![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/joan_baptista.jpg\" "\\"Sant")
<\/p>\n<\/p>\n
Avui tenim un sant gros: Sant Joan. Gros per la import\u00e0ncia que t\u00e9 aquesta figura en la cultura cristiana o de base cristiana. Import\u00e0ncia\u00a0reflectida en la immensa quantitat de persones, viles, ciutats i entitats que porten el seu nom; en la immensa quantitat de grans esgl\u00e9sies i altres institucions cristianes a ell dedicades; en la fama de\u00a0les grans festes que se celebren a molt\u00edssims llocs, on el sant \u00e9s patr\u00f3. I festa grossa perqu\u00e8, a m\u00e9s, \u00e9s continuadora de tradicions pre-cristianes i se situa a un punt crucial de l’any: al voltant del solstici d’estiu, quan el dia t\u00e9 la m\u00e0xima durada.<\/p>\n
Joan<\/em> \u00e9s un dels noms principals de l’antropon\u00edmia catalana. De Joans, Peres i ases n’hi ha a totes les cases<\/em>, diu un refrany que t\u00e9 diverses versions i que ens fa recordar un altre gran sant de qui aviat haurem de parlar, sant Pere.\u00a0Joan<\/em> \u00e9s un nom hebreu, Yohanan<\/em>, abreviaci\u00f3 de Yehohanan<\/em>, format per Yeho<\/em> (Javh\u00e8, D\u00e9u) i hannan<\/em> (‘gr\u00e0cia’) i que significa\u00a0‘D\u00e9u \u00e9s graci\u00f3s’. Que no vol dir que faci riure sin\u00f3 que concedeix moltes gr\u00e0cies. De l’hebreu pass\u00e0 al grec, amb la forma Ioannes<\/em>; del grec al llat\u00ed (Ioannes<\/em> o Iohannes<\/em>) i del llat\u00ed a les lleng\u00fces europees, entre elles el catal\u00e0, que conserva gr\u00e0ficament la o<\/em> original, malgrat que tothom la pronuncia u<\/em>.<\/p>\n Es veu que Joan<\/em> (Yohanan) era un nom for\u00e7a corrent entre els jueus. Als evangelis en surten un floret, entre ells diversos sants. Vegem-los. Primer tenim un sant Joan que \u00e9s l’ap\u00f2stol Joan, fill de Zebedeu i germ\u00e0 de Jaume el Major, el que se suposa que descansa a Sant Jaume de Gal\u00edcia, dit tamb\u00e9 Santiago de Compostel\u00b7la. De Jaume el Major en\u00a0parlarem el 25 de juliol. Aquest Joan \u00e9s considerat per la tradici\u00f3 cristiana el deixeble estimat<\/em> de Jes\u00fas, aquell qui en els quadres de la Santa Cena recolza el capet sobre l’espatla del Mestre, i seria l’\u00fanic dels ap\u00f2stols que va morir de mort natural, car tots els altres foren assassinats i un se su\u00efcid\u00e0. Despr\u00e9s tenim sant Joan Evangelista, autor de l’evangeli de sant Joan i de\u00a0l’Apocalipsi. El que passa \u00e9s que aquest no sabem ben b\u00e9 qui \u00e9s. La tradici\u00f3 cristiana l’identifica amb Joan l’Ap\u00f2stol i celebra la festa \u2014la de tots dos, \u00e9s clar\u2014 el 27 de setembre. Per\u00f2 alguns experts diuen\u00a0que l’evangelista no \u00e9s l’ap\u00f2stol, que era un humil pescador, sin\u00f3 un personatge conegut com a Joan l’Anci\u00e0, un grec cristi\u00e0 que va\u00a0escriure el seu evangeli basant-se\u00a0en les coses que li cont\u00e0 un altre Joan, Joan el Sacerdot, molt amic de Jes\u00fas, identificat amb el deixeble estimat<\/em>, i\u00a0que no \u00e9s, segurament, l’ap\u00f2stol fill de Zebedeu. En fi, que si els jueus haguessin tingut el sa costum de portar cognoms, com nosaltres, ara la troca no estaria tan embullada. I finalment tenim Joan el Baptista, el sant d’avui, que ha tingut la sort d’endur-se tot el protagonisme d’aquesta diada. Quan es diu sant Joan<\/em> i res m\u00e9s, \u00e9s sant Joan Baptista, encara que\u00a0de sants del mateix nom n’hem comptat cinquanta. Entre ells destaquen sant Joan Cris\u00f2stom, un grec del segle IV que es despatx\u00e0 a gust contra els jueus en els seus sermons i escrits, per la qual cosa es pot considerar el pare de l’antisemitisme (festa, 13 de setembre); sant Joan de D\u00e9u, un portugu\u00e8s de vida agitada que primer fou militar al servei de Carles I d’Espanya i despr\u00e9s fundador de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de D\u00e9u (festa, 8 de mar\u00e7); i sant Joan Nepomuc\u00e8, un capell\u00e0 bohemi del segle XIV, patr\u00f3 de Boh\u00e8mia (festa, 20 de mar\u00e7, abans 16 de maig).<\/p>\n Joan el Baptista era un jueu contemporani de Jes\u00fas, en tot cas alguns anys m\u00e9s gran, per\u00f2 no se sap quants. Segons la tradici\u00f3 cristiana,\u00a0era fill de Zacaries, un sacerdot del temple, i d’Elisabet, cosina aquesta de Maria, la mare de Jes\u00fas. Joan i Jes\u00fas eren, doncs, fills de cosins. Joan va n\u00e9ixer quan ja no l’esperaven. Elisabet ja era vella quan l’arc\u00e0ngel Gabriel, el portaveu habitual, anunci\u00e0 a Zacaries que la seva dona tindria un fill. Com que ell no ho\u00a0cregu\u00e9, va ser castigat a no poder parlar i aix\u00ed romangu\u00e9 mut fins al dia del naixement del seu fill. Joan el Baptista va ser\u00a0un predicador que vivia en pla hippie<\/em> \u2014cobert amb quatre parracs i alimentant-se de garroves, insectes i mel\u2014 i predicava que aviat arribaria el regne messi\u00e0nic \u2014una esp\u00e8cie de parad\u00eds a la Terra\u2014 i el judici sever de D\u00e9u a tots els homes, tot convidant els jueus a penedir-se dels seus pecats abans que no fos tard. Als qui anaven a les seves els batejava a les aig\u00fces del riu Jord\u00e0. Aix\u00f2 del baptisme, cerim\u00f2nia de contacte amb l’aigua que representa la neteja del pecat, era un ritual jueu de purificaci\u00f3 \u2014heretat despr\u00e9s pel cristianisme\u2014 necessari en tot cas per\u00a0als qui es convertien al judaisme. Joan el Baptista en va fer un element fonamental de la seva activitat, com a s\u00edmbol de penediment i perd\u00f3. Jes\u00fas degu\u00e9 moure’s al voltant del seu cos\u00ed, fou batejat per ell i d’aquest cercle degueren sortir els ap\u00f2stols. Es veu que l’audi\u00e8ncia del Baptista no cessava de cr\u00e9ixer,\u00a0cosa que feia t\u00e9mer a les autoritats una revoluci\u00f3 popular. Qui no era fan del predicador era Her\u00f2dies, una princesa idumea que primer es cas\u00e0 amb Herodes Filip\u00a0\u2014fill d’Herodes el gran, el del massacre infantil\u2014\u00a0i despr\u00e9s amb el germanastre d’aquest, Herodes Antipas, tetrarca\u00a0de Galilea i Perea. El Baptista no cessava de blasmar\u00a0la bella reina de Galilea, que s’havia casat amb un germanastre del seu marit, violant la llei jueva. Segons els evangelis de Marc i Mateu, en el curs d’una festa a Palau, Salom\u00e9, filla d’Herodes Antipas i Her\u00f2dies,\u00a0va dansar davant son pare, el rei, que va restar molt complagut. Tant que\u00a0digu\u00e9 a Salom\u00e9\u00a0que podia expressar un desig, que, fos quin fos, ell la complauria. Sa mare, Her\u00f2dies, aprofit\u00e0 l’ocasi\u00f3 i li digu\u00e9 a la noia que deman\u00e0s el cap del baptista en safata de plata. I aix\u00ed acab\u00e0 la vida de l’exaltat predicador de la fi del m\u00f3n, devers l’any 28 o 29.<\/p>\n No se sap ben b\u00e9 qu\u00e8 va passar amb el seu cos, per\u00f2 la tradici\u00f3 diu que fou enterrat a la ciutat\u00a0de Sebastia (d’on ve el gentilici i despr\u00e9s nom d’home Sebasti\u00e0<\/em>), a l’actual zona palestina. All\u00e0 les restes haurien rebut veneraci\u00f3 durant uns quants segles, per\u00f2 devers l’any 362 van ser profanades per l’emperador Juli\u00e0 l’Ap\u00f2stata i cremades. B\u00e9, diuen que es pogu\u00e9 salvar una part dels\u00a0ossos, que van ser traslladats a Jerusalem i despr\u00e9s donats a sant Atanasi, bisbe d’Alexandria.\u00a0A Alexandria foren depositats\u00a0a l’antic temple de Serapis, que aleshores \u2014el 395\u2014 fou reconstru\u00eft i dedicat a sant Joan Baptista. Per\u00f2 aquesta esgl\u00e9sia va ser destru\u00efda pels \u00e0rabs en el segle X, i bona nit restes. Malgrat tot, la tomba de Sebastia continu\u00e0 a ser\u00a0visitada per tota mena de pelegrins. Durant l’\u00e8poca bizantina s’hi va construir una esgl\u00e9sia, que Salad\u00ed va transformar en mesquita el 1187. Ara \u00e9s la mesquita de Nadi Yahia<\/em>, que en \u00e0rab significa ni m\u00e9s ni menys que ‘el profeta Joan’. S’hi trob\u00e0\u00a0una cripta que correspon a la bas\u00edlica primitiva, amb tres n\u00ednxols que se suposa que foren les tombes dels profetes Eliseu, Abdies i Joan Baptista. Com es pot endevinar, Joan Baptista, o Yahia ibn Zakariya, \u00e9s tamb\u00e9 un profeta per als musulmans. El dia que Mahoma puj\u00e0 al cel, acompanyat de l’arc\u00e0ngel Jibril (Gabriel), pel cam\u00ed va trobar els profetes Adam, Ibrahim (Abraham), Musa (Mois\u00e8s), Harun (Aaron), Yusuf (Josep), Isa (Jes\u00fas) i Yahya\u00a0(Joan). El m\u00f3n \u00e9s un mocador.\u00a0Yahya<\/em> \u00e9s, doncs, l’equivalent \u00e0rab de Joan<\/em>. Molts de mallorquins deuen haver sentit parlar d’Abu Yahya, o coneixen la pla\u00e7a de Palma dedicada a aquest personatge, que \u00e9s el darrer rei musulm\u00e0 de Mallorca. Abu Yahia vol dir ‘pare de Joan’. El seu fill gran, que no arrib\u00e0 a posseir aquell regne, es deia Joan. En honor a sant Joan Baptista.<\/p>\n Per\u00f2 no hem aclarit on s\u00f3n les restes de sant Joan. Ni ho aclarirem, perqu\u00e8 d’en\u00e7\u00e0 de la mort del personatge el m\u00f3n ha fet moltes voltes, i les restes tamb\u00e9. L’Esgl\u00e9sia ortodoxa copta diu que es guarden a la gran esgl\u00e9sia d’Alexandria, on van ser trobades el 1976. Tamb\u00e9 diu tenir-les l’esgl\u00e9sia de Sant Ciril i Sant Metodi de Soz\u00f2pol (Bulg\u00e0ria), despr\u00e9s que el 2010 fossin trobats alguns ossos de l’\u00e8poca de Crist a les ru\u00efnes del monestir de Sant Joan, de l’illa de Sant Ivan (Bulg\u00e0ria). I qu\u00e8 va passar amb el cap? Doncs sembla que ha viatjat m\u00e9s que el vent. No sabem qu\u00e8\u00a0en van fer ni on el van posar els seus primers posse\u00efdors, com els mateixos Antipas o\u00a0Her\u00f2dies. Durant molt de temps es digu\u00e9\u00a0que era a l’esgl\u00e9sia de Sant Silvestre de Roma; tamb\u00e9 que el guardaven els cavallers templers\u00a0a la catedral d’Amiens, portat de Constantinoble durant la quarta croada. I encara n’hi ha m\u00e9s que el reivindiquen. Per a diverses Esgl\u00e9sies cristianes\u00a0i per a l’islam la pe\u00e7a es troba oficialment a la gran mesquita dels Omeies de Damasc, la principal de la ciutat, constru\u00efda a partir del 705 sobre l’antiga bas\u00edlica bizantina de Sant Joan Baptista. Dins la gran mesquita\u00a0una bella\u00a0edificaci\u00f3 de l\u00ednies cl\u00e0ssiques acolliria la testa del nostre sant, o de Nabi Yahya, en el mateix lloc que suposadament es trobava quan van aixecar el temple isl\u00e0mic. Igualment disputada \u00e9s la m\u00e0 dreta del sant, la que batej\u00e0 Jes\u00fas: sostenen tal possessi\u00f3 un monestir de Montenegro, un palau d’Istanbul i una comunitat d’ermitans de Romania. I la m\u00e0 esquerra\u00a0diu que la t\u00e9\u00a0una esgl\u00e9sia armeniana\u00a0de Bengala Occidental (\u00cdndia), on cada gener beneeix els armenians de Calcuta. Tamb\u00e9 hi ha tres dits a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne (Savoia) i un dit a l’esgl\u00e9sia de Sant Joan Baptista d’un municipi franc\u00e8s que es diu, ben l\u00f2gicament, Sant Joan del Dit (Saint-Jean-du-Doigt).\u00a0<\/strong>I no continuam amb la resta del cos perqu\u00e8 no acabar\u00edem mai.<\/p>\n Hi ha un tema interessant, del qual, per\u00f2, sabem poques coses. Alguns autors parlen d’una rivalitat entre els seguidors de Jes\u00fas i els de Joan el Baptista, els quals no haurien reconegut Jes\u00fas com el Messies. Del moviment creat pel Baptista sorg\u00ed una religi\u00f3 o secta dita mandeisme, que considera Joan Baptista com el vertader messies. L’enfrontament entre els dos moviments pogu\u00e9 ser intens en un principi, per\u00f2 el moviment fidel a Jes\u00fas s’impos\u00e0 i l’altre rest\u00e0 com una secta her\u00e8tica.<\/p>\n Sant Joan \u00e9s representat com un home de mitjana edat, amb cabells llargs i barba, vestit amb qualque pell (potser de camell) i acompanyat d’un anyell, al\u00b7legoria de Jes\u00fas, anyell pasqual, que ell va batejar. El be i l’home del be s\u00f3n peces emblem\u00e0tiques de les festes de Sant Joan de Ciutadella. I ja ho diu la dita mallorquina, Tothom t\u00e9 i sant Joan t\u00e9 el xot<\/em>, la primera part del qual indica que tothom t\u00e9 els seus problemes.<\/p>\n Naturalment, el cristianisme ha venerat sant Joan d’en\u00e7\u00e0 del primer moment. En el segle V la seva festa va ser fixada el 24 de juny, suposat dia del naixement del sant, a difer\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica regular, que \u00e9s de situar la festa dels sants en el dia de la seva mort. Les dues grans festes cristianes del naixement, el de Jes\u00fas i el de Sant Joan, foren col\u00b7locades en el solstici d’hivern i en el d’estiu respectivament, superposant-se a festes\u00a0paganes. La festa de Sant Joan \u00e9s una continuaci\u00f3 dels rituals c\u00e8ltics del solstici d’estiu, i la pres\u00e8ncia del foc en aquest dia tamb\u00e9 parteix de les mateixes celebracions. El 24 de juny\u00a0\u00e9s Sant Joan per a tothom, per\u00f2 en l’activitat lit\u00fargica hi ha altres dies dedicats al Baptista, sobretot el dia de la seva decapitaci\u00f3, el 29 d’agost (Sant Joan Degollat), encara que aquest dia suposam que no fa festa ning\u00fa.<\/p>\n Devers el 450 o 460, amb el patrocini de l’emperadriu Eud\u00f2cia, es va construir a Jerusalem una esgl\u00e9sia dedicada a sant Joan Baptista en el lloc on, segons una tradici\u00f3 ortodoxa grega, va ser enterrat el predicador. Un altre. Pass\u00e0 el temps i aquell territori anomenat la Terra Santa va ser disputat, amb guerres i croades, per \u00e0rabs musulmans i europeus cristians. Al comen\u00e7ament del segle XI uns napolitans \u2014amb el perm\u00eds del califa\u2014 reconstru\u00efren aquell temple i hi fundaren un hospital.\u00a0Poc despr\u00e9s Jerusalem fou conquerida per la primera croada (1099) i sorg\u00ed all\u00e0 l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, amb la finalitat de crear hospitals a tota la Terra Santa per a atendre els pelegrins, que, en les condicions en qu\u00e8 viatjaven, ja es pot imaginar com de f\u00e0cilment queien malalts. Aquell orde religi\u00f3s i militar, dit correntment l’Orde de l’Hospital o dels hospitalers, s’estengu\u00e9 r\u00e0pidament i esdevingu\u00e9 un dels grans poders pol\u00edtics i econ\u00f2mics de la Cristiandat. A la Terra Santa reberen la ciutat d’Acre, que de llavors en\u00e7\u00e0 es coneguda en el m\u00f3n cristi\u00e0 com a Sant Joan d’Acre. Un altre Sant Joan. Expulsats de la Terra Santa, al comen\u00e7ament del segle XIV van conquerir l’illa de Rodes. I\u00a0despr\u00e9s que aquesta illa fos presa pels turcs (1522), els cavallers hagueren de tocar el dos, per\u00f2 l’emperador Carles I els don\u00e0 l’illa de Malta, i a partir d’aqu\u00ed foren coneguts com a cavallers de l’ordre de Malta. Una for\u00e7a militar que es dedic\u00e0 a lluitar contra els turcs, que era l’entreteniment d’aquell moment. En el segle XIII els cavallers hospitalers\u00a0aixecaren a Palma l’esgl\u00e9sia de Sant Joan, dita tamb\u00e9 de Sant Joan de Malta, en el carrer de Sant Joan. Una petita joia originalment g\u00f2tica, transformada en el segle XVIII i restaurada en el XX. Els cavallers de Sant Joan tamb\u00e9 s’establiren a Menorca, despr\u00e9s de la conquesta d’Alfons el Liberal i a ells es deu segurament l’esgl\u00e9sia de Sant Joan d’Artrutx, de qu\u00e8 parlarem m\u00e9s avall.<\/p>\n Com d\u00e8iem, el m\u00f3n es ple de ciutats i viles que es diuen Sant Joan. En el nostre pa\u00eds hi ha tretze municipis d’aquest nom (Sant Joan Desp\u00ed, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de les Fonts, Sant Joan de Labritja, Sant Joan de Sineu, Sant Joan d’Alacant, etc., etc.) i dotze\u00a0entitats de poblaci\u00f3 sense ajuntament, a m\u00e9s d’altres top\u00f2nims. A Campos hi ha Sant Joan de la Font Santa, un balneari d’aig\u00fces termals amb propietats guaridores, on d’en\u00e7\u00e0 del segle XV hi hagu\u00e9 un oratori i instal\u00b7lacions per als visitants. Sant Joan \u00e9s el patr\u00f3 de moltes viles i llocs, encara que no es diguin Sant Joan, com Perpiny\u00e0 (on \u00e9s titular de la catedral), Palam\u00f3s, Valls, Dei\u00e0, Mancor, Muro, Porreres, Portopetro, Son Cervera i el nucli de Palmanova (Calvi\u00e0). La vila mallorquina de Sant Joan va celebrar la seva festa el dia de Sant Joan fins al 1919, per\u00f2 com que era temps de segar i els pagesos tenien massa feina per a anar de festa, aquell any passaren la festa al 29 d’agost, que \u00e9s el dia de Sant Joan Degollat. Aquest dia surten set dimonis que representen els set pecats capitals i es passegen per la vila acompanyats de mitja dotzena de xeremiers i durant unes quantes hores encalcen i fuetegen \u2014m\u00e9s o menys simb\u00f2licament\u2014 tot cos que es posa per davant. C\u00f3rrer davant els dimonis \u00e9s motiu de joia i gatzara de grans i petits. A Estellencs tamb\u00e9 fan la festa patronal per Sant Joan Degollat, el 29 d’agost. A Palma sant Joan Baptista era el patr\u00f3 del Col\u00b7legi dels Corredors de Coll, que li retien culte a l’esgl\u00e9sia de Santa Eul\u00e0lia, i del Col\u00b7legi dels Boters, que li feien la festa a l’esgl\u00e9sia de Sant Joan.<\/p>\n Santjoan<\/em> \u2014aix\u00ed escrit, junt\u2014 \u00e9s tamb\u00e9 un cognom, un de tants cognoms hagiogr\u00e0fics (Santpol<\/em>, Santpere<\/em>,\u00a0Santmart\u00ed<\/em>, Santac\u00edlia<\/em>, etc.). Una fam\u00edlia d’aquest llinatge don\u00e0 nom a la possessi\u00f3 de Son Santjoan, nom conegut arreu\u00a0per l’aeroport que s’hi constru\u00ed, l’aeroport de Son Santjoan, que tothom s’entesta a escriure Son Sant Joan<\/em>, malgrat la nostra ja vella predicaci\u00f3 en el desert. Predicant en el desert el Baptista tingu\u00e9 m\u00e9s succ\u00e9s. La festa de Sant Joan, que t\u00e9 arrels en les festes solsticials pre-cristianes, de culte al sol, va ben lligada al foc. En el Principat i en el Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s tradici\u00f3 encendre fogueres la nit precedent \u2014la revetla\u2014 i fer festa al seu voltant, bevent vi dol\u00e7 o xampany i menjant la t\u00edpica coca de Sant Joan, ornada amb pinyons i fruita confitada. Els qui salten per damunt el foc no tindran ronya. Destaquen les fogueres d’Alacant, empeltades de falles. A Mallorca tamb\u00e9 era costum encendre fogueres \u2014dites foguerons<\/em>\u2014 la nit de Sant Joan. El pare Ginard esmenta les de Sant Lloren\u00e7 i Capdepera. I en els Pirineus, la nit de Sant Joan els joves es troben a les muntanyes i baixen portant falles (troncs o teies encesos) i en arribar a la vila fan una gran foguera a la pla\u00e7a del poble amb les falles mig consumides. El foc de Sant Joan \u00e9s tamb\u00e9 el de la flama del Canig\u00f3, la flama de la llengua, que el 23 de juny de cada any baixa d’aquesta muntanya i es reparteix per tot el pa\u00eds, sovint amb una gran recepci\u00f3 per part de les autoritats locals. Devers trenta mil fogueres s\u00f3n enceses amb la flama sagrada que ve del Canig\u00f3. Sant Joan, el dia m\u00e9s gran. La de Sant Joan \u00e9s la festa m\u00e9s emblem\u00e0tica dels Pa\u00efsos Catalans.<\/p>\n A les Illes ara no hi ha foc \u2014el guardam per a Sant Antoni, que fa m\u00e9s fred\u2014, per\u00f2 s\u00ed festa santjoanera. En algunes viles, com Felanitx, Montu\u00efri, Pollen\u00e7a, Sant Lloren\u00e7 o Son Cervera, la festa t\u00e9 per protagonista un personatge dit sant Joan Pel\u00f3s (o Pelut), representaci\u00f3 del Baptista que balla pels carrers i fins i tot dins l’Esgl\u00e9sia acompanyat de m\u00fasica de flauta, guitarra i viol\u00ed. Antigament anava vestit amb una pell de xai, d’aqu\u00ed el nom de pel\u00f3s. Avui va m\u00e9s endre\u00e7at, amb falda, calces, camisa i capa. Per\u00f2 la festa illenca m\u00e9s espectacular i concorreguda \u00e9s la de Ciutadella. Centrada antigament en el foc i la festa entorn del foc, com arreu del pa\u00eds, en el segle XX va despla\u00e7ar el centre de gravitat cap als cavalls i els exercicis eq\u00fcestres. Aquest component, avui principal, t\u00e9 l’origen en la cavalcada que feien els membres de l’obreria de Sant Joan per a anar a l’esgl\u00e9sia de Sant Joan d’Artrutx, dita avui Sant Joan de Missa, una antiga esgl\u00e9sia medieval que havia de ser una parr\u00f2quia d’una vila i acab\u00e0 en simple ermita enmig del camp. Aquella obreria, que tenia per missi\u00f3 conservar l’ermita, era formada per homes dels diversos estaments \u2014noblesa, Esgl\u00e9sia, menestrals i pagesos\u2014, i avui els protagonistes de la festa continuen a ser els representants d’aquells diversos estaments de l’Antic R\u00e8gim, els caixers, ben endiumenjats, muntats a cavall i envoltats per una multitud entusiasmada. Hi ha el caixer senyor, noble que presideix la festa; el caixer casat, representant dels menestrals; el caixer fadr\u00ed (alternadament menestral i pag\u00e8s), representant dels fadrins, dos caixers pagesos i el caixer capell\u00e0, dit popularment la capellana<\/em>, representant de l’Esgl\u00e9sia. El caixer fadr\u00ed porta la bandera, que no \u00e9s altra que la de l’orde de Malta, que aportaren els primers caixers senyors, cavallers d’aquest orde.<\/p>\n La festa de Sant Joan ha produ\u00eft un bon grapat de refranys i dites que\u00a0s\u00f3n un petit dep\u00f2sit de la saviesa popular: Per Sant Joan i Sant Pere, adeu primavera<\/em>; El vent que fa per Sant Joan \u00e9s el que far\u00e0 tot l’any<\/em>;\u00a0Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam<\/em>;\u00a0Sant Joan plovent fa el vi dolent<\/em>. I una altra diu que Per Sant Joan el sol balla<\/em>. A la vila de Sant Joan (Mallorca) aquest dia els al\u00b7lots pujaven al puig de Consolaci\u00f3 a la sortida del sol per a veure’l ballar, mentre al campanar de la parr\u00f2quia repicaven les campanes.<\/p>\n Per Sant Joan \u00e9s temps de segar: A Sant Joan ves-li davant, a Sant Pere ves-li darrere<\/em>: vol dir que va b\u00e9 segar entre Sant Joan i Sant Pere. Per Sant Joan, garbes al camp; per Sant Pere, garbes a l’era<\/em>. Per Sant Joan les figues flors estan quasi a punt (Per Sant Joan a veure-les van<\/em>), si b\u00e9 es veu que n’hi ha que fan m\u00e9s via (Per Sant Joan, un paner gran<\/em>). La tradici\u00f3 diu que Sant Joan \u00e9s un bon dia per a sembrar figueres, operaci\u00f3 que es fa enterrant una branca ben grossa dins un gran clot, tot deixant sense enterrar un ull, que, ben regat, creixer\u00e0 m\u00e9s que de pressa. Aix\u00f2 s\u00ed, si voleu que les branques vagin sempre cap amunt, sembrau-la el mat\u00ed. Amb tot, una altra mostra de saviesa popular desmenteix les virtuts de Sant Joan com a dia idoni per a la sembra de figueres i assenyala que aquestes se sembren \u00abquan tenen el clot fet\u00bb. Tamb\u00e9 diu una tradici\u00f3 que si el dia de Sant Joan sembren clavellers, faran clavells tot l’any, per\u00f2 sempre que els reguin amb aigua de set pous.<\/p>\n I quantes expressions porten el nom de Sant Joan en el nostre univers cultural. Les pomes de Sant Joan, fruit d’una pomera nana o arbustiva, petites, oloroses i de poca sabor. Les seves companyes, les peres de Sant Joan, tamb\u00e9 primerenques i petitones, saboroses, d’un groc viu i, igual que les pomes hom\u00f2nimes, segurament origin\u00e0ries de Mallorca. I les prunes de Sant Joan, petites i rodones, de pell vermella i polpa groga, gustoses. La saviesa popular tamb\u00e9 ensenya que el dia de Sant Joan \u00e9s el millor moment per a collir les herbes medicinals que altre temps eren la farm\u00e0cia de la gent. Les famoses herbes de Sant Joan, que \u00abtenen virtut tot l’any\u00bb. Dites tamb\u00e9 peric\u00f3<\/em>, mot que surt d’una deformaci\u00f3 popular del seu nom cient\u00edfic, hypericum<\/em>\u00a0, del grec hyperikon<\/em>, segurament format per hyper<\/em> (damunt) i eikon<\/em> (imatge), perqu\u00e8 era costum en molts pa\u00efsos posar les flors d’aquesta planta damunt les imatges religioses el dia de Sant Joan. Herba modesta, de flors grogues de quatre p\u00e8tals, es fa per camins i terres gravoses. Amb aquestes flors es fa el tradicional oli de Sant Joan, que guareix cremades, cops, ferides i altres mals. Segons la tradici\u00f3, les flors s’han de collir el dia de Sant Joan abans que surti el sol. Despr\u00e9s es posen dins una ampolla amb oli, la qual ha d’estar quaranta dies a sol i serena, \u00e9s a dir a fora dia i nit. \u00c9s tan efica\u00e7 que qui t\u00e9 oli de peric\u00f3 no li cal metge ni doctor<\/em>. A part d’aix\u00f2 les herbes de Sant Joan s\u00f3n antidiarreiques, di\u00fcr\u00e8tiques, antidepressives, relaxants…\u00a0I quan qualc\u00fa \u00e9s molt lent o poc operatiu en la feina diuen que ha de menester les herbes de Sant Joan<\/em>.<\/p>\n Antigament, el dia de Sant Joan, les al\u00b7lotes mallorquines prenien signe<\/em>. Segons la creen\u00e7a popular, el primer home que topassin aquest dia tenia el mateix nom que tindria el seu enamorat.<\/p>\n![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/e6\/Nabi_Yahya_Mosque%2C_Sebastia%2C_c._1920.jpg\" "\\"La")
<\/p>\n![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/3\/30\/Shrine_of_John_the_Baptist%2C_Great_Umayyid_Mosque%2C_Damascus.jpg\/800px-Shrine_of_John_the_Baptist%2C_Great_Umayyid_Mosque%2C_Damascus.jpg\" "\\"Santuari")
<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/sant_joan_jerusalem.jpg\" "\\"Esgl\u00e9sia")
<\/p>\n
\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/foguera_santjoan.jpg\" "\\"Foguera")
![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/flama_canigo.jpg\" "\\"La")
<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/sant_joan_pelos.JPG\" "\\"Sant")
<\/p>\n
![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/sant_joan_bandera.jpg\" "\\"Festes")
<\/p>\n