{"id":2726,"date":"2018-04-25T09:16:40","date_gmt":"2018-04-25T07:16:40","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2726"},"modified":"2018-05-13T19:33:46","modified_gmt":"2018-05-13T17:33:46","slug":"sobre-el-mot-paradoxa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-el-mot-paradoxa\/","title":{"rendered":"Sobre el mot \u00abparadoxa\u00bb"},"content":{"rendered":"

Avui us presentar\u00e9 un hispanisme que no em consta que hagi estat advertit per ning\u00fa: paradoxa<\/em>. I \u00e9s for\u00e7a elemental. \u00c9s un hispanisme de forma, com tants altres que hem tret a la llum. \u00c9s a dir, l’arrel del mot \u00e9s impecable, per\u00f2 presenta un element formal degut a la subordinaci\u00f3 a l’espanyol: la forma femenina.<\/p>\n

El mot procedeix del llat\u00ed paradoxum<\/em> (de g\u00e8nere neutre), que, al seu torn, procedeix de la substantivaci\u00f3 de l’adjectiu grec \u03c0\u03b1\u03c1\u03ac\u03b4\u03bf\u03be\u03bf\u03c2\u00a0(par\u00e1doxos), ‘contrari a l’opini\u00f3 general’, format amb els elements para<\/em> (al costat de) i doxa<\/em> (opini\u00f3). Amb el segon element s’han format tamb\u00e9 els mots ordodox<\/em> (ort\u00f3doxos<\/em>) i heterodox<\/em> (h\u00e9terodoxos<\/em>). El mot que ara ens ocupa comen\u00e7a a circular en les lleng\u00fces modernes en el context del Renaixement. En totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques el mot \u00e9s de g\u00e8nere mascul\u00ed: franc\u00e8s paradoxe<\/em>, itali\u00e0 paradosso<\/em>, roman\u00e8s paradox<\/em>, portugu\u00e8s paradoxo<\/em>, i fins i tot el gallec fa paradoxo<\/em>, contra el que podr\u00edem esperar atesa la subordinaci\u00f3 d’aquesta llengua a l’espanyol. De l’occit\u00e0 en parlarem m\u00e9s endavant. En espanyol s’ha dit sempre paradoja<\/em>, amb un canvi de g\u00e8nere de dif\u00edcil explicaci\u00f3. Podria ser una mala interpretaci\u00f3 del franc\u00e8s paradoxe<\/em>? \u00c9s el que degu\u00e9 passar amb el mot massacre<\/em>, mascul\u00ed en totes les lleng\u00fces i femen\u00ed en espanyol i que aquesta llengua degu\u00e9 agafar del franc\u00e8s (vegeu aquest article<\/a>). O m\u00e9s aviat sembla una interfer\u00e8ncia amb el plural neutre llat\u00ed paradoxa<\/em>, considerant la import\u00e0ncia dels Paradoxa<\/em> de Zen\u00f3 o els Paradoxa Stoicorum<\/em> de Cicer\u00f3. En espanyol, segons els corpus disponibles, el mot apareix en el segle XV, sovint fent al\u00b7lusi\u00f3 a les obres esmentades, i en els diccionaris apareix en el segle XVII. En un principi s’escriu paradoxa<\/em>, per\u00f2 a partir del 1527 ja trobam la grafia paradoja<\/em> que coexisteix llargament amb la primera i que ens indica l’antiguitat de la pron\u00fancia actual. Una pron\u00fancia estranya essent el mot un cultisme, que hauria de mantenir la pron\u00fancia ks<\/em> de la x\u00a0<\/em>llatina (com ordodoxa<\/em>, no ortodoja<\/em>). Els diccionaris de la Reial Acad\u00e8mia duen paradoxa<\/em> fins al 1803. \u00a0A partir de 1817 l’Acad\u00e8mia escriu paradoja<\/em> en els seus diccionaris. I, a m\u00e9s de paradoja<\/em>, hi trobam els adjectius paradojo<\/em> (abans del 1817 paradoxo<\/em>), amb el significat de ‘extra\u00f1o o extravagante en su modo de sentir u opinar’, i parad\u00f3jico <\/em>(abans del 1817\u00a0parad\u00f3xico<\/em>),\u00a0amb el significat de ‘lo que incluye paradoja o el que usa de ellas’.<\/p>\n

En catal\u00e0 la primera documentaci\u00f3 lexicogr\u00e0fica \u00e9s del 1696 (diccionari Gazophylacium<\/em> de Joan Lacavalleria), per\u00f2 sota la forma paradoxe<\/em>, amb una terminaci\u00f3 que ens fa dubtar sobre el g\u00e8nere. Era, evidentment, un mot nom\u00e9s conegut de les elits culturals. En els diccionaris del XIX ja surt paradoxa<\/em> amb la indicaci\u00f3 de femen\u00ed. Podem dir, doncs, que paradoxa<\/em> \u00e9s un mot que entra en catal\u00e0 en una \u00e8poca de completa subordinaci\u00f3 cultural de la nostra societat a l’espanyol i que nom\u00e9s aquesta subordinaci\u00f3 i la interfer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica expliquen aquesta anomalia del g\u00e8nere femen\u00ed.<\/p>\n

Quant a l’adjectiu corresponent, no hi ha res en els diccionaris d’abans del segle XIX. En els d’aquest segle trobam algun parad\u00f2gic<\/em> (com el d’Antoni Figuera, que, curiosament, registra el nom paradoca<\/em>). Parad\u00f2gic<\/em> \u00e9s el que es deia correntment en el segle XIX, perqu\u00e8 en l’estat de subordinaci\u00f3 en qu\u00e8 es trobava el catal\u00e0 una altra cosa no es podia esperar. Els m\u00e9s cultes escrivien parad\u00f2xic<\/em>, que \u00e9s la forma que recull el Lab\u00e8rnia (1840) i la major part de diccionaris vuitcentistes. Fabra va introduir s\u00e0viament la forma paradoxal<\/em> (Diccionari ortogr\u00e0fic<\/em>, 1913), agafada del franc\u00e8s i que coincideix amb les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. Ho argumenta a la conversa 78 (1920) de les Converses filol\u00f2giques<\/em>, en qu\u00e8 diu: \u00abEl mot d’on el castell\u00e0 ha tret el nom paradoja<\/em>, de qu\u00e8 ha derivat l’adjectiu parad\u00f3jico<\/em>, \u00e9s l’adjectiu llat\u00ed paradoxus\u00a0<\/em>(del grec paradoxos<\/em>); el mot catal\u00e0 corresponent a paradoja<\/em> \u00e9s, doncs, paradoxa<\/em> amb x<\/em> i no pas j<\/em> (Cp. el franc\u00e9s paradoxe<\/em>, l’angl\u00e8s paradox<\/em>, l’itali\u00e0 paradossa<\/em>, amb el canvi, normal en aquesta llengua, de x<\/em> en ss<\/em>); i de paradoxa<\/em> hom podia derivar en tot cas parad\u00f2xic<\/em>, no parad\u00f2gic<\/em>. […] Parad\u00f2xic<\/em> \u00e9s naturalment millor que parad\u00f2gic<\/em> (del tot inacceptable); per\u00f2 ens sembla encara millor paradoxal<\/em>, que \u00e9s el mot\u00a0que figura, com a derivat de paradoxa<\/em>, en el Diccionari ortogr\u00e0fic<\/em> de l’Institut\u00bb. Fabra sembla que no s’adona de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol pel que fa al g\u00e8nere de paradoxa<\/em>, alhora que cau en un error respecte de la forma italiana d’aquest mot.<\/p>\n

Ens resta un enigma. Els diccionaris occitans moderns (recents) enregistren tots la forma femenina parad\u00f2xa<\/em>. Un fet altament sorprenent, si tenim present que l’occit\u00e0 t\u00e9 per referent el franc\u00e8s i que, d’aquesta manera, \u00e9s l’\u00fanica llengua rom\u00e0nica no subordinada a l’espanyol que posseeix aquesta estranya i aparentment inexplicable forma femenina. El Tresor d\u00f2u Filibrige<\/em> (1878) de Mistral registra paradosse<\/em> i paradoxe<\/em>, sense indicar-ne el g\u00e8nere. Per\u00f2 cal suposar que \u00e9s mascul\u00ed, car si fos femen\u00ed hauria escrit paradosso<\/em> o paradoxo<\/em> (la o<\/em> \u00e9s la grafia normal mistralenca per a la a<\/em> final). Un diccionari anterior, el Dictionnaire proven\u00e7al-fran\u00e7ais<\/em> de J.S. Honnorat (1847) du paradoxo<\/em>, amb indicaci\u00f3 ben clara de g\u00e8nere mascul\u00ed. Podem suposar, doncs, que parad\u00f2xa<\/em> \u00e9s un altre cas d’hispanocatalanisme de l’occit\u00e0, \u00e9s a dir, d’hispanisme introdu\u00eft tot agafant-lo del catal\u00e0; la mateixa circumst\u00e0ncia que atribu\u00edem a actitud<\/em> en un article<\/a> dedicat a aquest mot. Els occitanistes actuals senten una considerable devoci\u00f3 pel catal\u00e0, i la introducci\u00f3 de mots com aquests els poden servir per a marcar una cercada dist\u00e0ncia respecte del franc\u00e8s. El diccionari m\u00e9s antic dels que registren parad\u00f2xa<\/em>\u00a0sembla que \u00e9s el Laus, Dictionnaire fran\u00e7ais-occitan<\/em> (1997), que podria haver estat l’introductor de la forma femenina. El fet que una llengua com l’occit\u00e0, que sempre segueix el gruix de les lleng\u00fces rom\u00e0niques, ara vagi amb l’espanyol \u00e9s un veritable paradox.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui us presentar\u00e9 un hispanisme que no em consta que hagi estat advertit per ning\u00fa: paradoxa. I \u00e9s for\u00e7a elemental. \u00c9s un hispanisme de forma, com tants altres que hem tret a la llum. \u00c9s a dir, l’arrel del mot \u00e9s impecable, per\u00f2 presenta un element formal degut a la subordinaci\u00f3 a l’espanyol: la forma […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2726","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2726","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2726"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2726\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2726"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2726"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2726"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}