{"id":2670,"date":"2017-11-24T11:30:56","date_gmt":"2017-11-24T09:30:56","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2670"},"modified":"2017-11-24T16:54:42","modified_gmt":"2017-11-24T14:54:42","slug":"la-jutgessa-i-la-metgessa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/la-jutgessa-i-la-metgessa\/","title":{"rendered":"La jutgessa i la metgessa"},"content":{"rendered":"

En el diccionari (DIEC) hi ha 34 mots femenins que tenen el sufix -essa<\/em>, si no n’hem perdut cap mentre els compt\u00e0vem.\u00a0Aquest sufix s’aplica a arrels nominals i en surten formes femenines, tot i que estrictament la marca de g\u00e8nere \u00e9s nom\u00e9s la -a<\/em> final. Cal no confondre’s perqu\u00e8 hi ha mots acabats en -esa<\/em>, com marquesa<\/em> o princesa<\/em>, que no contenen el dit sufix sin\u00f3 \u00fanicament la marca de femen\u00ed (-a<\/em>).<\/p>\n

Si fem la llista dels 34 casos esmentats, veurem que\u00a015 corresponen a mots del domini religi\u00f3s: abadessa, apostolessa, bisbessa, canongessa, deessa, diablessa, diaconessa, dru\u00efdessa, menoressa, pabordessa, papessa, prioressa<\/em> (i sotsprioressa<\/em>), profetessa\u00a0<\/em>i sacerdotessa<\/em>. Tots aquests mots, que no s\u00f3n discutits per ning\u00fa, corresponen a c\u00e0rrecs exercits per dones, llevat del cas estrany d’apostolessa<\/em>, que, segons els diccionaris, es refereix a la dona d’un ap\u00f2stol, car en el cristianisme els ap\u00f2stols foren seleccionats exclusivament entre el sexe mascul\u00ed (llevat que considerem com a tal Maria Magdalena, cosa que seria una idea no can\u00f2nica). De bisbesses n’hi ha, evidentment, per\u00f2 fora de la religi\u00f3 cat\u00f2lica, ara com ara. I de papesses? Haur\u00edem de dir que no, tenint en compte que aquest \u00e9s un c\u00e0rrec de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i que en l’escalaf\u00f3 d’aquesta les dones no arriben ni a prevere. Per\u00f2 una creen\u00e7a, l\u00f2gicament no autoritzada per la jerarquia, diu que va existir una papessa: una senyora que es deia Joana i que enganyant D\u00e9u i la seva Esgl\u00e9sia es va fer capellana i va arribar a ocupar la c\u00e0tedra de sant Pere. Seria el papa, o la papessa, Benet III, que suposadament visqu\u00e9 en el segle IX. L’afer hauria estat descobert quan la dona va restar gr\u00e0vida i va donar a llum una preciosa criatura en el curs d’un acte p\u00fablic. Alg\u00fa, doncs, en els palaus papals devia saber que sa santedat era una dona. Conten que a partir d’aquell fet, l’Esgl\u00e9sia, consternada, va establir la figura del palpati<\/em>, un home \u2014evidentment\u2014 encarregat de verificar la masculinitat dels papes, just abans de ser coronats, amb el m\u00e8tode de palpar els atributs papals mentre el palpat seia a la sedia stercoraria<\/em>, una cadira\u00a0que tenia un forat a la part inferior per a tal comesa. Sigui tot ver o no, el fet \u00e9s que l’episodi va deixar a la llengua catalana el mot papessa<\/em>.<\/p>\n

Tornant als\u00a034 mots acabats en -essa<\/em>, els 19 restants s\u00f3n: advocadessa, alcaldessa <\/em>(hispanisme), batllessa, baronessa, comtessa, consolessa, doctoressa, duquessa<\/em>\u00a0(i megaduquessa<\/em>), gegantessa, infantessa, jutgessa, <\/em>mestressa, metgessa, poetessa, rectoressa, sastressa, tigressa <\/em>i vampiressa<\/em>. D’aquests n’hi ha\u00a08 que nom\u00e9s tenen la forma que porta el sufix -essa<\/em>, sense possibilitat de cap altra forma: alcaldessa<\/em>,\u00a0baronessa, batllessa, comtessa, duquessa, sastressa, tigressa <\/em>i vampiressa <\/em>(no hi ha alcalda<\/em>,\u00a0barona, batlla, comta, duca, sastra\u00a0<\/em>ni tigra<\/em>, i vampira\u00a0<\/em>existeix com a femen\u00ed del vampir que xucla la sang, per\u00f2 amb el significat de ‘dona seductora’ nom\u00e9s\u00a0hi ha\u00a0vampiressa<\/em>). Altres\u00a06\u00a0mots tenen dues formes, una amb el sufix –essa<\/em> i una altra amb la simple marca de femen\u00ed (-a<\/em>) o ni tan sols aix\u00f2: advocada<\/em> i advocadessa<\/em>, c\u00f2nsol<\/em> i consolessa<\/em>, doctora<\/em> i doctoressa<\/em>, geganta<\/em> i gegantessa<\/em>, infanta<\/em> i infantessa<\/em>, rectora<\/em> i rectoressa<\/em>.\u00a0Aquestes\u00a06 formes en –essa<\/em> pr\u00e0cticament no les diu ning\u00fa i tenen una tradici\u00f3 liter\u00e0ria escassa o molt escassa.\u00a0Els diccionaris les registren com a formes secund\u00e0ries tot remetent a les formes sense sufix. Aquests mots, doncs, no presenten cap problema, i\u00a0de fet ja ens podem oblidar de les formes sufixades. Mestressa<\/em> tampoc no n’hauria de tenir: a part del significat de ‘propiet\u00e0ria’ \u2014i aqu\u00ed no \u00e9s substitu\u00efble per mestra<\/em>\u2014 tradicionalment s’ha aplicat a una dona que exercia una professi\u00f3 artesanal, com les mestresses cosidores. Mestra<\/em>, per contra, s’ha aplicat sempre a les mestres d’escola, i\u00a0no crec que hi hagi cap ra\u00f3 per a abandonar la distinci\u00f3 mestra\/mestressa<\/em>. Ens resten poeta\/poetessa<\/em>,\u00a0jutgessa<\/em> i metgessa<\/em>. Poetessa<\/em> \u00e9s el que s’ha dit sempre, i no s’ent\u00e9n l’aversi\u00f3 que li tenen moltes poetesses actuals, que nom\u00e9s s’identifiquen amb la forma poeta<\/em>. Finalment, malgrat que les \u00faniques formes catalanes tradicionals s\u00f3n jutgessa<\/em> i metgessa<\/em>, darrerament ha aparegut un cert rebuig d’aquestes formes i una pressi\u00f3 que han condu\u00eft a la divulgaci\u00f3 de\u00a0la jutge<\/em> i la metge <\/em>i la seva acceptaci\u00f3,\u00a0tot i que com a formes secund\u00e0ries, per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua. La jutge<\/em> i la metge<\/em>\u00a0s\u00f3n novetats absolutes i invencions tan ins\u00f2lites com ho serien la batlle<\/em>, la comte<\/em> o la sastre<\/em>. I la f\u00f2bia d’alguns contra jutgessa\u00a0<\/em>i\u00a0metgessa<\/em> ha determinat que en alguns mitjans, com els de la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals, s’impulsi decididament la jutge\u00a0<\/em>i la metge<\/em>.<\/p>\n

Els casos problem\u00e0tics s\u00f3n, doncs, especialment jutgessa<\/em> i metgessa<\/em>. Per qu\u00e8 s’ha produ\u00eft aquesta aversi\u00f3, per part de certes persones, a aquestes dues formes tradicionals? Alguns deuen considerar que els mots en –essa<\/em> sonen \u00abrid\u00edculs\u00bb. Per\u00f2, descomptant els sis mots abans esmentats que no diu ning\u00fa (advocadessa<\/em>, consolessa<\/em>, doctoressa<\/em>, gegantessa<\/em>, infantessa<\/em> i rectoressa<\/em>),\u00a0nom\u00e9s els sonen rid\u00edculs aquests dos (tamb\u00e9 poetessa<\/em>) i no els altres, contra els quals no s’ha dictat cap ordre de persecuci\u00f3. Gosaria dir que es tracta d’un petit fet d’autoodi. Si els catalans de tots els temps han dit sempre jutgessa<\/em> i metgessa<\/em>, per qu\u00e8 aix\u00f2 ha de ser rid\u00edcul? No deu ser perqu\u00e8 en espanyol aquests mots no tenen el prefix equivalent (-esa <\/em>o\u00a0-isa<\/em>)? Sona rid\u00edcul a alg\u00fa alcaldessa<\/em> o batllessa<\/em>? La mentalitat subordinada fa que all\u00f2 que no sigui com l’espanyol\u00a0pugui sonar rid\u00edcul o en tot cas \u00abmassa catal\u00e0\u00bb. Cal dir que cada llengua t\u00e9 el seu geni i figura, i les seves normes en l’\u00fas dels sufixos i de tots els elements gramaticals. A nosaltres ens semblaria rid\u00edcul dir una calculatriu<\/em>\u00a0en lloc d’una calculadora<\/em>, per\u00f2 els italians diuen\u00a0una calcolatrice<\/em>\u00a0i no en fan cap problema. A nosaltres ens semblaria rid\u00edcul dir\u00a0els agricultors i les agricultrius<\/em>, per\u00f2 els francesos b\u00e9 que ho diuen (les agriculteurs et les agricultrices<\/em>) amb tota naturalitat i no en fan cap problema. A nosaltres ens semblaria rid\u00edcul dir\u00a0una principessa<\/em>, per\u00f2 els italians ho diuen sense immutar-se. Que en espanyol no diguin juezesa<\/em> o mediquesa\u00a0<\/em>ens hauria d’importar ben poc a l’hora de mantenir amb tota naturalitat jutgessa<\/em> i metgessa<\/em>.<\/p>\n

Un altre \u00abraonament\u00bb que s’ha exhibit algun cop \u00e9s que les formes en –essa<\/em> s\u00f3n \u00absexistes\u00bb. Si no vaig errat, \u00e9s un dels \u00abraonaments\u00bb d’un cert neofeminisme superficial i amb pocs coneixements gramaticals que avui brosta per aqu\u00ed i per all\u00e0. I si no ho he ent\u00e8s malament, diuen que els mots acabats en –essa<\/em> s\u00f3n dolents perqu\u00e8 en altres temps designaven l’esposa de qui exercia l’ofici o c\u00e0rrec. I, efectivament, en altres temps la jutgessa era la dona del jutge, la metgessa era la dona del metge, la batllessa era la dona del batlle, etc. Aix\u00ed era a una societat de predomini mascul\u00ed, en qu\u00e8 les dones no exercien aquestes feines. Per\u00f2 aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb el sufix –essa<\/em>. Tamb\u00e9 la fustera era la dona del fuster, la veguera era la dona del veguer, la fornera era la dona del forner, la sabatera era la dona del sabater, la capitana era la dona del capit\u00e0, etc. Ara que les dones han assumit totes les professions, aquests mots s’han d’aplicar, i s’apliquen, a les dones com a professionals de cada activitat, tinguin la forma morfol\u00f2gica que tinguin, amb sufixos o\u00a0sense.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el diccionari (DIEC) hi ha 34 mots femenins que tenen el sufix -essa, si no n’hem perdut cap mentre els compt\u00e0vem.\u00a0Aquest sufix s’aplica a arrels nominals i en surten formes femenines, tot i que estrictament la marca de g\u00e8nere \u00e9s nom\u00e9s la -a final. Cal no confondre’s perqu\u00e8 hi ha mots acabats en -esa, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2670","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2670","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2670"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2670\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2670"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2670"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}