{"id":2656,"date":"2017-09-01T20:07:54","date_gmt":"2017-09-01T18:07:54","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2656"},"modified":"2018-07-05T12:59:41","modified_gmt":"2018-07-05T10:59:41","slug":"assecar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/assecar\/","title":{"rendered":"Assecar"},"content":{"rendered":"

Com m\u00e9s va m\u00e9s detest el fet que la unitat de l’est\u00e0ndard s’hagi de fer a for\u00e7a d’adoptar \u2014per part dels \u00abperif\u00e8rics\u00bb\u2014 algunes formes barcelonines o principatines que, si es mira b\u00e9, es poden considerar inferiors a unes altres usades per altres dialectes i coincidents amb les cl\u00e0ssiques o les majorit\u00e0ries en la tradici\u00f3 liter\u00e0ria. Poques persones trobareu m\u00e9s entusiastes de la unitat de l’est\u00e0ndard que qui aix\u00f2 signa. Per\u00f2 no \u00e9s rebedor que per a assolir aquesta unitat sempre siguin els \u00abperif\u00e8rics\u00bb els qui s’hagin d’adaptar als parlants del catal\u00e0 central i aquests no puguin canviar res del seu parlar en benefici de formes no centrals, si aquestes tenen alguna superioritat. S\u00f3n les formes en si les que tenen valor, no qui les usa. \u00c7o \u00e9s, la coher\u00e8ncia amb el sistema, la genu\u00efnitat, l’etimologia o la tradici\u00f3 culta \u00e9s el que hauria de ser definitiu. El sentit de disciplina dels parlants, el seu desig de fer un bon \u00fas de la llengua, fins i tot un cert patriotisme ling\u00fc\u00edstic, porten els parlants de fora del Principat, o de dins el Principat, a abra\u00e7ar sense fer-ne problema all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s present en la llengua p\u00fablica, encara que no sigui\u00a0l’opci\u00f3 m\u00e9s desitjable. I aix\u00f2 caldria revisar-ho.<\/p>\n

En un escrit recent<\/a> em referia al nom Ignasi<\/span>, fruit d’una pron\u00fancia local i err\u00f2nia que ha convertit en Ignasis tots els Ignacis del pa\u00eds, els quals no s\u00f3n conscients de la malifeta i sols desitgen \u00abseguir la normativa\u00bb.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 del prefix \u2013a<\/span> que s’ajunta a noms o a adjectius per a formar verbs \u00e9s altament complexa i encara no ha rebut l’atenci\u00f3 que mereix. No se sap ben b\u00e9 per qu\u00e8 la normativa ens fa dir condicionar<\/span>, metrallar<\/em>,\u00a0moblar<\/span>, murallar<\/em> (o emmurallar<\/em>)\u00a0o\u00a0turmentar \u2014<\/em>diria que encertadament\u2014 i, per contra, ens obliga a un afusellar<\/span>, no se sap amb quina base. Fabra, tamb\u00e9 basant-se suposadament en usos del seu dialecte, establ\u00ed aquella distinci\u00f3 entre baixar\/abaixar\u00a0<\/em>i\u00a0pujar\/apujar<\/em> que tan poc sentit t\u00e9 per als parlants de fora del Principat i tan poca base hist\u00f2rica.<\/p>\n

En el DIEC no hi ha el verb secar<\/span>, i els pobres parlants disciplinats s\u00f3n obligats a dir i escriure assecar<\/span>, que en el meu dialecte, per exemple, no diu, i segurament no ha dit mai, ning\u00fa. I si alg\u00fa ho diu, \u00e9s un cas isolat, paral\u00b7lel a formes com\u00a0aficar<\/span> o adesar<\/span>, que en principi no s\u00f3n pitjors que assecar<\/span>. Per qu\u00e8 assecar<\/span> ha de ser millor que secar<\/span>? Ho seria si una tradici\u00f3 liter\u00e0ria o culta ho aval\u00e0s, per\u00f2 no \u00e9s el cas, sin\u00f3 tot el contrari. Assecar<\/span> \u00e9s una forma alterada moderna que ha fet aparici\u00f3 en alguns parlars, sobretot en el Principat. Altres parlars conserven la forma de sempre: secar<\/span>. Procedent del llat\u00ed siccare<\/span>, derivat de siccus<\/span> (sec), ha donat formes sense prefixaci\u00f3 o pr\u00f2tesi en totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques: franc\u00e8s s\u00e9cher<\/span>, espanyol secar<\/span>, portugu\u00e8s secar<\/span>, itali\u00e0 seccare<\/span>. Nom\u00e9s cal afegir, per\u00f2 aix\u00f2 no canvia res, que en franc\u00e8s hi ha un ass\u00e9cher<\/span>, que m\u00e9s aviat correspon al que nosaltres diem dessecar<\/span>.<\/p>\n

Si miram la tradici\u00f3 liter\u00e0ria, no hi ha dubtes. Tots els cl\u00e0ssics diuen secar<\/span>. Fent una an\u00e0lisi r\u00e0pida de les fonts disponibles, veig que assecar<\/span> no apareix en el Principat fins al segle XIX. Lab\u00e8rnia ja considera secar<\/span> antiquat, i aix\u00f2 degu\u00e9 tenir conseq\u00fc\u00e8ncies en els usos del Principat. El mateix error que fa Coromines quan diu que secar<\/span> \u00e9s \u00abmodernament caduc\u00bb (en el seu parlar, \u00e9s clar). En el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a les Illes assecar<\/span> no apareix a la llengua escrita fins despr\u00e9s de la codificaci\u00f3 fabriana del l\u00e8xic, evidentment per desig de \u00abseguir la normativa\u00bb.<\/p>\n

Els derivats s\u00f3n seca<\/span>, sec\u00e0<\/span>, secada<\/span>, secador<\/span> (assecador<\/span> segons el DIEC), secall<\/span>, secament<\/span> (assecament<\/span> segons el DIEC), sequer<\/span> i sequera<\/span>.<\/p>\n

La cosa resta bollada de tot quan el Termcat, v\u00edctima de la confusi\u00f3 entre secar<\/span> i eixugar<\/span>, com la major part dels principatins, Fabra en certa manera incl\u00f2s (vegeu l’entrada assecar<\/span> del seu diccionari), ha promogut les impostures assecador de mans<\/span> i assecadora de roba<\/span>. I encara no ho han rectificat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com m\u00e9s va m\u00e9s detest el fet que la unitat de l’est\u00e0ndard s’hagi de fer a for\u00e7a d’adoptar \u2014per part dels \u00abperif\u00e8rics\u00bb\u2014 algunes formes barcelonines o principatines que, si es mira b\u00e9, es poden considerar inferiors a unes altres usades per altres dialectes i coincidents amb les cl\u00e0ssiques o les majorit\u00e0ries en la tradici\u00f3 liter\u00e0ria. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2656","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2656","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2656"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2656\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2656"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2656"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2656"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}