{"id":2626,"date":"2017-07-22T00:01:18","date_gmt":"2017-07-21T22:01:18","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2626"},"modified":"2024-03-16T20:16:08","modified_gmt":"2024-03-16T18:16:08","slug":"santa-magdalena","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-magdalena\/","title":{"rendered":"Santa Magdalena"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa Magdalena. En la tradici\u00f3 cristiana \u00e9s un sant important, per haver estat vinculat directament amb Jes\u00fas, igual que els ap\u00f2stols,\u00a0la verge Maria, Sant Josep, Sant Joan Baptista i altres. Dir\u00edem que forma part del primer cercle de sants. \u00c9s un personatge que provoca una certa fascinaci\u00f3 i que ha estat objecte d’interpretacions molt diverses i contradict\u00f2ries. Igual que els personatges abans esmentats, nom\u00e9s en tenim not\u00edcia pels evangelis i no per cap font hist\u00f2rica. Per tant, mirarem qu\u00e8 diuen els textos del Nou Testament, i se non \u00e8\u00a0vero<\/em>….<\/p>\n

Primer aclarim que el seu nom no era\u00a0Magdalena, sin\u00f3 Maria. Ni tan sols Maria Magdalena, sin\u00f3 Maria tot sol. En rigor es deia M\u00edriam o M\u00e0riam, que \u00e9s el nom en la seva llengua materna (M\u00edriam<\/em> \u00e9s hebreu i M\u00e0riam<\/em>, arameu). El que passa \u00e9s que, com que era de Magdala \u2014una ciutat que no sabem ben b\u00e9 quina \u00e9s\u2014, li deien Maria la Magdalena, com si digu\u00e9ssim Joana la lleidatana o la felanitxera. Hi ha altres noms que s\u00f3n d’origen gentilici, com Sebasti\u00e0<\/em> \u2014vegeu l’article corresponent\u2014, per\u00f2 quan a aquest sant li van posar aquest nom, ja era un nom personal de ple dret. No\u00a0passa el mateix, \u00f2bviament, amb Maria la Magdalena. I \u00e9s gr\u00e0cies a la santa d’avui que Magdalena<\/em> esdevingu\u00e9 un nom que de llavors en\u00e7\u00e0 han portat molt\u00edssimes dones. A Mallorca, per exemple, ha estat fins fa poc\u00a0un dels noms de dona m\u00e9s populars.<\/p>\n

Els evangelis diuen que la Magdalena era una seguidora de Jes\u00fas, que aquest l’havia guarida d’una malaltia i, m\u00e9s concretament li havia tret set dimonis de dins el cos. La dona degu\u00e9 restar ben a pler. Tamb\u00e9 ens diuen que va estar present a la crucifixi\u00f3 de Jes\u00fas i que va ser el primer testimoni de la seva resurrecci\u00f3. Els evangelis no diuen pr\u00e0cticament res m\u00e9s sobre ella, tot i que l’esmenten una dotzena de vegades. Amb tot,\u00a0la tradici\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia occidental, sense cap base en els evangelis, ha identificat Maria la Magdalena amb una dona pecadora (els set dimonis s\u00f3n els set pecats capitals que la dona duia dins). D’una banda, fou identificada amb una dona ad\u00faltera que Jes\u00fas salv\u00e0 de la lapidaci\u00f3, segons l’evangeli de Joan (all\u00f2 de\u00a0\u00abqui estigui net de culpa que tiri la primera pedra\u00bb). D’altra banda, ja a partir del segle VI, fou identificada amb la dona pecadora\u00a0que, segons l’evangeli de Lluc, ung\u00ed els peus de Jes\u00fas amb perfum i els eixug\u00e0 amb els cabells.\u00a0L’evangeli de Joan tamb\u00e9 parla d’una dona que ung\u00ed Jes\u00fas de perfum, i l’evangelista atribueix l’episodi a Maria de Bet\u00e0nia, la germana de Ll\u00e0tzer, el que Jes\u00fas f\u00e9u ressuscitar. Per aix\u00f2 l’Esgl\u00e9sia occidental \u2014no l’oriental\u2014 confongu\u00e9 en una mateixa persona la dona pecadora, Maria Magdalena i Maria de Bet\u00e0nia.\u00a0Hi havia tantes Maries a l’escenari que hom es fa un seri\u00f3s embolic: Maria mare de Jes\u00fas, Maria la Magdalena, Maria de Bet\u00e0nia, Maria mare de sant Jaume el Menor, Maria Salom\u00e9 (una altra fan de Jes\u00fas), etc.\u00a0D’aqu\u00ed es va passar a creure que Maria la Magdalena abans de con\u00e8ixer Jes\u00fas es dedicava a la prostituci\u00f3. Per aquest motiu va ser durant segles una santa que no despertava l’entusiasme de la jerarquia cat\u00f2lica. A la lit\u00fargia del dia de la seva festa, el 22 de juliol, es llegia el text esmentat de Lluc de la dona pecadora. Amb tot, el 1969 va ser \u00abrehabilitada\u00bb llevant-li\u00a0de damunt les\u00a0llufes de pecadora i prostituta i suprimint a la lit\u00fargia del seu dia la lectura de Lluc sobre la dona de vida perduda. El 1969 l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica situ\u00e0\u00a0la festa de santa Maria de Bet\u00e0nia en el 29 de juliol, juntament amb sant Ll\u00e0tzer, deixant Santa Magdalena en el 22. Sobre Maria Magdalena la cosa es posa interessant quan l’evangeli de Felip, un evangeli ap\u00f2crif, diu que Maria la Magdalena era companya<\/em> de Jes\u00fas, i ara la feina \u00e9s aclarir qu\u00e8 vol dir companya<\/em>. El mateix evangeli diu que Jes\u00fas la solia besar a la boca. No s\u00e9 fins a quin punt aix\u00f2 pot ser una pista. I l’evangeli de Maria (un text ap\u00f2crif del segle II) diu que Jes\u00fas tenia una especial predilecci\u00f3 per Maria Magdalena, per damunt dels altres ap\u00f2stols i que li confiava secrets importants. A m\u00e9s, la \u00abcompanya\u00bb de Jes\u00fas hauria estat un personatge destacat a l’Esgl\u00e9sia inicial. En tot cas, a partir d’aqu\u00ed m\u00e9s d’un ha espremut la imaginaci\u00f3 i algun autor, de ficci\u00f3 i de no ficci\u00f3, ha arribat a divulgar que Maria la Magdalena fou l’esposa de Jes\u00fas i que la parella tingu\u00e9 fills.<\/p>\n

Durant l’Edat Mitjana es desenvoluparen llegendes diverses sobre Maria Magdalena. Una d’aquestes diu que despr\u00e9s de l’ascensi\u00f3 de Jes\u00fas, Maria Magdalena visqu\u00e9 trenta anys dins una cova, en el desert, fent penit\u00e8ncia pels seus pecats i plorant molt pel seu passat. D’aqu\u00ed ve l’expressi\u00f3 \u00abplorar com una Magdalena\u00bb. Maria Magdalena\u00a0penitent \u00e9s una de les t\u00edpiques representacions de la santa, com la que acompanya aquest article. Mentre que, segons la tradici\u00f3 oriental, despr\u00e9s de la mort de Jes\u00fas Maria Magdalena visqu\u00e9 amb Maria, la mare de Jes\u00fas, a Efes fins a la mort, a Occident la Llegenda \u00e0uria<\/em> de Jaume de Vor\u00e0gine divulg\u00e0 la creen\u00e7a que Maria de Bet\u00e0nia (identificada, com hem vist, amb Maria Magdalena), el seu germ\u00e0 Ll\u00e0tzer i alguns altres que eren perseguits fugiren de la Terra Santa amb un bot sense vela ni rems ni tim\u00f3 i anaren a parar a un lloc\u00a0de Proven\u00e7a dit les Santes Maries de la Mar, prop d’Arles. Maria Magdalena hauria convertit al cristianisme tota la Proven\u00e7a i s’hauria retirat a fer els trenta anys de penit\u00e8ncia a una cova dita en occit\u00e0 la Santa Bauma<\/em>, devora Marsella. Naturalment, avui un lloc de pelegrinatge. Les\u00a0restes de la santa, segons aquesta tradici\u00f3, foren depositades a l’oratori de Sant Maxim\u00ed, a Ais de Proven\u00e7a, i transportades en el segle XI a l’abadia benedictina de\u00a0V\u00e9zelay, a Borgonya, on es constru\u00ed\u00a0la gran bas\u00edlica de Santa Magdalena, un altre centre de pelegrinatge i r\u00e8dits econ\u00f2mics. Per\u00f2 el 1279 excavaren a Sant Maxim\u00ed de la Santa Balma i sabeu qu\u00e8 hi trobaren? S\u00ed, la tomba i les restes de santa Magdalena, o aix\u00f2 digueren. I r\u00e0pidament hi constru\u00efren una nova bas\u00edlica que deix\u00e0 fet miques el protagonisme de V\u00e9zelay. Els francesos s’apropiaren santa Magdalena, per\u00f2 els catalans\u00a0tamb\u00e9 van voler una part de past\u00eds: segons una tradici\u00f3 catalana, santa Magdalena va passar els darrers catorze anys de la seva vida a les muntanyes de Corbera de Llobregat, en un lloc conegut com Santa Magdalena, i hi va morir.<\/p>\n

Per l’escena de la unci\u00f3 amb perfum dels peus de Jes\u00fas, santa Magdalena \u00e9s la patrona dels oficis relacionats amb el perfum: els apotecaris, que antigament eren els qui feien els perfums, i els aromaires o perfumistes. Com que eixug\u00e0 els peus de Jes\u00fas amb els seus llargs i frondosos cabells, la santa \u00e9s tamb\u00e9 patrona dels barbers i pentinadores (alguna llegenda diu que Magdalena era pentinadora, i quan estava fent penit\u00e8ncia al desert, amb el temps romangu\u00e9 sense roba i una llarga cabellera li arrib\u00e0 a tapar tot el cos). Tamb\u00e9 \u00e9s patrona de les prostitutes i penedides. I dels llocs d’Esplugues de Llobregat, de Corbera de Llobregat, de Bonastre, de Masquefa, de Canyelles, de Tosses i de Blancaflor. A Barcelona es feien les fires de\u00a0Santa Magdalena, que duraven trenta dies, amb les avellanes com un dels protagonistes.<\/p>\n

En el pa\u00eds hi ha diversos top\u00f2nims referents a santa Magdalena, com algunes serres i muntanyes, com el puig de Santa Magdalena, a Inca, on hi ha una esgl\u00e9sia que data del segle XIII i on hi hagu\u00e9 un monestir de monges i una escola de gram\u00e0tica. A Barcelona hi hagu\u00e9 el monestir de dones penedides de Santa Maria Magdalena, \u00e9s a dir, prostitutes que volien refer\u00a0la seva vida i es feien monges en aquest convent. Es cre\u00e0 en el segle XIV i en el seu solar ara hi ha la \u00abfamosa\u00bb\u00a0comand\u00e0ncia de la policia espanyola a la Via Laietana.\u00a0S’enderroc\u00e0 en el segle XIX i nom\u00e9s en rest\u00e0 el carrer de les Magdalenes, i ara ni aix\u00f2, car\u00a0es diu Tom\u00e0s Mieres. A Palma hi ha \u2014per sort encara\u2014 el convent de Santa Magdalena, en el carrer del mateix nom, creat en el segle XIV per a acollir les monges penitents de Santa Magdalena, un cas semblant al de Barcelona. En el segle XVI es convertiren en canonesses de Sant Agust\u00ed. Una monja famosa d’aquest convent fou santa Caterina Thom\u00e0s, el cos momificat de la qual s’exposa a l’esgl\u00e9sia del convent. Ah, i les monges fan unes coques delicioses.<\/p>\n

Diversos refranys catalans fan refer\u00e8ncia a les fruites d’aquest temps. Per santa Magdalena, l’avellana \u00e9s plena\u00bb, \u00abPer santa Magdalena, la nou plena\u00bb, \u00abPer santa Magdalena, ra\u00efm a la plena\u00bb. I \u00absi per Santa Magdalena plou, es podreix la\u00a0castanya\u00a0i la\u00a0nou\u00bb.<\/p>\n

Magdalena<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s el nom d’un past\u00eds de bescuit, molt esponj\u00f3s i aromatitzat, que aparegu\u00e9 a Fran\u00e7a en el segle XVIII i que deu el nom a la jove cuinera Madeleine Paulmier, de la vila de Commercy. Al nostre pa\u00eds, i a tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, l’haurien portat els pelegrins que feien el cam\u00ed de Sant Jaume.<\/p>\n

I per avui basta de serm\u00f3. Molts d’anys a totes les Magdalenes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Magdalena. En la tradici\u00f3 cristiana \u00e9s un sant important, per haver estat vinculat directament amb Jes\u00fas, igual que els ap\u00f2stols,\u00a0la verge Maria, Sant Josep, Sant Joan Baptista i altres. Dir\u00edem que forma part del primer cercle de sants. \u00c9s un personatge que provoca una certa fascinaci\u00f3 i que ha estat objecte d’interpretacions […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2626","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2626","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2626"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2626\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3974,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2626\/revisions\/3974"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2626"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2626"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2626"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}