{"id":2734,"date":"2018-05-11T23:06:09","date_gmt":"2018-05-11T21:06:09","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2734"},"modified":"2018-05-12T19:54:47","modified_gmt":"2018-05-12T17:54:47","slug":"sobre-gloses-i-glosses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-gloses-i-glosses\/","title":{"rendered":"Sobre gloses i glosses"},"content":{"rendered":"

El diccionari Fabra (1932) du les dues formes. Glossa<\/em> \u00e9s definit com a \u00abMot que requereix una explicaci\u00f3, esp. acompanyat d’aquesta explicaci\u00f3; explicaci\u00f3 dels mots obscurs o dif\u00edcils d’un autor, d’un text; comentari.<\/span>\u00a0|\u00a0PER ANAL.<\/span>\u00a0Amplificaci\u00f3, variaci\u00f3, etc., d’un tema.<\/span>\u00a0||\u00a0Composici\u00f3 po\u00e8tica, amplificaci\u00f3 d’una estrofa, en qu\u00e8 cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o grup de versos d’aquella estrofa; per anal., amplificaci\u00f3, variaci\u00f3, etc. d’un tema<\/span>\u00bb. Glosa<\/em> porta una simple remissi\u00f3 a glossa<\/em> per\u00f2 amb una accepci\u00f3 afegida: \u00abCorranda, can\u00e7\u00f3\u00bb. Segons aquest diccionari, doncs, les can\u00e7ons que fan els glosadors mallorquins s\u00f3n gloses<\/em>, mentre que les explicacions de mots poden ser glosses<\/em> (forma principal) o gloses<\/em> (forma secund\u00e0ria). Aix\u00f2 es mant\u00e9 b\u00e0sicament en el DIEC (edici\u00f3 de 1995), per\u00f2 d’una banda afegeixen noves accepcions a glosa<\/em> (\u00abDisminuci\u00f3 d’una part del contrapunt en la m\u00fasica dels segles xvi i xvii.<\/span>\u00a0|\u00a0Breu o llarga ampliaci\u00f3 d’una melodia o d’un ritme.<\/span>\u00a0\u00bb) i, d’altra banda, afegeix a glossa<\/em> l’accepci\u00f3 de \u00abcorranda\u00bb. D’aquesta manera glosa<\/em> i glossa<\/em> passen a ser sin\u00f2nims de tot. En el DIEC (versi\u00f3 actual) les definicions s\u00f3n les mateixes, per\u00f2 glossa<\/em> cessa de ser una corranda, amb la qual cosa es torna a la situaci\u00f3 del Fabra del 32. D’altra banda, en el Fabra glossar<\/em> \u00e9s fer glosses<\/em>, glosar<\/em> no existeix, un glossador<\/em> \u00e9s un qui fa glosses i un glosador<\/em> \u00e9s un autor de gloses (que ja hem vist que poden ser glosses) o un poeta popular. En el DIEC (1995) les coses s’aclareixen un poc m\u00e9s: glosar<\/em> \u00e9s fer can\u00e7ons populars, glossar<\/em> \u00e9s aclarir amb una glossa o comentari, glosador<\/em> \u00e9s un poeta popular de Mallorca i Menorca, i glossador<\/em> \u00e9s la persona que fa o recull glosses (que segons el diccionari tamb\u00e9 poden ser corrandes). En el DIEC actual les coses s\u00f3n igual, per\u00f2, com que les glosses ja no s\u00f3n can\u00e7onetes, el glossador<\/em> ja no \u00e9s el qui fa aquestes can\u00e7ons<\/em>. En resum, avui, despr\u00e9s d’un llarg cam\u00ed, la cosa s’ha \u00abestabilitzat\u00bb i, segons el DIEC, glossa<\/em>, glossar<\/em> i glossador<\/em> fan refer\u00e8ncia als aclariments o comentaris, i glosa<\/em>, glosar<\/em> i glosador<\/em> fan refer\u00e8ncia a les can\u00e7ons dels glosadors mallorquins i menorquins.<\/p>\n

Per\u00f2 parlem d’aquest llarg cam\u00ed que ara d\u00e8iem. Aquesta distinci\u00f3 entre els mots amb una essa i amb dues \u00e9s recent i deguda a Pompeu Fabra. En catal\u00e0 medieval no hi ha m\u00e9s que glosa<\/em>. M\u00e9s encara, a tots els diccionaris anteriors a Fabra nom\u00e9s hi ha glosa<\/em> (i els derivats). Aix\u00ed \u00e9s en el Torra (1653), en el Lacavalleria (1696), en el Belvitges, Esteve i Jugl\u00e0 (1803) o en el Lab\u00e8rnia (1840). Cal suposar, doncs, que la pron\u00fancia tradicional d’aquests mots \u00e9s amb essa sonora, en tots els casos. La comparaci\u00f3 amb les lleng\u00fces del nostre grup tamb\u00e9 \u00e9s il\u00b7lustrativa: en franc\u00e8s es diu glose<\/em> i gloser<\/em>, per\u00f2 glossaire<\/em>, considerat cultisme acordat amb l’etimologia glossarius<\/em>; en occit\u00e0 es diu gl\u00f2sa<\/em> i glosar<\/em> (i glossari<\/em>). No cal dir que a les Illes, on els mots glosa<\/em>, glosar<\/em>, glosat<\/em> i glosador<\/em> s\u00f3n viv\u00edssims, es pronuncien sempre amb essa sonora, llevat d’algun cas en qu\u00e8 s’ha vist escrit glossa<\/em> o glossador<\/em> per un mal \u00fas dels diccionaris. Aquesta unanimitat entre les lleng\u00fces del grup gal\u00b7lorom\u00e0nic en la pron\u00fancia sonora de la essa, ens ha de fer pensar que en baix llat\u00ed ja era glosa<\/em> i no glossa<\/em>. La forma cl\u00e0ssica glossa<\/em> perdura en itali\u00e0 (glossa<\/em>, glossare<\/em>, glossario<\/em>). Pensem que glosar<\/em>, en totes les lleng\u00fces, \u00e9s un derivat de glosa<\/em>, mentre que glossari<\/em> \u00e9s cultisme pres del llat\u00ed glossarium<\/em>.<\/p>\n

Fabra degu\u00e9 pensar que glosa<\/em> i altres mots de la fam\u00edlia tenien una pron\u00fancia defectuosa, com presi\u00f3<\/em> o emisi\u00f3<\/em>, i degu\u00e9 voler ajustar la grafia \u2014i la pron\u00fancia\u2014 al llat\u00ed cl\u00e0ssic. Per\u00f2 mentre que presi\u00f3<\/em> o emisi\u00f3<\/em> s\u00f3n pron\u00fancies defectuoses per interfer\u00e8ncia de l’espanyol, no \u00e9s aix\u00ed amb glosa<\/em>, que \u00e9s la forma tradicional catalana de sempre. Fabra vulner\u00e0 el seu propi principi segons el qual la pronunciaci\u00f3 ha de ser abans que l’etimologia, com practic\u00e0 amb les vocals a<\/em> i e<\/em> \u00e0tones o amb les lletres b<\/em> i v<\/em>. Una opci\u00f3, doncs, hauria estat la continuaci\u00f3 de glosa<\/em>, glosar<\/em> i glosador<\/em>, amb tots els significats, i reservar en tot cas la essa doble per a glossari<\/em>, com a forma m\u00e9s culta. Per\u00f2 l’\u00fas actual tamb\u00e9 permet d’establir una distinci\u00f3 sem\u00e0ntica entre els mots amb una o dues esses. Ja sabem que Fabra era enormement afeccionat a aquestes distincions. Si \u00e9s una bona opci\u00f3 o no, que els lectors hi diguin \u2014o pensin\u2014 la seva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El diccionari Fabra (1932) du les dues formes. Glossa \u00e9s definit com a \u00abMot que requereix una explicaci\u00f3, esp. acompanyat d’aquesta explicaci\u00f3; explicaci\u00f3 dels mots obscurs o dif\u00edcils d’un autor, d’un text; comentari.\u00a0|\u00a0PER ANAL.\u00a0Amplificaci\u00f3, variaci\u00f3, etc., d’un tema.\u00a0||\u00a0Composici\u00f3 po\u00e8tica, amplificaci\u00f3 d’una estrofa, en qu\u00e8 cadascuna de les estrofes acaba amb un vers o grup de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2734","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2734","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2734"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2734\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2734"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2734"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2734"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}