{"id":2687,"date":"2018-02-28T22:56:34","date_gmt":"2018-02-28T20:56:34","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2687"},"modified":"2026-02-05T10:28:48","modified_gmt":"2026-02-05T08:28:48","slug":"si-jo-hagues-estat-pompeu-fabra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/si-jo-hagues-estat-pompeu-fabra\/","title":{"rendered":"Si jo hagu\u00e9s estat Pompeu Fabra"},"content":{"rendered":"

Tots sabem que tenim un problema amb la morfologia verbal. El catal\u00e0 no t\u00e9 una morfologia verbal, sin\u00f3 una morfologia verbal per a cada dialecte (o subdialecte, o comunitat aut\u00f2noma, que tot \u00e9s la mateixa anomalia). Aix\u00f2 crea models de llengua formal que s\u00f3n regionals i excloents. L’administraci\u00f3 auton\u00f2mica s’adapta a cada un d’aquests models, per\u00f2 quan l’Estat o la Uni\u00f3 Europea han d’emetre algun document en catal\u00e0 apareix el problema, que pot ser la visibilitzaci\u00f3 de la divisi\u00f3 de la llengua. Molts de productes associats a la llengua (manuals escolars, eines inform\u00e0tiques, productes audiovisuals, etc.) s\u00f3n fets per a una regi\u00f3 (normalment Barcelona o el Principat) i despr\u00e9s, en tot cas, se’n fan adaptacions a les altres modalitats ling\u00fc\u00edstiques. El problema t\u00e9 unes arrels que se situen al comen\u00e7ament de la codificaci\u00f3 del catal\u00e0, al principi del segle XX.<\/p>\n

En aquell moment hi hagu\u00e9 un gran debat sobre si convenia de continuar amb la llengua liter\u00e0ria tradicional, de morfologia m\u00e9s o menys unificada, o substituir-la per la llengua parlada. Fabra i el seu entorn optaren decididament per la llengua parlada a l’\u00e0rea de Barcelona, prou diferenciada de la llengua acad\u00e8mica tradicional. Com que les altres regions no estaven disposades a assumir totalment la morfologia del catal\u00e0 central i renunciar a formes pr\u00f2pies que en bona mesura coincidien amb les de la llengua liter\u00e0ria tradicional, el resultat fou l’aparici\u00f3 dels models regionals esmentats.<\/p>\n

Molts de ling\u00fcistes, durant d\u00e8cades, han minimitzat les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta fragmentaci\u00f3, i fins i tot han vehiculat un discurs que la presenta com un respecte a la diversitat i una \u00abintegraci\u00f3\u00bb dels dialectes en la llengua est\u00e0ndard. D’aquest est\u00e0ndard fragmentat fins i tot alguns en diuen est\u00e0ndard composicional<\/em>, quan tothom sap o hauria de saber que un est\u00e0ndard composicional \u00e9s una llengua unit\u00e0ria pel que fa a les formes (aix\u00f2 s\u00ed, de proced\u00e8ncies diverses), no una suma de varietats regionals.<\/p>\n

Aquest document \u00e9s el resultat de reflexionar sobre una opci\u00f3 que hauria estat possible per\u00f2 que fou rebutjada: una morfologia composicional, pensada per a tota la comunitat ling\u00fc\u00edstica i basada en la llengua liter\u00e0ria tradicional fins a Fabra, concebuda com a \u00e0rbitre davant les opcions enfrontades. No en tota la morfologia del catal\u00e0 acad\u00e8mic pre-fabri\u00e0, sin\u00f3, en tot cas, en una selecci\u00f3 de les formes que en aquell moment es poguessin considerar m\u00e9s desitjables.<\/p>\n

No es tracta, evidentment, de criticar Fabra, sin\u00f3 de mirar el problema amb ulls actuals. Les necessitats de la llengua en temps de Fabra eren diferents de les d’ara. Fabra pensava una llengua per al seu temps, sobretot una llengua liter\u00e0ria, i la literatura admet certa variaci\u00f3 geogr\u00e0fica. Ara tenim unes altres necessitats, com deia al principi.<\/p>\n

Aix\u00f2 que ara llegiu no \u00e9s una proposta, perqu\u00e8 s\u00e9 molt b\u00e9 que la immensa major part dels ling\u00fcistes i usuaris de la llengua no en voldrien ni sentir a parlar. Sobretot a l’\u00e0rea del catal\u00e0 central, on tot ja es considera inamovible. Per\u00f2 si jo hagu\u00e9s estat Pompeu Fabra, i f\u00f3ssim al comen\u00e7ament del segle XX, i pogu\u00e9s tenir (cosa certament impossible) la visi\u00f3 que em d\u00f3na la realitat del segle XXI, crec que hauria proposat la morfologia verbal unit\u00e0ria que trobareu a continuaci\u00f3. I ara tindr\u00edem una llengua est\u00e0ndard unificada, com tenen totes les lleng\u00fces normalitzades europees, amb continu\u00eftat hist\u00f2rica amb etapes precedents, amb el preu (\u00e9s mal de dir si gros o petit) d’haver de fer renunciacions, per part de tots, a all\u00f2 que cadasc\u00fa tenia avesat i arrelat. Aix\u00f2 no \u00e9s una proposta, sin\u00f3 un divertimento<\/em> o un joc d’imaginaci\u00f3. Per\u00f2 podria ser-ho si per un miracle aparegu\u00e9s un m\u00ednim de consens o d’engrescament per la idea, cosa que no s’esdevindr\u00e0.<\/p>\n

Aquest model ucr\u00f2nic es basa, com dic, en la llengua liter\u00e0ria tradicional fins a Fabra, els trossos romanents de la qual els podem trobar en els models regionals vigents. La idea \u00e9s la unificaci\u00f3 al m\u00e0xim de les variants formals, reduint el polimorfisme a un m\u00ednim comparable al d’altres lleng\u00fces. S’hi combina l’arbitratge de les formes amb m\u00e9s tradici\u00f3 amb el pragmatisme funcional, i entre les formes de la tradici\u00f3 liter\u00e0ria es prefereixen les que tenen un \u00fas m\u00e9s est\u00e8s en algun dialecte o grup de dialectes. Nom\u00e9s es renuncia a la forma tradicional en benefici de la moderna en el cas dels presents de subjuntiu de la primera conjugaci\u00f3 (canti<\/em>, cantis<\/em>, etc.), per la convicci\u00f3 que no paga la pena de proposar les formes antigues cant, cants<\/em>, etc. i que les occidentals d’avui dia, tamb\u00e9 tradicionals, (cante<\/em>, cantes<\/em>, etc.) representen un entrebanc considerable per als locutors orientals, atesa la neutralitzaci\u00f3 de a<\/em> i e<\/em> \u00e0tones i les confusions que es podrien crear amb les formes d’indicatiu i subjuntiu. Seria l’\u00fanica ren\u00fancia \u00abdolorosa\u00bb que farien els valencians, per\u00f2 s’ha de comprendre que els altres tamb\u00e9 en far\u00edem.\u00a0 La primera persona del present d’indicatiu tindria la forma cl\u00e0ssica amb morfema zero (cant<\/em>, estim<\/em>, rep<\/em>, convit, desig<\/em>). I una altra \u00abconcessi\u00f3\u00bb a la llengua moderna seria l’adopci\u00f3 de la o<\/em> de primera persona, pr\u00f2pia del catal\u00e0 central i nord-occidental, en els verbs que tenen un radical acabat en un grup conson\u00e0ntic inviable en posici\u00f3 de final de mot (entro<\/em>, alegro<\/em>, respecto<\/em>, etc.). Una soluci\u00f3 que jo sempre he practicat i recomanat. La forma cl\u00e0ssica \u00e9s entre<\/em>, alegre<\/em>, respecte<\/em>, per\u00f2 aqu\u00ed tamb\u00e9 apareix la dificultat que representa per als catalans orientals la neutralitzaci\u00f3 de a<\/em> i e<\/em> \u00e0tones, que crea homofonia entre la primera i la tercera persona del present d’indicatiu.<\/p>\n

Crec que s\u00ed, que si jo hagu\u00e9s estat Pompeu Fabra, hauria proposat aquesta morfologia. I que no em digui ning\u00fa que hauria estat frontalment rebutjada. Morfologia a part, tota l’obra de Fabra \u00e9s una proposta d’un idealisme extraordinari, un somni d’objectius que podien semblar irrealitzables. I va ser ben acceptada per tothom.<\/p>\n

<\/p>\n

UNA MORFOLOGIA VERBAL UNIFICADA<\/p>\n

1. Verbs regulars<\/p>\n

Cantar<\/strong><\/p>\n

pres. ind. cant, cantes, canta, cantam, cantau, canten<\/em>
\npres. subj. canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin<\/em>
\nimp. subj. cant\u00e0s, cantasses, cant\u00e0s, cant\u00e0ssem, cant\u00e0sseu, cantassen<\/em>
\nimper. canta, canti, cantem, cantau, cantin<\/em>.<\/p>\n

Entrar<\/strong> [i tots els verbs amb radical acabat en un grup conson\u00e0ntic no viable en posici\u00f3 final de mot: alegrar, vinclar, contemplar, detectar, parlar, organitzar<\/em>, etc.]<\/p>\n

pres. ind. entro, entres, entra, entram, entrau, entren<\/em><\/p>\n

Estudiar<\/strong> [i crear<\/em>, canviar<\/em>,\u00a0lloar<\/em>, suar<\/em>, etc.]<\/p>\n

pres. ind. estudiu, estudies, estudia, estudiam, estudiau, estudien<\/em><\/p>\n

Llevar<\/strong> [i tots els acabats en –var<\/em>: provar, arxivar, renovar, etc.<\/em>]<\/p>\n

pres.ind. lleu, lleves, lleva, llevam, llevau, lleven<\/em><\/p>\n

Desitjar<\/strong> [i tots els acabats en –jar<\/em>: passejar<\/em>, festejar, trepitjar<\/em>, pitjar<\/em>, viatjar<\/em>, etc.]<\/p>\n

pres. ind. desig<\/em>, desitges<\/em>, desitja<\/em>, desitjam<\/em>, desitjau<\/em>, desitgen<\/em><\/p>\n

Adequar<\/strong> [i liquar<\/em> i obliquar<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. adec, adeq\u00fces, adequa, adequam, adequau, adeq\u00fcen<\/em>
\n[com inic\/iniqua, oblic\/obliqua<\/em>]<\/p>\n

Perdre<\/strong><\/p>\n

pres. ind. perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden<\/em>
\npres. subj. perda, perdes, perda, perdem, perdeu, perden<\/em>
\nimp. subj. perd\u00e9s, perdesses, perd\u00e9s, perd\u00e9ssem, perd\u00e9sseu, perdessen<\/em>
\nimper. perd, perda, perdem, perdeu, perden<\/em><\/p>\n

Rebre<\/strong><\/p>\n

pres. ind. 1\u00aa rep<\/em>
\nimper. 1\u00aa rep<\/em><\/p>\n

Sentir<\/strong> [i derivats, i tots els regulars purs de la tercera conjugaci\u00f3: ajupir<\/em>, bullir<\/em>, cruixir<\/em>, dormir<\/em>, esmunyir<\/em>, grunyir<\/em>, munyir<\/em>, pudir<\/em>, retrunyir<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. sent, sents, sent, sentim, sentiu, senten<\/em>
\npres. subj. senta, sentes, senta, sentim, sentiu, senten<\/em>
\nimp. subj. sent\u00eds, sentisses, sent\u00eds, sent\u00edssem, sent\u00edsseu, sentissen<\/em>
\nimper. sent, senta, sentim, sentiu, senten<\/em><\/p>\n

Pudir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. 1\u00aa put<\/em><\/p>\n

Partir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. partesc, parteixes, parteix, partim, partiu, parteixen<\/em>
\npres. subj. partesca, partesques, partesca, partim, partiu, partesquen<\/em>
\nimp. subj. part\u00eds, partisses, part\u00eds, part\u00edssem, part\u00edsseu, partissen<\/em>
\nimper. parteix, partesca, partim, partiu, partesquen<\/em><\/p>\n

2. Verbs irregulars<\/p>\n

Estar<\/strong><\/p>\n

pres. ind. estic, est\u00e0s, est\u00e0, estam, estau, estan<\/em>
\npres. subj. estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen<\/em>
\nimp. subj. estigu\u00e9s, estiguesses, estigu\u00e9s, estigu\u00e9ssem, estigu\u00e9sseu, estiguessen<\/em>
\nimper. estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen<\/em><\/p>\n

Anar<\/strong><\/p>\n

pres. ind. vaig, vas, va, anam, anau, van<\/em>
\npres. subj. vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen<\/em>
\nimp. subj. an\u00e0s, anasses, an\u00e0s, an\u00e0ssem, an\u00e0sseu, anassen<\/em>
\nimper. v\u00e9s, vaja, anem, anau, vagen<\/em><\/p>\n

Nadar<\/strong><\/p>\n

pres. ind. nat\/net, nades\/nedes, nada\/neda, nadam, nadau, naden\/neden<\/em>
\npres. subj. nadi\/nedi, nadis\/nedis, nadi\/nedi, nadem, nadeu, nadin\/nedin<\/em>
\nimp. subj. nad\u00e0s, nadasses, nad\u00e0s, nad\u00e0ssem, nad\u00e0sseu, nadassen<\/em>
\nimper. nada\/neda, nadi\/nedi, nadem, nadau, nadin\/nedin<\/em><\/p>\n

Haver<\/strong><\/p>\n

pres. ind. he, has, ha, hem, heu, han<\/em>
\npres. subj. haja, hages, haja, h\u00e0gem, h\u00e0geu, hagen<\/em>
\nimp. subj. hagu\u00e9s, haguesses, hagu\u00e9s, hagu\u00e9ssem, hagu\u00e9sseu, haguessen<\/em>
\nimper. hages, haja, h\u00e0gem, h\u00e0geu, hagen<\/em><\/p>\n

Ser<\/strong>, \u00e9sser<\/strong> o esser<\/strong><\/p>\n

pres. ind. s\u00f3c, ets, \u00e9s, som, sou, s\u00f3n<\/em>
\npres. subj. siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen<\/em>
\nimp. subj. fos, fosses, fos, f\u00f3ssem, f\u00f3sseu, fossen<\/em>
\nimper. sigues, siga, siguem, sigueu, siguen<\/em>
\nger. essent<\/em>
\npart. estat<\/em><\/p>\n

C\u00f3rrer<\/strong><\/p>\n

pres. ind. corro, corres, corre, correm, correu, corren<\/em>
\np.s. corregu\u00ed, corregueres, corregu\u00e9, corregu\u00e9rem, corregu\u00e9reu, corregueren<\/em>
\npres. subj. corra\/c\u00f3rrega, corres\/c\u00f3rregues, corra\/c\u00f3rrega, correguem, corregueu, corren\/c\u00f3rreguen<\/em>
\nimp. sub. corregu\u00e9s, correguesses, corregu\u00e9s, corregu\u00e9ssem, corregu\u00e9sseu, correguessen<\/em>
\nimper. corre, corra\/c\u00f3rrega, correm, correu, corren\/c\u00f3rreguen<\/em>
\npart. corregut<\/em><\/p>\n

Pert\u00e0nyer<\/strong> [i at\u00e8nyer<\/em>, emp\u00e8nyer<\/em>, estr\u00e8nyer<\/em> i pl\u00e0nyer<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. pertanc, pertanys, pertany, pertanyem, pertanyeu, pertanyen<\/em>
\np.s. pertangu\u00ed, pertangueres, pertangu\u00e9, pertangu\u00e9rem<\/em>, pertangu\u00e9reu, pertangueren<\/em>
\npres. subj. pertanga, pertangues, pertanga, pertanguem, pertangueu, pertanguen<\/em>
\nimp. subj. pertangu\u00e9s, pertanguesses, pertangu\u00e9s, pertangu\u00e9ssem, pertangu\u00e9sseu, pertanguessen<\/em>
\nimper. pertany, pertanga, pertanguem, pertanyeu, pertanguen
\n<\/em>part. pertangut<\/em><\/p>\n

At\u00e8nyer<\/strong><\/p>\n

part. at\u00e8s<\/p>\n

Emp\u00e8nyer<\/strong>
\npart. emp\u00e8s<\/em><\/p>\n

Estr\u00e8nyer<\/strong>
\npart. estret<\/em><\/p>\n

Pl\u00e0nyer<\/strong>
\npart. plangut<\/em><\/p>\n

Moldre<\/strong> [i altres en –oldre<\/em>; caldre<\/em>, valer<\/em> i soler<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. molc, mols, mol, molem, moleu, molen<\/em>
\npres. subj. molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen<\/em>
\nimp. subj. molgu\u00e9s, molgu\u00e9sses, molgu\u00e9s, molgu\u00e9ssem, molgu\u00e9sseu, molguessen<\/em>
\nimper. mol, molga, molguem, moleu, molguen<\/em><\/p>\n

Prendre<\/strong> [i altres en –endre <\/em>(encendre<\/em>, dependre<\/em>, despendre<\/em>, suspendre, vendre<\/em>), –ondre<\/em> (fondre<\/em>, pondre<\/em>, tondre<\/em> i compostos) i romandre<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen<\/em>
\npres. subj. prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen<\/em>
\nimp. subj. prengu\u00e9s, prenguesses, prengu\u00e9s, prengu\u00e9ssem, prengu\u00e9sseu, prenguessen<\/em>
\nimper. pren, prenga, prenguem, preneu, prenguen
\n<\/em>imper. pres<\/em><\/p>\n

Pondre <\/strong>[i compondre<\/em>, respondre, fondre, tondre<\/em>]<\/p>\n

part. post<\/em><\/p>\n

Romandre<\/strong><\/p>\n

part. rom\u00e0s<\/em><\/p>\n

Vendre<\/strong><\/p>\n

part. venut<\/em><\/p>\n

Beure<\/strong> [i deure<\/em>, escriure<\/em>, moure<\/em>, ploure<\/em> i derivats]<\/p>\n

pres. ind. bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen<\/em>
\npres. subj. bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen<\/em>
\nimp. subj. begu\u00e9s, beguesses, begu\u00e9s, begu\u00e9ssem, begu\u00e9sseu, beguessen<\/em>
\nimper. beu, bega, beguem, beveu, beguen<\/em><\/p>\n

Viure<\/strong><\/p>\n

pres. ind. visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen<\/em>
\npres. subj. visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen<\/em>
\nimp. subj. visqu\u00e9s, visquesses, visqu\u00e9s, visqu\u00e9ssem, visqu\u00e9sseu, visquessen<\/em>
\nimper. viu, visca, visquem, viviu, visquen<\/em><\/p>\n

Escriure<\/strong> [i derivats]<\/p>\n

pres. ind. escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen<\/em>
\np.s. escriv\u00ed\/escrigu\u00ed, escrivires\/escrigueres, escriv\u00ed\/escrigu\u00e9<\/em>, etc.
\npres. subj. escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen<\/em>
\nimp. subj. escriv\u00eds\/escrigu\u00e9s, escrivisses\/escriguesses<\/em>, etc.
\nimper. escriu, escriga, escriguem, escriviu, escriguen
\n<\/em>part. escrit<\/em><\/p>\n

Creure<\/strong> [i cloure<\/em>, coure, jaure, plaure<\/em>, raure<\/em>, riure, seure<\/em>, traure, veure<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen<\/em>
\npres. subj. crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen<\/em>
\nimp. subj. cregu\u00e9s, creguesses, cregu\u00e9s, cregu\u00e9ssem, cregu\u00e9sseu, creguessen<\/em>
\nimper. creu, crega, creguem, creieu, creguen<\/em><\/p>\n

Caure<\/strong><\/p>\n

pres. ind. caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen<\/em>
\npres. subj. caiga, caigues, caiga, caiguem, caigueu, caiguen<\/em>
\nimp. subj. caigu\u00e9s, caiguesses, caigu\u00e9s, caigu\u00e9ssem, caigu\u00e9sseu, caiguessen<\/em>
\nimper. cau, caiga, caiguem, caieu, caiguen<\/em><\/p>\n

Cloure<\/strong><\/p>\n

part. clos<\/em><\/p>\n

Coure<\/strong><\/p>\n

part. cogut<\/em> o cuit<\/em><\/p>\n

Raure<\/strong><\/p>\n

pres. ind. rac, raus, rau, raem, raeu, rauen<\/em>
\nimp. ind. ra\u00efa, ra\u00efes, ra\u00efa, ra\u00edem, ra\u00edeu, ra\u00efen<\/em>
\np.s. ragu\u00ed, ragueres, ragu\u00e9, ragu\u00e9rem, ragu\u00e9reu, ragueren<\/em>
\npres. subj. raga, ragues, raga, raguem, ragueu, raguen<\/em>
\nimp. subj. ragu\u00e9s, raguesses, ragu\u00e9s, ragu\u00e9ssem, ragu\u00e9sseu, raguessen<\/em>
\nimp. rau, raga, raguem, raeu, raguen
\n<\/em>part. ragut<\/em><\/p>\n

Veure<\/strong><\/p>\n

pres. ind. veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen<\/em>
\npres. subj. veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegeu<\/em>
\nimp. subj. vei\u00e9s, veiesses, vei\u00e9s, vei\u00e9ssem, vei\u00e9sseu, veiessen<\/em>
\nimper. veges, veja, vegem, vegeu, vegen<\/em><\/p>\n

Jaure<\/strong>\/jeure<\/strong><\/p>\n

pres. ind. jac\/jec, jaus\/jeus, jau\/jeu, jaiem, jaieu, jauen\/jeuen<\/em>
\npres. subj. jaga\/jega, jagues\/jegues, jaguem, jagueu, jaguen\/jeguen<\/em>
\nimp. subj. jagu\u00e9s, jaguesses<\/em>, jagu\u00e9s, jagu\u00e9ssem, jagu\u00e9sseu, jaguessen<\/em>
\nimper. jau\/jeu, jaga\/jega, jaguem, jagueu, jaguen\/jeguen<\/em><\/p>\n

Traure<\/strong>\/treure<\/strong><\/p>\n

pres. ind. trac\/trec, traus\/treus, trau\/treu, traiem, traieu, trauen\/treuen<\/em>
\npres. subj. traga\/trega, tragues\/tregues, traga\/trega, traguem, tragueu, traguen\/treguen<\/em>
\nimp. subj. tragu\u00e9s, traguesses, tragu\u00e9s, tragu\u00e9ssem, tragu\u00e9sseu, traguessen<\/em>
\nimper. trau\/treu, traga\/trega, traguem, traieu, traguen\/treguen<\/em><\/p>\n

Con\u00e8ixer<\/strong> [i par\u00e8ixer<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen<\/em>
\npres. subj. conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen<\/em>
\nimp. subj. conegu\u00e9s, coneguesses, conegu\u00e9s, conegu\u00e9ssem, conegu\u00e9sseu, coneguessen<\/em>
\nimper. coneix, conega, coneguem, coneixeu, coneguen<\/em><\/p>\n

Cr\u00e9ixer<\/strong> [i mer\u00e8ixer<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen<\/em>
\np.s. cresqu\u00ed, cresqueres, cresqu\u00e9, cresqu\u00e9rem, cresqu\u00e9reu, cresqueren<\/em>
\npres. subj. cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen<\/em>
\nimp. subj. cresqu\u00e9s, cresquesses, cresqu\u00e9s, cresqu\u00e9ssem, cresqu\u00e9sseu, cresquessen<\/em>
\nimper. creix, cresca, cresquem, creixeu, cresquen<\/em><\/p>\n

N\u00e0ixer<\/strong>\/n\u00e9ixer<\/strong><\/p>\n

pres. ind. nasc\/nesc, naixes\/neixes, naix\/neix, naixem, naixeu, naixen\/neixen<\/em>
\npres. subj. nasca\/nesca, nasques\/nesques, nasca\/nesca, nasquem<\/em>, etc.
\np.s. nasqu\u00ed, nasqueres, nasqu\u00e9, nasqu\u00e9rem, nasqu\u00e9reu, nasqueren<\/em>
\nimp. subj. nasqu\u00e9s, nasquesses, nasqu\u00e9s, nasqu\u00e9ssem, nasqu\u00e9sseu, nasquessen<\/em>
\nimper. naix\/neix, nasca\/nesca, nasquem, naixeu, nasquen<\/em><\/p>\n

P\u00e9ixer<\/strong><\/p>\n

pres. ind. pesc, peixes, peix, paixem, paixeu, peixen<\/em>
\np.s. paix\u00ed, paixeres, paix\u00e9, paix\u00e9rem, paix\u00e9reu, paixeren<\/em>
\npres. subj. peixa, peixes, peixa, paixem, paixeu, peixen<\/em>
\nimp. subj. paix\u00e9s, paixesses, paix\u00e9s, paix\u00e9ssem, paix\u00e9sseu, paixessen<\/em>
\nimper. peix, peixa, paixem, paixeu, peixen<\/em>
\npart. pascut<\/em><\/p>\n

Poder<\/strong><\/p>\n

pres. subj. puga, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen<\/em>
\nimp. subj. pogu\u00e9s, poguesses, pogu\u00e9s, pogu\u00e9ssem, pogu\u00e9sseu, poguessen<\/em><\/p>\n

Saber<\/strong><\/p>\n

pres. subj. s\u00e0pia, s\u00e0pies, s\u00e0pia, sapiem, sapieu, s\u00e0pien<\/em>
\nimp. subj. sab\u00e9s, sabesses, sab\u00e9s, sab\u00e9ssem, sab\u00e9sseu, sabessen<\/em>
\nimper. s\u00e0pies, s\u00e0pia, sapiem, sapieu, s\u00e0pien<\/em><\/p>\n

Caber<\/strong><\/p>\n

pres. ind. cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben<\/em>
\npres. subj. c\u00e0pia, c\u00e0pies, c\u00e0pia, capiem, capieu, c\u00e0pien<\/em>
\nimp. subj. cab\u00e9s, cabesses, cab\u00e9s, cab\u00e9ssem, cab\u00e9sseu, cabessen<\/em><\/p>\n

Voler<\/strong><\/p>\n

pres. subj. vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen<\/em>
\nimp. subj. volgu\u00e9s, volguesses, volgu\u00e9s, volgu\u00e9ssem, volgu\u00e9sseu, volguessen<\/em>
\nimper. vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen<\/em><\/p>\n

Soler<\/strong><\/p>\n

pres. subj. solga, solgues, solga, solguem, solguen, solguen<\/em>
\nimp. subj. solgu\u00e9s, solguesses, solgu\u00e9s, solgu\u00e9ssem, solgu\u00e9sseu, solguessen<\/em><\/p>\n

Valer<\/strong><\/p>\n

pres. subj. valga, valgues, valga, valguem, valgueu, valguen<\/em>
\nimp. subj. valgu\u00e9s, valguesses, valgu\u00e9s, valgu\u00e9ssem, valgu\u00e9sseu, valguessen<\/em><\/p>\n

Dir<\/strong><\/p>\n

pres. subj. diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen<\/em>
\nimp. subj. digu\u00e9s, diguesses, digu\u00e9s, digu\u00e9ssem, digu\u00e9sseu, diguessen<\/em>
\nimper. digues, diga, diguem, digau, diguen<\/em><\/p>\n

Dur<\/strong><\/p>\n

pres. ind. duc<\/em>, dus<\/em> (o duus<\/em>), du<\/em> (o duu<\/em>), duem<\/em>, dueu<\/em>, duen<\/em>
\npres. subj. duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen<\/em>
\nimp. subj. dugu\u00e9s, duguesses, dugu\u00e9s, dugu\u00e9ssem, dugu\u00e9sseu, duguessen<\/em>
\nimper. du, duga, duguem, dueu<\/em><\/p>\n

Fer<\/strong><\/p>\n

pres. ind. faig, fas, fa, fem, feu, fan<\/em>
\npres. subj. fa\u00e7a, faces, fa\u00e7a, fem <\/em>(o facem<\/em>), feu <\/em>(o faceu<\/em>), facen<\/em>
\nimp. subj. fes, fesses, fes, f\u00e9ssem, f\u00e9sseu, fessen<\/em>
\nimper. fes, fa\u00e7a, fem <\/em>(o facem<\/em>), feu <\/em>(o faceu<\/em>), facen<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em>Ferir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. feresc <\/em>(o fer), fereixes<\/em>, fereix<\/em> (o fer<\/em>), ferim<\/em>, feriu<\/em>, fereixen<\/em> (o feren<\/em>)
\npres. subj. feresca, feresques, feresca, ferim, feriu, feresquen<\/em>
\nimp. subj. fer\u00eds, ferisses, fer\u00eds, fer\u00edssem, fer\u00edsseu, ferissen<\/em>
\nimper. fereix, feresca, ferim, feriu, feresquen<\/em><\/p>\n

Fregir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. fregesc<\/em> (o frig<\/em>), fregeixes<\/em>, fregeix<\/em> (o frig<\/em>), fregim<\/em>, fregiu<\/em>, fregeixen<\/em> (o frigen<\/em>)
\npres. subj. fregesca, fregesques, fregesca, fregim, fregiu, fregesquen<\/em>
\nimp. subj. freg\u00eds, fregisses, freg\u00eds, freg\u00edssem, freg\u00edsseu, fregissen<\/em>
\nimper. fregeix, fregesca, fregim, fregiu, fregesquen<\/em><\/p>\n

Llegir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. llegesc<\/em> ( o llig<\/em>), llegeixes<\/em>, llegeix<\/em> (o llig<\/em>), llegim<\/em>, llegiu<\/em>, llegeixen<\/em> (o lligen<\/em>)
\npres. subj. llegesca<\/em> (o llija<\/em>), llegesques<\/em> (o lliges<\/em>), llegesca <\/em>(o llija<\/em>), llegim, llegiu, llegesquen <\/em>(o lligen<\/em>)
\nimp. subj. lleg\u00eds, llegisses, lleg\u00eds, lleg\u00edssem, lleg\u00edsseu, llegissen<\/em>
\nimper. llegeix <\/em>(o llig<\/em>), llegesca <\/em>(o llija<\/em>), llegim, llegiu, llegesquen <\/em>(o lligen<\/em>)<\/p>\n

Lluir1<\/sup><\/strong><\/p>\n

pres. ind. lluu, lluus, lluu, llu\u00efm, llu\u00efu, lluen<\/em>
\npres. subj. llua, llues, llua, llu\u00efm, llu\u00efu, lluen<\/em>
\nimp. subj. llu\u00eds, llu\u00efsses, llu\u00eds, llu\u00edssem, llu\u00edsseu, llu\u00efssen
\n<\/em>imper. llues, llua, llu\u00efm, llu\u00efu, lluen<\/em><\/p>\n

Lluir2<\/sup><\/strong><\/p>\n

pres. ind. lluesc, llueixes, llueix, llu\u00efm, llu\u00efu, llueixen<\/em>
\npres. subj. lluesca, lluesques, lluesca, llu\u00efm, llu\u00efm, lluesquen<\/em>
\nimp. subj. llu\u00eds, llu\u00efsses, llu\u00eds, llu\u00edssem, llu\u00edsseu, llu\u00efssen
\n<\/em>imper. llueix, lluesca, llu\u00efm, llu\u00efu, lluesquen<\/em><\/p>\n

Teixir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. teixesc<\/em> (o tix), teixeixes<\/em> (o tixes<\/em>), teixeix<\/em> (o tix),<\/em> teixim<\/em>, teixiu<\/em>, teixeixen<\/em> (o tixen<\/em>)
\npres. subj. teixesca<\/em> (o tixa<\/em>), teixesques<\/em> (o tixes<\/em>), teixesca<\/em> (o tixa<\/em>), teixim<\/em>, teixiu<\/em>, teixesquen<\/em> (o tixen<\/em>)
\nimp. subj. teix\u00eds<\/em>, teixisses<\/em>, teix\u00eds<\/em>, teix\u00edssem<\/em>, teix\u00edsseu<\/em>, teixissen<\/em>
\nimper. teixeix<\/em> (o tix<\/em>), teixesca<\/em> (o tixa<\/em>), teixim<\/em>, teixiu<\/em>, teixesquen<\/em> (o tixen<\/em>)<\/p>\n

Tenyir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. tenyesc<\/em> (o tiny), teixeixes<\/em> (o tinys<\/em>), tenyeix<\/em> (o tiny<\/em>), tenyim<\/em>, tenyiu<\/em>, tenyeixen<\/em> (o tinyen<\/em>)
\npres. subj. tenyesca<\/em> (o tinya<\/em>), tenyesques<\/em> (o tinyes<\/em>), tenyesca<\/em> (o tinya<\/em>), tenyim<\/em>, tenyiu<\/em>, tenyesquen<\/em> (o tinyen<\/em>)
\nimp. subj. teny\u00eds<\/em>, tenyisses<\/em>, teny\u00eds<\/em>, teny\u00edssem<\/em>, teny\u00edsseu<\/em>, tenyissen<\/em>
\nimper. tenyeix<\/em> (o tiny<\/em>), tenyesca<\/em> (o tinya<\/em>), tenyim<\/em>, tenyiu<\/em>, tenyesquen<\/em> (o tinyen<\/em>)<\/p>\n

Tossir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen<\/em>
\npres. subj. tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen
\n<\/em>imp. subj. toss\u00eds, tossisses, toss\u00eds, toss\u00edssem, toss\u00edsseu, tossissen<\/em>
\nimper. tus, tussa, tossim, tossiu, tussen<\/em><\/p>\n

Cosir<\/strong> [i escopir<\/em>, tossir<\/em>, sortir<\/em>]<\/p>\n

pres. ind. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen<\/em>
\npres. subj. cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen<\/em>
\nimp. subj. cos\u00eds, cosisses, cos\u00eds, cos\u00edssem, cos\u00edsseu, cosissen
\n<\/em>imp. cus, cusa, cosim, cosiu, cusen<\/em><\/p>\n

Collir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. cull, culls, cull, collim, colliu, cullen<\/em>
\npres. subj. culla, culles, culla, collim, colliu, cullen<\/em>
\nimp. subj. coll\u00eds, collisses, coll\u00eds, coll\u00edssem, coll\u00edsseu, collissen<\/em>
\nimper. cull, culla, collim, colliu, cullen<\/em><\/p>\n

Eixir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen<\/em>
\np.s. isqu\u00ed<\/em>, isqueres, isqu\u00e9, isqu\u00e9rem, isqu\u00e9reu, isqueren<\/em>
\npres. subj. isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen<\/em>
\nimp. subj. isqu\u00e9s, isquesses, isqu\u00e9s, isqu\u00e9ssem, isqu\u00e9sseu, isquessen<\/em>
\nimper. ix, isca, isquem, eixiu, isquen<\/em><\/p>\n

Mentir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. mentesc<\/em> (o ment<\/em>), menteixes<\/em> (o ments<\/em>), menteix<\/em> (o ment<\/em>), mentim<\/em>, mentiu<\/em>, menteixen<\/em> (o menten<\/em>)
\npres. subj. mentesca<\/em> (o menta<\/em>), mentesques<\/em> (o mentes<\/em>), etc.
\nimp. subj. ment\u00eds<\/em>, mentisses<\/em>, ment\u00eds<\/em>, ment\u00edssem<\/em>, ment\u00edsseu<\/em>, mentissen<\/em>
\nimper. menteix<\/em> (o ment<\/em>), mentesca<\/em> (o menta<\/em>), mentim<\/em>, mentiu<\/em>, mentesquen<\/em> (o menten<\/em>)<\/p>\n

Vestir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. vestesc<\/em> (vest<\/em> o vist<\/em>), vesteixes<\/em> (vests<\/em> o vists<\/em>), vesteix<\/em> (vest<\/em> o vist<\/em>), vestim<\/em>, vestiu<\/em>, vesteixen<\/em> (vesten<\/em> o visten<\/em>)
\npres. subj. vestesca<\/em> (vesta<\/em> o vista<\/em>), vestesques<\/em> (vestes<\/em> o vistes<\/em>), etc.
\npres. subj. vest\u00eds<\/em>, vestisses<\/em>, vest\u00eds<\/em>, vest\u00edssem<\/em>, vest\u00edsseu<\/em>, vestissen<\/em>
\nimper. vesteix<\/em> (vest<\/em> o vist<\/em>), vestesca<\/em> (vesta<\/em> o vista<\/em>), vestim<\/em>, vestiu<\/em>, vestesquen<\/em> (vesten<\/em> o visten<\/em>)<\/p>\n

Morir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. mor<\/em> (o muir<\/em>), mors<\/em>, mor<\/em>, morim<\/em>, moriu<\/em>, moren<\/em>
\npres. subj. muira<\/em>, muires<\/em>, muira<\/em>, morim<\/em>, moriu<\/em>, muiren<\/em>
\nimp. subj. mor\u00eds<\/em>, morisses<\/em>, mor\u00eds<\/em>, mor\u00edssem<\/em>, mor\u00edsseu<\/em>, morissen<\/em>
\nimper. mor<\/em>, muira<\/em>, morim<\/em>, moriu<\/em>, muiren<\/em><\/p>\n

Sortir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten<\/em>
\npres. subj. surta, surtes, surta, sortim, sortiu, surten<\/em>
\nimp. subj. sort\u00eds, sortisses, sort\u00eds, sort\u00edssem, sort\u00edsseu, sortissen<\/em>
\nimper. surt, sortim, sortiu<\/em><\/p>\n

Obrir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. obro, obres, obre, obrim, obriu, obren<\/em>
\npres. subj. obra, obres, obra, obrim, obriu, obren<\/em>
\nimp. subj. obr\u00eds, obrisses, obr\u00eds, obr\u00edssem, obr\u00edsseu, obrissen<\/em>
\nimper. obre, obra, obrim, obriu, obren<\/em>
\npart. obert<\/em><\/p>\n

Omplir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. omplo, omples, omple, omplim, ompliu, omplen<\/em>
\npres. subj. ompla, omples, ompla, omplim, ompliu, omplen<\/em>
\nimp. subj. ompl\u00eds, omplisses, ompl\u00eds, ompl\u00edssem, ompl\u00edsseu, omplissen<\/em>
\nimper. omple, ompla, ompliu, ompliu, omplen<\/em>
\npart. omplit<\/em><\/p>\n

Oir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. oig<\/em>, ous<\/em>, ou<\/em>, o\u00efm<\/em>, o\u00efu<\/em>, ouen<\/em>
\npres. subj. oja<\/em>, oges<\/em>, oja<\/em>, ogem<\/em>, ogeu<\/em>, ogen<\/em>
\nimp. subj. o\u00eds<\/em>, o\u00efsses<\/em>, o\u00eds<\/em>, o\u00edssem<\/em>, o\u00edsseu<\/em>, o\u00efssen<\/em>
\nimper. ou<\/em>, oja<\/em>, ogem<\/em>, o\u00efu<\/em>, ogen<\/em><\/p>\n

Tenir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. tinc, tens, t\u00e9, tenim, teniu, tenen<\/em>
\npres. subj. tinga, tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen<\/em>
\nimp. subj. tingu\u00e9s, tinguesses, tingu\u00e9s, tingu\u00e9ssem, tingu\u00e9sseu, tinguessen<\/em>
\nimper. t\u00e9\/tingues, tinga, tinguem, teniu, tinguen<\/em><\/p>\n

Venir<\/strong><\/p>\n

pres. ind. vinc, v\u00e9ns, ve, venim, veniu, v\u00e9nen<\/em>
\npres. subj. vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen<\/em>
\nimp. subj. vingu\u00e9s, vinguesses, vingu\u00e9s, vingu\u00e9ssem, vingu\u00e9sseu, vinguessen<\/em>
\nimper. vine, vinga, vinguem, veniu, vinguen<\/em><\/p>\n

Oferir<\/strong><\/p>\n

part. ofert<\/em><\/p>\n

Sofrir<\/strong><\/p>\n

part. sofert<\/em><\/p>\n

Cobrir<\/strong><\/p>\n

part. cobert<\/em><\/p>\n

Complir<\/strong><\/p>\n

part. complit<\/em><\/p>\n

Establir<\/strong><\/p>\n

part. establit<\/em><\/p>\n

Notes<\/p>\n

1. Les formes entre par\u00e8ntesis es considerarien secund\u00e0ries. Les formes separades per barres s\u00f3n alternatives. En aquests punts aquest model es podria acabar d’afinar.<\/p>\n

2. S’ha de considerar que totes les formes que no surten en aquest model s\u00f3n les vigents actualment.<\/p>\n

3. En aquest model la primera persona del present d’indicatiu de verbs amb radical acabat en oclusiva precedida de vocal (com ajudar<\/em>) s’escriu d’acord amb l’etimologia, que \u00e9s el criteri que s’aplica, en general, a la grafia de les oclusives finals. Es proposa guiar-se per substantius o adjectius de la mateixa arrel (jo crit<\/em> per un crit<\/em>, jo dialog<\/em> per di\u00e0leg<\/em>,\u00a0jo liquid<\/em> per l\u00edquid<\/em>,\u00a0 jo prec<\/em> per un prec<\/em>,\u00a0jo refred<\/em>\u00a0per\u00a0fred<\/em>,\u00a0jo salut<\/em> per un salut, jo trasllat <\/em>per un trasllat<\/em>) i pels cultismes (els cultismes litigi,\u00a0<\/em>naufragi, sufragi<\/em>\u00a0o el mateix infinitiu circumcidar<\/em> determinen jo litig, jo naufrag, jo sufrag<\/em> i jo circumcid<\/em>), especialment els cultismes acabats en -ci\u00f3<\/em> (al\u00b7legaci\u00f3<\/em> exigeix jo al\u00b7leg<\/em>;\u00a0interrogaci\u00f3,\u00a0<\/em>jo interrog<\/em>; investigaci\u00f3<\/em>, jo investig<\/em>; nataci\u00f3<\/em>, jo nat<\/em> o jo net<\/em>;\u00a0negaci\u00f3, jo neg; rotaci\u00f3, jo rot<\/em>).<\/p>\n

>>>Regla pr\u00e0ctica: Si no hi ha un referent nominal o adjectival o un cultisme acabat en\u00a0-ci\u00f3<\/em> o d’una altra forma, la primera persona s’escriu amb consonant sorda (p, t, c<\/em>): amac, amuntec, apac, apedrec, arrip, combrec, eixuc, ensopec, llenec, lloc, mossec, pac, pec, sec<\/em> (segar), trop<\/em>, etc. Nom\u00e9s cal aprendre sis excepcions: arrug, brod, fatig, lleg, llig<\/em> (lligar) i\u00a0rob<\/em>. Tamb\u00e9 remug<\/em> i reneg<\/em>, malgrat els noms remuc<\/em> i renec<\/em>.<\/p>\n

Vegeu la llista completa de verbs i referents en aquesta p\u00e0gina<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tots sabem que tenim un problema amb la morfologia verbal. El catal\u00e0 no t\u00e9 una morfologia verbal, sin\u00f3 una morfologia verbal per a cada dialecte (o subdialecte, o comunitat aut\u00f2noma, que tot \u00e9s la mateixa anomalia). Aix\u00f2 crea models de llengua formal que s\u00f3n regionals i excloents. L’administraci\u00f3 auton\u00f2mica s’adapta a cada un d’aquests models, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2687","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2687"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4214,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2687\/revisions\/4214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}