{"id":2620,"date":"2017-07-18T08:55:07","date_gmt":"2017-07-18T06:55:07","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2620"},"modified":"2024-03-16T20:14:43","modified_gmt":"2024-03-16T18:14:43","slug":"sant-arnau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-arnau\/","title":{"rendered":"Sant Arnau"},"content":{"rendered":"<p><meta http-equiv=\"refresh\" content=\"0;url=http:\/\/bibiloni.cat\/santoral\/santoral.html\"><br \/>\nAvui \u00e9s Sant Arnau, o un dels dies de l&#8217;any que \u00e9s Sant Arnau, perqu\u00e8 de sants amb aquest nom n&#8217;hi ha pel cap baix\u00a0dos: sant Arnau de Metz i sant Arnau de Soissons, i la veritat \u00e9s que jo encara no he aclarit quins dels dos festejam avui. Aquest article, doncs, s&#8217;ha de considerar provisori o obert a canvis. Segons el martirologi rom\u00e0, Sant Arnau de Metz \u00e9s el 18 de juliol, i Sant Arnau de Soissons, el 14 d&#8217;agost. Per\u00f2 els mallorquins celebren avui Sant Arnau i es creu que ho fan en honor del de Soissons. I Amades diu que Sant Arnau \u2014no diu quin\u2014 \u00e9s el 19 de juliol. En tot cas les biografies dels dos personatges estan for\u00e7a mesclades i a tots dos hom atribueix una bona part dels fets i miracles. Per tant, parlarem de tots dos.<\/p>\n<p><em>Arnau<\/em> \u00e9s un nom\u00a0d&#8217;origen germ\u00e0nic, <em>Arnwald<\/em> o\u00a0<em>Arnoald<\/em>, i com tots els noms germ\u00e0nics est\u00e0 format per dos elements, en aquest cas <em>arn<\/em> (&#8216;\u00e0guila&#8217;) i <em>wald<\/em> (&#8216;poder&#8217;). Es pot interpretar com a \u00abpoder de l&#8217;\u00e0guila\u00bb o \u00abpoder\u00f3s com l&#8217;\u00e0guila\u00bb. En llat\u00ed prengu\u00e9 la forma <em>Arnaldus<\/em> o <em>Arnoldus<\/em>, segons els pa\u00efsos o les \u00e8poques, i en les altres lleng\u00fces, multitud de formes: <em>Arnau<\/em> en catal\u00e0; <em>Arnaud<\/em>, <em>Arnauld<\/em>, <em>Arnault,<\/em>\u00a0<em>Arnaut<\/em>\u00a0o <em>Arnould<\/em> en franc\u00e8s; <em>Arnaldo<\/em> en espanyol, itali\u00e0 i portugu\u00e8s;\u00a0<em>Arnold<\/em> en angl\u00e8s i alemany,\u00a0etc. Alguns personatges hist\u00f2rics apareixen de vegades amb el nom <em>Arnulf<\/em>, que pot ser degut a una confusi\u00f3 amb algun altre nom germ\u00e0nic\u00a0format amb elements semblants al que ens ocupa. <em>Arnau<\/em> \u00e9s un nom molt present a l&#8217;antropon\u00edmia catalana en temps antics; despr\u00e9s decaigu\u00e9 i en els darrers anys s&#8217;ha recobrat\u00a0considerablement, almenys al Principat.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" title=\"Sant Arnau de Soissons en un vitrall d'una cerveseria a Huyghe (B\u00e8lgica)\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/arnau.jpg\" width=\"220\" \/>Sant Arnau de Soissons \u00e9s un\u00a0personatge flamenc, i doncs germ\u00e0nic i de llengua germ\u00e0nica, que visqu\u00e9 en el segle XI. Va n\u00e9ixer a\u00a0Oudenaarde, prop de Brussel\u00b7les, el 1040. Primer va ser soldat, per\u00f2 es veu que va canviar d&#8217;opini\u00f3 i\u00a0va decidir de retirar-se al monestir benedict\u00ed de Soissons, a un centenar de quil\u00f2metres de Par\u00eds. Els primers anys hi va viure com a ermit\u00e0, per\u00f2 despr\u00e9s el feren abat del monestir. I com que l&#8217;home era molt modest, o no volia maldecaps, va fugir per a evitar haver d&#8217;assumir el c\u00e0rrec. Per\u00f2 un llop el va aturar i el va fer tornar al monestir, on hagu\u00e9 de fer d&#8217;abat. El 1080\u00a0el feren bisbe de Soissons, c\u00e0rrec que accept\u00e0 de molt mala gana. Quan se&#8217;n va poder alliberar, se n&#8217;an\u00e0 al seu pa\u00eds\u00a0i fund\u00e0 l&#8217;abadia de Sant Pere, a Oudenbourg, ben al nord de la B\u00e8lgica actual. I quina pensau que va ser all\u00e0 la seva principal activitat, o almenys la m\u00e9s coneguda? Doncs fer cervesa. En feia en gran quantitat i exhortava els pagesos a beure&#8217;n molta (sup\u00f2s que els la cobrava). En aquell temps en qu\u00e8 les malalties microbianes eren a l&#8217;ordre del dia, sobretot la pesta negra, beure aigua era perill\u00f3s, mentre que beure cervesa era una gran cosa. Era una beguda hidratant, i com que es feia bullint l&#8217;aigua,\u00a0s&#8217;havien mort els microbis. I l&#8217;alcohol, en poca quantitat, n&#8217;afavoria la conservaci\u00f3, i el producte aportava vitamina B. De manera que gr\u00e0cies a sant Arnau els pagesos de la regi\u00f3 de Brabant anaven m\u00e9s sans que un gra d&#8217;all. Una vegada el sostre del local on feia la cervesa es va ensorrar i quasi tota la producci\u00f3 es va perdre. Per\u00f2 Arnau preg\u00e0 a D\u00e9u i la cervesa que havia restat es multiplic\u00e0 com all\u00f2 dels pans i dels peixos, i n&#8217;hi hagu\u00e9 per a tota la gent de la contrada. Sant Arnau va morir al monestir el 15 d&#8217;agost de 1087, a 46 anys, i all\u00e0 rest\u00e0 enterrat. Fou canonitzat el 1121. A la imatge en podeu veure una t\u00edpica representaci\u00f3, vestit de bisbe i portant a la m\u00e0 esquerra una pala de remenar utilitzada en l&#8217;elaboraci\u00f3 de la cervesa. El monestir que fund\u00e0 va durar fins a la Revoluci\u00f3 Francesa. En aquell moment fou enderrocat, exceptada una torre que encara hi \u00e9s. Fou convertit en una granja i despr\u00e9s en un hotel. Sic transit gloria mundi.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" title=\"Sant Arnau de Metz, amb el b\u00e0cul i el peix. Vitrall de l'esgl\u00e9sia de Santa Glossinda, Metz\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/arnau_metz.jpg\" width=\"220\" \/>Sant Arnau de Metz (580-640) era un franc que va n\u00e9ixer a \u00c0ustria en una fam\u00edlia noble que vivia a un castell. Es va casar i tingu\u00e9 dos fills, un dels quals es cas\u00e0 amb una filla de Pip\u00ed el Vell, per la qual cosa aquest Arnau \u00e9s un dels ancestres de la dinastia carol\u00edngia i de Carlemany.\u00a0Fou bisbe de Metz, capital del regne d&#8217;Austr\u00e0sia i home de gran influ\u00e8ncia i poder en aquest\u00a0regne. Clotari II el va nomenar\u00a0preceptor del seu fill Dagobert, futur rei. En els seus sermons Arnau recomanava de beure cervesa, que, com hem dit m\u00e9s amunt, era molt adequada per a la prevenci\u00f3 de malalties com la pesta negra. Al final de la seva vida, despr\u00e9s d&#8217;exercir c\u00e0rrecs importants, es retir\u00e0 al monestir de Remiremont (Fran\u00e7a) on mor\u00ed en olor de santedat. Un any despr\u00e9s els habitants de Metz reclamaren el seu cos, que fou transportat a l&#8217;esgl\u00e9sia dels Sants Ap\u00f2stols. Diu la llegenda que durant el viatge va oc\u00f3rrer un miracle a la ciutat de\u00a0Champigneulles. Els pelegrins que formaven la comitiva s&#8217;aturaren a una taverna per a descansar i beure cervesa, per\u00f2 les botes eren buides. Els pelegrins pregaren a Sant Arnau i\u00a0miraculosament aquelles botes aparegueren plenes de cervesa, que tots\u00a0pogueren beure i encara en sobr\u00e0. Tamb\u00e9 diu la llegenda que passant per un pont sobre el riu Mosel\u00b7la va tirar el seu anell de bisbe al riu, pregant a D\u00e9u que li&#8217;l torn\u00e0s en senyal de perd\u00f3 dels seus pecats. Un dia, l&#8217;anell aparegu\u00e9 dins la panxa d&#8217;un peix servit a la taula episcopal. L&#8217;anell, d&#8217;or pur, es conserva a la catedral de Metz, amb un peix gravat.<\/p>\n<p>Els dos Arnaus s\u00f3n els patrons\u00a0dels cervesers, un dels cervesers de B\u00e8lgica i l&#8217;altre dels de Lorena. A\u00a0Brussel\u00b7les per Sant Arnau es fa el\u00a0Dia de la Cervesa. Per\u00f2 en el nostre pa\u00eds Sant Arnau \u2014no s\u00e9 quin\u2014\u00a0va associat m\u00e9s aviat a altres coses. Diu Amades que el tenien per patr\u00f3 els sonadors de guitarra, viol\u00ed i altres instruments de corda, perqu\u00e8 segons la tradici\u00f3 l&#8217;home era fabricant d&#8217;aquests instruments. A m\u00e9s, per la gr\u00e0cia divina, sabia sonar\u00a0tots els instruments musicals sense haver estudiat mai m\u00fasica, i els sonava sense bufar i sense moure els dits. Vaja que en les seves mans sonaven tots sols. Sant Arnau tamb\u00e9 \u00e9s el protector contra el vent, que surt del cel per un forat que es tanca amb una porta de la qual ell\u00a0t\u00e9 la clau. \u00abSant Arnau tanca el vent amb clau\u00bb, diu el refrany. I per Sant Arnau conv\u00e9 tenir el cereal batut, perqu\u00e8 aquest dia el vent s&#8217;atura de bufar i ja no es podr\u00e0 batre m\u00e9s. Una can\u00e7\u00f3 mallorquina diu \u00abParenostres a barcelles resem a sant Arnau, perqu\u00e8 tanqui es vent amb clau i no mos alci ses gonelles\u00bb. Sant Arnau tamb\u00e9 era l&#8217;advocat de les claus i tot el que aquestes representen: la guarda de la casa i dels diners. El tenien per advocat els clavers, els qui guardaven diners d&#8217;altri\u00a0i els qui deixaven diners, incloent-hi els usurers.<\/p>\n<p>I recordem tamb\u00e9 aquella dita mallorquina: \u00abno \u00e9s igual Arnau que mestre Arnau\u00bb, que indica que en aquest m\u00f3n cadasc\u00fa t\u00e9 la seva categoria i que es diu sobretot quan alg\u00fa puja de cop d&#8217;estatus social.<\/p>\n<p>Doncs molts d&#8217;anys a tots els Arnaus, i els podem brufar amb una cervesa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui \u00e9s Sant Arnau, o un dels dies de l&#8217;any que \u00e9s Sant Arnau, perqu\u00e8 de sants amb aquest nom n&#8217;hi ha pel cap baix\u00a0dos: sant Arnau de Metz i sant Arnau de Soissons, i la veritat \u00e9s que jo encara no he aclarit quins dels dos festejam avui. Aquest article, doncs, s&#8217;ha de considerar [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2620","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2620","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2620"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2620\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3971,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2620\/revisions\/3971"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2620"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2620"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2620"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}