{"id":2666,"date":"2017-11-14T21:02:23","date_gmt":"2017-11-14T19:02:23","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2666"},"modified":"2017-11-14T21:02:23","modified_gmt":"2017-11-14T19:02:23","slug":"xurma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/xurma\/","title":{"rendered":"Xurma"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/xurma.jpg\" width=\"480\" height=\"\" \/>En el diccionari Alcover-Moll \u2014quina recan\u00e7a que em fa d&#8217;escriure <em>Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear<\/em>, un nom que tendesc a evitar per raons ben comprensibles\u2014 trobareu el mot <em>xurma<\/em>, i si hi cercau <em>xusma<\/em> tamb\u00e9 l&#8217;hi trobareu, per\u00f2 sense res m\u00e9s que una simple remissi\u00f3 a <em>xurma<\/em>. El nostre venerable Alcover-Moll d\u00f3na dues accepcions del mot: 1) conjunt de galiots d&#8217;una nau, i 2) conjunt de gent de baixa condici\u00f3. De la primera accepci\u00f3 aporta usos antics, mentre que de la segona nom\u00e9s n&#8217;aporta de moderns. D\u00f3na l&#8217;etimologia correcta del mot \u2014almenys pel que fa a la primera accepci\u00f3\u2014, i sobre la pron\u00fancia ens diu que tots els dialectes pronuncien <em>xurma<\/em>, amb consonant r\u00f2tica, tot afegint-hi que \u00aben el llenguatge quotidi\u00e0 preval la forma <em>xusma<\/em>\u00bb, que no explica d&#8217;on surt. La veritat \u00e9s que jo no s\u00e9 si <em>xusma<\/em> preval o si \u00e9s l&#8217;\u00fanica cosa que avui se sent. Sospit aix\u00f2 darrer, per\u00f2 ho haur\u00edem de verificar. En el parlar de la meva illa es diu <em>xurma<\/em>, per\u00f2 no sabem si \u00e9s continuaci\u00f3 del <em>xurma<\/em> antic documentat en el diccionari (accepci\u00f3 1) o si \u00e9s el <em>xusma<\/em> modern (accepci\u00f3 2) afectat pel rotacisme de la <em>s<\/em>, com ocorre a <em>asma<\/em>, <em>bisbe<\/em>, <em>Cosme<\/em>, <em>fantasma<\/em>, etc., que s\u00f3n pronunciats normalment <em>arma<\/em>, <em>birbe<\/em>, <em>Corme<\/em> i <em>fantarma<\/em>. En realitat, el mot que la gent usa \u00e9s el que significa &#8216;gent de baixa condici\u00f3&#8217; \u2014ja no hi ha naus amb galiots\u2014, i crec que, Mallorca a part, tothom diu <em>xusma<\/em>.<\/p>\n<p>El DIEC entra <em>xusma<\/em> com a forma secund\u00e0ria, que remet a <em>xurma<\/em>, i aquest mot porta les dues definicions vistes. S&#8217;ent\u00e9n, doncs que <em>xusma<\/em> tant pot ser el pobre col\u00b7lectiu dels remers de les galeres com els impresentables d&#8217;avui dia.<\/p>\n<p>El <em>Gran diccionari de la llengua catalana<\/em> (diccionari.cat) \u00e9s el primer que ens diu que <em>xusma<\/em> ve de l&#8217;espanyol <em>chusma<\/em> i que entr\u00e0 a la nostra llengua en el segle XX. Aix\u00f2 darrer no \u00e9s ben b\u00e9 la veritat. I tamb\u00e9 remet a <em>xurma<\/em>, sense donar cap definici\u00f3 de <em>xusma<\/em>. Per\u00f2 si no heu mirat l&#8217;entrada <em>xusma<\/em> i nom\u00e9s anau a <em>xurma \u2014<\/em>on tamb\u00e9 hi ha les dues accepcions\u2014, veureu que diu que aquesta forma ve de l&#8217;itali\u00e0 <em>ciurma<\/em>, se suposa que en les dites dues accepcions.<\/p>\n<p>Coromines (DECat) a l&#8217;entrada <em>xurma<\/em> nom\u00e9s parla de la xurma remadora de les galeres, amb tota abund\u00e0ncia d&#8217;exemples antics, i no diu un trist mot de la xurma o xusma\u00a0amb el\u00a0significat de &#8216;gent de baixa condici\u00f3&#8217;. Per\u00f2 a una altra banda, fora de l&#8217;entrada <em>xurma<\/em> i un poc amagat, hi ha un \u00ab<em>Xusma<\/em>, castellanisme in\u00fatil per xurma\u00bb. Com que no s&#8217;indica res en sentit contrari, s&#8217;ent\u00e9n que el castellanisme es pot referir al galiots d&#8217;altre temps i a la gent vil de qualsevol \u00e8poca.<\/p>\n<p>Dit aix\u00f2 anem a l&#8217;etimologia. No hi ha controv\u00e8rsia sobre el fet que el primer significat \u00e9s el de &#8216;conjunt de galiots d&#8217;una nau&#8217;, i aquest mot ve de l&#8217;itali\u00e0 <em>ciurma<\/em>, forma procedent del genov\u00e8s <em>ci\u00fcsma<\/em>, que al seu torn procedeix del llat\u00ed <em>clusma<\/em>, contracci\u00f3 del grec\u00a0\u03ba\u1f73\u03bb\u03b5\u03c5\u03c3\u03bc\u03b1 (celeusma), cant r\u00edtmic del qui dirigeix l&#8217;operaci\u00f3 de remar, mot relacionat amb el verb\u00a0\u03ba\u03b5\u03bb\u03b5\u03c5\u03c9 (jo ord\u00e9n). Sup\u00f2s que tots recordam el film <em>Benhur<\/em>, en qu\u00e8 un individu va pegant cops de ma\u00e7a damunt una fusta per a marcar el ritme dels remadors. De l&#8217;itali\u00e0, a partir del segle XIV, el mot va passar a les diverses lleng\u00fces rom\u00e0niques, i aix\u00ed tenim el franc\u00e8s <em>chiourme<\/em> o l&#8217;espanyol i el portugu\u00e8s\u00a0<em>chusma.\u00a0<\/em>La forma genovesa, amb essa, potser \u00e9s l&#8217;origen de l&#8217;espanyola \u2014si no hi ha hagut un canvi intern a l&#8217;espanyol\u2014, i aquesta deu ser l&#8217;origen de la portuguesa, segons Coromines. En catal\u00e0 els remers de les galeres sempre van ser <em>xurma<\/em> amb erra, com l&#8217;\u00e8tim itali\u00e0.<\/p>\n<p>Interessant \u00e9s l&#8217;ampliaci\u00f3 de significat que el mot va experimentar, en dates que ara no puc precisar.\u00a0Havent esguard de la condici\u00f3 dels galiots, sovint esclaus, el mot pass\u00e0 a designar qualsevol tipus de gent vil o de baixa condici\u00f3. Aquest canvi es produeix en itali\u00e0, en espanyol i tamb\u00e9 en franc\u00e8s, tot i que <em>chiourme<\/em> (ensemble de personnes peu recommandables), crec que \u00e9s mot de poc \u00fas. En el mot espanyol el significat de &#8216;gent vil&#8217; no l&#8217;he trobat abans del segle XVIII. En els diccionaris catalans no el veig fins al d&#8217;Esteve, Belvitges i Jugl\u00e0 (1805), diccionari que nom\u00e9s porta la forma <em>xurma<\/em> i amb l&#8217;\u00fanic significat de &#8216;gent vil&#8217; (chuzma, infimum vulgus). Per contra, el Lab\u00e8rnia (1840) entra <em>xurma<\/em> com a forma secund\u00e0ria que remet a <em>xusma<\/em>, i aquesta \u00e9s definida curiosament com a <em>xurriburri<\/em> (\u00abpersona baixa\u00a0y despreciable\u00bb). Atenent al fet que <em>xurma<\/em> o <em>xusma<\/em>, en el sentit de &#8216;gent de baixa condici\u00f3&#8217; en catal\u00e0 no es documenten fins a temps moderns, podr\u00edem pensar que es tracta d&#8217;un calc sem\u00e0ntic de l&#8217;espanyol. Per\u00f2 si pensam que l&#8217;ampliaci\u00f3 de significat es fa en totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques, seria molt arriscat de mantenir una posici\u00f3 contra el mot. El que s\u00ed que sembla versemblant \u00e9s pensar que la forma <em>xusma<\/em> \u00e9s ben deguda a la influ\u00e8ncia espanyola, com diuen Coromines i el diccionari de l&#8217;Enciclop\u00e8dia. Introdu\u00efda en el nostre pa\u00eds en el segle XIX. Llavors haur\u00edem de demanar qu\u00e8 hi fa <em>xusma<\/em> en el DIEC.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En el diccionari Alcover-Moll \u2014quina recan\u00e7a que em fa d&#8217;escriure Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear, un nom que tendesc a evitar per raons ben comprensibles\u2014 trobareu el mot xurma, i si hi cercau xusma tamb\u00e9 l&#8217;hi trobareu, per\u00f2 sense res m\u00e9s que una simple remissi\u00f3 a xurma. El nostre venerable Alcover-Moll d\u00f3na dues accepcions del mot: 1) conjunt [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2666","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2666"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2666\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}