{"id":2623,"date":"2017-07-20T09:37:18","date_gmt":"2017-07-20T07:37:18","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2623"},"modified":"2024-03-16T20:15:08","modified_gmt":"2024-03-16T18:15:08","slug":"santa-margarida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-margarida\/","title":{"rendered":"Santa Margarida"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa Margarida, una santa molt popular en el m\u00f3n de cultura de base cristiana. Una de tantes verges m\u00e0rtirs del primer temps del cristianisme, segurament fruit, tamb\u00e9 com altres, m\u00e9s de la llegenda que de la realitat. Ja la va \u00abdescatalogar\u00bb el papa Gelasi en el segle V, i ho va tornar a fer l’Esgl\u00e9sia el 1969, encara que permetent-ne el culte all\u00e0 on \u00e9s tradicional, \u00e9s a dir, pr\u00e0cticament pertot. \u00c9s la posici\u00f3 de la jerarquia cat\u00f2lica davant els sants d’exist\u00e8ncia no demostrada: no van existir per\u00f2 podeu pregar-los tant com vulgueu. Naturalment, per a nosaltres aquests sants tenen el mateix inter\u00e8s que els altres, tant si van existir com si no.<\/p>\n

\u00c9s la primera santa cristiana que es diu Margarida, un nom que fica les arrels dins les lleng\u00fces indoeuropees asi\u00e0tiques. \u00c9s un nom com\u00fa\u00a0que significa ‘perla’. En persa es diu morvared<\/em> i en s\u00e0nscrit\u00a0ma\u00f1jar\u012b.\u00a0<\/i>Del persa\u00a0pass\u00e0 al grec:\u00a0margarites<\/em>, on hi ha el sufix –ites<\/em>, propi de les pedres (pensem en dendrita<\/em>, pirita<\/em>).\u00a0 I\u00a0del grec al llat\u00ed (margarita<\/em>), sempre amb el significat de perla. En catal\u00e0 medieval \u2014i en altres lleng\u00fces rom\u00e0niques\u2014 el mot margarida<\/em>\u00a0encara significa nom\u00e9s ‘perla’, significat que despr\u00e9s desaparegu\u00e9. I aparegu\u00e9 \u2014sembla que a partir del Renaixement\u2014 el significat de ‘flor’, aplicat a plantes de diferents g\u00e8neres de la fam\u00edlia de les aster\u00e0cies, sobretot les que tenim en els nostres jardins, de p\u00e8tals blancs i un gran bot\u00f3 groc al centre, semblant a una perla (d’aqu\u00ed el nom). I la margarina t\u00e9 res a veure amb les margarides? I tant que s\u00ed: en el m\u00f3n dels mots tot est\u00e0 relacionat. Es diu margarina<\/em>\u00a0(nom encunyat el 1870) per relaci\u00f3 amb l’\u00e0cid marg\u00e0ric, al qual van posar aquest nom pel llat\u00ed margarita<\/em> (perla), car \u00e9s un greix que es presentava en grums esf\u00e8rics, semblants a perles. B\u00e9, doncs aquell nom grec que portava la santa d’avui, passant pel llat\u00ed don\u00e0 el nom que hi ha en les lleng\u00fces actuals: catal\u00e0, occit\u00e0 i portugu\u00e8s Margarida<\/em>; espanyol Margarita<\/em>; franc\u00e8s Margu\u00e9rite<\/em>; itali\u00e0 Margherita<\/em>, angl\u00e8s Margaret<\/em>, alemany Margarete<\/em> o Margareta<\/em>, etc. En angl\u00e8s la flor no es diu margarida<\/em>, com en la majoria de lleng\u00fces, sin\u00f3 daisy<\/em>, d’etimologia completament diferent (day’s eye), per\u00f2 \u00e9s curi\u00f3s que Daisy<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s un nom de dona, i fins i tot un nickname<\/em> de dones que es diuen Margaret<\/em>, tot perqu\u00e8 daisy<\/em> en franc\u00e8s es diu margu\u00e9rite<\/em>. A Mallorca, on \u00e9s un nom molt popular,\u00a0Margarida<\/em> es va convertir en Margalida<\/em>. Com els xinesos, tenim certa tend\u00e8ncia\u00a0a convertir les erres dels noms en eles (Margalida<\/em>, Catalina<\/em>, Crist\u00f2fol<\/em>).\u00a0Margalida<\/em>, per\u00f2, ha estat sempre el nom \u00abvulgar\u00bb, perqu\u00e8 la forma que posaven sempre en els documents, a l’Edat Mitjana i posteriorment, era Margarita<\/em>, que no era espanyol sin\u00f3 una forma culta que conservava les lletres del llat\u00ed. A partir del segle XVIII aquesta forma llatinitzant fou succe\u00efda sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat per\u00a0la forma espanyola, que \u00e9s coincident.<\/p>\n

Per\u00f2 ens hem embolicat molt, i conv\u00e9 tornar a la santa. Totes les creences sobre aquesta bona dona es basen en el que van escriure els propagandistes de l’hagiografia. Com un tal Te\u00f2tim, que diu que la va con\u00e8ixer i n’escrigu\u00e9 una biografia en grec (passio). I sobretot el \u00abbest seller\u00bb Legenda aurea<\/em>, de Jaume de Vor\u00e0gine, escrit devers el 1260 i molt llegit durant la baixa Edat Mitjana. Segons aquestes fonts, santa Margarida va n\u00e9ixer a Antioquia de Pis\u00eddia, ara Turquia i en aquell temps una ciutat del m\u00f3n grec, devers el 275. Era filla d’un sacerdot pag\u00e0 i d’una dona que mor\u00ed poc despr\u00e9s del naixement de la nina. S’encarreg\u00e0 d’ella una dida cristiana amb qui visqu\u00e9 fins a dotze anys i que la va dur cap al cristianisme. Despr\u00e9s torn\u00e0 a la casa del pare, per\u00f2 aquest la rebutj\u00e0 perqu\u00e8 s’havia fet cristiana i hagu\u00e9 de tornar amb la dida. Un dia, quan na Margarideta tenia quinze anys, el governador rom\u00e0 Olibri la va veure i rest\u00e0 corpr\u00e8s davant la seva bellesa. R\u00e0pidament li va demanar que es cas\u00e0s amb ell, per a la qual cosa hauria de renunciar a la fe cristiana. Ella, que havia decidit dedicar la seva virginitat a D\u00e9u, li don\u00e0 unes carabasses com el palau del governador. I aqu\u00ed es repeteix un clix\u00e9 que ja hem vist en altres santes m\u00e0rtirs. El governador entra en c\u00f2lera, la fa detenir i torturar esperant que aix\u00f2 far\u00e0 canviar la noia d’opini\u00f3. Quan era a la pres\u00f3 li aparegu\u00e9 el dimoni en forma de drac i la tempt\u00e0. Com que ella no va cedir,\u00a0el drac se la va empassar sencera. Per\u00f2 Margarida, dins\u00a0la panxa de la b\u00e8stia, va matar\u00a0el drac amb una creu que portava amb ella, va obrir-lo i i en va sortir com sis res. Durant un interrogatori\u00a0un colom baix\u00e0 sobre ella i li pos\u00e0 una corona sobre el cap. Despr\u00e9s Margarida va sofrir tota classe de\u00a0tortures, com ser posada despullada damunt el foc i despr\u00e9s dins aigua gelada, per\u00f2 ella no ced\u00ed. Al final\u00a0la nina va ser degollada i fi de la hist\u00f2ria. Era el 20 de juliol de l’any 290. O no.<\/p>\n

Els croats van estendre la devoci\u00f3 a santa Margarida per occident. I l’esmentat Jaume de Vor\u00e0gine. I ella mateixa, perqu\u00e8 diu la tradici\u00f3 que va prometre indulg\u00e8ncia plen\u00e0ria a tothom qui escrigu\u00e9s o lleg\u00eds la seva biografia i a tothom que invoc\u00e0s la seva intercessi\u00f3. Jo tamb\u00e9 oferesc indulg\u00e8ncia a qui llegeixi aquests articles hagiogr\u00e0fics. Plen\u00e0ria si la lectura \u00e9s tamb\u00e9 plen\u00e0ria. Santa Margarida, hero\u00efna matadora de dracs, com sant Jordi \u2014un tema persistent amb arrels pre-cristianes\u2014, va ser una de les santes m\u00e9s populars durant l’Edat Mitjana. Va ser inclosa en el grup dels catorze sants auxiliadors, que s\u00f3n aquells que van demostrar una particular efici\u00e8ncia davant les imprecacions dels fidels, com santa B\u00e0rbara, santa Caterina, sant Crist\u00f2for o sant Jordi. \u00c9s invocada per les dones gr\u00e0vides \u2014per l’episodi del drac, \u00e9s clar\u2014, perqu\u00e8 el part no sigui dolor\u00f3s, i la podem veure representada amb el drac als seus peus i portant un crucifix a la m\u00e0.<\/p>\n

Hi ha en el pa\u00eds un bon nombre de top\u00f2nims amb el nom de Santa Margarida. El m\u00e9s important \u00e9s \u00a0Santa Margarida d’Hero, a Mallorca, dita popularment i oficialment Santa Margalida. \u00c9s una vila sorgida poc despr\u00e9s de la conquesta catalana que agafa el nom de la santa titular de l’esgl\u00e9sia, aixecada el mateix segle XIII. Per a la gent d’aquesta\u00a0vila, i fins i tot per a la de\u00a0les viles ve\u00efnes, Santa Margalida \u00e9s la Vila<\/em> per antonom\u00e0sia, i els seus habitants es diuen vilers<\/em> (o, m\u00e9s col\u00b7loquialment, vileros<\/em>). Al Principat hi ha Santa Margarida de Montbui, sorgida al segle XVII, i tamb\u00e9 Santa Margarida del Pened\u00e8s, antic poble documentat en el segle X i avui convertit en una ru\u00efna i integrat dins el municipi de Santa Margarida i els Monjos (Santa Margarita y Monj\u00f3s, segons la b\u00e0rbara Wikip\u00e8dia en espanyol). Tamb\u00e9 hi ha Santa Margarida de Bianya, a la comarca de la Garrotxa.<\/p>\n

A Palma hi hagu\u00e9 el convent de Santa Margarida, fundat el 1238 pels franciscans, si b\u00e9 el mateix segle va ser cedit a les monges agustines que hi estigueren fins a l’exclaustraci\u00f3 de 1835. Aquest any el convent va ser expropiat i utilitzat com a pres\u00f3 i com a magatzem. Despr\u00e9s es convert\u00ed en l’Hospital Militar. L’esgl\u00e9sia g\u00f2tica, que despr\u00e9s de la desamortitzaci\u00f3 havia de ser enderrocada, \u00e9s una de les m\u00e9s belles de Palma. El 1949 fou declarada monument hist\u00f2rico-art\u00edstic i despr\u00e9s cedida a l’ex\u00e8rcit espanyol. El convent don\u00e0 nom a la porta de Santa Margarida, per on entr\u00e0 a la ciutat Jaume I, i al basti\u00f3 de Santa Margarida. A Barcelona hi hagu\u00e9 el convent de Santa Margarida, de monges caputxines, en el carrer del Carme (entre aquest carrer i els de la Riera Alta i el Peu de la Creu). Despr\u00e9s de la desamortitzaci\u00f3 de 1835 pass\u00e0 per diverses vicissituds i acab\u00e0 desapareixent.<\/p>\n

El refranyer \u00e9s ple de proverbis que contenen el coneixement popular sobre la vida del camp. \u00abPer Santa Margarida, pluja male\u00efda\u00bb o \u00abper Santa Margarida, garrova tenyida\u00bb. I els mallorquins diuen que \u00absanta Margalida l’enc\u00e9n i sant Bernat l’apaga\u00bb, o \u00abla monja l’enc\u00e9n i el frare l’apaga\u00bb, tot i que santa Margarida no va ser mai monja. \u00c9s un refrany que fa refer\u00e8ncia als dies de calor intensa que hi sol haver entre el 20 de juliol i el 20 d’agost. Per\u00f2 enguany sembla que santa Margalida ha delegat la seva feina en sant Pere. Esperem que sant Bernat l’apagui si vol que li facem una hagiografia amigable.<\/p>\n

I, a prop\u00f2sit, Margarida<\/em> no \u00e9s sols nom d’esgl\u00e9sies i convents. Tamb\u00e9 \u00e9s el nom d’una pizza (Margherita).\u00a0\u00a0Diuen que va ser creada per Raffaele Esposito el 1890 i dedicada a la reina Margarida de Savoia. I hi pos\u00e0 els tres colors de la bandera italiana: tomata (vermell), mozzarella (blanc) i alf\u00e0brega (verd). Per\u00f2 una altra teoria diu que la primera pizza d’aquest nom portava damunt el dibuix d’una margarida feta amb els tres ingredients esmentats. Ja ho aclarirem.<\/p>\n

I res m\u00e9s per avui. Molts d’anys a totes les Margarides.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa Margarida, una santa molt popular en el m\u00f3n de cultura de base cristiana. Una de tantes verges m\u00e0rtirs del primer temps del cristianisme, segurament fruit, tamb\u00e9 com altres, m\u00e9s de la llegenda que de la realitat. Ja la va \u00abdescatalogar\u00bb el papa Gelasi en el segle V, i ho va tornar a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2623","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2623","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2623"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2623\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3972,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2623\/revisions\/3972"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2623"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}