{"id":2629,"date":"2017-07-26T21:18:57","date_gmt":"2017-07-26T19:18:57","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2629"},"modified":"2017-07-28T19:57:03","modified_gmt":"2017-07-28T17:57:03","slug":"santa-anna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-anna\/","title":{"rendered":"Santa Anna"},"content":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Anna, que, segons les creences cristiana i isl\u00e0mica \u00e9s la mare de Maria, la mare de Jes\u00fas de Natzaret. \u00c9s a dir, l’\u00e0via materna de Jes\u00fas. Dels avis paterns no se’n sap absolutament res. Els evangelis can\u00f2nics no fan cap menci\u00f3 dels avis de Jes\u00fas. La creen\u00e7a referida es basa en l’anomenat\u00a0evangeli de Jaume, escrit en grec devers la meitat del segle II per no se sap qui, que l’Esgl\u00e9sia va declarar ap\u00f2crif (no v\u00e0lid), per\u00f2 que per a nosaltres t\u00e9 el mateix inter\u00e8s que qualsevol altre evangeli. Malgrat que sigui ap\u00f2crif, algunes coses que s’hi conten s\u00ed que s\u00f3n considerades ortodoxes, com aquesta dels avis de Jes\u00fas.<\/p>\n

Segons aquesta tradici\u00f3, Anna era de sang blava, descendent per l\u00ednia directa del rei David, igual que ho havia de ser Jes\u00fas, segons les profecies. A 24 anys, quan ja era una dona feta \u2014aleshores les dones es casaven pr\u00e0cticament adolescents\u2014 es cas\u00e0 amb Joaquim, un propietari rural\u00a0que vivia a Natzaret, igual que ella.\u00a0Passaren vint anys i el fruit del matrimoni no\u00a0arribava. Ai que per poc restam sense Jes\u00fas i sense cristianisme. Per\u00f2 D\u00e9u tot ho t\u00e9 calculat, i Joaquim es retir\u00e0 al desert a pregar a D\u00e9u que li\u00a0conced\u00eds el fill desitjat i la preg\u00e0ria tingu\u00e9 efecte. Un \u00e0ngel \u2014devia ser sant Gabriel, que ho anuncia tot\u2014 els va informar a tots dos, per separat, de la filla que a la fi arribaria. I la filla arrib\u00e0 quan Anna tenia 44 anys, al l\u00edmit. L’episodi \u00e9s un\u00a0remake<\/em> de la hist\u00f2ria d’una altra Anna, una altra dona est\u00e8ril que tamb\u00e9 va ser visitada per l’arc\u00e0ngel Gabriel i va ser la mare del profeta Samuel. Joaquim, per la part de m\u00e8rit que li toca, tamb\u00e9 \u00e9s sant (sant Joaquim) i, despr\u00e9s d’anar amunt i avall en el calendari, d’en\u00e7\u00e0 de 1969 la seva festivitat se celebra avui, juntament amb la de la seva esposa. Segons una tradici\u00f3 medieval, impulsada per la Llegenda \u00e0uria<\/em> de Jaume de Vor\u00e0gine, santa Anna es cas\u00e0 tres vegades i cada un dels tres matrimonis tingu\u00e9 una filla dita Maria: Maria la mare de Jes\u00fas, amb Joaquim; Maria de Clopas, del matrimoni amb un senyor dit Clopas o Cleof\u00e0s; i Maria Salom\u00e9, del matrimoni amb un tal Salomas. Les dues darreres i Maria Magdalena s\u00f3n les dites tres Maries<\/em>, que s\u00f3n les aut\u00e8ntiques i no aquelles tres assignatures que pat\u00edem de petits.\u00a0S\u00f3n les tres dones que eren al peu de la creu durant la crucifixi\u00f3. M\u00e9s dades familiars: santa Anna tenia una germana que es deia Sobe. Aquesta no arrib\u00e0 a santa, altrament ara tindr\u00edem Sobes pertot arreu. La dona es cas\u00e0 amb un sacerdot dit Zacaries i la parella s\u00f3n els pares de santa Elisabet, mare de sant Joan Baptista i cosina de la mare de Jes\u00fas. Com veieu, aqu\u00ed tot resta en fam\u00edlia.<\/p>\n

La veneraci\u00f3 de santa Anna comen\u00e7\u00e0 a l’Esgl\u00e9sia d’Orient, devers el segle V o VI.\u00a0 En el segle V, en temps de l’emperadriu Eud\u00f2cia, es constru\u00ed a Jerusalem l’esgl\u00e9sia de Santa Anna, en el mateix lloc on suposadament hi havia hagut la casa on visqueren els nostres dos sants d’avui. Va ser destru\u00efda pels musulmans i reconstru\u00efda diverses vegades, i fins i tot fou convertida en escola de llei isl\u00e0mica. Finalment va ser reedificada en el segle XII i restaurada en el XIX. D’altra banda, Justini\u00e0 f\u00e9u construir l’esgl\u00e9sia de Santa Anna a Constantinoble, el 550. En el segle XII els bizantins i els croats edificaren l’esgl\u00e9sia de Santa Anna, en el que avui \u00e9s el parc nacional Beit Guvrin (Israel). A Occident el culte de\u00a0santa Anna no s’inicia\u00a0fins al segle XII i agafa import\u00e0ncia a partir del XIV, com mostra el volum de representacions iconogr\u00e0fiques. El 1481 es fix\u00e0 la data del 26 de juliol per a festejar l’\u00e0via de Jes\u00fas. I qu\u00e8 pass\u00e0 amb les restes de la santa? El 717, despr\u00e9s de l’ocupaci\u00f3 musulmana de la Terra Santa, segons la tradici\u00f3, les rel\u00edquies foren dutes a l’esgl\u00e9sia de Santa Sofia, a Constantinoble. I en els segles XII i XIII, portades a occident per croats i pelegrins, foren escampades per un sens fi d’esgl\u00e9sies de tot Europa dedicades a santa Anna, sobretot de Fran\u00e7a i Occit\u00e0nia.<\/p>\n

En el nostre pa\u00eds hi ha diversos top\u00f2nims amb el nom de Santa Anna<\/em>, per\u00f2 cap vila o municipi. Tamb\u00e9 hi ha diferents esgl\u00e9sies i ermites, de les quals destacarem l’esgl\u00e9sia i antic monestir (amb un bell claustre) de Santa Anna de Barcelona, del segle XII, en el carrer del mateix nom i tocant a la pla\u00e7a de Catalunya. I la capella de Santa Anna del palau de l’Almudaina de Palma, constru\u00efda en el segle XIV, d’estil g\u00f2tic amb\u00a0portal de tra\u00e7\u00a0rom\u00e0nic, on hi ha les rel\u00edquies de santa Praxedis, de qu\u00e8 vam parlar fa poc.<\/p>\n

Anna<\/em> \u00e9s un nom hebreu (Hannah<\/em>) que significa ‘gr\u00e0cia’, ‘favor’. A Mallorca, on \u00e9s un nom for\u00e7a usual, prengu\u00e9 la forma Aina<\/em>, que no s’explica segons les normes evolutives regulars. El grup llat\u00ed nn<\/em> d\u00f3na ny<\/em> (canna<\/em> > canya<\/em>) o nn<\/em> en els cultismes (innocent<\/em>). El mateix fenomen\u00a0ha passat al\u00a0mot manna<\/em> (ara dit mann\u00e0<\/em> per hispanisme), que en el parlar tradicional de l’illa \u00e9s maina<\/em> (D\u00e9u vos do la maina). Es pot suposar que a aquestes formes amb i<\/em> s’hi ha arribat a trav\u00e9s de formes amb gn<\/em> (amb velaritzaci\u00f3 de la primera n<\/em>): Agna<\/em>, magna<\/em>. Llavors el grup gn<\/em> s\u00ed que f\u00e0cilment es transforma en in<\/em>, com passa en el mot regnar <\/em>(reinar<\/em>) i en el nom Agn\u00e8s<\/em> (a Mallorca Ain\u00e8s<\/em>). El nom Aina<\/em>\u00a0pot haver contaminat la i<\/em> a Susanna<\/em>, que a Mallorca tamb\u00e9 \u00e9s Susaina, <\/em>o potser el canvi s’ha produ\u00eft de manera paral\u00b7lela al que ha ocorregut a Aina<\/em>, \u00e7o \u00e9s, Susanna<\/em> > Susagna<\/em> > Susaina<\/em>.\u00a0Aquesta variant mallorquina, Aina<\/em>, va fer irrupci\u00f3 al Principat fa algunes d\u00e8cades, sup\u00f2s que amb el refor\u00e7 del fet que Aina Moll hi ocup\u00e0s un c\u00e0rrec de responsabilitat que la feia sortir pels mitjans de comunicaci\u00f3. D’altra banda, Anna<\/em>, Agn\u00e8s<\/em> i Susanna<\/em> entren a Mallorca. El menjar a fora casa sempre \u00e9s m\u00e9s bo.\u00a0Joaquim<\/em> \u00e9s un altre nom d’origen hebreu (Yehoyakim<\/em>), passat pel llat\u00ed Ioachim<\/em>, que vol dir ‘D\u00e9u construir\u00e0”. Sant Joaquim no va ser sant fins al segle XVI, quan els frares carmelitans promogueren la devoci\u00f3 als pares de la Mare de D\u00e9u. I el nom encara trig\u00e0 a arrelar entre la poblaci\u00f3. A Mallorca ha estat tradicionalment un nom d’arist\u00f2crates i s’ha usat en la forma Lloatxim<\/em>, que t\u00e9 l’hipocor\u00edstic Xim<\/em>. Fora de l’aristocr\u00e0cia, n’hi ha hagut algun en temps recent, normalment dit en espanyol i pronunciat popularment Quaqu\u00edn<\/em>. Hi ha un conegut sainet titulat Ai Quaqu\u00edn, que has vengut de prim<\/em>. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s un nom popular i presenta la mateixa forma hipocor\u00edstica que a Mallorca per\u00f2 amb la t\u00edpica o<\/em> final: Ximo<\/em>, escur\u00e7ament de Xotxim<\/em>.<\/p>\n

Doncs molts d’anys a les Annes, Aines, Joaquims, Lloatxims i Xims.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Anna, que, segons les creences cristiana i isl\u00e0mica \u00e9s la mare de Maria, la mare de Jes\u00fas de Natzaret. \u00c9s a dir, l’\u00e0via materna de Jes\u00fas. Dels avis paterns no se’n sap absolutament res. Els evangelis can\u00f2nics no fan cap menci\u00f3 dels avis de Jes\u00fas. La creen\u00e7a referida es basa en l’anomenat\u00a0evangeli […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2629","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2629","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2629"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2629\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3620,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2629\/revisions\/3620"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2629"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2629"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2629"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}