\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/onofre.jpg\" "\\"Sant")
Avui \u00e9s Sant Onofre, un sant modest, no sols per la forma de vida que duia, que ja es veu a la imatge, sin\u00f3 per les curtes dimensions de la devoci\u00f3 que les masses cristianes li professen. Al nostre pa\u00eds, si m\u00e9s no, no\u00a0t\u00e9 dedicades grans esgl\u00e9sies, no ha donat nom a ciutats o viles, ni n’\u00e9s el patr\u00f3, amb algun\u00a0cas excepcional, ni\u00a0el seu nom \u00e9s dels m\u00e9s portats.<\/p>\n
La informaci\u00f3 que tenim d’ell tamb\u00e9 \u00e9s modesta. I encara gr\u00e0cies que un senyor que diu que el va con\u00e8ixer \u2014un senyor dit ni m\u00e9s ni menys que Pafnuci\u2014 ens va deixar contada per escrit la seva vida.\u00a0Altres persones amb els mateixos m\u00e8rits que el nostre sant d’avui no tingueren la sort de tenir un bi\u00f2graf i han restat com a pols ignorada. Per\u00f2 el dit Pafnuci tampoc no sabem ben b\u00e9 qui \u00e9s, perqu\u00e8 de personatges amb aquest nom n’hi ha uns quants i es confonen. Ni tan sols sabem amb seguretat si la narraci\u00f3 la va escriure alg\u00fa de nom Pafnuci, perqu\u00e8 parlam d’un temps en qu\u00e8 tot era molt vapor\u00f3s.<\/p>\n
El tal Pafnuci, suposadament identificat amb Pafnuci l’Asceta o Pafnuci l’Ermit\u00e0, era un anacoreta egipci\u00e0 del segle IV, venerat com a sant per l’esgl\u00e9sia ortodoxa copta. L’home s’interessava per la vida dels altres anacoretes que, en el seu temps, tenien la curiosa afecci\u00f3 d’anar a viure tots sols al desert, sense fer altra cosa destacable que pregar, i passant set i fam i estant exposats al perill de tota mena d’animals salvatges. Una activitat que conegu\u00e9 un cert bum en els segles IV i V. Un dia, Pafnuci, trescant pel desert egipci\u00e0, top\u00e0 amb un \u00e9sser d’aspecte terr\u00edfic, amb els cabells que li tapaven gran part del cos, mentre que la resta era coberta per un tapall grosser fet de fulles d’arbre. Com segurament ja heu endevinat, la criatura terr\u00edfica era sant Onofre. Espantat, Pafnuci arranc\u00e0 a c\u00f3rrer cap a la muntanya, per\u00f2 Onofre li va dir cridant que torn\u00e0s, que ell tamb\u00e9 era un home i que vivia al desert per a gl\u00f2ria de D\u00e9u. Els dos anacoretes armaren tranquil\u00b7la conversa i l’amfitri\u00f3 cont\u00e0 a l’hoste tots els detalls de la seva vida. Passaren la nit pregant, i, a la matinada, Onofre, com si esper\u00e0s aquella oportuna visita, arrib\u00e0 al\u00a0final a la seva miserable vida. Pafnuci volgu\u00e9 enterrar-lo, per\u00f2 com que la terra era roca dura,\u00a0deposit\u00e0 el cos del difunt a una esquerda de les roques embolicat amb una capa. Acte seguit, la cel\u00b7la s’esbuc\u00e0, senyal que Pafnuci havia de partir per on havia vingut i no ocupar el lloc d’Onofre. Una altra llegenda diu que, mort Onofre, aparegueren dos lleons i cavaren la tomba dins la roca.<\/p>\n
Sant Onofre era un egipci\u00e0, que visqu\u00e9 en el segle IV i que parlava egipci\u00e0, una llengua de la superfam\u00edlia afroasi\u00e0tica, que, a m\u00e9s de l’egipci\u00e0, inclou les lleng\u00fces sem\u00edtiques (\u00e0rab, hebreu, etc.), el berber i altres fam\u00edlies. El nom Onofre<\/em> \u00e9s, doncs, un nom egipci\u00e0, originalment una cosa aix\u00ed com\u00a0wnn nfr<\/i>, que significa ‘eternament bell o bo o valent’, un qualificatiu que s’aplicava al d\u00e9u Osiris. El segon element apareix en altres noms egipcians, com el de la famosa Nefertiti. Del copte (estadi medieval de l’egipci\u00e0), Uenofer<\/em>, pass\u00e0 al grec, Onouphrios<\/em> i despr\u00e9s al llat\u00ed, Onuphrius<\/em>, i del llat\u00ed a les lleng\u00fces europees: catal\u00e0 Onofre<\/em>, franc\u00e8s Onuphre<\/em>, itali\u00e0 Onofrio<\/em>, angl\u00e8s Onuphrius<\/em>, espanyol i portugu\u00e8s Onofre<\/em>, etc. A Mallorca s’usa la forma Nofre<\/em>, que m\u00e9s que un hipocor\u00edstic \u00e9s una variant per af\u00e8resi (supressi\u00f3 d’un so al principi de mot), at\u00e8s que el sant es diu habitualment Sant Nofre\u00a0<\/em>i els hipocor\u00edstics no s’apliquen als sants.<\/p>\n Tornem al sant. No sabem res de la seva fam\u00edlia. Algunes fonts diuen que va estudiar filosofia i dret, per\u00f2 fia-te’n. A Pafnuci li va contar que primer havia estat monjo a un monestir o convent prop de Tebes i que despr\u00e9s decid\u00ed de fer vida erem\u00edtica. Desitj\u00f3s d’imitar sant Joan Baptista, se n’an\u00e0 al desert, guiat per l’\u00e0ngel de la guarda,\u00a0qui el dugu\u00e9 a la cova d’un eremita jueu dit Hermies, el qual durant uns quants dies enseny\u00e0 al nostre sant les beceroles de la vida asc\u00e8tica en el desert. Amb la lli\u00e7\u00f3 apresa, Onofre cerc\u00e0 on instal\u00b7lar-se\u00a0i trob\u00e0 bon lloc al costat d’una font i una solit\u00e0ria palmera. All\u00e0 es va construir una cel\u00b7la rudiment\u00e0ria i all\u00e0 pass\u00e0 setanta anys, sol com un mussol, bevent aigua de la font i alimentant-se dels d\u00e0tils de la palmera. Pafnuci no diu qu\u00e8 menjava quan la palmera no tenia d\u00e0tils, per\u00f2 s\u00ed que els \u00e0ngels li duien la comuni\u00f3 cada diumenge. Una mica d’hidrats de carboni, si m\u00e9s no, enmig de tanta precarietat nutricional. Viure setanta anys en aquestes condicions \u00e9s un miracle que b\u00e9 mereix la palma dels sants.<\/p>\n Altres tradicions, que no tenen res a veure amb el bi\u00f2graf Pafnuci, diuen que Onofre era fill d’un rei de P\u00e8rsia i que un dimoni l’havia assenyalat com a fruit d’una relaci\u00f3 ad\u00faltera de la reina. El rei se’l llev\u00e0 de damunt duent-lo enfora, a un convent d’Egipte. I despr\u00e9s enlla\u00e7ar\u00edem amb la hist\u00f2ria del desert. I encara hi ha una altra tradici\u00f3 oriental que diu que Onofre era una dona, On\u00f2fria, i que per a no perdre la virginitat, amena\u00e7ada per algun pretendent, va implorar a D\u00e9u que la convert\u00eds en un home. I D\u00e9u, m\u00e9s sol\u00b7l\u00edcit i gener\u00f3s que la seguretat social, va fer r\u00e0pidament el miracle del canvi de sexe.<\/p>\n El llibre\u00a0de Pafnuci \u2014La Vida<\/em>, es diu\u2014 va tenir gran difusi\u00f3 a l’Imperi d’Orient, i va estendre-hi la devoci\u00f3 al sant; i amb les creuades arrib\u00e0 a Occident. La festa es va fixar el 12 de juny, tot i que l’obra esmentada assenyala el dia precedent com el de la mort de l’ermit\u00e0. Del seu cos no se’n sap res, si b\u00e9, devers el 1200, un arquebisbe de Novgorod, escrigu\u00e9 que el seu cap era a una esgl\u00e9sia de Constantinoble. L’home va ser canonitzat en el segle XIII. En el XV li van dedicar una esgl\u00e9sia a Roma, i tamb\u00e9 \u00e9s titular d’un monestir a Jerusalem. Procedent d’It\u00e0lia, en el segle XIV la devoci\u00f3 del sant arrib\u00e0 als Pa\u00efsos Catalans, on es constru\u00efren diverses ermites. Malgrat que el sant no destac\u00e0 per l’eleg\u00e0ncia en el vestir, \u00e9s el patr\u00f3 dels teixidors. Deu ser per una q\u00fcesti\u00f3 de contrast, i per la mateixa ra\u00f3 tamb\u00e9 li reten culte els perruquers. I, vista la llegenda del canvi de sexe, ja ho podria ser tamb\u00e9 dels transsexuals.<\/p>\n El nom del nostre sant no \u00e9s dels que tenen m\u00e9s pressa. A Mallorca es troben Onofres (Nofres), per\u00f2 sempre ha estat un nom secundari. Tampoc no ha generat gaire topon\u00edmia: a Mallorca hi ha el puig de Sant Nofre, entre els municipis de Sant Joan i de\u00a0Sineu, en el cim del qual, al final del segle XV, hi erigiren\u00a0l’ermita dedicada al sant, que tingu\u00e9 ermitans durant dos segles i avui nom\u00e9s s\u00f3n\u00a0ru\u00efnes. Tamb\u00e9 en el segle XV o XVI es constru\u00ed una ermita a Montserrat, dedicada a l’il\u00b7lustre eremita. Molt coneguda\u00a0\u00e9s l’ermita de Sant Onofre\u00a0de Quart de Poblet, que ha donat nom al barri de Sant Onofre de la dita\u00a0vila, de la qual sant Onofre \u00e9s patr\u00f3. La vespra del\u00a0dia d’avui\u00a0a Quart celebren la Passejada de Sant Onofre<\/em>, \u00e9s a dir, la process\u00f3 en qu\u00e8 passegen i homenatgen el sant pels carrers de la vila, entre coets i olor de p\u00f3lvora. Una tradici\u00f3 que arranca el 1723, quan, el mes de juny, una terrible sequera afligia els pagesos que vivien de l’Horta. Els quarters invocaren el sant i tot d’una caigu\u00e9 una pluja intensa\u00a0que aviat es transform\u00e0 en pedregada. Amb tot, la pedra nom\u00e9s caigu\u00e9 sobre el poble: els camps nom\u00e9s reberen l’aigua ben\u00e8fica que salv\u00e0 els sembrats. Sant Onofre tamb\u00e9 \u00e9s patr\u00f3 d’Algemes\u00ed i de l’Alc\u00fadia de Crespins. A Palma hi hagu\u00e9 tamb\u00e9 una ermita i una possessi\u00f3 dites de Sant Nofre, just a la vora del Portitxol. Ho recordava el nom d’un carrer del barri de belles casetes baixes que fou arrasat durant la d\u00e8cada de 1980.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui \u00e9s Sant Onofre, un sant modest, no sols per la forma de vida que duia, que ja es veu a la imatge, sin\u00f3 per les curtes dimensions de la devoci\u00f3 que les masses cristianes li professen. Al nostre pa\u00eds, si m\u00e9s no, no\u00a0t\u00e9 dedicades grans esgl\u00e9sies, no ha donat nom a ciutats o viles, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2596","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2596","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2596"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2596\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3967,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2596\/revisions\/3967"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2596"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2596"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2596"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}