{"id":2627,"date":"2017-07-25T16:25:10","date_gmt":"2017-07-25T14:25:10","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2627"},"modified":"2024-03-16T20:16:27","modified_gmt":"2024-03-16T18:16:27","slug":"sant-jaume","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-jaume\/","title":{"rendered":"Sant Jaume"},"content":{"rendered":"


\nAvui tenim un sant gros. No pel que va fer, que no \u00e9s gran cosa, sin\u00f3 per la quantitat de gent que en el m\u00f3n es diu Jaume<\/em>, per culpa seva,\u00a0i per la quantitat de ciutats i viles que avui celebren la seva festa major, per culpa seva. L’home era un jueu que tenia un nom hebreu,\u00a0Ya\u02bfqob<\/i>,\u00a0<\/em>que no sabem exactament qu\u00e8 vol dir (com que hi ha diverses hip\u00f2tesis ho deixarem aix\u00ed). Era el nom que portava el fill d’Isaac i n\u00e9t del patriarca Abraham. El nom del nostre sant es va estendre a tot el m\u00f3n cristi\u00e0, passant pel grec I\u00e1kobos <\/em>i\u00a0despr\u00e9s pel llat\u00ed\u00a0Iacobus<\/i>, que es modific\u00e0 en Iacomus <\/em>(segurament passant per Iacombus<\/em>). I de Iacomus<\/em> vingu\u00e9 el catal\u00e0 primitiu Jacme<\/em>, despr\u00e9s Jaume<\/em>, el franc\u00e8s Jacques<\/em> (per\u00f2 hi hagu\u00e9 un franc\u00e8s antic James<\/em> que origin\u00e0 l’angl\u00e8s James<\/em>), l’itali\u00e0 Giacomo<\/em>, l’espanyol i portugu\u00e8s Jaime<\/em>, etc. En totes aquestes lleng\u00fces l’original hebreu\u00a0Ya\u02bfqob\u00a0<\/i>es va bifurcar en dos noms diferents: Jacob<\/em> i Jaume<\/em>, que, encara que tenen el mateix origen, s\u00f3n dos noms considerats diferents. Per\u00f2 l’alemany i altres lleng\u00fces no coneixen\u00a0tal bifurcaci\u00f3, i nom\u00e9s tenen\u00a0un nom, pr\u00f2xim a la forma original hebrea (alemany Jakob<\/em>). La llengua que va fer m\u00e9s malabarismes va ser l’espanyol. De l’expressi\u00f3 en vocatiu Sancti Iacobe<\/em>, usada pels castellans com a crit de guerra contra els musulmans, sorg\u00ed Santiyag\u00fce<\/em> i Santiago<\/em>, i d’aquestes formes, sentides com el mot san<\/em> seguit d’un nom personal, per deglutinaci\u00f3 aparegueren les formes Yag\u00fce<\/em>, Yago<\/em>, Tiago<\/em>, Diago<\/em> i Diego<\/em>. El mateix pass\u00e0 en portugu\u00e8s: Santiago<\/em> s’interpret\u00e0 com a\u00a0s\u00e3o Tiago<\/i>, i d’aqu\u00ed sortiren els noms Tiago<\/em> i Diogo<\/em>. A l’Edat Mitjana Diego<\/em> va ser llatinitzat en Didacus<\/em>, nom que mai no va existir en llat\u00ed parlat (com Llu\u00eds<\/em> o Xavier<\/em> van ser llatinitzats en les formes Ludovicus<\/em> i Xaverius<\/em>). Aquest Didacus<\/em> \u00e9s el responsable de la \u00abinvenci\u00f3\u00bb catalana D\u00eddac<\/em>, que tan poc agradava a Joan Coromines.<\/p>\n

Segons els textos del Nou Testament, el\u00a0nostre sant d’avui era un dels dotze ap\u00f2stols, fill de Zebedeu \u2014un pescador benestant\u2014 i de Salom\u00e9 \u2014una seguidora de Jes\u00fas\u2014 i germ\u00e0 de l’ap\u00f2stol sant Joan, que no s’ha de confondre amb sant Joan Baptista ni amb cap altre dels diversos Joans que apareixen en escena (vegeu l’article sobre Sant Joan). \u00c9s un dels primers ap\u00f2stols que Jes\u00fas va \u00abfitxar\u00bb i el primer que mor\u00ed martiritzat, l’any 44. I no hi ha gaire cosa m\u00e9s a dir sobre la seva vida que sigui segura. Per a distingir-lo d’altres Jaumes, com Jaume el Menor o Jaume el Just, a aquest li diuen Jaume el Major. Diguem per a situar el lector que sant Jaume el Menor \u00e9s un altre ap\u00f2stol, que en la cultura popular no pinta gaire i que fa festa per Sant Felip, el 3 de maig; i que Jaume el Just era un germ\u00e0 de Jes\u00fas, cap principal de l’Esgl\u00e9sia de Jerusalem despr\u00e9s de la mort de\u00a0Crist, per\u00f2 que no fa festa cap dia perqu\u00e8 l’Esgl\u00e9sia el considera la mateixa persona que Jaume el Menor. Per a tot aquest embolic vegeu l’article sobre\u00a0Sant Felip.<\/p>\n

La tradici\u00f3 diu que sant Jaume an\u00e0 a predicar a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i que el seu cos est\u00e0 enterrat a la catedral de Sant Jaume de Gal\u00edcia. Degu\u00e9 fer una feinada, perqu\u00e8 predic\u00e0 a Gal\u00edcia, a Barcelona\u00a0i a Lleida, on es va clavar una espina que li va treure un \u00e0ngel que duia un fanalet (aquest \u00e9s l’origen de la process\u00f3 dels fanalets que es fa a Lleida la vespra de Sant Jaume). L’actiu predicador tamb\u00e9 pass\u00e0 per\u00a0Saragossa, on li aparegu\u00e9 la Mare de D\u00e9u damunt un pilar i li deman\u00e0 que torn\u00e0s a Jerusalem. Aquesta aparici\u00f3 \u00e9s la base de la bas\u00edlica de la Mare de D\u00e9u del Pilar, patrona d’Arag\u00f3 i de la Gu\u00e0rdia Civil. Per\u00f2 com que Jaume mor\u00ed a Jerusalem, decapitat per ordre d’Herodes Agripa, hom ha compost que un cop mort, el seu cos i el seu cap van ser traslladats a Gal\u00edcia, concretament a Iria Flavia, que ara es diu Padr\u00f3n. I qui va fer aquest llargu\u00edssim viatge amb el mort en un temps\u00a0en qu\u00e8 els despla\u00e7aments eren una odissea? Uns diuen que foren els seus deixebles Teodor i Atanasi, amb una barca de pedra. Per\u00f2 una altra llegenda diu que foren els \u00e0ngels que el transportaren amb una barca sense tim\u00f3 i que anava tota sola. I despr\u00e9s de travessar l’estret de Gibraltar i enfilar costa portuguesa amunt la barca fant\u00e0stica desembarc\u00e0 a Iria Flavia, que en aquell temps era la ciutat m\u00e9s important d’aquell entorn. Totes aquestes creences sobre la predicaci\u00f3 de sant Jaume a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica es troben documentades devers l’any 700, per\u00f2 no abans, cosa que fa suposar que tot \u00e9s un muntatge de l’Esgl\u00e9sia visig\u00f2tica. A la pen\u00ednsula no hi hagu\u00e9 comunitats cristianes fins al segle III. Per\u00f2\u00a0en el proc\u00e9s d’expansi\u00f3 del cristianisme moltes ciutats i seus episcopals pugnaren per a mostrar que tenien una vinculaci\u00f3 directa amb algun ap\u00f2stol, cosa que els donava una categoria especial.<\/p>\n

I continua la tradici\u00f3 dient que al comen\u00e7ament del segle IX un ermit\u00e0 anomenat Pelayo durant unes quantes nits consecutives va veure en el cel una gran resplendor com si fos un gran estel. N’inform\u00e0 les autoritats que al punt acudiren a veure qu\u00e8 era tal llumin\u00e0ria. I a davall l’estel descobriren tres tombes, que tot d’una donaren per fet que eren les de sant Jaume (el cos que tenia el cap separat i davall un bra\u00e7) i els deixebles Teodor i Atanasi. I a aquell lloc li digueren Campus Stellae<\/em> (camp de l’estel), d’on vindria\u00a0Compostel\u00b7la<\/em>. Per\u00f2 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 les recerques ling\u00fc\u00edstiques manegen altres hip\u00f2tesis m\u00e9s versemblants. La fundaci\u00f3 de la ciutat de Santiago de Compostela (Sant Jaume en catal\u00e0) va ser obra del rei d’Ast\u00faries Alfons II el Cast, qui f\u00e9u construir una esgl\u00e9sia en el lloc de la suposada trobada de les restes de l’ap\u00f2stol. La ciutat s’an\u00e0 formant despr\u00e9s al voltant d’aquella esgl\u00e9sia. Amb aix\u00f2 Alfons assegurava el seu poder a Gal\u00edcia i l’adhesi\u00f3 dels gallecs. I alhora comen\u00e7aria un gran negoci com \u00e9s el de la peregrinaci\u00f3 a Sant Jaume. A l’Edat Mitjana les peregrinacions eren la ind\u00fastria tur\u00edstica del moment, i multitud de monestirs i esgl\u00e9sies les compongueren per a tenir alguna rel\u00edquia d’un sant o d’un altre, perqu\u00e8 l’activitat peregrinat\u00f2ria els donaria prestigi i diners. La peregrinaci\u00f3 a Sant Jaume de Gal\u00edcia, fou de les m\u00e9s importants i don\u00e0 lloc al fam\u00f3s cam\u00ed de Sant Jaume, el corredor atl\u00e0ntic medieval que a l’entrada de la pen\u00ednsula aplegava els pelegrins que venien de tot Europa per diverses branques vi\u00e0ries. Alfons II va fer construir una esgl\u00e9sia al lloc on haurien trobat\u00a0la tomba de l’ap\u00f2stol. Diferents temples se succe\u00efren al mateix lloc fins a l’acabament del grandi\u00f3s temple actual, que s’acab\u00e0 en el segle XII i que guarda a la cripta, sota l’altar major, les suposades restes de sant Jaume. D’en\u00e7\u00e0 de la trobada de la tomba, sant Jaume va ser el sant preferit dels reis de Lle\u00f3. La creen\u00e7a popular era que apareixia muntat en un cavall blanc a les batalles amb els musulmans i feia guanyar els cristians, que l’invocaven amb el crit de Santiago y cierra Espa\u00f1a<\/em>. Per aquesta efici\u00e8ncia en la batalla fou anomenat pels castellans Santiago matamoros<\/em>. En el segle XII fou institu\u00efda per Alfons VIII de Castella l’Orde de Sant Jaume, un dels ordes militars m\u00e9s importants d’aquell regne. Sant Jaume fou declarat patr\u00f3 de Gal\u00edcia i despr\u00e9s de la Corona de Castella. I en el segle XVII, patr\u00f3 dels territoris de la Monarquia Hisp\u00e0nica.<\/p>\n

En el lloc suposat de la seva decapitaci\u00f3 es constru\u00ed la catedral de Sant Jaume, en el barri armeni\u00e0 de Jerusalem. Sota l’altar de la capella de Sant Jaume diuen que hi ha el cap del sant, que ja hem vist que tamb\u00e9 \u00e9s a Sant Jaume de Gal\u00edcia.<\/p>\n

En el nostre pa\u00eds sant Jaume \u00e9s el patr\u00f3 de moltes localitats, com Bellver de Cerdanya, Corbins, Creixell, Puigmolt\u00f3, Queralbs, Riudoms, Salt, Ulldemolins, Benidorm, Benimarco, Callosa d’en Sarri\u00e0, Guardamar, Alc\u00fadia, Binissalem, Formentera, Manacor i la meva segona vila, Algaida. Quin gust, passejar avui per Algaida, entre cossiers, amics i alfabeguera. Quatre municipis duen el nom del sant: Sant Jaume dels Domenys (el Baix Pened\u00e8s), Sant Jaume d’Enveja (el Montsi\u00e0), Sant Jaume de Frontany\u00e0\u00a0(el Bergued\u00e0) i Sant Jaume de Lierca (la Garrotxa).\u00a0Jaume<\/em> \u00e9s un nom portat per diversos reis de la Corona d’Arag\u00f3 i per tres dels quatre monarques de la Corona de\u00a0Mallorca. Aix\u00f2 va fer que a Mallorca Jaume<\/em> hagi estat sempre un nom molt popular. Nombroses esgl\u00e9sies i convents dedicats a sant Jaume donen nom a places i carrers, com la pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona, centre vital de la ciutat, dita aix\u00ed perqu\u00e8 en el seu solar hi hagu\u00e9 l’esgl\u00e9sia de Sant Jaume, enderrocada el 1823. A Palma l’esgl\u00e9sia de Sant Jaume, en el carrer del mateix nom, \u00e9s una de les quatre parr\u00f2quies creades tot just despr\u00e9s de la conquesta catalana.<\/p>\n

Molts d’anys a tots els Jaumes. I a les\u00a0Jaumetes (que \u00e9s el nom femen\u00ed), si n’hi ha cap a la sala.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui tenim un sant gros. No pel que va fer, que no \u00e9s gran cosa, sin\u00f3 per la quantitat de gent que en el m\u00f3n es diu Jaume, per culpa seva,\u00a0i per la quantitat de ciutats i viles que avui celebren la seva festa major, per culpa seva. L’home era un jueu que tenia un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2627","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2627","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2627"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2627\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3975,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2627\/revisions\/3975"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2627"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2627"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2627"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}