{"id":2616,"date":"2017-07-16T20:49:18","date_gmt":"2017-07-16T18:49:18","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2616"},"modified":"2024-03-16T20:14:20","modified_gmt":"2024-03-16T18:14:20","slug":"santa-carme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-carme\/","title":{"rendered":"\u00abSanta Carme\u00bb"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s el dia de la Mare de D\u00e9u del Carme, i fan festa les dones que es diuen Carme, els homes que es diuen Carmel i les dones que es diuen Carmela. La hist\u00f2ria d’aquesta festivitat comen\u00e7a en una muntanya de l’actual Israel, a la ciutat que pren el nom de la muntanya, dita en hebreu Har HaKarmel<\/em>, que significa ‘la vinya de D\u00e9u’ (karm<\/em> \u00e9s ‘vinya’ i El<\/em> \u00e9s ‘D\u00e9u’). De l’hebreu el nom ha passat a l’\u00e0rab, en qu\u00e8 es diu Kurmul<\/em>. I d’aquestes lleng\u00fces a totes les altres. En catal\u00e0 en diem el mont Carmel<\/em>. En aquesta muntanya, a una cova, hi va viure, segons diuen, el profeta Elies, per\u00f2 aix\u00f2 ara no ens interessa gaire. I qu\u00e8 t\u00e9 a veure aquesta muntanya amb les dones que es diuen Carme? Calma, que tot va lligat. Segons diu la tradici\u00f3, all\u00e0 cap al segle XII un senyor dit Bertold (no Bartomeu), sant Bertold, nascut a Llemotges, despr\u00e9s\u00a0de caure per la Terra Santa com a croat o una cosa semblant, va fundar una comunitat erem\u00edtica a la dita muntanya, i aquesta comunitat esdevingu\u00e9 despr\u00e9s\u00a0un orde religi\u00f3s que amb el temps s’estendria per tot el m\u00f3n cristi\u00e0. Uns monjos\u00a0que, com que en el principi visqueren en el mont Carmel \u2014i concretament en el punt m\u00e9s alt, on hi ha la cova d’Elies, perqu\u00e8 un i altres volien tenir bona vista\u2014 es digueren carmelitans. En catal\u00e0, millor carmelitans<\/em> que carmelites<\/em>; ja sabeu all\u00f2 de \u00abdiners alegren los infants e los frares carmelitans\u00bb, de Turmeda. I l’orde es digu\u00e9 orde del Carmel<\/em>, com \u00e9s l\u00f2gic. I aquell monestir es digu\u00e9, evidentment, el monestir del Carmel. I fou dedicat a la Mare de D\u00e9u, amb el t\u00edtol d’Estel de la Mar (Stella Maris), per\u00f2 ja podeu suposar que vulgarment li deien la Mare de D\u00e9u del Carmel o del Mont Carmel. Aquell monestir, en terra de musulmans pass\u00e0 per vicissituds molt diverses: passades les croades, la reconquesta musulmana en va fer fugir els frares, en algun moment el monestir fou transformat en mesquita, el 1799 fou convertit en hospital i el 1821\u00a0va ser destru\u00eft. Despr\u00e9s se n’aixec\u00e0 un altre all\u00e0 mateix que ara \u00e9s en mans, com era previsible, de frares carmelitans, i la cripta de l’esgl\u00e9sia \u00e9s la famosa cova d’Elies. En tot cas l’orde del Carmel tingu\u00e9 una expansi\u00f3 extraordin\u00e0ria i arrib\u00e0 a ser un dels m\u00e9s importants del m\u00f3n cristi\u00e0. I amb l’expansi\u00f3 de l’orde s’expand\u00ed tamb\u00e9 la devoci\u00f3 a la Mare de D\u00e9u del Mont Carmel. En el segle XVI l’orde pat\u00ed una escissi\u00f3 arran de l’aparici\u00f3, a la Corona de Castella, dels carmelitans descal\u00e7os, fundats per santa Teresa de Jes\u00fas (monges) i sant Joan de la Creu (frares). Els carmelitans descal\u00e7os, d’observ\u00e0ncia molt austera (per aix\u00f2 anaven descal\u00e7os), s’estengueren per Europa, i aix\u00ed sorg\u00ed un nou orde religi\u00f3s, diferent dels carmelitans \u00abtradicionals\u00bb, que, per oposici\u00f3, es digueren carmelitans cal\u00e7ats<\/em>.<\/p>\n

El misteri \u00e9s per qu\u00e8 el mot Carmel<\/em> es va convertir en Carme<\/em>, perdent la ela i canviant l’accent a la primera s\u00edl\u00b7laba. Aix\u00f2 nom\u00e9s ha ocorregut a les tres lleng\u00fces rom\u00e0niques de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica: catal\u00e0 Carme<\/em>, espanyol Carmen<\/em> i portugu\u00e8s Carmo<\/em>. En les altres lleng\u00fces l’advocaci\u00f3 mariana es diu Mare de D\u00e9u del mont Carmel<\/em>: angl\u00e8s Our Lady of Mount Carmel<\/em>, franc\u00e8s Notre Dame du Mont-Carmel<\/em>, alemany Unsere Liebe Frau auf dem Berge Karmel<\/em>, etc.; en itali\u00e0 es diu la Vergine del Monte Carmelo<\/em>, si b\u00e9 tamb\u00e9 hi ha la Vergine del Carmine<\/em>, on Carmine<\/em> \u00e9s un manlleu fet a l’espanyol. En franc\u00e8s hi ha el mot carme<\/em>, que \u00e9s sin\u00f2nim de carmelit\u00e0<\/em> i que es considera regressi\u00f3 de Carmel\u00a0<\/em>(\u00e9glise des Carmes).\u00a0Correlativament, el nom Carme<\/em>, Carmen<\/em> o Carmo<\/em> nom\u00e9s correspon als tres dominis ling\u00fc\u00edstics esmentats. A la resta del m\u00f3n no hi ha un nom de dona equivalent al nostre Carme<\/em>, si b\u00e9 hi ha diverses adaptacions del nom espanyol Carmen<\/em>: en\u00a0el m\u00f3n anglosax\u00f3 hi ha algunes persones \u2014homes i dones\u2014 que es diuen Carmen i en el m\u00f3n franc\u00f2fon n’hi ha que es diuen Carmine, normalment homes.<\/p>\n

Tornant a la q\u00fcesti\u00f3 que ens pica, d’on surt la forma Carme<\/em>, Carmen<\/em> i Carmo<\/em>?\u00a0Ara com ara acceptem que s\u00f3n formes regressives de Carmel<\/em>. En portugu\u00e8s Carmelo<\/em> > Carmo<\/em>, en catal\u00e0 Carmel<\/em> > Carme<\/em> i en espanyol Carmelo<\/em> > Carme<\/em>. La n<\/em> final de Carmen<\/em> aparegu\u00e9 despr\u00e9s per contaminaci\u00f3 del mot carmen<\/em>, ‘poesia’ procedent del llat\u00ed carmen<\/em> carminis<\/em>, derivat de canere<\/em>, ‘cantar’. Recordem les composicions medievals Carmina Burana<\/em> (accentuant C\u00e0rmina<\/em>), \u00a0sintagma que significa ‘can\u00e7ons de la ciutat de Bura’ (en alemany Beuern). Aquest mot llat\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 l’origen de l’angl\u00e8s charm<\/em>, ‘encant’, passant pel franc\u00e8s charme\u00a0<\/em>(del dit llat\u00ed carmine<\/em>).\u00a0En espanyol encara hi ha un altre carmen<\/em>, que significa ‘hort’ o ‘jard\u00ed’, de l’\u00e0rab karm<\/em>, que, com hem vist al principi significa ‘vinya’. Si anau a Andalusia trobareu c\u00e1rmenes d’aquests a betzef. Inicialment tamb\u00e9 era carme<\/em> i es contamin\u00e0 del nom de les poesies igual que el Carmen del Carmel.<\/p>\n

Dit tot aix\u00f2, ja podem tornar a la festa d’avui. Per qu\u00e8 se celebra el 16 de juliol? En el segle XIII els carmelitans abandonaren el mont Carmel, empesos pels musulmans, i s’escamparen per Europa. Segons una tradici\u00f3 del segle XIV, un carmelit\u00e0 angl\u00e8s, Sim\u00f3 Stock, personatge important dins l’orde \u2014en fou superior general\u2014 i sant sense canonitzar, un dia va ser visitat per la Mare de D\u00e9u del Carmel qui li va donar un escapulari tot dient-li\u00a0que qui el port\u00e0s no patiria el foc de l’infern. L’escapulari \u00e9s una pe\u00e7a de roba rectangular i molt llarga, amb un forat per on es passa el coll, i que penja sobre la t\u00fanica per davant i per darrere. L’escapulari pass\u00e0 a formar part de\u00a0l’h\u00e0bit dels carmelitans, que rest\u00e0 definit aix\u00ed: t\u00fanica, escapulari i caputxa castanys i capa blanca per damunt. El mateix que veieu a la imatge de dalt. B\u00e9 doncs aquest regal de la Mare de D\u00e9u es va esdevenir el 16 de juliol de 1251. Ja ho sabeu.<\/p>\n

En el nostre pa\u00eds els carmelitans i la conseg\u00fcent devoci\u00f3 a la Mare de D\u00e9u del Carme daten del mateix segle XIII. El primer convent carmelit\u00e0 que es fund\u00e0 va ser el de Perpiny\u00e0, que tamb\u00e9 \u00e9s el primer de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. A Palma, en el segle XIV, se’n cre\u00e0 un que fou dels m\u00e9s importants, juntament amb els de Sant Domingo, Sant Francesc i Santa Clara. El 1835 va ser expropiat, esbucat i en el seu lloc s’edific\u00e0 un quarter (el quarter del Carme), tamb\u00e9 enderrocat i substitu\u00eft per un edifici de la Seguretat Social. Nom\u00e9s resta el nom del carrer del Carme, al costat de la Rambla. Tamb\u00e9 hi ha el carrer del Carme a Barcelona, que ens recorda que tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 un important convent carmelit\u00e0, constru\u00eft en el segle XIII i enderrocat el 1874.<\/p>\n

A partir del segle XVIII la Mare de D\u00e9u del Carme, Stella Maris, va agafar el rol de patrona de\u00a0la gent de la mar, mariners i pescadors, substituint el vell patr\u00f3, Sant Elm i compartint protagonisme amb Sant Pere, m\u00e9s mal de derrocar. Avui a moltes ciutats costaneres la seva imatge \u00e9s treta de les esgl\u00e9sies i portada en process\u00f3 damunt una barca i acompanyada d’altres\u00a0barques que sonen les sirenes en senyal d’homenatge. I quan la imatge entra a l’esgl\u00e9sia, de tornada, els seus fidels li canten la Salve Marinera, que \u2014D\u00e9u n’hi do\u2014 \u00e9s un fragment d’una sarsuela del segle XIX popularitzat per l’armada espanyola, que el t\u00e9 per himne, igual que t\u00e9 la Mare de D\u00e9u del Carme per patrona. Deixau-me dir tamb\u00e9 que la Mare de D\u00e9u del Carme \u00e9s la patrona del meu poble natal, P\u00f2rtol, que avui t\u00e9\u00a0festa grossa.<\/p>\n

Carmen \u00e9s un nom molt popular a Espanya, i tamb\u00e9 ho \u00e9s, Carme, als Pa\u00efsos Catalans. Per\u00f2 l’expert en antropon\u00edmia Antoni Llull Mart\u00ed diu que a Mallorca no va ser un nom usual fins al segle XIX, malgrat la import\u00e0ncia de la Mare de D\u00e9u del Carme. Coses de l’antropon\u00edmia mallorquina.<\/p>\n

A totes les Carmes, i als Carmels i Carmeles, per molts d’anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s el dia de la Mare de D\u00e9u del Carme, i fan festa les dones que es diuen Carme, els homes que es diuen Carmel i les dones que es diuen Carmela. La hist\u00f2ria d’aquesta festivitat comen\u00e7a en una muntanya de l’actual Israel, a la ciutat que pren el nom de la muntanya, dita […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2616","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2616","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2616"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2616\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3970,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2616\/revisions\/3970"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2616"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2616"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2616"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}