{"id":2650,"date":"2017-07-31T16:17:33","date_gmt":"2017-07-31T14:17:33","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2650"},"modified":"2024-03-16T21:56:21","modified_gmt":"2024-03-16T19:56:21","slug":"sant-ignaci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-ignaci\/","title":{"rendered":"Sant Ignaci"},"content":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Ignaci. De sants amb aquest nom n’hi ha hagut un grapat: per ordre cronol\u00f2gic, sant Ignaci d’Antioquia, un m\u00e0rtir del segle I; sant Ignaci de Constantinoble, un patriarca de Constantinoble del segle IX; sant Ignaci de Loiola, de qui parlarem avui; i encara algun altre que ve despr\u00e9s d’aquest darrer. Tots tenen el diploma de sant, per\u00f2 el de Loiola agaf\u00e0 tanta import\u00e0ncia que eclips\u00e0 els altres, i els qui es diuen Ignaci fan festa avui, dia de sant Ignaci de Loiola.<\/p>\n

Ignaci<\/em> \u00e9s un nom d’origen llat\u00ed (i abans potser etrusc), procedent de Ignatius<\/em>, compost possiblement amb els elements ignis<\/em>, ‘foc’ (com els mots igni<\/em>, ignici\u00f3<\/em>, ign\u00edfug<\/em>, etc.) i el sufix adjectivador ‘tius<\/em>‘ que trobam a mots com fictici<\/em> (fictitius<\/em>), propici<\/em> (propitius<\/em>), etc. i en noms com Bonifaci<\/em> (Bonifatius<\/em>).\u00a0Ignatius<\/em> significa, doncs, segons aquesta hip\u00f2tesi, ‘que \u00e9s de foc’, ‘ardent’. Segons una altra hip\u00f2tesi, tindria relaci\u00f3 amb ignotus<\/em>, ‘desconegut’. No en facem ara problema. La forma catalana correcta ha de ser Ignaci<\/em>, tal com correspon a l’etimologia, per\u00f2 ara tots els portadors d’aquest nom es diuen i s’escriuen Ignasi<\/em>. Es tracta d’una pron\u00fancia err\u00f2nia i dialectal de la zona de Barcelona (o potser de tot el catal\u00e0 central, o potser de tot el Principat, ja ho aclarirem) creada en temps moderns (alguna\u00a0forma escrita Ignasi<\/em>\u00a0com la que es pot veure\u00a0en escrits del segle XVII del valenci\u00e0 Pere Joan Porcar han de\u00a0ser una grafia per Ignaci<\/em>). Es tracta del mateix error de pron\u00fancia dels qui diuen presi\u00f3<\/em>, emisora<\/em>, misi\u00f3<\/em>, etc., que sortosament la normativa va corregir durant la codificaci\u00f3 de Fabra. No s’ent\u00e9n per qu\u00e8 ning\u00fa no ha corregit la pron\u00fancia err\u00f2nia Ignasi<\/em>, per\u00f2 \u00e9s lamentable que ning\u00fa no ho hagi fet. Fora de la dita \u00e0rea barcelonina o principatina no s’havia sentit ni llegit mai altra cosa que Ignaci<\/em>. Una can\u00e7\u00f3 mallorquina recollida pel pare Ginard diu: \u00abSant Antoni glori\u00f3s, que mos dureu un ignaci? Mare de D\u00e9u de Graci, jo vendria a veure-v\u00f3s\u00bb. I a la documentaci\u00f3 valenciana i mallorquina anterior al segle XX hi ha sempre Ignaci<\/em>. A Menorca hi ha el top\u00f2nim Sant Ignaci<\/em>, que ara escriuen Sant Ignasi<\/em> \u00abper a seguir la normativa\u00bb. Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, Ignaci<\/em> representa la m\u00e9s neta tradici\u00f3 culta secular en el Principat. El 1684 es publica a Perpiny\u00e0 un Compendi breu de la vida del glorios patriarca Sant Ignaci de Loyola que es cont\u00e9 en nou Goigs. Sant Ignaci<\/em> escriuen Vicen\u00e7 Garcia\u00a0(Certamen poetich que se celebr\u00e1 en la ciutat de Gerona, per las festas de la canonizaci\u00f3 de sant Ignaci de Loyola<\/em>); Josep Ullastre, en el fam\u00f3s llibre Exercici del cristi\u00e0<\/em>; Frederic Soler, F\u00e8lix Sard\u00e0 i Salvany i molts altres. I Verdaguer escriu\u00a0L’espasa de Sant Ignaci<\/em> (1880). La forma \u00abvulgar\u00bb Ignasi<\/em> ja ens apareix, per\u00f2, en el diccionari de Joan Lacavalleria Gazophilacium catalano-latinum<\/em> (1696) i despr\u00e9s en el Lab\u00e8rnia (1840).<\/p>\n

El nostre sant d’avui no es deia Ignaci de naixement, sin\u00f3 \u00cd\u00f1igo, que \u00e9s un nom ben diferent i amb etimologia diferent. Es deia \u00cd\u00f1igo L\u00f3pez de Loyola o \u00cd\u00f1igo L\u00f3pez de Recalde i va viure en el segle XVI. \u00c9s, doncs, un sant modern, amb cognom i amb una hist\u00f2ria ben documentada. Molt lluny, per tant, de la major part dels sants d’aquest serial, llunyans, llegendaris, misteriosos i de vegades inexistents. Tornem al nom. \u00cd\u00f1igo<\/em> \u00e9s un nom d’origen basc. El nom basc \u00e9s Eneko<\/em>, format pels elements ene<\/em>, ‘meu’ i el sufix hipocor\u00edstic ko<\/em>. Significa una cosa aix\u00ed com meuet<\/em>. Va ser llatinitzat amb la forma Enecus<\/em> o Ennecus<\/em>, i castellanitzat amb la forma \u00cd\u00f1igo. Tamb\u00e9 \u00e9s independent del nom I\u00f1aki<\/em>, creat per Sabino Arana per a ser un equivalent basc d’Ignaci<\/em>.<\/p>\n

El protagonista d’avui va n\u00e9ixer a la vall de Loiola, en el municipi d’Azpeitia (Pa\u00eds Basc).\u00a0Era membre d’una important fam\u00edlia noble, fill del senyor de Loiola i\u00a0el petit de tretze germans. Fou educat en ambients cortesans i\u00a0abra\u00e7\u00e0 la carrera militar, i en aquesta etapa sembla que no en feia de bona. El 1512 la Corona de Castella va envair el regne de Navarra, i el 1521 un ex\u00e8rcit franco-navarr\u00e8s tempt\u00e0 de recuperar-lo. \u00cd\u00f1igo, amb trenta anys, particip\u00e0 en la batalla de Pamplona, al costat de les forces castellanes, i\u00a0fou ferit a una cama, cosa que l’oblig\u00e0 a una llarga convalesc\u00e8ncia. En aquella situaci\u00f3 lleg\u00ed llibres de car\u00e0cter religi\u00f3s i vides de sants, com la tantes vegades esmentada Llegenda \u00e0uria\u00a0<\/em>\u2014els hospitals en aquell temps estavan en mans de religiosos i ja podeu suposar els llibres que tenien\u2014 i\u00a0experiment\u00e0 una transformaci\u00f3 que li va fer concebre la idea d’anar a la Terra Santa a convertir infidels. Recuperat, part\u00ed cap a Jerusalem amb la idea de passar per Barcelona, per\u00f2 en aquell moment la ciutat estava tancada per culpa de la pesta, i an\u00e0 a parar a Manresa, on estigu\u00e9 quasi un any, vivint a una cova, coneguda ara per la cova de Sant Ignaci<\/em>, que \u00e9s un dels llocs emblem\u00e0tics del m\u00f3n jesu\u00efta, amb una esgl\u00e9sia barroca i un edifici conventual neocl\u00e0ssic. Com a Ramon Llull, a la cova li vingu\u00e9 la inspiraci\u00f3 i el material ideol\u00f2gic per als seus Exercicis Espirituals<\/em>. Diuen que abans d’anar a Manresa pass\u00e0 per Montserrat, on tingu\u00e9 unes visions de la Mare de D\u00e9u i on deix\u00e0 penjada la seva capa\u00a0militar. Passant per Roma an\u00e0 a Jerusalem, per\u00f2 sembla que les coses no li anaren b\u00e9 i hagu\u00e9 de tornar a ca seva. Llavors decid\u00ed d’estudiar a la universitat, amb els majors de 25 anys. Ho f\u00e9u a Alcal\u00e0 i a Salamanca, per\u00f2 les seves idees no eren ben vistes\u00a0i arrib\u00e0 a ser interrogat per la Inquisici\u00f3. Llavors decid\u00ed d’anar a estudiar a Par\u00eds, on estigu\u00e9 set anys i on conegu\u00e9, entre altres, Francesc Xavier (sant Francesc Xavier), que fou un dels seus companys de cambra. A 43 anys obtingu\u00e9 el t\u00edtol de Magister. M\u00e0ster que dir\u00edem ara. A Par\u00eds va decidir de canviar-se el nom, i adopt\u00e0 el d’Ignaci, m\u00e9s conegut i entenedor en el m\u00f3n que el \u00ablocal\u00bb \u00cd\u00f1igo. Amb tot, no renunci\u00e0 a aquest i us\u00e0 els dos noms: \u00cd\u00f1igo<\/em> en la vida privada i quan escrivia en espanyol (en basc no hi va escriure mai) i Ignatius<\/em> quan escrivia en llat\u00ed. \u00c9s per aquest fet que molta gent creu que \u00cd\u00f1igo<\/em> i Ignaci<\/em> s\u00f3n el mateix nom, cosa inexacta.<\/p>\n

El 1539, juntament amb sant Pere Favre i sant Francesc Xavier, fund\u00e0 la Companyia de Jes\u00fas, o l’orde dels jesu\u00eftes, que ha arribat a ser el\u00a0m\u00e9s gran de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Orde que fonamenta la seva identitat en l’estudi de la teologia, s’ha dedicat sempre\u00a0sobretot a l’ensenyament i especialment als membres de les classes altes i t\u00e9 com a caracter\u00edstica el vot d’obedi\u00e8ncia al papa, a m\u00e9s dels tres vots dels altres ordes religiosos. Els jesu\u00eftes foren els l\u00edders de la Contrareforma. Per una cosa i per l’altra foren\u00a0inc\u00f2modes a diversos Governs, i la companyia fou dissolta en alguns pa\u00efsos. Sant Ignaci mor\u00ed a Roma el 31 de juliol de 1556, i \u00e9s enterrat a l’esgl\u00e9sia de Jes\u00fas, casa mare de la Companyia. Va ser beatificat el 1609 i canonitzat el 1622. En el lloc on, si fa no fa, hi hagu\u00e9 la seva casa natal, en els segles XVII i XVIII s’hi constru\u00ed un gran complex arquitect\u00f2nic \u2014el santuari de Loiola\u2014, format per una casa de marbre, concebuda com a reial col\u00b7legi i una esgl\u00e9sia amb la qualificaci\u00f3 de bas\u00edlica menor.<\/p>\n

Els jesu\u00eftes, que postposen al seu nom la sigla SJ (Societatis Jesu), foren els l\u00edders de la Contrareforma. Per una cosa i per l’altra foren\u00a0inc\u00f2modes a diversos Governs, i la companyia fou dissolta en alguns pa\u00efsos. En el segle XVIII els jesu\u00eftes promogueren el monograma de Crist (IHS), format per les lletres iota, eta i sigma, les primeres del nom de Jes\u00fas en grec (\u0399\u0397\u03a3\u039f\u03a5\u03a3, Iesous) si b\u00e9 amb la sigma transformada en la lletra essa llatina. Desconeixent aquest darrer fet, sorgiren etimologies populars sobre aquest monograma i fou interpretat com a Iesus Hominum Salvator<\/em>, entre altres coses.<\/p>\n

A les Illes els jesu\u00eftes regenten o han regentat els col\u00b7legis de Monti-sion (Palma, encara en funcionament), el desaparegut col\u00b7legi de Sant Mart\u00ed (Palma), el col\u00b7legi de Sant Ignaci (Pollen\u00e7a) i un col\u00b7legi a Eivissa.<\/p>\n

Aquest sant \u00abmodern\u00bb, amb cognom i amb tots els papers en regla \u00e9s un tipus hagiogr\u00e0fic molt diferent dels sants \u00abantics\u00bb, els que han condicionat l’antropon\u00edmia i la topon\u00edmia i els que han creat refranys, fraseologia, patronatges i cultura popular. No sabem que sant Ignaci sigui patr\u00f3 de cap vila o ciutat fora del m\u00f3n hisp\u00e0 ni patr\u00f3 de res, si no \u00e9s dels exercicis espirituals. Pel que fa als top\u00f2nims, llevat del lloc de Menorca esmentat abans, no coneixem m\u00e9s que el pant\u00e0 de Sant Ignaci, al Segri\u00e0. S\u00ed, per\u00f2, que hi ha top\u00f2nims on apareix el mot enagistes<\/em>, que designen antigues propietats dels jesu\u00eftes i que no \u00e9s m\u00e9s que una transformaci\u00f3 d’ignacista<\/em>. I de refranys nom\u00e9s en coneixen un, que diu \u00abper Sant Ignaci calor faci\u00bb. Alerta que si dieu\u00a0Ignasi<\/em> haureu de dir fasi<\/em>.<\/p>\n

Molts d’anys a tots els Ignacis i Ign\u00e0cies.<\/p>\n

**********<\/p>\n

Si us ha agradat aquest escrit, en tenim molts m\u00e9s referits a altres sants en aquest llibre<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Ignaci. De sants amb aquest nom n’hi ha hagut un grapat: per ordre cronol\u00f2gic, sant Ignaci d’Antioquia, un m\u00e0rtir del segle I; sant Ignaci de Constantinoble, un patriarca de Constantinoble del segle IX; sant Ignaci de Loiola, de qui parlarem avui; i encara algun altre que ve despr\u00e9s d’aquest darrer. Tots tenen […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2650","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2650","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2650"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2650\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4040,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2650\/revisions\/4040"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}