substitu\u00eft ara per l’hispanisme postre<\/em>, camuflat al Principat sota la forma feminitzada postres<\/em>. I tamb\u00e9 estufar-se la pasta de farina per la fermentaci\u00f3, significat relacionat amb el mot llevat<\/em>, substitu\u00eft en alguns llocs pels barbarismes llevadura<\/em> i massa mare<\/em>. I encara hi ha altres usos relacionats amb aquest primer significat del mot, que trobareu a l’Alcover-Moll.<\/p>\n

Pel que fa a la segona gran accepci\u00f3, llevar<\/em> significa separar una cosa del lloc on estava situada, unida o adherida: llevar un objecte que fa nosa, llevar la pols a un moble, llevar les taques d’una pe\u00e7a de roba o llevar-se el capell o les sabates. O separar una cosa d’all\u00f2 de qu\u00e8 n’\u00e9s part: llevar la pell a un conill. O desposseir alg\u00fa del que li pertany: llevar els drets civils a un presoner, o llevar-li la condemna exercint la gr\u00e0cia, o llevar els privilegis a un que en posse\u00efa. O suprimir, en general: anyell de D\u00e9u que llevau el pecat del m\u00f3n.<\/p>\n

Totes dues s\u00f3n accepcions essencials de la llengua catalana general i de tots els temps. Totes dues han estat emprades per escriptors de qualsevol lloc i de qualsevol \u00e8poca. Per\u00f2 la segona accepci\u00f3 s’ha perdut en la llengua popular del Principat, i amb aquest significat el mot ha estat substitu\u00eft per treure<\/em>, que carrega el seu significat. Aix\u00ed, una part de la comunitat ling\u00fc\u00edstica diu treure les taques de la roba<\/em> o li han tret el fumar<\/em>, mentre que l’altra part diu llevar les taques a la roba<\/em> o li han llevat el fumar<\/em>. I quan uns parlen de treure una bandera o treure lla\u00e7os grocs, els altres tenen algun dubte sobre si els treuen (al carrer) o els lleven. Fins i tot entre els qui diuen treure el caf\u00e8<\/em> opera algun cop la interfer\u00e8ncia del catal\u00e0 sobre l’espanyol: le han sacado el caf\u00e9<\/em>, que hauria de fer exclamar \u00abde d\u00f3nde?\u00bb. Tamb\u00e9 cal dir que treure<\/em>, o traure<\/em>, (del llat\u00ed trahere<\/em>, que vol dir ‘estirar’), que normalment significa ‘fer anar de dins cap a fora’, ja d’antic envaeix el camp de llevar<\/em>. \u00c9s l\u00f2gic perqu\u00e8 de la noci\u00f3 d’estirar una cosa es pot passar f\u00e0cilment a la noci\u00f3 d’eliminar-la o canviar-la de lloc. A Mallorca, on el verb b\u00e0sic per a ‘eliminar’ o ‘suprimir’ \u00e9s llevar<\/em>, es diuen coses com treure’s la camisa<\/em> o treure’s una cosa del cap<\/em>, tot i que en aquests casos tamb\u00e9 es diu llevar<\/em>.<\/p>\n

Naturalment que \u00e9s ben l\u00edcit de dir treure<\/em> quan el catal\u00e0 general i cl\u00e0ssic diu llevar<\/em>. Per\u00f2 haur\u00edem de pensar si no seria convenient per al b\u00e9 de la llengua general d’anar reintroduint els usos tradicionals de llevar<\/em> on s’han perdut. No hi ha dubte que aquest era el projecte de Fabra i de tots els qui l’han seguit. Basta mirar les definicions i els exemples del seu diccionari (1932) per a verificar que Fabra usa amb tota regularitat el mot llevar <\/em>amb tots els significats:<\/p>\n

\u00abAbans de llevar-li l’ungla li han adormit el dit\u00bb (s.v. adormir)
\n\u00abLlevar els capolls d’una fruita\u00bb (s.v. capoll)
\n\u00abLlevar a alg\u00fa el dret de fer una cosa\u00bb (s.v. dret)
\n\u00abOperaci\u00f3 quir\u00fargica de llevar una part del cos\u00bb (s.v. ablaci\u00f3)
\n\u00abLlevar (a un animal) la seva qualitat de fero\u00e7\u00bb (s.v. amansir)
\n\u00abLlevar el goig\u00bb (s.v. amargar)
\n\u00abLlevar difer\u00e8ncies de rang\u00bb (s.v. anivellar)
\n\u00abLlevar (els obstacles, les dificultats, etc.) que s\u2019oposen a la realitzaci\u00f3 d\u2019una cosa.\u00bb (s.v. aplanar)
\n\u00abDeixar alg\u00fa al mig del carrer: llevar-li tots els mitjans de vida\u00bb (s.v. carrer)
\n\u00abLlevar (d\u2019un l\u00edquid) les subst\u00e0ncies que l\u2019enterboleixen\u00bb (s.v. clarificar)
\n\u00abLlevar all\u00f2 que, en l\u2019estat natural, recobreix (una cosa)\u00bb (s.v. denudar)
\n\u00abLlevar les impureses (d\u2019alguna cosa)\u00bb (s.v. depurar)
\n\u00abLlevar l\u2019accent (a un element accentuat)\u00bb (s.v. desaccentuar)
\n\u00abLlevar el poder (a alg\u00fa)\u00bb (s.v. desapoderar)
\n\u00abLlevar autoritat (a alg\u00fa)\u00bb (s.v. desautoritzar)<\/p>\n

Aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s una petita mostra. No continuu per a no cansar el lector. Per\u00f2 es pot assegurar que Fabra usa amb tota normalitat el verb llevar<\/em> per a la segona de les dues grans accepcions indicades m\u00e9s amunt.<\/p>\n

I un altre gran de la llengua, Coromines, utilitzat pels dissolvents quan els conv\u00e9, va ben en la mateixa l\u00ednia: sobre l’\u00fas de llevar<\/em> d’acord amb la que aqu\u00ed anomenam la segona accepci\u00f3, diu \u00ab\u00das que, sense desapar\u00e8ixer, s’ha debilitat bastant en el Principat, amb tend\u00e8ncia a confondre en un mateix \u00fas llevar<\/em> i treure<\/em>, tend\u00e8ncia malaguanyada com totes les que tiren a abolir distincions ling\u00fc\u00edstiques existents, i en aquest cas veritablement deplorable; amb ra\u00f3 recomanava Careta “llevar<\/em>-se’l barret o la gorra, millor que “treure’s<\/em>, llevar-se la roba<\/em> o millor encara despullar-se<\/em> m\u00e9s que treure’s la roba<\/em>“\u00bb. I continua: \u00abBons escriptors del catal\u00e0 central han seguit sempre usant el verb preferible: “[…] li llevava la por” ([Pere] Coromines).\u00bb (DECLC, s.v. lleu).<\/p>\n

Lamentablement ni els redactors ni els assessors ling\u00fc\u00edstics dels mitjans del Principat, en general, no segueixen el fil dels bons escriptors, ni dels bons ling\u00fcistes, com Fabra o Coromines, cosa que no contribueix a recobrar la integritat de la llengua ni a superar la confusi\u00f3 empobridora entre llevar<\/em> i treure<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Llevar \u00e9s un verb procedent del llat\u00ed levare, que, segons ens diu l’Alcover-Moll, ja en llat\u00ed cl\u00e0ssic tenia les dues accepcions fonamentals del catal\u00e0: aixecar i apartar. Amb el primer significat tenim l’\u00fas popular de\u00a0llevar-se, aixecar-se el mat\u00ed, sortir del llit. O llevar-se el sol, d’on surt el nom Llevant. O llevar la taula, desparar-la; […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2738","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2738","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2738"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2738\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}