{"id":2613,"date":"2018-04-30T17:48:07","date_gmt":"2018-04-30T15:48:07","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2613"},"modified":"2018-07-05T12:56:23","modified_gmt":"2018-07-05T10:56:23","slug":"el-normativisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/el-normativisme\/","title":{"rendered":"El normativisme"},"content":{"rendered":"

Normativisme<\/em> \u00e9s un mot que no \u00e9s als diccionaris de refer\u00e8ncia. Podr\u00edem pensar que no existeix, encara que una r\u00e0pida mirada al web ens mostrar\u00e0 que s\u00ed que existeix. En tot cas, jo el puc fer servir, i si no existeix, el puc crear, perqu\u00e8 crear mots \u00e9s un dels drets fonamentals de tota persona. Una altra cosa \u00e9s que la teva creaci\u00f3 vagi a algun lloc.\u00a0Per normativisme entenc aqu\u00ed la simple addicci\u00f3 a la norma, nom\u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s la norma, sense m\u00e9s matisos ni consideracions. Per\u00f2 com que de matisos i de consideracions n’hi pot haver molts, parlem-ne.<\/p>\n

En la llengua les normes s\u00f3n tan necess\u00e0ries com en qualsevol manifestaci\u00f3\u00a0de la vida social. Les normes socials serveixen perqu\u00e8 la societat funcioni, i les normes ling\u00fc\u00edstiques serveixen perqu\u00e8 la llengua funcioni. A m\u00e9s, aprendre les normes i seguir-les \u00e9s una aspiraci\u00f3 natural de tot parlant d’una llengua, que sap que infringint\u00a0la normativa ser\u00e0 considerat pels altres com un ignorant o un inadaptat. Aquesta din\u00e0mica entre voluntat de seguir les normes i control social d’aquestes \u00e9s el que assegura la normalitat de les comunitats ling\u00fc\u00edstiques. Aix\u00f2 almenys a les comunitats ling\u00fc\u00edstiques normals. A les subordinades pot ser diferent. No importa si les normes s\u00f3n establides per una acad\u00e8mia o per altres agents (grans lleng\u00fces com l’angl\u00e8s o l’alemany no en tenen, d’acad\u00e8mia, ni n’han de menester): la cosa important \u00e9s que les normes s\u00f3n un consens social, i el que importa \u00e9s tenir i mantenir aquest consens.<\/p>\n

Per\u00f2 les normes ling\u00fc\u00edstiques no s\u00f3n immutables, igual que tampoc no ho s\u00f3n les socials (si ho fossin, els costums i la moral serien a l’Edat Mitjana o a la prehist\u00f2ria). Les normes ling\u00fc\u00edstiques han de ser conservades en la mesura que s\u00f3n convenients per a la comunitat ling\u00fc\u00edstica, i poden ser canviades si aix\u00f2 satisf\u00e0 els interessos de la mateixa comunitat. El canvi, encertat o no, pot venir de dalt, com quan la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica canvia el sistema d’accents diacr\u00edtics, o pot venir de la societat \u2014o d’agents amb capacitat de produir canvis\u2014, i en aquest cas el comen\u00e7ament del canvi sovint ser\u00e0 una infracci\u00f3 de la norma. \u00c9s clar que aquesta infracci\u00f3 de la norma feta amb la intenci\u00f3 de produir un canvi en els usos socials pot partir d’ideologies diverses, i fins i tot oposades. Els assessors ling\u00fc\u00edstics que a TV3 promouen coses com sisplau<\/em>, n\u00f2vio<\/em>, vivenda<\/em> o els hi demana un favor<\/em>\u00a0(no admeses per la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica) tenen unes intencions ben diferents (oposades) de les dels qui promovem paraules genu\u00efnes \u2014o que no representen subordinaci\u00f3 a l’espanyol\u2014 i que no s\u00f3n al diccionari, com estat\u00edstica<\/em>, documentari<\/em>, bombardament<\/em> o un massacre <\/em>(mascul\u00ed).\u00a0Per a nosaltres els primers actuen contra els interessos de la nostra comunitat ling\u00fc\u00edstica i minant els fonaments de la codificaci\u00f3 del catal\u00e0 modern. Per aix\u00f2 ara no ens interessa de parlar de les seves posicions, sin\u00f3 de l’altra posici\u00f3 \u00abheterodoxa\u00bb.<\/p>\n

El normativisme que aqu\u00ed criticam s’identifica amb una adhesi\u00f3 cega i acr\u00edtica als diccionaris, sobretot a un. Segons aquesta mentalitat, mot que no \u00e9s al diccionari no pot ser mai bo, i mot que \u00e9s al diccionari ho \u00e9s per for\u00e7a. \u00c9s una visi\u00f3 \u00e0mpliament difosa socialment, i \u00e9s comprensible, car la gent vol una norma segura i deposita la seva confian\u00e7a \u2014comprensiblement\u2014 en els diccionaris. I \u00e9s per aquesta ra\u00f3 que hem d’exigir als diccionaris la m\u00e0xima excel\u00b7l\u00e8ncia. Per\u00f2 entre professionals de la llengua aquest normativisme pot arribar a ser pervers. Els diccionaris catalans s\u00f3n fills d’unes circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques,\u00a0les circumst\u00e0ncies que conformen la hist\u00f2ria an\u00f2mala del nostre pa\u00eds. No s\u00f3n obres perfectes ni han de ser dogmes de fe. La codificaci\u00f3 l\u00e8xica del catal\u00e0 va comen\u00e7ar, al principi del segle XX, amb un principi fonamental que era la deshispanitzaci\u00f3 de la llengua. Fabra va fer un diccionari que ell mateix va qualificar de provisori, i no podia ser altra cosa, entre altres raons perqu\u00e8 el coneixement de la interfer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica de l’espanyol nom\u00e9s comen\u00e7ava. El DIEC, fet seixanta anys m\u00e9s tard, tamb\u00e9 ha de ser considerat provisori, no sols perqu\u00e8 encara t\u00e9 mancances t\u00e8cniques sin\u00f3 perqu\u00e8 s’ha apartat del principi fonamental de la codificaci\u00f3 l\u00e8xica del catal\u00e0 introduint hispanismes progressivament i perqu\u00e8 se situa en un context ideol\u00f2gic en qu\u00e8 el coneixement i la revisi\u00f3 de la interfer\u00e8ncia no interessen gaire.<\/p>\n

Els qui volem un catal\u00e0 m\u00e9s genu\u00ed, menys interferit per l’espanyol i m\u00e9s acordat amb les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques no hem de tenir por d’usar aquells mots que representen aquests ideals, com els esmentats m\u00e9s amunt, encara que no siguin als diccionaris. Si els usam, ja els hi posaran. I si no els usam, no els hi posaran, perqu\u00e8 els qui tenen cura dels diccionaris \u2014actuant amb una perspectiva d’una normalitat ling\u00fc\u00edstica que no tenim\u2014 ara tenen m\u00e9s vocaci\u00f3 de fot\u00f2grafs que de conductors\u00a0de l’\u00fas; m\u00e9s de notaris que de guies. Amb la qual cosa continuarem en el fang de la subordinaci\u00f3 a l’espanyol.<\/p>\n

A la imatge d’aqu\u00ed baix hi ha un exemple clar de normativisme. No interessa si documental<\/em> \u00e9s o no un hispanisme, ni si totes les lleng\u00fces de l’entorn diuen documentari<\/em>, ni si en una situaci\u00f3 de no subordinaci\u00f3 dir\u00edem documentari<\/em>, ni si el diccionari diu documental<\/em> perqu\u00e8 qui va fer el primer en qu\u00e8 surt el mot potser no tenia tota la informaci\u00f3.\u00a0Nom\u00e9s interessa el fet que el diccionari diu documental<\/em>. Afirmant que aquesta \u00e9s la forma normativa<\/em> el que es diu \u00e9s que aquesta \u00e9s la forma que\u00a0hem d’usar si volem ser uns bons minyons i uns bons patriotes. Amb aquesta postura es frena el millorament de la llengua i la possibilitat que els diccionaris arribin a recollir\u00a0aquells mots que un catal\u00e0 no subordinat hauria de normalitzar.<\/p>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Normativisme \u00e9s un mot que no \u00e9s als diccionaris de refer\u00e8ncia. Podr\u00edem pensar que no existeix, encara que una r\u00e0pida mirada al web ens mostrar\u00e0 que s\u00ed que existeix. En tot cas, jo el puc fer servir, i si no existeix, el puc crear, perqu\u00e8 crear mots \u00e9s un dels drets fonamentals de tota persona. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2613","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2613","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2613"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2613\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2613"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2613"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2613"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}