Un amic em deia avui que aix\u00f2 de diumenge passat a les Illes \u00e9s un desastre absolut. I jo, per a posar un poc de conhort enmig de la desesperaci\u00f3, li he matisat que era un desastre relatiu. El desastre \u00e9s el fet que la plaga b\u00edblica que assola aquesta terra a penes ha vist minvat el seu suport popular malgrat el quadrienni de devastaci\u00f3, no sols de naturalesa f\u00edsica, que ha dut a terme, i el fet que els partits del pa\u00eds estiguin en la situaci\u00f3 que estan. La relativitat ve de la possibilitat que la plaga perdi el control de la majoria d’institucions de l’arxip\u00e8lag, cosa que significaria, com a m\u00ednim, un poc d’oxigen i possibilitat que el cos malurat d’aquestes illes es reforci amb anticossos que li permetin un millor plantar cara a la malura.<\/p>\n
Ara tothom fa an\u00e0lisis, reflexions i travesses. L’extrema dreta ultraespanyolista \u2014la gran perdedora\u2014 es posa desficiosa davant la imatge en la seva ment d’un PP agenollat davant la seva odiada Uni\u00f3 Mallorquina i ja demana el cap de Matas i un al\u00b7lucinant pacte de govern entre els dos partits d’obedi\u00e8ncia madrilenya. La resta del PP, humiliat i compungit, resa a tots els sants que coneix perqu\u00e8 es pugui arribar a un pacte \u2014no massa desastr\u00f3s per a ells\u2014 amb la senyora Munar, que de cop ha ascendit de princesa a reina. El PSOE est\u00e0 comprensiblement nervi\u00f3s davant el panorama. I en el Bloc alguns retorcen la seva consci\u00e8ncia demanant-se si \u2014en cas que es present\u00e0s la necessitat de decidir\u2014 conv\u00e9 m\u00e9s deixar que mani la plaga, cosa que sospiten que no els seria perdonat en la mesura que en tinguessin la culpa, o rompre la puresa esquerrana i donar poder a un partit pel qual senten quasi tanta veneraci\u00f3 com el dimoni per la creu.<\/p>\n