{"id":2721,"date":"2018-04-19T09:39:13","date_gmt":"2018-04-19T07:39:13","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2721"},"modified":"2020-01-07T21:13:32","modified_gmt":"2020-01-07T19:13:32","slug":"cal-triar-be-i-escollir-poc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/cal-triar-be-i-escollir-poc\/","title":{"rendered":"L’epid\u00e8mia de l’\u00abescollir\u00bb"},"content":{"rendered":"

Observo encuriosit l’\u00fas extraordinari que al Principat \u2014o potser nom\u00e9s a la part de Barcelona, no ho s\u00e9\u2014 es fa del mot escollir<\/em>. Que si el Parlament ha d’escollir un president, que si tal persona ha estat escollida com a diputat, que si no s\u00e9 qui ha estat escollit a les urnes, etc. El verb s’empra tant si l’elecci\u00f3 es fa mitjan\u00e7ant una votaci\u00f3 com si no. Diverses fonts ens diuen que escollir<\/em> tenia poc \u00fas al Principat, on era m\u00e9s usual\u00a0triar <\/em>(a part d’elegir<\/em>, sobretot si hi ha votaci\u00f3), per la qual cosa deu haver-hi hagut una evoluci\u00f3, car sembla que ara\u00a0triar<\/em> recula fermament davant l’omnipresent escollir<\/em>.<\/p>\n

Ens explica Coromines (DECLC, s.v. collir<\/em>), que en llat\u00ed antic\u00a0legere<\/em> significava ‘collir, agafar’, i que amb el prefix ex<\/em>– es form\u00e0 exlegere<\/em> (simplificant,\u00a0 elegere<\/em> o\u00a0eligere<\/em>) que significava ‘triar’ i d’on surt per via culta el mot panrom\u00e0nic elegir<\/em>. Per\u00f2 el legere<\/em> (‘collir’) aviat va restar antiquat i va ser substitu\u00eft per una altra forma prefixada, colligere<\/em>, d’on surt l’actual\u00a0collir<\/em>. I quan el legere<\/em>\u00a0(‘collir’) va restar antiquat era l\u00f2gic que el prefixat eligere<\/em> (‘triar’) tamb\u00e9 flaquej\u00e0s i que sobre el seu vencedor, colligere<\/em>, es form\u00e0s un altre mot prefixat, excolligere<\/em>, que agaf\u00e0 el significat de ‘triar’. Aix\u00f2 darrer degu\u00e9 ser sobretot en llat\u00ed hisp\u00e0nic dels dominis actuals espanyol i portugu\u00e8s. Del colligere<\/em> v\u00e9nen el catal\u00e0 collir<\/em>, l’espanyol coger<\/em>, el portugu\u00e8s colher<\/em>, el franc\u00e8s cueillir<\/em> o l’itali\u00e0 (rac<\/em>)cogliere<\/em>. Amb la particularitat que els mots espanyol i portugu\u00e8s signifiquen agafar qualsevol cosa mentre que a les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques signifiquen agafar nom\u00e9s flors, fruits o semblants. Llevat d’un \u00fas aberrant i espanyolitzant que fan alguns mallorquins, que cullen el tel\u00e8fon, el tren, l’autob\u00fas, els lladres, refredats, manies i tot all\u00f2 que en espanyol es pot\u00a0coger<\/em>. Del llat\u00ed excolligere<\/em> surten l’espanyol escoger<\/em> i el portugu\u00e8s escolher<\/em>, que signifiquen ‘triar’. \u00c9s un mot b\u00e0sicament propi d’aquestes dues lleng\u00fces iberorom\u00e0niques, absent en les altres de la fam\u00edlia rom\u00e0nica. En espanyol escoger<\/em> surt profusament en totes les \u00e8poques, comen\u00e7ant pel Cantar del m\u00edo Cid<\/em>. En catal\u00e0 ja \u00e9s una altra cosa.<\/p>\n

Respecte al catal\u00e0, Coromines ja ens diu al diccionari etimol\u00f2gic espanyol (DCECH) que no en coneix exemples antics; dada interessant. De totes les aparicions que hem vist a la documentaci\u00f3 medieval nom\u00e9s en coneixem algun \u00fas en Jaume Roig. Res m\u00e9s, cosa que indica que a l’Edat Mitjana el mot era pr\u00e0cticament inexistent en catal\u00e0. En el CICA (Corpus Informatitzat del Catal\u00e0 Antic), que arriba al segle XVIII, no n’hi hem sabut trobar cap cas. I en el CIVAL, corpus de textos valencians, en trobam un exemple en el segle XVII (Gaspar Blai Arbuxech, 1666), que ja pot ser clarament indu\u00eft per l’espanyol. Despr\u00e9s ja passam a una aparici\u00f3 del 1853. El diccionari Torra (1640), que \u00e9s una adaptaci\u00f3 d’un diccionari castell\u00e0, enregistra escullir<\/em> amb una simple remissi\u00f3 a triar<\/em>. I el mot escollir<\/em> \u00e9s totalment absent del diccionari Lacavalleria (1669), molt m\u00e9s consistent que el de Torra. S\u00ed que surt ja als diccionaris del segle XIX.<\/p>\n

Pel que fa a la llengua parlada,\u00a0Coromines, en el seu diccionari etimol\u00f2gic espanyol, ens deia que a la Catalunya del Nord nom\u00e9s s’usa llestar<\/em> i que en el Principat [sud] triar<\/em> \u00e9s m\u00e9s popular que escollir<\/em>. Ho referma en el diccionari catal\u00e0 (DECLC), on diu que escollir<\/em>\u00a0\u00e9s \u00abun mot molt rar a l’Edat Mitjana, i no general avui, en qu\u00e8 segueix dient-se m\u00e9s aviat triar<\/em> en tot el Principat i llestar<\/em> (amb car\u00e0cter preferent, potser \u00fanic) en rossellon\u00e8s; tanmateix escollir<\/em> \u00e9s tamb\u00e9 actualment d’\u00fas m\u00e9s o menys general a les Illes, el Principat i sobretot en valenci\u00e0 (on triar<\/em> no s’usa si no \u00e9s en alguna accepci\u00f3 especial\u00edssima, de triatge de productes agr\u00edcoles.\u00bb. Pel que respecta al Principat, \u00e9s evident que hi ha hagut una evoluci\u00f3, car ara escollir<\/em> es diu per pa i per sal, fins i tot quan no cal dir triar<\/em> sin\u00f3 elegir<\/em>.\u00a0 Segons el que em diuen un munt de col\u00b7legues valencians i segons les observacions i consultacions que he fet a illencs, podem rectificar Coromines i dir que el mot usual i normal tant al Pa\u00eds Valenci\u00e0 com a les Balears \u00e9s triar<\/em>, i que escollir<\/em> hi \u00e9s estrany o desconegut.<\/p>\n

La sem\u00e0ntica d’aquests mots tamb\u00e9 \u00e9s un cap\u00edtol ben interessant. Notem que el catal\u00e0 t\u00e9 tres mots (elegir<\/em>, triar<\/em> i escollir<\/em>) mentre que les altres lleng\u00fces de l’entorn nom\u00e9s en tenen dos, com l’espanyol (elegir<\/em> i escoger<\/em>), el portugu\u00e8s (eleger<\/em> i escolher<\/em>), el franc\u00e8s (\u00e9lire\u00a0<\/em>i\u00a0choisir<\/em>), l’itali\u00e0 (eleggere\u00a0<\/em>i\u00a0scegliere<\/em> ) o l’angl\u00e8s (to elect\u00a0<\/em>i to choose<\/em>). Vegem quina \u00e9s la sem\u00e0ntica en aquestes lleng\u00fces que tenen dos mots. En totes elegir<\/em> (elegir<\/em>, eleger<\/em>, \u00e9lire<\/em>, eleggere<\/em>, to elect<\/em>) significa en primer lloc triar una persona o diverses per a ocupar algun c\u00e0rrec o alguna responsabilitat, sobretot mitjan\u00e7ant una votaci\u00f3. En segon lloc, elegir<\/em> \u00e9s l’acci\u00f3 de mostrar una prefer\u00e8ncia per una persona, un poble, un col\u00b7lectiu, etc.: \u00abel poble elegit per D\u00e9u\u00bb, \u00abmolts s\u00f3n cridats i pocs, elegits (frase evang\u00e8lica)\u00bb. Per al significat de triar entre diversos objectes o diverses opcions el mot normal i neutre \u00e9s triar<\/em> (escoger<\/em>, escolher<\/em>, choisir<\/em>, scegliere<\/em>, to<\/em> choose<\/em>). Elegir<\/em> per a referir-se a una tria entre coses sol ser literari o d’un to m\u00e9s o menys pujat (\u00abel dest\u00ed que cadasc\u00fa ha elegit\u00bb).<\/p>\n

Ara vegem com els diccionaris catalans administren els nostres tres<\/em> mots. La primera cosa a remarcar \u00e9s que utilitzen el mot escollir<\/em> com a instrument per a la definici\u00f3 dels altres. \u00abElegir: escollir entre diverses possibilitats\u00bb (DIEC); \u00abelegir: escollir qualc\u00fa o qualque cosa per a un fi determinat\u00bb (DCVB); \u00abelegir: escollir (alg\u00fa o alguna cosa) per a un fi determinat\u00bb (DFabra). Cosa que, curiosament, no fa el Lab\u00e8rnia: \u00abelegir: triar, destinar una persona \u00f3 cosa \u00e1 algun fi\u00bb. Ni el Lacavalleria: \u00abelegir: triar alguna cosa\u00bb. Aix\u00f2 a part, els diccionaris catalans s\u00f3n poc clars respecte del significat dels tres mots. Sobre elegir<\/em>, i descomptant les eleccions amb votaci\u00f3, el DIEC ens diu (accepci\u00f3 1) que elegir<\/em> \u00e9s\u00a0\u00abescollir, seleccionar, entre diverses possibilitats per a un fi determinat\u00bb, definici\u00f3 que tot d’una pensam que tamb\u00e9 pot servir per a triar<\/em>. I si anam a triar<\/em>, veurem que \u2014descomptant significats com els de triar llana o bestiar o triar-se la llet\u2014 simplement ens remet a escollir<\/em>. I d’escollir<\/em> nom\u00e9s diu que significa \u00abprendre de prefer\u00e8ncia\u00bb, una definici\u00f3 que ja \u00e9s de Fabra. \u00c9s a dir, que escollir<\/em> i triar<\/em> s\u00f3n sin\u00f2nims, amb l’agreujant que la forma definida (prim\u00e0ria) \u00e9s escollir<\/em> i no triar<\/em>. Els altres diccionaris actuals no aporten res m\u00e9s d’\u00fatil. Creiem que aqu\u00ed hi ha molt a revisar.<\/p>\n

En resum, la introducci\u00f3 discreta del mot escollir<\/em> en segles passats \u2014circumscrit potser a usos llibrescos\u2014 pot ser molt b\u00e9 un fenomen d’interfer\u00e8ncia. Era un mot innecessari, perqu\u00e8 el seu significat ja estava cobert per triar.\u00a0<\/em>A partir d’aqu\u00ed, la asimetria entre el catal\u00e0 (amb dos mots, triar<\/em> i el nouvingut\u00a0escollir<\/em>) i l’espanyol (un sol mot, escoger<\/em>) i la semblan\u00e7a formal entre escoger<\/em> i escollir<\/em> han afavorit en temps recents i en el Principat l’expansi\u00f3 d’escollir<\/em> i el replegament del mot inexistent en espanyol (triar<\/em>). I amb un desplegament descontrolat d’escollir, <\/em>a manera de veritable epid\u00e8mia,\u00a0que usurpa el lloc d’elegir<\/em>, que \u00e9s el que cal usar en el cas d’eleccions amb votaci\u00f3. Far\u00edem b\u00e9 de promoure la parella dels mots genu\u00efns, elegir<\/em> i triar<\/em>, i fer-los servir com ho fan les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Observo encuriosit l’\u00fas extraordinari que al Principat \u2014o potser nom\u00e9s a la part de Barcelona, no ho s\u00e9\u2014 es fa del mot escollir. Que si el Parlament ha d’escollir un president, que si tal persona ha estat escollida com a diputat, que si no s\u00e9 qui ha estat escollit a les urnes, etc. El verb […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2721","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2721","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2721"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2721\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2721"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2721"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2721"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}