{"id":2625,"date":"2017-07-21T15:26:39","date_gmt":"2017-07-21T13:26:39","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2625"},"modified":"2024-03-16T20:15:46","modified_gmt":"2024-03-16T18:15:46","slug":"santa-praxedis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-praxedis\/","title":{"rendered":"Santa Praxedis"},"content":{"rendered":"<p><meta http-equiv=\"refresh\" content=\"0;url=http:\/\/bibiloni.cat\/santoral\/santoral.html\"><br \/>\n<img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" title=\"Santa Praxedis arreplegant la sang dels cristians martiritzats. Pintura atribu\u00efda a Johannes Vermeer, c. 1655\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/praxedis.jpg\" width=\"230\" \/>Avui \u00e9s Santa Praxedis. Praxedis, nom bonic i curi\u00f3s. \u00c9s un nom d&#8217;origen grec, derivat de l&#8217;arrel de\u00a0<em>praxis<\/em>, d&#8217;on ve <em>pr\u00e0ctica<\/em> i <em>practicar<\/em>. De la mateixa arrel \u00e9s el nom <em>Prax\u00edteles<\/em>, que va portar un fam\u00f3s escultor grec. Si aquest home hagu\u00e9s estat sant, ara molta gent es diria <em>Prax\u00edteles<\/em>, per\u00f2 com que no ho va ser, el seu nom no el du ning\u00fa. El mateix que hauria passat amb <em>Praxedis<\/em> si no hagu\u00e9s estat santa. A trav\u00e9s del llat\u00ed, <em>Praxedes<\/em>, pass\u00e0 a les diverses lleng\u00fces actuals (franc\u00e8s <em>Prax\u00e8de<\/em>, itali\u00e0 <em>Prassede<\/em>;\u00a0angl\u00e8s <em>Praxedes<\/em>, espanyol <em>Pr\u00e1xedes<\/em>, amb canvi d&#8217;accent i amb possibilitat de ser nom d&#8217;home). Al nostre pa\u00eds \u00e9s un nom minoritari. A Mallorca era potser un xic m\u00e9s usual. Al continent la <em>x<\/em> es pronuncia amb <em>ks<\/em>, com qualsevol cultisme, per\u00f2 a Mallorca aquest grup <em>ks<\/em> segu\u00ed l&#8217;evoluci\u00f3 dels mots populars, i tenim <em>Praixedis<\/em> amb xeix. Per\u00f2 el fet \u00e9s que el nom continu\u00e0 a evolucionar: perdent la <em>r<\/em> es transform\u00e0 en\u00a0<em>Paixedis<\/em> i finalment esdevingu\u00e9 <em>Pixedis <\/em>(i, fins i tot, <em>Pixeris<\/em>), que, per la seva f\u00e0cil associaci\u00f3 amb el verb <em>pixar<\/em>, va restar for\u00e7a estigmatitzat i el seu \u00fas, doncs, redu\u00eft. Diu una can\u00e7\u00f3: \u00abTenc un gall que nom Ti\u00e0 i una gallina, Pixedis. No hi importa anar a comedis, perqu\u00e8 a ca nostra n&#8217;hi ha\u00bb.<\/p>\n<p>Les creences sobre santa Praxedis es basen en un escrit d&#8217;un monjo del segle VI, que va fer que en el segle seg\u00fcent hi hagu\u00e9s una certa veneraci\u00f3 de la santa. Veneraci\u00f3 que fou amplificada arran de la <em>Llegenda \u00e0urea<\/em>, de Jaume de Vor\u00e0gine, tantes vegades esmentat. Aix\u00ed i tot, la narraci\u00f3 de Vor\u00e0gine \u00e9s breu, per la qual cosa el que sabem de santa Praxedis \u00e9s molt poc. Una cosa que crida l&#8217;atenci\u00f3 \u00e9s que la nostra santa d&#8217;avui, segons aquestes fonts, pertanyia a una fam\u00edlia en qu\u00e8 tots s\u00f3n sants. Una fam\u00edlia realment exemplar. Una fam\u00edlia romana que visqu\u00e9 en el segle II. Son pare era sant Pudent, un nom molt lleig que no significa el que sembla sin\u00f3 &#8216;modest&#8217;. Aquest Pudent era fill del senador rom\u00e0 Quintus Cornelius Pudens i \u00e9s esmentat en una ep\u00edstola de sant Pau. Segons la tradici\u00f3 hauria estat convertit i batejat per sant Pere i mor\u00ed martiritzat durant el regnat de Ner\u00f3. El tal Pudent estigu\u00e9 casat amb Cl\u00e0udia Rufina, tamb\u00e9 santa, i tingu\u00e9 quatre fills, tots sants i m\u00e0rtirs: Sant Novat, Sant Timoteu, Santa Praxedis i Santa Pudenciana. Aquestes quatre \u00e0nimes es dedicaven a ajudar els cristians que en aquell moment eren durament perseguits per les autoritats imperials. I agafaven els cossos dels ajusticiats i els donaven sepultura. L&#8217;\u00fanic d&#8217;exist\u00e8ncia pr\u00e0cticament segura \u00e9s Pudent. Per als altres no haur\u00edem de posar la m\u00e0 al foc. Santa Pudenciana sembla una llegenda deguda a l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una <em>ecclesia pudentiana\u00a0<\/em>\u2014en qu\u00e8\u00a0el segon mot \u00e9s un adjectiu\u2014, que s&#8217;interpret\u00e0 com a esgl\u00e9sia dedicada a una hipot\u00e8tica santa Pudenciana. Sobre si santa Praxedis va existir o no, tampoc no n&#8217;estigueu segurs de tot. En tot cas, segons la tradici\u00f3 va morir a setze anys \u2014un 21 de juliol\u2014 martiritzada per haver enterrat cristianament els cristians assassinats. I va ser enterrada al costat del seu pare a la catacumba de Priscil\u00b7la, la dona d&#8217;un c\u00f2nsol rom\u00e0 tamb\u00e9 assassinada per cristiana.<\/p>\n<p>En tot cas, com hem dit, santa Praxedis i santa Pudenciana, dita a voltes Potenciana per confusi\u00f3 dels mots llatins <em>pudens<\/em> (modest) i <em>potens<\/em> (poder\u00f3s), van ser venerades a partir del segle VI. On hi havia hagut\u00a0la casa familiar, que la fam\u00edlia Pudent\u00a0convert\u00ed en una esp\u00e8cie d&#8217;esgl\u00e9sia, el papa Adri\u00e0 I, hi f\u00e9u construir en el segle VIII una bas\u00edlica, l&#8217;actual bas\u00edlica de Santa Praxedis, que d&#8217;aleshores en\u00e7\u00e0 guarda les suposades reliqu\u00edes de la santa i de sa germana, a m\u00e9s d&#8217;un tros de la columna on assotaren Jes\u00fas.<\/p>\n<p>I parlant de rel\u00edquies, diu una\u00a0tradici\u00f3 reportada per Amades que quan Jaume I an\u00e0 a la conquesta de Mallorca portava una rel\u00edquia de santa Praxedis, que l&#8217;ajud\u00e0 al succ\u00e9s de l&#8217;empresa. Jaume I deix\u00e0 la rel\u00edquia a la ciutat i d&#8217;aqu\u00ed \u2014diu Amades\u2014 que la santa d&#8217;avui sigui patrona de Mallorca. Cosa de la qual no en ten\u00edem la m\u00e9s petita not\u00edcia. I una altra tradici\u00f3 diu que el 1341 el rei de Fran\u00e7a Felip IV va donar les rel\u00edquies de santa Praxedis al rei Jaume III de Mallorca, que les deposit\u00e0 a l&#8217;esgl\u00e9sia de Santa Anna del palau de l&#8217;Almudaina, i\u00a0encara hi s\u00f3n. D&#8217;altra banda,\u00a0santa Praxedis \u00e9s la patrona de Petra, tot i que el sant titular de l&#8217;esgl\u00e9sia \u00e9s sant Pere. Diuen que el 1643 els jurats de Petra hagueren de triar un patr\u00f3, perqu\u00e8 l&#8217;any precedent el papa Urb\u00e0 VIII havia decretat que cada ciutat o vila havia de tenir un sol patr\u00f3. I com que en aquell temps la pesta era un flagell temud\u00edssim i sant Pere no era tingut per prou eficient davant el problema, resolgueren de triar entre dos dels m\u00e9s anomenats protectors contra aquesta malaltia, sant Sebasti\u00e0 i santa Praxedis. Ho feren a sort i sort\u00ed santa Praxedis, que d&#8217;aleshores en\u00e7\u00e0 \u00e9s la patrona de la vila.<\/p>\n<p>Doncs molts d&#8217;anys a totes les Praxedis, si n&#8217;hi ha cap que llegeix aix\u00f2, i a tots els petrers.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui \u00e9s Santa Praxedis. Praxedis, nom bonic i curi\u00f3s. \u00c9s un nom d&#8217;origen grec, derivat de l&#8217;arrel de\u00a0praxis, d&#8217;on ve pr\u00e0ctica i practicar. De la mateixa arrel \u00e9s el nom Prax\u00edteles, que va portar un fam\u00f3s escultor grec. Si aquest home hagu\u00e9s estat sant, ara molta gent es diria Prax\u00edteles, per\u00f2 com que no ho [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2625","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2625","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2625"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2625\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3973,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2625\/revisions\/3973"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2625"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2625"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}