{"id":2716,"date":"2018-04-14T10:58:57","date_gmt":"2018-04-14T08:58:57","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2716"},"modified":"2018-04-15T12:53:06","modified_gmt":"2018-04-15T10:53:06","slug":"laranyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/laranyol\/","title":{"rendered":"L’aranyol"},"content":{"rendered":"

Diguem per a comen\u00e7ar que el t\u00edtol d’aquest article no vol ser irrespectu\u00f3s de res ni de ning\u00fa. Permeteu-me la llic\u00e8ncia d’introduir aqu\u00ed el mot\u00a0aranyol<\/em>, a manera de mot col\u00b7loquial, calcat de l’omnipresent\u00a0catanyol<\/em>, que \u00e9s la manera col\u00b7loquial de referir-nos a un catal\u00e0 v\u00edctima, en una mesura m\u00e9s gran o menys, de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol. I anem a la cosa.<\/p>\n

Si una llengua es troba subordinada en un territori, perqu\u00e8 aquest \u00e9s part d’un Estat que crea aquella subordinaci\u00f3, per\u00f2 disposa d’una comunitat humana que no es troba en cap estat de subordinaci\u00f3, la interfer\u00e8ncia de la llengua dominant sobre la subordinada que es produeix en el primer cas contrasta amb la llengua neta d’interfer\u00e8ncia a la part no subordinada. Sobretot si aquesta part no subordinada \u00e9s una comunitat gran i vigorosa. Per molt que l’alemany que es parla a la regi\u00f3 francesa d’Als\u00e0cia estigui interferit pel franc\u00e8s, els german\u00f2fons d’aquella regi\u00f3 tenen un referent ling\u00fc\u00edstic clar en Alemanya, Su\u00efssa o \u00c0ustria. Els gallecs reintegracionistes tenen un referent clar a Portugal. O els hongaresos d’Eslov\u00e0quia tenen un referent ling\u00fc\u00edstic v\u00e0lid en la llengua parlada i escrita a Hongria.<\/p>\n

Els catalans no tenim aquesta sort. Tota la llengua est\u00e0 subordinada, sense que en resti ni un trosset amb vida pr\u00f2pia. Si miram el petit Estat independent d’Andorra, la llengua que s’hi usa, l\u00e8xic administratiu a part, \u00e9s un catal\u00e0 tan interferit per l’espanyol com el catal\u00e0 de Barcelona. Per a poder visualitzar f\u00e0cilment la interfer\u00e8ncia de l’espanyol sobre el catal\u00e0 encara tenim en certa manera el catal\u00e0 del nord, que als estudiosos de la interfer\u00e8ncia ens ha fet un bon servei. D’all\u00e0 dalt estant, alliberat el cervell dels motllos que l’espanyol imposa al cervell de la gent del sud, la interfer\u00e8ncia espanyola es pot copsar molt m\u00e9s f\u00e0cilment. Les llargues xerrades amb l’amic Joan Daniel Bezsonoff a Prada o les informacions aportades per Idali Vera i altres persones de la Catalunya del Nord per a mi han estat un bon ajut en la meva feina de recerca sobre interfer\u00e8ncia. I no hi fa res que el catal\u00e0 del nord hagi estat i estigui interferit pel franc\u00e8s: aix\u00f2 no lleva que sigui un bon aliat per a descobrir les marques que l’espanyol deixa sobre el catal\u00e0. Per\u00f2 aquest recurs t\u00e9 les seves limitacions. Interrompuda la transmissi\u00f3 familiar de la llengua a les comarques del nord, i descomptant un sector de gent for\u00e7a vella, el catal\u00e0 que ara parla una minoria de la gent \u00e9s un catal\u00e0 apr\u00e8s com a segona llengua i fortament interferit pel catal\u00e0 del sud; \u00e9s a dir, indirectament interferit per l’espanyol. Del catal\u00e0 de l’Alguer, per la seva quasi nul\u00b7la consist\u00e8ncia, no cal ni parlar-ne.<\/p>\n

Diferent \u00e9s la situaci\u00f3 de l’aran\u00e8s i la resta de l’occit\u00e0. Malgrat la poca vitalitat de l’occit\u00e0 a Occit\u00e0nia, aquesta llengua no pateix cap subordinaci\u00f3 a l’espanyol, ni directa ni indirecta, llevat en tot cas d’algun mot molt peculiar que hi pugui haver penetrat via catal\u00e0. I aquest fet pot ser un gran ajut per al descobriment de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol sobre l’occit\u00e0 aran\u00e8s i per al redre\u00e7ament d’aquesta varietat.<\/p>\n

No tinc tant de coneixement de l’occit\u00e0 (i de l’occit\u00e0 aran\u00e8s) com voldria tenir, per\u00f2 s\u00ed inter\u00e8s per tenir-lo. I amb aquest inter\u00e8s estic atent a observar les difer\u00e8ncies entre la varietat parlada al Principat i la varietat parlada (o sobretot escrita) a l’Occit\u00e0nia integrada dins Fran\u00e7a. Mentre escoltava, durant els darrers dies, el programa informatiu 3\/24 en aran\u00e9s<\/em>, que emet di\u00e0riament la televisi\u00f3 de Catalunya, he pres notes sobre els hispanismes que hi he trobat. La comparaci\u00f3 amb l’occit\u00e0 est\u00e0ndard de m\u00e9s amunt de la frontera pol\u00edtica \u00e9s altament alli\u00e7onador. I el cas de l’occit\u00e0 \u00e9s de gran inter\u00e8s per a l’estudi de les interfer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques. A continuaci\u00f3 posar\u00e9 la llista dels hispanismes que hi he observat (que no deu ser exhaustiva) amb la indicaci\u00f3 de la forma occitana no subordinada a l’espanyol (occ.), b\u00e0sicament est\u00e0ndard llenguadoci\u00e0. Amb nom\u00e9s un grapat de programes de deu minuts, bona part dels quals s\u00f3n declaracions de pol\u00edtics en catal\u00e0 i espanyol, la llista \u00e9s prou substanciosa (o substancial). Cada programa comen\u00e7a amb els mots \u00d2la, bona tarde<\/em>, dues castellanades de les quals no hi ha rastre al nord de la frontera. I els espectadors s\u00f3n tractats de vost\u00e9<\/em>, un altre hispanisme totalment absent m\u00e9s al nord.\u00a0Fortunadament, els informatius mostren tamb\u00e9 solucions comunes amb la resta de l’occit\u00e0, pel que fa a neologismes: caumatge<\/em> (desocupaci\u00f3<\/em>, catal\u00e0 interferit atur<\/em>), greva<\/em> (vaga<\/em>) o bombardament<\/em> (catal\u00e0 interferit bombardeig<\/em>).\u00a0I una darrera observaci\u00f3: els hispanismes de l’aran\u00e8s s\u00f3n en gran mesura els mateixos que els que t\u00e9 el catal\u00e0, perqu\u00e8 una sola \u00e9s la llengua interferidora. A m\u00e9s, en aquests informatius es pot veure un model de llengua que segueix la mateixa l\u00ednia ideol\u00f2gica del catal\u00e0 dels mitjans de la Corporaci\u00f3 i del seu deplorable llibre d’estil. L’admissi\u00f3 o promoci\u00f3 de multitud de formes esp\u00faries que fins i tot s\u00f3n fora de la normativa reconeguda de l’aran\u00e8s (i del catal\u00e0): eth president cessat<\/em>, imputar<\/em> (alg\u00fa), registre<\/em> (‘escorcoll’), viuenda<\/em> (vivenda<\/em>), etc.<\/p>\n

Aqu\u00ed teniu la llista. Com podeu suposar, tots aquests hispanismes tamb\u00e9 ho s\u00f3n en catal\u00e0 (excepte algun com correu<\/em>, ex\u00e8rcit<\/em> o poblaci\u00f3<\/em>). I si hi ha cap error, apel a la compet\u00e8ncia d’alguns lectors coneixedors del terreny per a esmenar-lo.<\/p>\n

acampada (occ. campatge)
\najuntament (occ. comuna)
\nan permetut recuperar (occ. an permetut de recuperar)
\napartat (occ. seccion, alinea)
\nautopista (occ. autorota)
\nbenzin\u00e8ra
\ncarretera (occ. rota)
\ncarpa [de circ] (occ. capit\u00e8l)
\ncarta (occ. letra)
\nconjunt (occ. ensemble)
\ncoche (occ. auto, veitura)
\ncorreu (occ. corri\u00e8r)
\ndespachi [liurament de]
\ndiari (occ. jornal)
\ndies laborables (occ. jorns obrants)
\nDinamarca (occ. Danemarc)
\ndistorbis [disturbis] (occ. rambalhs, tumults, amautas, etc.)
\nempresa (occ. entrepresa)
\nempresari (occ. entrepreneire, entreprenedor)
\nenganhar (occ. enganar)
\neth equip (occ. l’equipa)
\nes paradi [els desocupats] (occ. los caumaires)
\nescolhir o escuelhir (occ. causir) [emprat, a m\u00e9s, abusivament amb el significat de ‘elegir’ (occ. elegir): \u00abeth escuelhut n\u00f2u president\u00bb]
\neth gov\u00e8rn espanh\u00f2u a cessat era directora (occ. destituir)
\neth Liceu ap\u00f2sta pera dansa
\nex\u00e8rcit (occ. armada)
\ngremi (occ. corporacion)
\nimputar [una persona]
\ninforme (occ. rap\u00f2rt)
\ninabilitacion
\nincl\u00fas (occ. quitament)
\ninversion (occ. investiment)
\nlibi (occ. libian)
\nlletrats (occ. avocats)
\nmant\u00e8rs [venedors de carrer]
\nmesa deth Parlament
\nmarchar [anar-se’n] (occ. se n’anar, partir)
\nmajoria (occ. majoritat)
\nministre d’Isenda (occ. ministre de las Finan\u00e7as)
\nnot\u00edcia (occ. n\u00f2va, nov\u00e8la)
\nnov\u00e8la (occ. roman)
\nn\u00fameros vermelhs (occ. nombres)
\nparar [aturar-se] (occ. arrestar)
\npasseg (occ. passejada)
\npellicula (occ. filme)
\nper ultim (occ. finalament)
\nperiodista (occ. jornalista)
\nple [del Parlament]
\npista [\u00able cerquen sense trobar cap m\u00e8s pista\u00bb]
\npoblacion (occ. populacion)
\npreguntar (occ. demandar)
\npressup\u00f2st (occ. budg\u00e8t)
\nquedar (occ. restar, demorar)
\nquerelha (occ. den\u00f3ncia, etc.)
\nregistre [escorcoll] (occ. perquisicion, etc.)
\nrentat [de diners] (occ. lavatge)
\nrescatar [un excursionista] (occ. salvar)
\nrisc de fuga (occ. risc d’evasion)
\nr\u00f2da de premsa (occ. confer\u00e9ncia de premsa)
\nse l’investigue per mauversacion (occ. altres solucions)
\nseguir [continuar] (occ. contunhar)
\nsolidesa (occ. soliditat)
\ntarde (occ. apr\u00e8smi\u00e8gjorn)
\ntramitacion
\ntramvia (occ. tram, tramvai)
\ntiroteg
\ntribunau (occ. cort)
\nun d’octobre (occ. primi\u00e8r d’octobre)
\nviol\u00e9ncia masclista
\nviuenda (occ. lotjament, etc.)
\nvost\u00e9 (occ. vos)<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diguem per a comen\u00e7ar que el t\u00edtol d’aquest article no vol ser irrespectu\u00f3s de res ni de ning\u00fa. Permeteu-me la llic\u00e8ncia d’introduir aqu\u00ed el mot\u00a0aranyol, a manera de mot col\u00b7loquial, calcat de l’omnipresent\u00a0catanyol, que \u00e9s la manera col\u00b7loquial de referir-nos a un catal\u00e0 v\u00edctima, en una mesura m\u00e9s gran o menys, de la interfer\u00e8ncia de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2716","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2716","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2716"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2716\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2716"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2716"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2716"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}