{"id":2594,"date":"2017-06-09T09:39:11","date_gmt":"2017-06-09T07:39:11","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2594"},"modified":"2017-06-09T11:56:14","modified_gmt":"2017-06-09T09:56:14","slug":"sobre-els-mots-preguntar-i-pregunta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-els-mots-preguntar-i-pregunta\/","title":{"rendered":"Sobre els mots \u00abpreguntar\u00bb i \u00abpregunta\u00bb"},"content":{"rendered":"

Preguntar<\/em>, i el seu derivat deverbal pregunta<\/em>, s\u00f3n dos mots exclusius de les dues lleng\u00fces de l’extrem occidental de la Rom\u00e0nia, l’espanyol i el portugu\u00e8s. Amb les formes perguntar<\/em> i pergunta<\/em> en aquesta darrera llengua, alteraci\u00f3 de les m\u00e9s antigues preguntar<\/em> i pregunta<\/em>. Aquest preguntar<\/em>\u00a0procedeix d’un mot llat\u00ed praecunctari<\/em>, que \u00e9s evoluci\u00f3 d’un de m\u00e9s antic, percontari<\/em> (derivat de contus<\/em>, ‘perxa per a sondar el fons de la mar’; d’aqu\u00ed la idea de sondar, indagar i finalment interrogar), amb canvi de prefix i contaminat amb cunctari<\/em>. ‘dubtar’, ‘vacil\u00b7lar’. En el centre de la Rom\u00e0nia hi ha un illot amb el sard preguntare<\/em>, que \u00e9s un hispanisme, si b\u00e9 antigament s’usaren formes procedents del cl\u00e0ssic percontari<\/em>. Cf. Coromines DCECH, s.v. preguntar<\/em>.<\/p>\n

En catal\u00e0 preguntar<\/em> \u00e9s un hispanisme, com assenyala el mateix Coromines a l’obra abans citada: \u00abno se encuentra nunca en la Edad Media, y es indudablemente castellanismo.\u00bb. Ho rebla en el diccionari catal\u00e0: \u00abdemanar<\/em> \u00e9s l’\u00fanic mot de la llengua de sempre, d’\u00fas absolutament general en aquest sentit fins despr\u00e9s de la fi de l’Edat Mitjana, i encara usual i preferit en moltes formes del llenguatge popular i escrit.\u00bb I continua: \u00abFins un autor del segle XV, com Sant Vicen\u00e7 Ferrer, valenci\u00e0 i tan poc amic de purismes ni d’obeir a tradicions liter\u00e0ries, no coneix encara altra cosa que l’\u00fas de demanar<\/em>.\u00bb I acaba amb una afirmaci\u00f3 ben interessant: \u00abSi avui es diu pregunt\u00e0<\/em> [preguntar] a l’Alguer no \u00e9s pas perqu\u00e8 hi vagi ser portat per pobladors barcelonins del segle XIV sin\u00f3 pres del castell\u00e0, que fou la llengua oficial de Sardenya en el segle XVII i comen\u00e7ament del XVIII\u00bb. Una afirmaci\u00f3 que pot aplicar-se a altres hispanismes algueresos, com el tractament de vost\u00e8<\/em>.<\/p>\n

Preguntar<\/em> i pregunta<\/em> apareixen documentats a partir dels segles XVI i XVII respectivament. Per\u00f2 cal anar alerta a caure en un parany. El fet que un mot aparegui documentat en un determinat moment no vol dir que fos d’\u00fas general en aquell moment. L’aparici\u00f3 d’un mot en alguns documents de vegades nom\u00e9s vol dir que alg\u00fa l’ha emprat espor\u00e0dicament, potser contra un \u00fas general ben diferent. Pensem que aquests dos hispanismes van entrar per la via de la llengua escrita i llibresca. \u00c9s for\u00e7a segur que preguntar<\/em> en el segle XVI i tamb\u00e9 en el XVII eren artificis completament al marge de l’\u00fas de la gent, que deia demanar<\/em>. Al Principat, com diu Coromines, demanar<\/em> ha estat un mot viu fins avui, i segurament continuaria a senyorejar\u00a0si no hagu\u00e9s topat contra els destructors ling\u00fc\u00edstics\u00a0dels mitjans de comunicaci\u00f3. A Mallorca preguntar<\/em> \u00e9s sentit com a pur mot espanyol. Si b\u00e9 va\u00a0apar\u00e8ixer t\u00edmidament en el parlar d’una generaci\u00f3 \u2014la de la gent que visqu\u00e9 durant les primeres d\u00e8cades del segle XX\u2014, despr\u00e9s va ser abandonat, i avui fins els joves m\u00e9s espanyolitzats nom\u00e9s diuen demanar<\/em>. No ocorre el mateix amb el substantiu pregunta<\/em>, que \u00e9s l’\u00fanic mot en circulaci\u00f3.<\/p>\n

No puc entendre per qu\u00e8 Fabra, que rebutj\u00e0 hispanismes com entregar<\/em>, molt m\u00e9s arrelat i antic que preguntar<\/em>, accept\u00e0 sense problemes aquest darrer en el seu diccionari. Desconeixia el seu car\u00e0cter d’hispanisme? Qui sap. El fet \u00e9s que el DIEC continua a mantenir\u00a0preguntar<\/em>, amb definici\u00f3 plena (la mateixa del Fabra: \u00abfer una pregunta\u00bb) i el correlatiu pregunta<\/em>. I a l’article demanar<\/em> nom\u00e9s hi ha una subaccepci\u00f3 t\u00e8cnicament desgraciada que remet a preguntar<\/em>. Un vertader desastre.<\/p>\n

\u00c9s evident que els qui volem un catal\u00e0 no interferit hem de rebutjar clarament preguntar<\/em> i pregunta<\/em>. La substituci\u00f3 del primer \u00e9s molt simple: el mot catal\u00e0 \u00e9s demanar<\/em> i no hi ha res m\u00e9s a dir. Substituir pregunta<\/em> \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 les formes catalanes fa m\u00e9s temps que foren abandonades. Per\u00f2 no impossible: hi ha dos mots catalans\u00a0a la nostra disposici\u00f3, que s\u00f3n q\u00fcesti\u00f3<\/em> i demanda<\/em>. Q\u00fcesti\u00f3<\/em>, que ens alinea amb el franc\u00e8s i l’angl\u00e8s,\u00a0\u00e9s un mot ben documentat en el catal\u00e0 d’abans de la subordinaci\u00f3. L’Alcover-Moll ens en d\u00f3na exemples, en qu\u00e8, a m\u00e9s, es veu que el verb que l’acompanya \u00e9s fer<\/em>: \u00abDementre F\u00e8lix se marauellaua de la questi\u00f3 que l’ermit\u00e0 li fahia\u00bb (Llull), \u00abVull que’m respongau ad esta questi\u00f3\u00bb (Llull), \u00abFar\u00e9 una breu questi\u00f3 a Orfeu\u00bb (Bernat Metge)\u00bb. I al CICA n’hi ha m\u00e9s: \u00abSenyor, la q\u00fcesti\u00f3 la qual v\u00f3s me feu \u00e9s molt bela\u00bb (Decamer\u00f3), \u00abAc\u00ed ve una resposta a una q\u00fcesti\u00f3 que soleu fer vosaltres\u00bb (Sant Vicent Ferrer). Etc. Evidentment, q\u00fcesti\u00f3<\/em> \u00e9s un mot que correspon als dos mots espanyols pregunta<\/em> i cuesti\u00f3n <\/em>(afer o mat\u00e8ria), com en franc\u00e8s i angl\u00e8s. Una altra opci\u00f3 justificada documentalment \u00e9s demanda<\/em>, que tamb\u00e9 significa ‘petici\u00f3’, \u00e9s a dir, l’acci\u00f3 de demanar, amb tots els valors d’aquest mot.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Preguntar, i el seu derivat deverbal pregunta, s\u00f3n dos mots exclusius de les dues lleng\u00fces de l’extrem occidental de la Rom\u00e0nia, l’espanyol i el portugu\u00e8s. Amb les formes perguntar i pergunta en aquesta darrera llengua, alteraci\u00f3 de les m\u00e9s antigues preguntar i pregunta. Aquest preguntar\u00a0procedeix d’un mot llat\u00ed praecunctari, que \u00e9s evoluci\u00f3 d’un de m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2594","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2594","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2594"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2594\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}