Aquest \u00e9s el t\u00edtol d’un text que m’han demanat per a un llibre col\u00b7lectiu que m’imaginava que a hores d’ara ja hauria vist la llum. En tot cas, com que potser \u00e9s una lectura adequada per a la jornada de reflexi\u00f3 de dem\u00e0, aqu\u00ed el penjo per als meus lectors.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\n
La llengua no pot esperar<\/span><\/strong><\/p>\n Aquestes illes han viscut i viuen darrerament uns canvis espectaculars. Una persona que vagi pels setanta o vuitanta anys ha d\u2019estar sense poder donar-ne passada. S\u00f3n canvis en les formes de vida de la gent, com les maneres de treballar, de comprar o d\u2019ocupar el temps lliure, i tamb\u00e9 canvis en el mateix pa\u00eds, tant en l\u2019entorn f\u00edsic (urbanitzaci\u00f3 intensa, vies de comunicaci\u00f3 mastod\u00f2ntiques) com en la conformaci\u00f3 de la societat, profundament transformada per una immigraci\u00f3, primer espanyola i despr\u00e9s mundial, d\u2019unes dimensions extraordin\u00e0ries.<\/span><\/p>\n Molts d\u2019aquests canvis s\u2019han produ\u00eft tamb\u00e9 en la majoria de societats desenvolupades, i en aquestes s\u00f3n percebuts \u2014malgrat els innegables reversos de la moneda\u2014 com a processos de modernitzaci\u00f3, \u00e9s a dir de progr\u00e9s i d\u2019assoliment de majors quotes de qualitat de vida i benestar. Aqu\u00ed, per\u00f2, enmig del gran proc\u00e9s de transformaci\u00f3 hi ha un canvi d\u2019import\u00e0ncia essencial afegit: el canvi ling\u00fc\u00edstic, \u00e9s a dir l\u2019alteraci\u00f3 de la composici\u00f3 de la societat pel que fa a la distribuci\u00f3 dels grups ling\u00fc\u00edstics i la modificaci\u00f3 de les normes de comportament de la gent pel que toca a l\u00b4\u00fas de les lleng\u00fces. Un proc\u00e9s de gran calat que podria portar a un fet tan transcendent com la desaparici\u00f3 de la llengua catalana dins la nostra societat.<\/span><\/p>\n Aquest fet \u2014el canvi ling\u00fc\u00edstic\u2014 marca una difer\u00e8ncia clara entre la nostra i les societats diguem-ne \u201cnormals\u201d. En aquestes darreres, entre les generacions que anaven a fer feina en bicicleta i les que ara el cap de setmana agafen un vol de baix cost per a fer una escapada a Ven\u00e8cia, entre les que no sabien llegir i les que ara naveguen per Internet, entre les que encarregaven unes sabates \u2014pocs pics en la vida\u2014 al sabater i les que ara no saben on han de posar la roba que els surt per les finestres, entre aquestes generacions tan diferents hi ha una cosa que els uneix i els fa ser i sentir-se de la mateixa societat i no d\u2019una altra: la llengua. En el cas dels mallorquins, menorquins o eivissencs, si les generacions actuals i les dels seus besn\u00e9ts no parlen la mateixa llengua, s\u2019haur\u00e0 romput completament la continu\u00eftat hist\u00f2rica. Seran dues societats distintes que no compartiran pr\u00e0cticament res; quasi dir\u00edem que ni el territori, ateses les profundes transformacions d\u2019aquest: seran dos pobles distints.<\/span><\/p>\n Molts dels nostres compatriotes veuen el canvi ling\u00fc\u00edstic com un m\u00e9s del gran garbull de canvis que afecten la societat illenca, i en la majoria dels casos no s\u00f3n conscients de la naturalesa i l\u2019abast de les alteracions ni del final on podrien portar. I aqu\u00ed \u00e9s on caldria fer un clar toc d\u2019atenci\u00f3. No voldria en absolut minimitzar les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que un desenvolupament salvatge tindran per al nostre petit territori. Per\u00f2 amb autopistes o sense, amb m\u00e9s o menys espai urbanitzat, amb m\u00e9s camps de golf o amb menys, Mallorca \u2014i qualsevol d\u2019aquestes illes\u2014 pot continuar essent el que \u00e9s. Per\u00f2 sense la llengua que ens ha singularitzat durant m\u00e9s de set cent\u00faries ja no ser\u00e0 el que era. Ser\u00e0 una altra cosa. Ser\u00e0 radicalment una altra cosa. Doncs b\u00e9, de la mateixa manera que una part de la humanitat pren consci\u00e8ncia davant el fenomen del canvi clim\u00e0tic, que amena\u00e7a de fer malb\u00e9 el planeta, a l\u2019escala menor del nostre pa\u00eds \u00e9s urgent prendre consci\u00e8ncia generalitzada del perill del canvi idiom\u00e0tic, que amena\u00e7a \u2014i de manera molt m\u00e9s real i immediata\u2014de convertir el que durant segles ha estat un poble individualitzat en un objecte per a historiadors.<\/span><\/p>\n No dic que som davant un perill de desaparici\u00f3 imminent del catal\u00e0 a les Balears. Mentre la comunitat catalanoparlant transmeti la llengua als fills \u2014i aix\u00f2 es produeix amb normalitat pr\u00e0cticament total \u2014 la llengua catalana continuar\u00e0. No es tracta ara de viure o no viure sin\u00f3 de la manera de viure. Es pot viure amb felicitat i amb pen\u00faria, amb dignitat i amb indig\u00e8ncia, i el canvi ling\u00fc\u00edstic fa que els mallorquins, els menorquins i els eivissencs visquem de cada vegada m\u00e9s dins la indig\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica, pel que fa a l\u2019exercici dels propis drets.<\/span><\/p>\n El gran problema \u00e9s que la majoria de la nostra gent ha anat adaptant-se a aquesta situaci\u00f3, conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una llarga hist\u00f2ria d\u2019imposicions i de manipulaci\u00f3 del pensament, fins a arribar a considerar-la com una mena de normalitat que no es q\u00fcestiona. Tanmateix, per a veure-hi clar n\u2019hi ha prou amb un exercici senzill: proposau a una persona que visqui en una situaci\u00f3 de normalitat ling\u00fc\u00edstica \u2014un portugu\u00e8s, un espanyol, un franc\u00e8s\u2014 la situaci\u00f3 hipot\u00e8tica en qu\u00e8 aquesta persona en el seu pa\u00eds no pogu\u00e9s llegir en la seva llengua cap prospecte de cap dels medicaments que compra a la farm\u00e0cia ni cap llibre d\u2019instruccions de la muni\u00f3 d\u2019aparells de tot tipus que compra per a la seva llar; que la majoria de cambrers, dependents i taxistes no li parlassin en la seva llengua, i que molts no l\u2019entenguessin; que tampoc no estiguessin escrits en la seva llengua els papers de publicitat que li arriben a la b\u00fastia; ni la major part dels diaris, revistes i llibres exposats als quioscs i llibreries; i que quan an\u00e0s al cinema vint-i-nou films de cada trenta no pogu\u00e9s veure\u2019ls en el seu idioma; i que sols un tres o un quatre per cent dels canals de televisi\u00f3 que li arriben amb t\u00e8cniques diverses parlassin en la seva llengua; i que no pogu\u00e9s parlar en la seva llengua amb l\u2019operador telef\u00f2nic dels diversos serveis que paga cada mes; i que hagu\u00e9s de canviar de llengua davant el metge o davant un policia, i en aquest darrer cas amb el perill, si no ho fes, de ser portat a la comissaria. I podr\u00edem continuar. No \u00e9s ver que nom\u00e9s d\u2019imaginar tot aix\u00f2 a l\u2019espanyol, a l\u2019itali\u00e0 o al franc\u00e8s els agafaria un intens i profund escarrufament? No \u00e9s aquesta exactament la nostra situaci\u00f3?<\/span><\/p>\n Els mallorquins, la gent de les altres illes i la gent del conjunt dels Pa\u00efsos Catalans, tenim un dret fonamental, com a individus i com a col\u00b7lectivitat: el dret de conservar la nostra identitat, que \u00e9s com dir conservar la llengua que n\u2019\u00e9s el principal articulador. I el dret de viure plenament en catal\u00e0. Per\u00f2 hem de remarcar que aquest dret individual de cada un de nosaltres de viure en catal\u00e0 nom\u00e9s podr\u00e0 ser exercit en un context social de plena normalitat ling\u00fc\u00edstica. A difer\u00e8ncia del que predica un cert discurs ara imperant, no pot haver-hi solucions individuals si no hi ha solucions col\u00b7lectives. Un no pot viure en un idioma en una societat en qu\u00e8 no hi visquin els altres. Per aix\u00f2 l\u2019exercici d\u2019aquest dret reclama una transformaci\u00f3 social a la qual podem contribuir tots per\u00f2 que s\u2019ha d\u2019operar a partir d\u2019una gran intervenci\u00f3 des del poder. <\/span><\/p>\n El principal agent de transformaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica \u00e9s la implantaci\u00f3 massiva d\u2019una poblaci\u00f3 de naturalesa migrat\u00f2ria \u2014immigrats i descendents, espanyols i no espanyols\u2014 que a les Illes no ha viscut ni viu una integraci\u00f3 a la llengua del pa\u00eds que es pugui considerar com a tal integraci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 aquesta integraci\u00f3 no li \u00e9s necess\u00e0ria. No t\u00e9 sentit fer valoracions de la conducta dels immigrants: els immigrants, en qualsevol pa\u00eds d\u2019arribada, fan all\u00f2 que els \u00e9s necessari i cerquen instal\u00b7lar-se a la nova societat amb la m\u00e0xima comoditat i el m\u00ednim esfor\u00e7. Els immigrants no hispanoparlants aprenen i usen la llengua que just baixar del vaixell copsen que els \u00e9s necess\u00e0ria i en descarten tota altra que veuen sup\u00e8rflua. I els immigrants hispanoparlants si poden viure com si fossin al seu pa\u00eds no faran esfor\u00e7os per a una altra cosa. \u00c9s la societat que els acull que els ha de facilitar el dret i els avantatges de la integraci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i cultural, i aix\u00f2 nom\u00e9s s\u2019aconseguir\u00e0 creant les condicions que facin aquesta integraci\u00f3 necess\u00e0ria, viable i desitjada pels mateixos nous ciutadans. Una acci\u00f3 de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica des del poder. No hi ha altra alternativa: o la integraci\u00f3 dels nouvinguts o aquests, sense integrar i de cada vegada m\u00e9s nombrosos, seran un agent de castellanitzaci\u00f3 de l\u2019espai ling\u00fc\u00edstic, que far\u00e0 impossible als catalanoparlants l\u2019exercici dels drets ling\u00fc\u00edstics elementals en el territori que ens \u00e9s propi de sempre. <\/span><\/p>\n \n Aquest \u00e9s el t\u00edtol d’un text que m’han demanat per a un llibre col\u00b7lectiu que m’imaginava que a hores d’ara ja hauria vist la llum. En tot cas, com que potser \u00e9s una lectura adequada per a la jornada de reflexi\u00f3 de dem\u00e0, aqu\u00ed el penjo per als meus lectors.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-265","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=265"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":723,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/265\/revisions\/723"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}