![](\"https:\/\/i.pinimg.com\/originals\/34\/bf\/1f\/34bf1f99d15784d3acc9519359813fc6.jpg\")
Felicitar, segons els diccionaris, \u00e9s expressar a alg\u00fa el desig que sigui feli\u00e7, o tamb\u00e9 manifestar-li la nostra satisfacci\u00f3 per la seva felicitat, deguda a un esdeveniment feli\u00e7. En el primer cas felicitam en dies assenyalats, com aniversaris o onom\u00e0stiques; en el segon, en circumst\u00e0ncies especials, com quan alg\u00fa rep un premi, un c\u00e0rrec o li toca la rifa.<\/p>\n
Les f\u00f3rmules per a felicitar s\u00f3n diverses. En catal\u00e0 tenim el cl\u00e0ssic per molts (d’)anys<\/em>, que a Mallorca s’ha redu\u00eft a un\u00a0fix\u00a0molts d’anys<\/em>, i a Menorca a bons anys<\/em>. \u00c9s una simplificaci\u00f3 de que visquis\/visqueu molts d’anys<\/em> o que tinguis\/tingueu bons anys<\/em>. A Mallorca el molts d’anys<\/em> sovint es refor\u00e7a amb molts d’anys i bons<\/em>. Aquestes f\u00f3rmules es fan servir per a felicitar en aniversaris i onom\u00e0stiques i tamb\u00e9 en les grans festes anuals, especialment les de Nadal. Molts d’anys<\/em> \u00e9s un ritual que en el meu entorn se sent de manera abundant i agradable quan la gent\u00a0s’encontra,\u00a0i sobretot s’acomiada, durant els dies que envolten Nadal. Donar els molts d’anys<\/em> (o els bons anys<\/em>) \u00e9s a les Illes\u00a0el sin\u00f2nim popular de felicitar<\/em>\u00a0en els casos esmentats.<\/p>\n Amb motiu d’algun esdeveniment extraordinari, com rebre un guard\u00f3, una promoci\u00f3 professional o qualsevol cop de sort, la forma de felicitaci\u00f3 \u00e9s una altra. La m\u00e9s usual deu ser enhorabona<\/em>, que alguns diuen amb article (l’enhorabona<\/em>). Crec que aquesta expressi\u00f3 \u00e9s un hispanisme, almenys aix\u00ed ho exposar\u00e9 com a hip\u00f2tesi de treball. Com a felicitaci\u00f3 \u00e9s una f\u00f3rmula espanyola, no desenvolupada, si les dades no em fallen, en cap altra llengua \u2014llevat del catal\u00e0, \u00e9s clar\u2014. Ni tan sols el gallec (l’acad\u00e8mia gallega rebutja noraboa<\/em>). En franc\u00e8s hi ha una expressi\u00f3 semblant, \u00e0\u00a0la bonne heure<\/em>, de qu\u00e8 parlar\u00e9 tot seguit. En espanyol, escrit en hora buena<\/em> o enhorabuena<\/em>,\u00a0els corpus documentals disponibles (CORDE) ens en donen exemples abundants en tot el castell\u00e0 medieval. En un principi tenia una valor adverbial: \u00abdisti en hora buena a Mes\u00eda posada\u00bb (segle XIII),\u00a0\u00aben hora buena fui nacida\u00bb (segle XV), I aviat s’escrigu\u00e9 de manera aglutinada:\u00a0\u00abrespondi\u00f3 que ellos se fueren enhorabuena\u00bb (segle XV). I ja en el tombant del segle XV al XVI veiem l’expressi\u00f3 substantivada:\u00a0\u00abcon dulces palabras le dio la enhorabuena de su venida\u00bb. D’aqu\u00ed es passa a la felicitaci\u00f3 amb el simple enhorabuena<\/em>. Els corpus catalans (CICA i CIVAL) no ens en donen documentaci\u00f3 significivativa fins al segle XIX, amb algunes excepcions precedents escadusseres, totes d’autors valencians. A la llengua medieval nom\u00e9s se’n registra un cas, en els sermons de sant Vicent Ferrer:\u00a0\u00abE l’altra de fer just\u00edcia a\u00a0quisc\u00fa, e si u fa b\u00e9,\u00a0en hora bona,\u00a0e si no, vet com te rependr\u00e0.\u00bb (1410). En Joan Timoneda trobam l’expressi\u00f3 \u00aben bon punt i en hora bona\u00bb (1562), i en Joan Porcar, \u00abY dien que li enviaren a dir que\u00a0en<\/span>\u00a0hora bona, per\u00f2 que havia de vestir-se en lo acompanyament y havia de venir vestit ab robes de chor.\u00bb (1585). A la mateixa obra apareix una vegada en forma aglutinada: \u00abanaren enhorabona a son convent\u00bb. Segurament en trobar\u00edem m\u00e9s casos, per\u00f2 aix\u00f2 no altera el nostre raonament. Aquest en hora bona<\/em>, com l’espanyol inicial i el franc\u00e8s\u00a0\u00e0 (la) bonne heure<\/em>, abans esmentat, signifiquen en un principi ‘en el moment propici’, oposat a en hora mala<\/em> (franc\u00e8s \u00e0 la male heure<\/em>), \u00e9s a dir, en un mal moment. Despr\u00e9s adquir\u00ed el significat de ‘feli\u00e7ment’. Per\u00f2 nom\u00e9s l’espanyol arrib\u00e0 a convertir l’expressi\u00f3 en una f\u00f3rmula de felicitaci\u00f3 davant un fet celebrable. No s\u00e9 si en\u00a0els exemples catalans antics hi ha calc de l’espanyol. Diguem que en el catal\u00e0 medieval tamb\u00e9 hi ha a la bona hora<\/em>, com en franc\u00e8s (vegeu el CICA), i a Mallorca encara es diu \u00abha arribat a la mala hora\u00bb, \u00e7o \u00e9s, molt tard. En tot cas, l’\u00fas d’enhorabona<\/em> com a felicitaci\u00f3 \u00e9s modern i sembla bastant evident que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s que d’un desplegament d’usos antics, de la imitaci\u00f3 de la llengua ve\u00efna. La implantaci\u00f3 i \u00fas extensiu d’enhorabona<\/em> ha blocat la divulgaci\u00f3 de formes alternatives que\u00a0s\u00f3n generals en les lleng\u00fces europees:\u00a0felicitacions\u00a0<\/em>(franc\u00e8s f\u00e9licitations<\/em>, occit\u00e0 felicitacions<\/em>, itali\u00e0 felicitazioni<\/em>, roman\u00e8s felicit\u0103ri<\/em>, gallec i portugu\u00e8s\u00a0felicitaci\u00f3ns\/<\/em>felicita\u00e7oes<\/em>, a m\u00e9s de parab\u00e9ns<\/em>) o fins i tot congratulacions<\/em> (angl\u00e8s\u00a0congratulations<\/em>, itali\u00e0 congratulazioni<\/em>), del verb llat\u00ed congratulari<\/em>. Sempre en plural, car en singular \u00e9s un simple substantiu.<\/p>\n Molt m\u00e9s evident \u00e9s la naturalesa d’hispanisme d’una f\u00f3rmula moderna de felicitaci\u00f3 general que ara fa furor pertot: moltes felicitats<\/em>. Es diu tant en els aniversaris \u2014recordem\u00a0una de les lamentables versions de la can\u00e7\u00f3\u00a0Happy birthday to you<\/em>\u2014 com amb motiu d’un esdeveniment feli\u00e7. La felicitat, llevat de certs usos literaris, \u00e9s un concepte singular i incomptable. L’espanyol felicidades<\/em> \u00e9s una manifestaci\u00f3 d’aquesta curiosa tend\u00e8ncia de l’espanyol a pluralitzar coses que s\u00f3n de natura singulars (vegeu aquest article<\/a>). Felicitats<\/em> o moltes felicitats,<\/em>\u00a0per a un acte de felicitaci\u00f3, \u00e9s un calc tan grosser com si en franc\u00e8s\u00a0un neoparlant digu\u00e9s (beaucoup de) f\u00e9licit\u00e9s<\/em> o si en angl\u00e8s hom digu\u00e9s (a lot of) felicities<\/em>. I, malgrat tot, n’hi haur\u00e0 que s’oposaran a la nostra afirmaci\u00f3 basant-se en fonts discutibles. Com l’Optimot, eina de divulgaci\u00f3 de la normativa i d’alguns dels seus errors. A la fitxa corresponent podem llegir: \u00abPel naixement d’un fill o d’una filla, en un casament, o per l’\u00e8xit en un examen, a la feina, en l’assoliment d’una etapa important en la vida d’una persona (finalitzaci\u00f3 d’uns estudis, presentaci\u00f3 d’una tesi, recepci\u00f3 d’un premi, etc.) tamb\u00e9 es pot dir\u00a0Enhorabona!<\/em>\u00a0i\u00a0Felicitats!<\/em>\u00bb. El mateix diccionari Fabra, continuat pel DIEC, obre la porta al calc a l’entrada felicitat<\/em>, on hi ha l’exemple, que no q\u00fcestion, \u00abdesitjar a alg\u00fa tota mena de felicitats\u00bb. S\u00ed que q\u00fcestion el Diccionari castell\u00e0-catal\u00e0<\/em> d’Enciclop\u00e8dia Catalana que no t\u00e9 gens de pudor a dir: \u00ab\u00a1felicidades! (o \u00a1muchas felicidades!) – per molts anys!;\u00a0felicitats! (o moltes\u00a0felicitats!)\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Felicitar, segons els diccionaris, \u00e9s expressar a alg\u00fa el desig que sigui feli\u00e7, o tamb\u00e9 manifestar-li la nostra satisfacci\u00f3 per la seva felicitat, deguda a un esdeveniment feli\u00e7. En el primer cas felicitam en dies assenyalats, com aniversaris o onom\u00e0stiques; en el segon, en circumst\u00e0ncies especials, com quan alg\u00fa rep un premi, un c\u00e0rrec o […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2680","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2680","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2680"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2680\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2680"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2680"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2680"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}