{"id":2606,"date":"2017-06-30T14:50:43","date_gmt":"2017-06-30T12:50:43","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2606"},"modified":"2024-03-16T20:09:28","modified_gmt":"2024-03-16T18:09:28","slug":"sant-marcal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-marcal\/","title":{"rendered":"Sant Mar\u00e7al"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Mar\u00e7al, un personatge obscur del segle III del qual sabem molt poques coses. I no en sabr\u00edem res, i doncs aquest article no l’haur\u00edem escrit, si no fos perqu\u00e8 Gregori de Tours, un bisbe d’aquesta ciutat del segle VI, ens va deixar alguna cosa escrita sobre ell\u00a0en el llibre Hist\u00f2ria dels francs<\/em>. Alerta, per\u00f2, que \u00e9s un escrit que barreja relats d’\u00e8poques i de valors diferents, i algunes coses que conta poden ser llegend\u00e0ries. Segons\u00a0el dit Gregori, sant Mar\u00e7al era un dels set missioners que van\u00a0ser enviats pel papa, un tal Fabi\u00e0, (o m\u00e9s aviat pel bisbe de Roma, perqu\u00e8 de papa en aquell temps no n’hi havia) a predicar a les G\u00e0lies durant l’\u00e8poca de les persecucions de l’emperador Deci, devers el 250; i aquests set senyors serien els cristianitzadors i els primers bisbes del territori que avui \u00e9s Fran\u00e7a. Al nostre sant li toc\u00e0 Aquit\u00e0nia, una prov\u00edncia romana que s’estenia pel sud-oest de la Fran\u00e7a actual, i concretament pos\u00e0 el seu quarter general a la ciutat de Llemotges, capital de la regi\u00f3 del Llemos\u00ed.\u00a0\u00a0El dialecte occit\u00e0 d’aquesta regi\u00f3 ens \u00e9s ben familiar als catalans, per aquella solemne confusi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que patiren els nostres homes de la Renaixen\u00e7a: \u00aben llemos\u00ed son\u00e0 lo meu primer vagit\u00bb. Ho recordau? La regi\u00f3 francesa es diu Limousin<\/em>,\u00a0i el mot franc\u00e8s\u00a0limousine<\/em> designa un mant\u00f3 o capot\u00a0dels pastors fets de pell de cabra o d’ovella, originari segurament de la regi\u00f3, i tamb\u00e9, en temps moderns, un tipus d’autom\u00f2bil, per comparaci\u00f3 metaf\u00f2rica\u00a0de la capota d’aquests autos amb el dit mant\u00f3 dels pastors. B\u00e9, tornem al sant. Gregori de Tours amb els seus escrits va promoure la devoci\u00f3 a sant Mar\u00e7al i tamb\u00e9 a sant Mart\u00ed, un altre predicador que en el segle IV va caure per aquelles terres i va ser bisbe de Tours. Per\u00f2 la realitat\u00a0dels primers bisbes, de l’actual Fran\u00e7a i de molts altres llocs, \u00e0dhuc la realitat dels primers bisbes de Roma \u2014presumptes papes\u2014 nom\u00e9s \u00e9s coneguda per tradicions locals que tenen molt de llegend\u00e0ries.<\/p>\n

I em sap greu per\u00f2 no sabem res m\u00e9s de la vida de Mar\u00e7al. Ni d’on era, ni quin any va n\u00e9ixer ni quin any es va morir ni altres coses b\u00e0siques. Segons la tradici\u00f3 va ser enterrat a Llemotges, al costat de la Via Agrippa, i el seu sepulcre fou lloc de peregrinaci\u00f3. En el segle IX all\u00e0 mateix s’hi va construir la gran abadia benedictina de Sant Mar\u00e7al de Llemotges, que tenia una gran biblioteca, parcialment conservada a la Biblioteca Nacional de Fran\u00e7a, i un gran scriptorium <\/em>on s’il\u00b7luminaven els millors manuscrits. I tenia una de les esgl\u00e9sies m\u00e9s belles d’Occit\u00e0nia, ben situada\u00a0en el cam\u00ed de Sant Jaume. L’abadia va ser destru\u00efda durant la Revoluci\u00f3 Francesa i arrasada en el segle XIX. En el lloc ara hi ha la pla\u00e7a de la Rep\u00fablica, en el cor comercial de Llemotges. El 1960 es van fer unes excavacions amb l’esperan\u00e7a de trobar el sepulcre del sant, i pel mateix preu trobaren els de sant Mar\u00e7al i el de santa Val\u00e8ria, una jove cristiana convertida per sant Mar\u00e7al que va ser decapitada pel seu pretendent perqu\u00e8 la noia no es volia casar amb ell. La cosa m\u00e9s bona \u00e9s que la decapitada agaf\u00e0 el propi cap amb una m\u00e0 i corregu\u00e9 cap a l’esgl\u00e9sia on sant Mar\u00e7al deia missa, i all\u00e0 mor\u00ed en la pau del sant i del Senyor. Les dues tombes les podeu visitar de franc davall la pla\u00e7a esmentada.<\/p>\n

Arran de la import\u00e0ncia de l’abadia de Llemotges i el moviment de peregrinaci\u00f3 que gener\u00e0, a partir del segle X aparegueren tota mena de creences i mites sobre el nostre sant. Fent-lo recular en el temps, el feren deixeble de Jes\u00fas i enviat pel mateix sant Pere a predicar a les G\u00e0lies. Segons aquestes llegendes va fer molts de miracles, fins i tot ressuscit\u00e0 un mort tocant-lo amb una vara que sant Pere li havia donat. Va apar\u00e8ixer una Vida de Sant Mar\u00e7al<\/em>, atribu\u00efda al seu suposat\u00a0successor, el bisbe Aureli\u00e0, per\u00f2 que era una falsificaci\u00f3 del segle XI feta per un tal Ademar de Chabannes, monjo de l’abadia de Sant Mar\u00e7al de Llemotges. All\u00e0 tamb\u00e9 es conta la hist\u00f2ria de santa Val\u00e8ria, de qu\u00e8 hem parlat. I en el segle XIII la Llegenda \u00c0uria<\/em> de Jaume de Vor\u00e0gine li atribu\u00ed una col\u00b7lecci\u00f3 exuberant de miracles, com resurrecci\u00f3 de morts i conversions en massa. I aix\u00ed la seva fama s’anava fent gran. Una altra tradici\u00f3 diu que sant Mar\u00e7al era el jove que\u00a0va portar cinc pans i dos peixos aquell dia que cinc mil persones acudiren a escoltar la predicaci\u00f3 de Jes\u00fas. Cinc mil persones que no tenien res per a menjar i molta rusca. I Jes\u00fas multiplic\u00e0 aquells cinc pans i aquells dos peixos d’una manera tan espectacular que tots els assistents a l’acte restaren m\u00e9s que assaciats.<\/p>\n

Sembla que en els Pa\u00efsos Catalans ja hi hagu\u00e9 devoci\u00f3 a sant Mar\u00e7al de ben antic. Tenia fama de guarir molts de mals (\u00abglori\u00f3s sant Mar\u00e7al, alliberau-nos de tot mal\u00bb) i a la seva regi\u00f3 ja en el segle IX havia estat\u00a0invocat per a soc\u00f3rrer la gent davant una epid\u00e8mia d’ergotisme o foc de sant Antoni. Per\u00f2 el sant ha deixat aqu\u00ed poca topon\u00edmia. Nom\u00e9s hi ha una vila que porti aquest nom, Sant Mar\u00e7al del Rossell\u00f3, a la conflu\u00e8ncia d’aquesta comarca i les del Conflent i el Vallespir. Un municipi d’un centenar d’habitants, i t\u00e9 aquest nom perqu\u00e8 el primer propietari i fundador de la vila es deia Mar\u00e7al. L’esgl\u00e9sia, evidentment, \u00e9s dedicada al nostre sant. Despr\u00e9s hi ha algunes ermites amb el nom de Sant Mar\u00e7al, com Sant Mar\u00e7al de Montseny o Sant Mar\u00e7al de Santa Coloma de Farners. A Mallorca hi ha l’esgl\u00e9sia de Sant Mar\u00e7al, que \u00e9s la m\u00e9s important de les esgl\u00e9sies de Marratx\u00ed. Aquest municipi, el cap hist\u00f2ric del qual, Marratx\u00ed (maldit ara Marratxinet), va restar com un llogaret, t\u00e9 quatre parr\u00f2quies que corresponen als quatre nuclis hist\u00f2rics (sense comptar Marratx\u00ed), tot i que cap dels quatre no \u00e9s anterior\u00a0al segle XVIII: P\u00f2rtol, la Cabaneta, el Pont d’Inca i el Pla de na Tesa. L’esgl\u00e9sia de Sant Mar\u00e7al es troba prop de la Cabaneta. Permeteu-me que en parli una mica extensament\u00a0perqu\u00e8 \u00e9s el meu municipi natal. En el segle XV, quan els habitants de\u00a0Marratx\u00ed eren quatre rates, la major part dels quals concentrats en el llogaret de Marratx\u00ed, es va construir una esgl\u00e9sia dins la possessi\u00f3 de Son Ver\u00ed que s’erig\u00ed en parr\u00f2quia amb l’advocaci\u00f3 de sant Mar\u00e7al. L’esgl\u00e9sia anterior, en el llogaret, dita Santa Maria de Marratx\u00ed i constru\u00efda en el segle XIII, devia ser petita o deteriorada. Diu la llegenda que la imatge de sant Mar\u00e7al va ser trobada al lloc on ara \u00e9s, evidentment dins una garriga. La van portar a l’esgl\u00e9sia del llogaret per\u00f2 el sant va tornar a reapar\u00e8ixer all\u00e0 on l’havien trobat. I potser unes quantes vegades. La gent va entendre que el sant volia estar all\u00e0, i all\u00e0 li feren l’esgl\u00e9sia. El temple actual va ser constru\u00eft sobre el precedent a partir del\u00a01699, quan encara l’\u00fanic nucli urb\u00e0 era el de Marrax\u00ed, i no s’acab\u00e0 fins al cap de\u00a0cent anys. La Cabaneta no aparegu\u00e9 fins que es va urbanitzar la possessi\u00f3\u00a0de Son Caulelles, el 1745. Sant Mar\u00e7al continuava a ser una esgl\u00e9sia enmig del camp per a un municipi quasi sense poblaci\u00f3. Ja ho diu una can\u00e7\u00f3 popular: \u00abEl rector de Sant Mar\u00e7al est\u00e0 dins una garriga, i no pot menjar cap figa perqu\u00e8 no t\u00e9 figueral\u00bb. Avui Marratx\u00ed \u00e9s un municipi que t\u00e9 una poblaci\u00f3 de 40.000 habitants i una cinquantena de nuclis de poblaci\u00f3, la major part urbanitzacions recents. En tot cas, el patr\u00f3 del municipi \u00e9s Sant Mar\u00e7al i el seu escut, els cinc pans i els dos peixos de la hist\u00f2ria de la multiplicaci\u00f3 miraculosa.<\/p>\n

La romeria de Sant Mar\u00e7al, la vespra del sant, ha estat sempre\u00a0una de les de m\u00e9s anomenada de Mallorca. Tradicionalment la gent anava a l’esgl\u00e9sia amb carros, que omplien l’explanada de davant el temple, t\u00e8nuement il\u00b7luminada amb espelmes o llums de carbur. El programa era\u00a0\u00abadorar\u00bb el sant \u2014deixar-li un bes als peus i una moneda\u2014 i anar a completes, beure aigua de la cisterna de la rectoria \u2014miraculosa per a alguns\u2014 i comprar qualque espelma per al sant, i estampes i altres \u00absouvenirs\u00bb semblants, i les coques fetes pels forners locals. I sobretot els t\u00edpics siulells (siurells<\/em> en el parlar corrent), figuretes de fang cuit fetes pels artesans locals, pintades de blanc, verd i vermell\u00a0i amb un siulet al costat. Aquestes figuretes tan emblem\u00e0tiques que inspiraren Joan Mir\u00f3. Els qui no hi podien anar encarregaven un siulell als qui hi anaven, cosa que va fer apar\u00e8ixer la coneguda frase \u00absi vols un siulell, siula\u00bb, \u00e9s a dir, paga’m abans els diners que val. N’hi havia que passaven la nit per all\u00e0 esperant l’ofici solemne\u00a0de l’endem\u00e0, i no hi havia gaire cosa m\u00e9s a fer. Diu tamb\u00e9 la tradici\u00f3 que el vespre de Sant Mar\u00e7al en aquell redol\u00a0les mosques\u00a0no piquen les b\u00e8sties. Qui aix\u00f2 escriu encara ha pogut veure, de molt petit, l’explanada de Sant Mar\u00e7al plena de carros i gent debatent encuriosida sobre si les mosques picaven o no picaven els animals. Observant atents si les b\u00e8sties mosquejaven, \u00e9s a dir, espolsaven la coa i pegaven cops de pota a terra. En aquelles saons els meus pares i jo no ho vam aclarir, i ja no ho aclarirem, perqu\u00e8 fa molt de temps que ja no hi ha carros ni b\u00e8sties, sin\u00f3 saturaci\u00f3 d’autos que cerquen \u00e0vidament un lloc per a estacionar. I\u00a0renou de les atraccions de fira, i concerts i correfoc, i parades on venen objectes fets a l’altre cap de m\u00f3n. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha els siulells i altres productes del lloc, i\u00a0l’alegria de la gent, i el sant, que encara t\u00e9 qui li vagi a besar els peus. I les hort\u00e8nsies espectaculars que adornen l’altar major, fetes per marratxiners que es proven per a veure qui la t\u00e9 m\u00e9s grossa i m\u00e9s bella. La festa \u00e9s plaent, per\u00f2 segur que aquells avantpassats nostres que anaven a Sant Mar\u00e7al i nom\u00e9s tenien el carro i els llums de carbur, el sant i les completes i les agradables xerrades, se’n tornaven amb una emoci\u00f3 que ara ja no hi \u00e9s.<\/p>\n

Mar\u00e7al<\/em>, procedent del llat\u00ed Martialis<\/em>, \u00e9s a dir relatiu a Mart, ha estat sempre\u00a0un nom poc feq\u00fcent en el nostre pa\u00eds. Vejam si aquest article contribueix a promoure’l un poc. En tot cas, si algun Mar\u00e7al el llegeix, molts d’anys i bons.<\/p>\n

.<\/p>\n

.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Mar\u00e7al, un personatge obscur del segle III del qual sabem molt poques coses. I no en sabr\u00edem res, i doncs aquest article no l’haur\u00edem escrit, si no fos perqu\u00e8 Gregori de Tours, un bisbe d’aquesta ciutat del segle VI, ens va deixar alguna cosa escrita sobre ell\u00a0en el llibre Hist\u00f2ria dels francs. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2606","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2606","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2606"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2606\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3961,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2606\/revisions\/3961"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2606"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2606"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2606"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}