![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/pere.jpg\" "\\"Sant")
<\/p>\n<\/p>\n
Avui \u00e9s Sant Pere, un altre sant \u00abgros\u00bb, com el Sant Joan que vam veure en un cap\u00edtol precedent. Les esgl\u00e9sies cristianes celebren avui la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, per\u00f2 aqu\u00ed avui nom\u00e9s parlarem de sant Pere. En primer lloc per a no carregar massa el cap\u00edtol i, a m\u00e9s, perqu\u00e8 en l’imaginari popular avui \u00e9s sobretot Sant Pere. A sant Pau li donarem tot el protagonisme el dia 25 de gener, l’altra festa paulina, la Conversi\u00f3 de Sant Pau. En el domini de les tradicions, que \u00e9s el que ens interessa en aquests escrits, la festa de Sant Pau est\u00e0 for\u00e7a\u00a0associada a aquell dia: molts celebren l’onom\u00e0stica per la Conversi\u00f3 de Sant Pau, molts de llocs que tenen el sant per patr\u00f3 fan la seva festa major el 25 de gener i els refranys i dites lligats a sant Pau fan refer\u00e8ncia sobretot a la festa\u00a0d’aquell dia.<\/p>\n
\u00abSant Pere \u00e9s a vint-i-nou i Sant Mar\u00e7al \u00e9s a trenta, i el sendem\u00e0 ja mos entra es primer de juliol\u00bb diu una can\u00e7\u00f3 que vam aprendre de petits. Ho aprofitam per a aclarir que el sendem\u00e0<\/em>\u00a0deu ser una concurr\u00e8ncia dels dos articles illencs, la suma de l’endem\u00e0<\/em> i s’endem\u00e0<\/em>, i endem\u00e0<\/em> procedeix de l’expressi\u00f3 llatina in de mane<\/em>, ‘el dia de dem\u00e0’. Tenim una bona tira\u00a0de refranys i dites sobre el dia d’avui, normalment referides a\u00a0sant Pere, no a l’altre sant oficial. Per Sant Pere garbes a l’era<\/em>, que ens diu que \u00e9s l’hora de batre, despr\u00e9s de segar tot el mes de juny. Per Sant Pere enrevolten <\/em>(o envolten, <\/em>o festegen<\/em>) la figuera<\/em>, \u00e9s a dir, arriben les primeres figues, les figues flors. I, com diu un altre refrany, Les figues i les amors, les primeres s\u00f3n les bones<\/em>. Tamb\u00e9 n’hi ha un altre que diu Any de figues flors, any de plors<\/em>, que significa que si hi ha hagut una bona collita de figues flors, la de blat ser\u00e0 dolenta. I el saber meteorol\u00f2gic: Si plou per Sant Pere, plour\u00e0 tot un m\u00e9s darrere<\/em>. I aquella dita que fa Amb diners sant Pere canta<\/em>, que vol dir que amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa.<\/p>\n Qui era sant Pere? Com els altres ap\u00f2stols, no \u00e9s esmentat a cap font hist\u00f2rica del seu temps. Haurem de fiar-nos, doncs,\u00a0dels texts del Nou Testament, d’on traurem aquesta breu nota biogr\u00e0fica. En realitat no es deia Pere sin\u00f3 Sim\u00f3 (Shemayon<\/em> en arameu, que era la seva llengua; Shimon<\/em> en hebreu, que significa ‘escoltat’). Sim\u00f3 o Pere era un jueu de Betsaida, fill d’un Joan i germ\u00e0 d’Andreu (l’ap\u00f2stol), qui tamb\u00e9 devia tenir un nom hebreu o arameu per\u00f2 nom\u00e9s coneixem el seu nom grec. Com ja hem dit qualque altra vegada, tenir un segon nom grec era corrent entre els jueus del moment de qu\u00e8 parlam. Sim\u00f3 o Pere era un pescador que va ser recrutat per Jes\u00fas, juntament amb el seu germ\u00e0 Andreu, per a formar part del seu equip de treball. Diu la narraci\u00f3 evang\u00e8lica que Jes\u00fas li canvi\u00e0 el nom de Shemayon <\/em>pel de Keppa<\/em>, ‘pedra’ o ‘roca’. I en els evangelis, escrits en grec, aquest nom es tradueix per Petros<\/em>, masculinitzaci\u00f3 de petra<\/em> ‘pedra’. L’equivalent llat\u00ed era Petrus<\/em> i d’aqu\u00ed ve el Pere<\/em> i tots els noms de les lleng\u00fces de l’entorn (Pierre<\/em>, Pietro<\/em>, P\u00e8ire<\/em>, Pedro<\/em>, Peter<\/em>, etc.). El nostre pescador devia ser casat, perqu\u00e8 Jes\u00fas va guarir la seva sogra d’alguna malaltia, per\u00f2 de la dona no se’n sap absolutament res. Doncs instigat pel seu germ\u00e0 Andreu, que era un seguidor de Joan el Baptista, deix\u00e0 la dona i els fills, si en tenia, i es f\u00e9u, amb el germ\u00e0, seguidor de Jes\u00fas. Sant Pere \u00e9s pintat com un personatge molt hum\u00e0, flac quan tenia por i perill\u00f3s quan s’irritava: en el moment de la detenci\u00f3 de Jes\u00fas, enfurit salt\u00e0 amb la seva espasa (duia espasa!) damunt un dels qui anaven a prendre el seu mestre i li tall\u00e0 una orella; i un cop arrestat Jes\u00fas, veient el pescador que la mar es posava bruta, afirm\u00e0 tres vegades que a aquell dissortat no l’havia vist mai en la seva vida.<\/p>\n M\u00e9s que les coses succe\u00efdes durant la vida de Jes\u00fas, trobam especialment interessant all\u00f2 que ocorregu\u00e9 despr\u00e9s de la mort del natzar\u00e8. Segons ensenyen les esgl\u00e9sies cristianes, els ap\u00f2stols es dispersaren per la part oriental de l’Imperi i es posaren a predicar i a fer seguidors. A les ciutats anaren sorgint i desenvolupant-se les diverses comunitats cristianes, dirigides cada una per un l\u00edder que es denomin\u00e0 amb el mot grec ep\u00edskopos<\/em>, format amb epi<\/em> (damunt) i skopos<\/em>, del verb skopein<\/em> (mirar). Significa, doncs, ‘supervisor’, ‘el qui vetla’, i d’aquest mot ve el catal\u00e0 bisbe<\/em>. Aquells primers bisbes normalment eren elegits per la comunitat de creients. En un principi l’ep\u00edskopos<\/em> no es diferenci\u00e0 gaire del presb\u00fdteros<\/em>, un altre mot grec que significa ‘vell’, per\u00f2 m\u00e9s tard l’ep\u00edskopos<\/em> (bisbe) rest\u00e0 com a dirigent de totes les comunitats cristianes d’una ciutat o \u00e0rea geogr\u00e0fica mentre que el presb\u00fdteros<\/em> (capell\u00e0 en termes actuals) fou l’encarregat de cada una d’aquelles comunitats. Sabem que Jaume el Just, germ\u00e0 de Jes\u00fas (vegeu el cap\u00edtol sobre Sant Felip, 1r de maig), rest\u00e0 com a l\u00edder de la comunitat cristiana \u2014o m\u00e9s aviat judeocristiana\u2014 de Jerusalem, mentre que els altres prengueren cam\u00ed cap a les principals ciutats de l’Imperi i formaren comunitats de creients, fossin jueus o gentils. Pensem que fins a la vinguda de Constant\u00ed\u00a0(segle IV) els cristians eren\u00a0un col\u00b7lectiu perseguit, i la seva activitat, totalment clandestina i subterr\u00e0nia. Podem imaginar, doncs, les condicions de vida d’aquells primers bisbes, molts dels quals moriren assassinats.<\/p>\n I qu\u00e8 pass\u00e0 amb l’ap\u00f2stol Sim\u00f3 o Pere? Segons els Actes dels ap\u00f2stols<\/em> \u2014suposadament escrit per sant Lluc\u2014, va ser empresonat per Herodes, per\u00f2 un \u00e0ngel el rescat\u00e0 i continu\u00e0 a predicar tranquil\u00b7lament. Males lleng\u00fces diuen que no s’entenia gaire amb el col\u00b7lega sant Pau, encara que ara hagin estat reconciliats i facin festa junts. Desavinences ideol\u00f2giques, diuen. Pere era un jueu de Galilea, molt jueu, i nom\u00e9s volia un Israel cristi\u00e0 seguidor de la llei mosaica \u2014all\u00f2 que Jes\u00fas predic\u00e0 nom\u00e9s era un nou model de judaisme\u2014; mentre que Pau era un jueu hel\u00b7lenitzat d’Anat\u00f2lia (ara Turquia) entusiasta de la incorporaci\u00f3 dels gentils \u2014els pagans\u2014 a la nova Esgl\u00e9sia. Amb tot, fonts cristianes diuen que sant Pere an\u00e0 a predicar a Antioquia, la tercera ciutat de l’Imperi amb una poblaci\u00f3 de diversos centenars de milers d’habitants, que fou el fundador de l’Esgl\u00e9sia d’aquesta ciutat i el seu primer bisbe i que despr\u00e9s an\u00e0 a Roma, amb sant Pau, on tots dos fundaren l’Esgl\u00e9sia cristiana de la capital de l’Imperi. Sant Pere hauria estat el primer bisbe de Roma. Segons la tradici\u00f3 tots dos, Pere i Pau, foren executats sota el regnat de Ner\u00f3, el 13 d’octubre de l’any 64, pocs mesos despr\u00e9s del gran incendi de Roma atribu\u00eft als cristians. Foren unes de les moltes execucions que seguiren aquell incendi. Segons l’escrit dit els Actes de Pere<\/em>, sant Pere fou crucificat amb la creu cap per avall, a petici\u00f3 del mateix \u00abinteressat\u00bb, car considerava que no era digne de morir de la mateixa manera que Jes\u00fas. Per\u00f2 com que sempre hi ha opinions per a tots els gusts, alguns especialistes creuen que sant Pere no mor\u00ed a Roma ni hi va estar mai. Argumenten que cap document del segle I, ni les mateixes ep\u00edstoles de sant Pau, no diuen res sobre la possibilitat que sant Pere estigu\u00e9s o hagu\u00e9s estat a Roma. I poques coses de cert se saben dels primers cristians de Roma i els seus dirigents. Diuen alguns especialistes que no hi va haver bisbe de Roma fins a la meitat del segle II, o fins i tot m\u00e9s tard. I s’ha dit tamb\u00e9 que els noms dels primers tretze \u00abpapes\u00bb, comen\u00e7ant per Pere i fins a l’any 235, s\u00f3n una invenci\u00f3 que no apareix escrita fins al\u00a0segle IV, en el context en qu\u00e8 Roma comen\u00e7ava a disputar-se\u00a0amb altres seus episcopals la primacia de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n L’emperador Constant\u00ed, el m\u00e0xim promotor del cristianisme, va manar edificar una bas\u00edlica en el lloc on els cristians de Roma creien que sant Pere estava enterrat: en el tur\u00f3\u00a0Vatic\u00e0, on hi havia el circ de Ner\u00f3 i al costat d’aquest un cementeri on enterraven els cristians executats. Hagueren de picar molt per a salvar el pendent del tur\u00f3, per\u00f2 per a un emperador no hi ha res impossible, i la bas\u00edlica va ser constru\u00efda entre el 319 i el 333. A la fi del segle XV els papes decidiren d’edificar un nou temple sobre el precedent i d’aqu\u00ed sorg\u00ed la grandiosa bas\u00edlica de Sant Pere actual, d’estil renaixentista,\u00a0en la construcci\u00f3 de la qual s’esmer\u00e7aren m\u00e9s de cent anys i participaren els millors arquitectes de l’\u00e8poca. Pensem que el papa era el cap d’un gran Estat i un poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic immens. El 1950 es van fer unes excavacions davall l’altar major de la bas\u00edlica i trobaren algunes tombes i ossos de persones i d’animals, per\u00f2 evidentment no pogueren certificar a qui pertanyien aquelles restes. Durant la d\u00e8cada de 1960 continuaren les exploracions arqueol\u00f2giques i trobaren les restes d’una persona de devers seixanta-un anys i del segle I dC que foren \u00abidentificades\u00bb com les restes de sant Pere. El 1968 el papa Pau VI anunciava solemnement que aquelles eren les rel\u00edquies del sant.<\/p>\n Segons l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, sant Pere \u00e9s el primer bisbe de Roma i el primer papa, i tots els altres papes s\u00f3n els seus successors. Per\u00f2 les coses no s\u00f3n tan clares. L’elecci\u00f3 de Pere per Jes\u00fas com a cap de l’Esgl\u00e9sia i posse\u00efdor de les claus del cel es basa en aquell passatge de Mateu en qu\u00e8 Jes\u00fas diu all\u00f2 de \u00absobre aquesta pedra edificar\u00e9 la meva Esgl\u00e9sia\u00bb, que, segons les esgl\u00e9sies orientals va ser afegit a l’evangeli molt posteriorment. En un principi tots els bisbes eren iguals, si b\u00e9 tots cercaren la manera, inventant documents si calia, de demostrar que eren successors d’algun ap\u00f2stol, cosa que els donava preemin\u00e8ncia. I tamb\u00e9 aviat comen\u00e7aren a disputar-se l’autoritat sobre tota l’Esgl\u00e9sia cristiana, per\u00f2 en tot el primer mil\u00b7lenni\u00a0no hi ha cap evid\u00e8ncia que el de Roma ho hagu\u00e9s aconseguit. En el concili de Calced\u00f2nia (451)\u00a0els cinc bisbes m\u00e9s importants de la Cristiandat \u2014els d’Alexandria, Antioquia, Constantinoble, Jerusalem i Roma\u2014 reberen el t\u00edtol de patriarques, que els donava autoritat sobre altres bisbes. El t\u00edtol de papa<\/em>, sorgit del mot grec pappas<\/em>, nom infantil per a pare<\/em>, es donava en un principi a tots els bisbes, despr\u00e9s als patriarques. A partir del segle VI comen\u00e7a a ser emprat en exclusiva pel bisbe de Roma, cosa que no esdevingu\u00e9 oficial fins al segle XI, quan es produeix la separaci\u00f3 de les esgl\u00e9sies d’Occident i d’Orient a causa de la disputa sobre l’autoritat damunt tots els cristians. A partir del papa Joan II (papa entre 533 i 535), de nom real Mercuri, tots els papes han adoptat un nom de papa, diferent del seu propi; un nom \u00abart\u00edstic\u00bb, podr\u00edem dir.<\/p>\n Un cop desapareguda l’autoritat central de l’Imperi Rom\u00e0, el bisbe de Roma exerc\u00ed una gran influ\u00e8ncia pol\u00edtica sobre la pol\u00edticament convulsa pen\u00ednsula italiana, ocupada per uns i altres. Un\u00a0d’aquests bisbes, en el segle VIII, va fer una de les falsificacions documentals m\u00e9s espectaculars de la hist\u00f2ria. Es tragu\u00e9 de la m\u00e0niga un decret suposadament del segle IV en qu\u00e8 l’emperador Constant\u00ed el Gran feia donaci\u00f3 al bisbe de Roma Silvestre I d’autoritat sobre aquesta ciutat i sobre tot l’Imperi d’Occident, alhora que li donava supremacia sobre tots els altres bisbes cristians. Aquest fals decret, dit la Donaci\u00f3 de Constant\u00ed i datat el 30 de mar\u00e7 de 315, va ser\u00a0utilitzat\u00a0quan es va produir l’alian\u00e7a \u2014decisiva\u2014 entre el bisbe de Roma i el poder franc. El papa Esteve II (752-757), arrogant-se la facultat de nomenar reis, va coronar Pip\u00ed el Breu rei dels francs i aquest va donar al Papa el domini de gran part d’It\u00e0lia, conquerida als longobards (Donaci\u00f3 de Pip\u00ed). M\u00e9s tard, els longobards enva\u00efren l’Estat del Papa i Carlemany acud\u00ed a alliberar-lo. El papa, en agra\u00efment, coron\u00e0 Carlemany emperador, establint el principi que a Occident ning\u00fa no pot ser coronat emperador sense el consentiment del papa. D’aquesta manera es consolidava l’alian\u00e7a entre el papa i el m\u00e0xim poder civil i naixia un Estat itali\u00e0, amb capital a Roma, el cap del qual era el papa i que va durar fins al 1870. En aquell any, unificada It\u00e0lia, es cre\u00e0 l’estat del Vatic\u00e0, el m\u00e9s petit del m\u00f3n, una monarquia absoluta en qu\u00e8 el sobir\u00e0 \u2014el papa\u2014 exerceix els poders legislatiu, executiu i judicial i on els ciutadans no paguen imposts.<\/p>\n Els papes eren reis com els altres, que administraven els seus dominis i movien guerres contra altres reis. Per\u00f2, a m\u00e9s, com a caps de l’Esgl\u00e9sia universal, tenien poder \u2014o l’exercien si podien\u2014 sobre reis i autoritats civils. Excomunicaven qui els fes front, i a un sobir\u00e0 excomunicat els seus s\u00fabdits ja no tenien obligaci\u00f3 d’obeir-lo. Els papes imposaven o condicionaven tractats internacionals, com els que repartiren Am\u00e8rica entre els pa\u00efsos colonitzadors, censuraven llibres i perseguien persones considerades her\u00e8tiques a trav\u00e9s de la Inquisici\u00f3, donaven permisos per a crear universitats, etc. Despr\u00e9s de constitu\u00efts els Estats Pontificis se succe\u00efren una cinquantena de papes que regnaren una mitjana de quatre o cinc anys, alguns pocs mesos o dies, i alguns d’ells eren jovenets o fins i tot adolescents, com Benet IX\u00a0o Joan XII, que organitzava orgies al palau del Later\u00e0. Alguns d’aquests papes moriren assassinats per clergues rivals o, com diu un tractadista del tema, per marits poc disposats a compartir la dona amb ning\u00fa, per molt papa que fos. Tota aquesta situaci\u00f3 desemboc\u00e0 en la reforma luterana, que torn\u00e0 a dividir l’Esgl\u00e9sia cristiana. Els successors de sant Pere no foren tots com el papa Francesc. Tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 una \u00abpapessa\u00bb. Almenys va circular una llegenda, recollida pel cronista Jean de Mailly, al comen\u00e7ament del segle XIII, segons la qual, al final del segle XI, una dona, de nom Juana, transvestida d’home, es va fer monjo i an\u00e0 escalant a la jerarquia fins a arribar a la cadira de sant Pere. Segons la mateixa llegenda, l’enganyifa es va descobrir quan la papessa<\/em> va parir una criatura en plena process\u00f3. En el museu vatic\u00e0 s’exposa una cadira \u2014sedia stercoraria<\/em>\u2014 amb un forat a la part del seient presumptament relacionada amb aquesta fant\u00e0stica hist\u00f2ria. Es va dir que despr\u00e9s de la feta, el papa mascul\u00ed seg\u00fcent va decidir que abans de ser proclamats papes, els beneficiats havien de passar pel ritual de seure en aquella cadira i un eclesi\u00e0stic comprovaria l’exist\u00e8ncia dels atributs masculins amb una palpada ritual. Si l’examen era positiu, el palpador anunciava duos habet et bene pendentes<\/em>.<\/p>\n I perqu\u00e8 no resti res per mostrar, direm que la vestimenta ordin\u00e0ria dels papes \u00e9s la seg\u00fcent. Sotana blanca (a difer\u00e8ncia dels capellans, que la porten negra) amb 33 botons que representen l’edat de Crist. Banda de seda blanca a la cintura amb l’escut papal (una tiara i dues claus). Sobre la sotana duen una muceta (capeta) que ara \u00e9s blanca i abans era vermella. Sabates vermelles que el papa Francesc ha canviat per unes de negres. Solideu blanc, que \u00e9s aquest casquet que es porta damunt la coroneta. Crucifix sobre el pit, d’or, plata o altres metalls. Anell del pescador, com a successor de sant Pere. Entre els segles VIII i XIX el cap dels papes estigu\u00e9 coronat per la tiara pontif\u00edcia, un cobricap alt sobre el qual hi ha tres corones: una que representa el poder temporal com a cap d’estat, una altra que rerpresenta el poder espiritual sobre l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i una altra que no sabem qu\u00e8 representa. Pau VI va ser el darrer que en va portar.<\/p>\n Per\u00f2 deixem la Santa Mare Esgl\u00e9sia i tornem al nostre protagonista d’avui. El m\u00f3n cristi\u00e0 li ha dedicat grans temples, com la bas\u00edlica del Vatic\u00e0, ja esmentada, o les catedrals de Montpeller o de Ginebra. Moltes ciutats en el m\u00f3n porten el seu nom, algunes enormes, com Sant Petersburg (R\u00fassia). Al nostre pa\u00eds hi ha vuit municipis que es diuen Sant Pere (Sant Pere d’Albaida, Sant Pere de Ribes, etc.), a m\u00e9s de moltes altres entitats de poblaci\u00f3, barris, monestirs, ermites, puigs, etc. A Barcelona hi hagu\u00e9 el monestir de Sant Pere de les Puelles (noies), de monges benedictines, fundat en el segle X. En el XIX va ser desamortitzat i esbucat, menys l’esgl\u00e9sia, que es convert\u00ed en parr\u00f2quia. Aquesta va ser cremada durant la Setmana Tr\u00e0gica i durant la Guerra Civil i restaurada despr\u00e9s dels dos incendis. El monestir ha donat nom als tres carrers de Sant Pere (M\u00e9s Alt, Mitj\u00e0 i M\u00e9s Baix), a la ronda de Sant Pere i al barri de Sant Pere. Al municipi mallorqu\u00ed d’Escorca, l’\u00fanic de l’illa sense cap nucli de poblaci\u00f3, hi ha una de les poques esgl\u00e9sies dites de repoblaci\u00f3, constru\u00efdes just despr\u00e9s de la conquesta catalana, dita Sant Pere d’Escorca i evidentment amb el nostre sant de titular. A Palma hi ha el barri del Puig de Sant Pere, antic barri de pescadors que agafa el nom de l’esglesieta del segle XVI dedicada al sant, que conserva el portal renaixentista. Hi havia el crist dels pescadors, que despr\u00e9s va passar a l’esgl\u00e9sia del Molinar. \u00c9s fill destacat del barri el cantador Pere Bonet, de nom art\u00edstic Bonet de San Pedro (del barri), darrerament normalitzat d’ofici.<\/p>\n Sant Pere \u00e9s el patr\u00f3 de Reus, de Figueres, de Cambrils, de Rub\u00ed, de Gav\u00e0, del Masnou, de Calella\u00a0i, a Mallorca, d’Andratx, de B\u00fager, d’Escorca, d’Esporles, de la Col\u00f2nia de Sant Pere, del Port d’Alc\u00fadia i del Port de S\u00f3ller. I \u00e9s titular de la parr\u00f2quia de Petra. Per\u00f2 sobretot sant Pere \u00e9s el patr\u00f3 dels pescadors i dels mariners. Antigament era el patr\u00f3 del Col\u00b7legi dels Pescadors de Palma, que el veneraven a una capella de l’esgl\u00e9sia de Santa Creu, avui part de la sagristia. Al voltant del dia de Sant Pere a moltes viles marineres\u00a0fan grans festes dedicades al m\u00f3n de la mar, organitzades per les confraries de pescadors, amb processons portant el sant. A Calella de Palafrugell, a m\u00e9s, per Sant Pere fan una cantada d’havaneres que \u00e9s un dels grans actes culturals del Principat. Abans Sant Pere era una festa de precepte, fins que ho va deixar de ser el 1977. Sant Pere \u00e9s un sant popular, el m\u00e9s popular dels ap\u00f2stols, potser perqu\u00e8 t\u00e9 les claus de les portes del cel i \u00e9s qui en aquestes portes rep els qui hi arriben. Per aix\u00f2 de morir-se en diuen anar a veure sant Pere<\/em>. I quan trona diuen que sant Pere fa c\u00f3rrer els mobles del cel.<\/p>\n Diu el folklorista Rafel Ginard que el dia de Sant Pere els escolans de la Seu escampaven murta davant les cases dels canonges i aquests el capvespre feien una process\u00f3 pels carrers del voltant de la catedral amb el sant Pere de plata. I a la Seu hi havia missa solemne amb altar fumat. Per Sant Pere comen\u00e7aven i acabaven els contractes de lloguer de les cases. Les rendes es pagaven la meitat per Nadal i l’altra meitat per Sant Pere.<\/p>\n Com d\u00e8iem al principi, Pere<\/em> \u00e9s un dels grans noms dels Pa\u00efsos Catalans, sobretot molt corrent a la fi de l’Edat Mitjana. Pere<\/em> \u00e9s un dels noms d’aquell triplet que hi ha a totes les cases (Peres, Tonis i ases; Joans, Peres i ases, etc.). Curiosament, a Mallorca Pere<\/em>, en la seva forma catalana, perd\u00e9 prestigi durant el segle XIX, i es pos\u00e0 de moda dir-se Pedro<\/em>. Fins a la fi del franquisme als Peres mallorquins tothom els deia Pedro<\/em>, amb poques excepcions. Podr\u00edem dir que amb el nom en catal\u00e0 nom\u00e9s hi va restar el sant. Una cosa semblant ocorria amb Francesc i Francisco [f\u027e\u0259n\u02c8sisko]. La forma femenina genu\u00efna catalana \u00e9s Pereta<\/em>. Petra<\/em> \u00e9s una forma deguda a la imitaci\u00f3 dels usos espanyols. Com una gran part de noms de fonts, Pere<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s un cognom, que al Principat alguns malescriuen Pera<\/em>, com passa a un fam\u00f3s actor. I tamb\u00e9 hi ha el cognom Santpere<\/em>, amb les formes ortogr\u00e0fiques err\u00f2nies Sampere<\/em> i Samper<\/em>.<\/p>\n Acabarem esmentant alguns altres sants que tamb\u00e9 porten el nom de l’ap\u00f2stol. En primer lloc sant Pere Nolasc (1180-1256), un mercader nascut a Occit\u00e0nia i resident a Barcelona que fund\u00e0 ni m\u00e9s ni menys que l’orde de la Merc\u00e8 (vegeu el cap\u00edtol sobre la Merc\u00e8, 24 de setembre). La seva festa \u00e9s el 6 de maig.<\/p>\n Despr\u00e9s tenim sant Pere M\u00e0rtir o sant Pere de Verona (1205-1252). De fam\u00edlia c\u00e0tara, va estudiar a la universitat de Bolonya i es va fer frare dominic\u00e0, quan el fundador de l’orde, sant Dom\u00e8nec de Guzman, encara era viu. Va lluitar contra els c\u00e0tars a Llombardia i va fer d’inquisidor a Mil\u00e0 i a Como. Va ser prior de dos convents dominicans. Ell i altres dominicans van obtenir la condemna d’uns \u00abheretges\u00bb florentins, i va morir assassinat per un sicari quan anava cam\u00ed de Mil\u00e0. Fou enterrat a la bas\u00edlica de Sant Eustorgi de Mil\u00e0 i canonitzat l’any seg\u00fcent de la seva mort. Els catalans li canviaren la biografia i digueren que era un dominic\u00e0 del convent de Balaguer i que havia estat inquisidor a l’Urgell. Si trobau una imatge d’un dominic\u00e0 amb un ganivet clavat al cap, segur que \u00e9s ell. El papa Pau VI trasllad\u00e0 la seva festivitat del 29 d’abril al 4 de juny, i posteriorment s’implant\u00e0 en el 6 d’abril.<\/p>\n Era el patr\u00f3 dels inquisidors, ofici feli\u00e7ment desaparegut. A Palma era el patr\u00f3 del Col\u00b7legi dels Sabaters de la Vila d’Avall, que el veneraven a l’esgl\u00e9sia de Sant Dom\u00e8nec. Tamb\u00e9 era el patr\u00f3 dels sabaters a Llucmajor, segons el pare Ginard, i t\u00e9 una capella a l’esgl\u00e9sia dels franciscans d’aquesta vila. \u00c9s patr\u00f3 de Costur (l’Alcalat\u00e9n) i copatr\u00f3 d’\u00d2dena (l’Anoia). \u00c9s titular de diverses esgl\u00e9sies o ermites (Olot, Peracamps, Monistrol de Calders, Sant Rom\u00e0 d’Abella, Fr\u00edgols de Tremp, Solsona) i d\u00f3na nom a la muntanya de Sant Pere M\u00e0rtir de Collserola. El sant ha generat el nom Pere M\u00e0rtir<\/em>, que fou portat per un altre sant, l’asconenc Pere M\u00e0rtir Sans i Jord\u00e0 (1680-1747), un dominic\u00e0 que no va tenir altra idea que anar a evangelitzar la Xina, on va ser decapitat.<\/p>\n Finalment, esmentem sant Pere d’Alc\u00e0ntara (1499-1562), de nom real Juan de Garavito, un francisc\u00e0 castell\u00e0 (nascut a Alc\u00e0ntara, Extremadura) que va ser una figura clau en la reforma del seu orde. La seva festa \u00e9s el 18 d’octubre, abans el 19. Ha produ\u00eft el nom Pere d’Alc\u00e0ntara<\/em>, portat per l’il\u00b7lustre polifac\u00e8tic mallorqu\u00ed Pere d’Alc\u00e0ntara Penya i Nicolau.<\/p>\n Doncs als Peres i Peretes, molts d’anys i bons.<\/p>\n **********<\/p>\n