{"id":2641,"date":"2017-07-29T13:48:19","date_gmt":"2017-07-29T11:48:19","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2641"},"modified":"2024-03-16T20:16:53","modified_gmt":"2024-03-16T18:16:53","slug":"santa-marta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-marta\/","title":{"rendered":"Santa Marta"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa Marta, i es festeja un personatge conegut com a\u00a0Marta de Bet\u00e0nia. En el santoral cat\u00f2lic oficial, d’en\u00e7\u00e0 de 1969 tamb\u00e9 \u00e9s la festa dels seus dos germans, Ll\u00e0tzer de Bet\u00e0nia i Maria de Bet\u00e0nia. Sant Ll\u00e0tzer ha estat celebrat tradicionalment el 17 de desembre, i nosaltres en parlarem aquest dia. De Maria de Bet\u00e0nia nom\u00e9s en farem alguna refer\u00e8ncia avui, perqu\u00e8 \u00e9s una santa poc important i per ella no fa nom ning\u00fa.<\/p>\n

Bet\u00e0nia era un poble situat a la vora occidental del riu Jord\u00e0, identificat avui amb la ciutat d’Al-Eizariya (‘lloc de Ll\u00e0tzer’). All\u00e0 vivien, segons els evangelis, tres germans dits Ll\u00e0tzer, Marta i Maria, amics de Jes\u00fas. Aquest s’allotj\u00e0 en alguna ocasi\u00f3 a la casa d’aquesta fam\u00edlia, i all\u00e0 tingu\u00e9 lloc l’episodi en qu\u00e8 una dona ung\u00ed amb perfum els peus de Jes\u00fas i els eixug\u00e0 amb els cabells. Aquesta dona se suposa que \u00e9s Maria de Bet\u00e0nia. Diu l’evangeli de Joan que Ll\u00e0tzer caigu\u00e9 malalt i molt greu. Tant que s’estava morint. Les germanes feren cridar Jes\u00fas, per\u00f2 quan aquest arrib\u00e0, el pobre Ll\u00e0tzer ja feia tres dies que era mort. Llavors \u00e9s quan Jes\u00fas digu\u00e9 a Ll\u00e0tzer all\u00f2 de \u00abLl\u00e0tzer, aixeca’t i camina\u00bb, i ll\u00e0tzer s’aixec\u00e0 i camin\u00e0. Un poc a la torta, com diu l’acudit, per\u00f2 despr\u00e9s de tres dies de mort, qu\u00e8 vols?<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que diuen els evangelis, per\u00f2 i qu\u00e8 se’n f\u00e9u despr\u00e9s dels tres germans? Aqu\u00ed v\u00e9nen les tradicions i llegendes forjades en \u00e8poca medieval. Ja vam dir el dia de Santa Magdalena que la tradici\u00f3 cristiana occidental va identificar Maria de Bet\u00e0nia amb Maria Magdalena, mentre que la tradici\u00f3 oriental sempre les va mantenir ben separades (vegeu l’article de Santa Magdalena). La tradici\u00f3 oriental diu que els tres germans hagueren de fugir de Jerusalem, perseguits per les seves idees, i se n’anaren a Xipre, on visqueren fins a la mort i on Ll\u00e0tzer fou bisbe de Kittim, dit avui L\u00e0rnaca. La tradici\u00f3 occidental \u00e9s m\u00e9s imaginativa.\u00a0Segons la Llegenda \u00e0uria<\/em> de Jaume de Vor\u00e0gine, els tres germans eren nobles i descendents de reis. Vivien al castell de Magdala i eren propietaris de grans extensions de terra. Despr\u00e9s de la mort de Jes\u00fas, Ll\u00e0tzer, Marta i Maria (confosa amb Maria Magdalena) van haver\u00a0de fugir de la persecuci\u00f3 dels jueus contra els cristians i s’embarcaren en una barca sense vela ni rems ni tim\u00f3 i, despr\u00e9s d’un viatge miracul\u00f3s, arribaren a Proven\u00e7a, a un lloc dit ara les Santes Maries de la Mar. Llavors la fam\u00edlia es va separar i cadasc\u00fa an\u00e0 a predicar pel seu compte. Ll\u00e0tzer va anar a Marsella, on el van fer bisbe i va convertir una muni\u00f3 de gent. Durant la persecuci\u00f3 de Domici\u00e0 va ser empresonat i decapitat. Va morir per segona vegada, per\u00f2 aquest cop ning\u00fa no el va ressuscitar. Ara dues ciutats franceses es disputen tenir les seves restes: els de Marsella diuen que tenen el cap i els d’Autun (Borgonya-Franc Comtat) diuen que tenen el cos, a la seva catedral de Sant Ll\u00e0tzer. Segons la mateixa tradici\u00f3, Maria es va fer eremita i visqu\u00e9 a una cova fins a la mort (vegeu l’article de Santa Magdalena). I Marta es va instal\u00b7lar a Tarasc\u00f3, una ciutat de Proven\u00e7a, on diuen que hi havia un drac terr\u00edfic dit la tarasca, que vivia al bosc i tenia atemorida tota la poblaci\u00f3. Quan Marta es trob\u00e0 amb el drac, amb una creu a la m\u00e0 va esquitxar el monstre amb aigua bene\u00efda i aquest va tornar\u00a0petit com un ca. Llavors el va fermar pel coll amb la seva faixa i el va dur a la ciutat, on la gent el mat\u00e0. A partir de llavors aquella ciutat es diu Tarasc\u00f3. La vencedora de dracs, versi\u00f3 femenina del nostre\u00a0sant Jordi, segons aquesta llegenda mor\u00ed a Tarasc\u00f3, on fou enterrada. A la casa on se suposa que vivia ara hi ha la catedral de Santa Marta, lloc de peregrinaci\u00f3\u00a0d’en\u00e7\u00e0 del segle IX.<\/p>\n

Santa Marta \u00e9s la patrona dels hostalers, perqu\u00e8 allotj\u00e0 Jes\u00fas i els seus deixebles a ca seva. Diu Amades que el dia de Santa Marta\u00a0els hostalers no mataven cap gat perqu\u00e8 sentien escr\u00fapols d’enganyar els clients el dia de la patrona. Tamb\u00e9 \u00e9s patrona de les mestresses de casa, les cuineres, les criades i similars. Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8, segons la narraci\u00f3 evang\u00e8lica, el dia que Jes\u00fas visit\u00e0 la casa, Marta feia les feines de la casa i preparava menjar per als convidats mentre Maria, amb m\u00e9s curiositat intel\u00b7lectual, estigu\u00e9 tot el temps amb Jes\u00fas fent-li q\u00fcestions i m\u00e9s q\u00fcestions sobre mil aspectes de la vida i el m\u00f3n. Santa Marta \u00e9s patrona de la Vila Joiosa (Marina Baixa). De fa 250 anys, en el seu honor aquests dies es fan les festes de moros i cristians, que commemoren la vict\u00f2ria sobre uns pirates barbarescos que hi desembarcaren amb males intencions el 1538. Naturalment, la vict\u00f2ria va ser gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 de santa Marta, que va provocar una riuada que se’n va dur la flota enemiga.<\/p>\n

Santa Marta no ens ha deixat pr\u00e0cticament topon\u00edmia ni fraseologia. A Barcelona hi hagu\u00e9 l’esgl\u00e9sia de Santa Marta, en el carrer de la Riera de Sant Joan. Constru\u00efda en estil barroc en el segle XVIII, fou enderrocada per a obrir la Via Laietana. La portalada es desmunt\u00e0 pe\u00e7a a pe\u00e7a i es torn\u00e0 a muntar a un dels pavellons de l’hospital de Sant Pau.<\/p>\n

Marta<\/em> \u00e9s un nom procedent de l’arameu Marta<\/em>, que significa ‘la senyora’ o ‘la mestressa’. Passant pel grec,\u00a0\u039c\u03ac\u03c1\u03b8\u03b1, i despr\u00e9s pel llat\u00ed\u00a0Martha<\/em>, arrib\u00e0 a totes les lleng\u00fces del m\u00f3n. No \u00e9s un dels noms m\u00e9s usuals, i a Mallorca no es troben Martes abans del segle XIX, i encara s\u00f3n rares fins a l’abandonament de la norma tradicional de posar el nom dels avis, a la segona meitat del segle XX. A totes les que es diguin Marta, molts d’anys.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Marta, i es festeja un personatge conegut com a\u00a0Marta de Bet\u00e0nia. En el santoral cat\u00f2lic oficial, d’en\u00e7\u00e0 de 1969 tamb\u00e9 \u00e9s la festa dels seus dos germans, Ll\u00e0tzer de Bet\u00e0nia i Maria de Bet\u00e0nia. Sant Ll\u00e0tzer ha estat celebrat tradicionalment el 17 de desembre, i nosaltres en parlarem aquest dia. De Maria […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2641","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2641","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2641"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2641\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3976,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2641\/revisions\/3976"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2641"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2641"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}