{"id":2698,"date":"2018-03-23T09:35:36","date_gmt":"2018-03-23T07:35:36","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2698"},"modified":"2025-07-08T09:11:26","modified_gmt":"2025-07-08T07:11:26","slug":"so-nespases-de-debo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/so-nespases-de-debo\/","title":{"rendered":"So n’Espases? De deb\u00f2?"},"content":{"rendered":"

Tinc un respecte absolut per l’Institut d’Estudis Catalans, com ha de ser. Per\u00f2 amb la mateixa mesura que li tinc respecte tinc la convicci\u00f3 que he de defensar, encara que sigui en desacord amb la instituci\u00f3, les posicions que cregui m\u00e9s convenients per a la meva i la nostra llengua. Les dues coses, el respecte i la independ\u00e8ncia de criteris, si escau, les mantindr\u00e9 sempre, amb una intenci\u00f3 n\u00edtidament constructiva. I amb aquestes dues idees puc manifestar la meva opini\u00f3 que en temes balears la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica acumula un petit grapat de desencerts. Primer va ser una normativa sobre l’ortografia de la primera persona del present d’indicatiu per a les formes amb morfema zero, pr\u00f2pies del catal\u00e0 cl\u00e0ssic i dels actuals parlars de les Balears i de l’Alguer. Consider err\u00f2nia aquesta normativa, per manca de coher\u00e8ncia amb el sistema global, i aix\u00ed ho he manifestat en diverses publicacions. Despr\u00e9s va ser una prefer\u00e8ncia per l’article salat en els top\u00f2nims de les Illes que, segons el meu parer, respon m\u00e9s a una voluntat de complaure sentiments que al seguiment d’una argumentaci\u00f3 cient\u00edfica rigorosa.\u00a0 Ara, despr\u00e9s de molt de temps d’escriure Son Espases<\/em> o Can Alcover<\/em>, l’Ortografia Catalana<\/em><\/a>\u00a0de l’Institut (p\u00e0gina 110) porta els exemples So n’Armadans<\/em> i ca n’Amat<\/em> (amb un ca<\/em> en min\u00fascula), i aix\u00f2 ha fet pensar a molts que calia c\u00f3rrer a rectificar r\u00e8tols i usos.<\/p>\n

Son Armadans<\/em>, Son Espases<\/em> o Son Anglada <\/em>s\u00f3n grafies completament esteses, consolidades i assumides fins ara pr\u00e0cticament per tothom. Atesa l’extensi\u00f3 i la import\u00e0ncia d’aquests noms (Son Espases<\/em> \u00e9s el nom del principal hospital p\u00fablic de les Balears, Son Anglada<\/em> \u00e9s una important \u00e0rea de Palma, com Son Armadans<\/em> i altres), un canvi gr\u00e0fic en aquest moment crearia molts de problemes i representaria molt pocs beneficis. Tamb\u00e9 est\u00e0 molt estesa la grafia Can Alcover<\/em>, Can Oms<\/em>, Can Espanya<\/em>, etc. per a top\u00f2nims\u00a0 fixats, \u00e9s a dir quan el top\u00f2nim ja no es refereix a la resid\u00e8ncia o propietat real d’una persona del cognom en q\u00fcesti\u00f3. Vegeu m\u00e9s avall.<\/p>\n

La norma que prefereix desfer la contracci\u00f3 davant noms comen\u00e7ats per vocal, establida per Alcover i Moll, es guia mec\u00e0nicament per una suposada coher\u00e8ncia amb les regles que regeixen les contraccions de les preposicions i els articles. Si al<\/em>, del<\/em> i pel<\/em> es desfan davant vocal en a l’<\/em>, de l’<\/em> i per l’<\/em>, Can<\/em> i Son<\/em>, contracci\u00f3 dels mots ca<\/em> i so<\/em> (\u00e7o<\/em>) i la part\u00edcula prenominativa en<\/em>, s’han de desfer en Ca n’<\/em> i So n’<\/em>. Per\u00f2 les coses no s\u00f3n tan simples, i la part\u00edcula en<\/em> no sempre es comporta com els articles definits. Per comen\u00e7ar, les preposicions a<\/em>, de<\/em> i per<\/em> no formen contraccions amb la part\u00edcula en<\/em>, que serien an<\/em>, den<\/em> i pen<\/em> (paral\u00b7leles a al<\/em>, del<\/em> i pel<\/em>) sin\u00f3 que es mantenen, almenys en la llengua est\u00e0ndard, com a a en<\/em>, d’en<\/em> i per en<\/em>.<\/p>\n

Son<\/em> (antiga contracci\u00f3 de \u00e7o d’en<\/em>) seguit d’un altre o diversos mots \u00e9s una part\u00edcula que introdueix una immensa quantitat de top\u00f2nims de Mallorca i Menorca, en un principi noms de possessions i modernament noms tamb\u00e9 de barris, \u00e0rees industrials, hospitals i altres instal\u00b7lacions. Aquesta estructura topon\u00edmica es va crear en el segle XV, quan les antigues alqueries isl\u00e0miques canviaven el nom incorporant-hi el cognom del propietari. Un cop formats aquests top\u00f2nims s’han mantingut inalterats fins avui, per molt que hagi canviat la fam\u00edlia propiet\u00e0ria. Despr\u00e9s del segle XV ha continuat ininterrompudament fins avui la creaci\u00f3 de top\u00f2nims encap\u00e7alats per Son<\/em>, amb el cognom del propietari, el seu malnom o m\u00e9s rarament el seu nom de fonts. Per\u00f2 cal tenir present que molt aviat el Son<\/em> rest\u00e0 fossilitzat: es perd\u00e9 de manera primerenca la noci\u00f3 del que significava en origen i esdevingu\u00e9 una mera part\u00edcula introductora de top\u00f2nims. Top\u00f2nims que ja no s’havien de formar necess\u00e0riament a partir d’un antrop\u00f2nim, sin\u00f3 que qualsevol mot amb significat transparent podia i pot seguir la part\u00edcula introductora: Son Vitamina<\/em> (Menorca), Son Dur\u00ed<\/em> (dur-hi), Son Fam i Fred<\/em> (Santa Maria del Cam\u00ed), Son Mai Arribes<\/em> (Manacor), etc. Una altra evid\u00e8ncia d’aquesta fossilitzaci\u00f3 \u00e9s el fet que la dotzena de top\u00f2nims que fan refer\u00e8ncia al cognom d’una propiet\u00e0ria s’han escrit tradicionalment encap\u00e7alats per un Son<\/em> compacte (Son Amora<\/em>, Son Adolsa<\/em>, Son Apau<\/em>, etc.), tot ignorant els antrop\u00f2nims M\u00f3ra<\/em>, Dol\u00e7a<\/em> o Pau<\/em>). Evidentment, aquests top\u00f2nims no tenen altra escriptura possible que So na M\u00f3ra<\/em>, So na Dol\u00e7a<\/em> i So na Pau<\/em>, car de cap manera es pot deformar l’antrop\u00f2nim.<\/p>\n

Antoni M. Alcover introdu\u00ed les grafies Ca’n Puig<\/em>, Ca-N’Amor\u00f3s<\/em>, So’n Puig<\/em> i So-N’Amor\u00f3s<\/em>, que foren utilitzades i ensenyades per Francesc de B. Moll, suprimint el guionet. A partir de la represa de l’\u00fas p\u00fablic del catal\u00e0, despr\u00e9s de la Dictadura, es van establir i es consolidaren r\u00e0pidament les grafies Son Armadans<\/em>, Son Espases<\/em>, etc., simples i pr\u00e0ctiques, que s\u00f3n les \u00faniques que avui es veuen pertot arreu. Crec que tornar a una grafia anacr\u00f2nica i obsoleta i amb un fonament t\u00e8cnic molt dubt\u00f3s no faria m\u00e9s que complicar les coses, si no ens creava un conflicte. I si es volgu\u00e9s ser rigor\u00f3s amb els or\u00edgens, ja es podria escriure \u00c7on<\/em>, com correspon a l’etimologia.<\/p>\n

L’element can<\/em> tamb\u00e9 ha experimentat un cert proc\u00e9s de fossilitzaci\u00f3 semblant al que ha experimentat l’element Son<\/em>, encara que no tan dr\u00e0stic. Contracci\u00f3 de ca<\/em> (escur\u00e7ament de casa<\/em>) i la part\u00edcula prenominativa en<\/em>, en principi tamb\u00e9 va seguit d’un antrop\u00f2nim, per\u00f2 la fossilitzaci\u00f3 tamb\u00e9 ha fet que arribi a ser un simple introductor de noms de casa o d’institucions o d’altres coses: Can Bum\u00a0<\/em>(qualsevol casa sense ordre), Can<\/em> Seixanta <\/em>(una f\u00e0brica que, diuen, ocupava els nombres 18, 20 i 22, que sumats fan seixanta, o perqu\u00e8 tenia seixanta treballadors, segons una altra versi\u00f3), Can Penja i Despenja<\/em> (una botiga on tothom agafava roba i no la tornava al seu lloc),\u00a0Can Pistraus<\/em> (anar-se’n a Can Pistraus, morir-se),\u00a0Can Pistoles <\/em>(un antic cinema de Barcelona especialitzat en westerns), Can Alluny<\/em> (la casa de Robert Graves a Dei\u00e0, dita aix\u00ed perqu\u00e8 era lluny del poble),\u00a0Can Amunt<\/em>, Can Avall<\/em>,\u00a0Can Bar\u00e7a<\/em>, Can Twitter<\/em>, etc. I aix\u00f2 no es pot ignorar a l’hora de fixar la grafia apropiada per a les denominacions comen\u00e7ades per Can<\/em>. Davant un\u00a0Ca n’Alluny<\/em> i Ca n’Avall\u00a0<\/em>un no pot estar de demanar-se qui \u00e9s n’Alluny o qui \u00e9s n’Avall, una no-persona amb un nom estranyament precedit d’un article personal. I encara hi ha un altre element que s’ha de tenir present: una denominaci\u00f3 encap\u00e7alada per un can<\/em> es pot referir a la casa on viu la persona que aporta l’antrop\u00f2nim (can Pere<\/em>, can Roca<\/em>) o a un casal, propietat o instituci\u00f3 que prengu\u00e9 el nom d’un antic propietari per\u00f2 que ha esdevingut un nom fixat i desvinculat d’aquella fam\u00edlia. Aix\u00f2 darrer \u00e9s el que passa amb Can Alcover<\/em> (seu de l’Obra Cultural Balear), Can Oms<\/em> (seu de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma) o Can Oleo<\/em> (una seu de la Universitat de les Illes Balears). En el primer cas escrivim can<\/em> en min\u00fascula i en el segon, en maj\u00fascula. En el primer cas can<\/em> \u00e9s perfectament intercanviable per cal<\/em> (can Pere<\/em> o cal Pere<\/em>, ca na Maria<\/em> o ca la Maria<\/em>); en el segon cas no (Can Anglada<\/em>, barri de Terrassa, no \u00e9s substitu\u00efble per Ca l’Anglada<\/em>). En un cas normalitzam els cognoms (Can Arbo\u00e7<\/em>), en l’altre no (ca n’Arb\u00f3s<\/em>, si no s’escriu\u00a0can Arb\u00f3s<\/em>).\u00a0Les normes ortogr\u00e0fiques s\u00f3n convencions, i a les Illes Balears tots ens hem acostumat a veure el Can<\/em> en maj\u00fascula sense desfer-se davant vocal, tot i que puguem practicar la separaci\u00f3 d’elements quan ens referim a la casa d’un conegut i escrivim, doncs, el\u00a0can<\/em> en min\u00fascula (ca n’Andreu<\/em>, ca n’Eusebi<\/em>). Evidentment, tot \u00e9s molt m\u00e9s complex que establir un paral\u00b7lelisme amb les contraccions amb els articles determinats.<\/p>\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

A la imatge precedent, presa del Diccionari nomencl\u00e0tor de pobles i poblats de Catalunya<\/em> (1931) podem veure com s’escrivien els top\u00f2nims formats per Can<\/em> m\u00e9s un mot comen\u00e7at en vocal en temps de Fabra. Despr\u00e9s la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica adopt\u00e0 la grafia \u00abalcomvermolliana\u00bb.<\/p>\n\n\n

Sorpr\u00e8n que la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica, ara tan descriptiva i tan inclinada a recollir<\/em> tot all\u00f2 que t\u00e9 un \u00fas ampli, no reculli<\/em> en la seva Ortografia uns usos tan estesos com els que coment.\u00a0 Crec que, pel que respecta a top\u00f2nims fixats, la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica hauria d’acceptar expl\u00edcitament les dues formes, i que cadasc\u00fa escrigui la que li agradi m\u00e9s. Per\u00f2 encara que no els reculli, no hi ha cap motiu per a pensar que Can Alcover<\/em> o Son Espases<\/em> siguin incorrectes.<\/p>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tinc un respecte absolut per l’Institut d’Estudis Catalans, com ha de ser. Per\u00f2 amb la mateixa mesura que li tinc respecte tinc la convicci\u00f3 que he de defensar, encara que sigui en desacord amb la instituci\u00f3, les posicions que cregui m\u00e9s convenients per a la meva i la nostra llengua. Les dues coses, el respecte […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2698","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2698","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2698"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2698\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4191,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2698\/revisions\/4191"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}