{"id":2572,"date":"2017-05-23T11:32:23","date_gmt":"2017-05-23T09:32:23","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2572"},"modified":"2017-05-23T11:34:28","modified_gmt":"2017-05-23T09:34:28","slug":"pareix-que-sembla-a-son-pare","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/pareix-que-sembla-a-son-pare\/","title":{"rendered":"Pareix que sembla a son pare"},"content":{"rendered":"

Par\u00e8ixer<\/em> \u00e9s un mot absolutament catal\u00e0, si b\u00e9 caigut en des\u00fas al Principat, per la qual cosa \u00e9s mal vist i rebutjat pels reduccionistes barcelonins. Procedent del llat\u00ed vulgar par\u00e9scere<\/em> \u2014format sobre el cl\u00e0ssic parere<\/em>\u2014 significa \u00abtenir una certa aparen\u00e7a\u00bb: aquest vestit pareix nou<\/em>, aquest noi pareix beneit<\/em>. Tamb\u00e9 s’usa en frases sense subjecte seguit de la conjunci\u00f3 que: pareix que plour\u00e0<\/em>. I aquest tipus de construcci\u00f3 tamb\u00e9 pot dur un pronom personal amb valor d’objecte indirecte: em\u00a0pareix que plour\u00e0<\/em>. I pot revestir la forma interrogativa: qu\u00e8 us pareix<\/em>?<\/p>\n

El DIEC diu err\u00f2niament que par\u00e8ixer<\/em> \u00e9s un sin\u00f2nim total de semblar <\/em>(l’entrada par\u00e8ixer<\/em> simplement remet a semblar<\/em>), cosa que s’ha de desmentir categ\u00f2ricament\u00a0i que mostra la feblesa d’algun\u00a0diccionari. En aquest punt, i en tants altres, el DIEC hereta les mancances degudes a la urg\u00e8ncia del Fabra. Certament en tots els casos en qu\u00e8 es pot dir par\u00e8ixer<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s pot dir semblar<\/em>: aquest vestit sembla nou<\/em>, aquest noi sembla beneit<\/em>, (em<\/em>) sembla que plour\u00e0<\/em>, qu\u00e8 us sembla<\/em>? Per\u00f2 semblar<\/em> t\u00e9 altres usos en qu\u00e8 no hi ha possibilitat de\u00a0substituir el verb per par\u00e8ixer<\/em>. Vegem-ho.<\/p>\n

Semblar<\/em> pot establir una comparaci\u00f3 entre dues persones o dues coses, a partir de l’aparen\u00e7a comuna de les dues persones o coses. I aquestes frases es construeixen amb el verb no pronominal i un objecte indirecte amb preposici\u00f3 a<\/em>: aquest nin sembla a son pare<\/em>\u00a0o els tests semblen a les olles<\/em>, segons diu un proverbi mallorqu\u00ed que vol indicar que els fills semblen als pares. I, segons un altre proverbi, quan un fill t\u00e9 alguna virtut o defecte remarcable d’un progenitor es diu aquest t\u00e9 a qui semblar<\/em>. A l’Alcover-Moll hi trobarem un bon grapat d’expressions semblants: \u00abNo fa poc qui sembla als seus\u00bb; \u00abNo va tort qui als seus sembla\u00bb; \u00abQui sembla als seus no fa tort a ning\u00fa\u00bb; \u00abNo \u00e9s bord qui als seus sembla\u00bb; \u00abInfant que sembla a son pare, honra sa mare\u00bb. En tots aquests casos semblar<\/em> no es pot canviar per par\u00e8ixer<\/em>. No es diu ni es pot dir aquest nin pareix a son pare<\/em> ni els tests pareixen a les olles<\/em>. Naturalment, si una persona (A) sembla a una altra (B), B tamb\u00e9 sembla a A, i llavors es diu que A i B se\u00a0semblen<\/em>. De la mateixa manera que si A pega a B, i B pega a A, llavors \u00e9s evident que A i B es peguen\u00a0<\/em>(construcci\u00f3 rec\u00edproca), per\u00f2 pegar<\/em>,\u00a0fora d’aquesta construcci\u00f3, no \u00e9s un verb pronominal: no es pot dir A es pega a B<\/em>. Com semblar<\/em>.\u00a0\u00abMai s’ajunten fins que se semblen\u00bb, reporta el gran diccionari d’Alcover i Moll. Essent un verb que porta un complement indirecte, la pronominalitzaci\u00f3 es resol amb li<\/em> o els<\/em>: \u00abpensava que semblava a sa mare, per\u00f2, ben mirat, no li sembla\u00bb; \u00abem va dir que els meus fills semblaven als seus, per\u00f2 jo crec que\u00a0no els semblen\u00bb.<\/p>\n

Llavors per qu\u00e8 la gent diu el fill es\/se pareix a son pare<\/em>, el fill se sembla a son pare <\/em>i el fill s’assembla a son pare<\/em>? L’Alcover-Moll, a la segona accepci\u00f3 de l’entrada par\u00e8ixer<\/em>, d\u00f3na el mot com a equivalent de semblar<\/em>, per\u00f2 no ofereix cap exemple ni antic ni modern de par\u00e8ixer a<\/em> ni de par\u00e8ixer-se a<\/em>. El mateix diccionari, a l’entrada semblar<\/em>, registra un \u00fas pronominal que qualifica de \u00abmodern\u00bb (accepci\u00f3 2d); i en d\u00f3na un exemple de Verdaguer: \u00abEl Canig\u00f3, semblant-se en aix\u00f2 an algun tir\u00e0, volia descarregar\u00bb. En el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) n’hi ha exemples del segle XIX: \u00abNo \u00e9s ell sin\u00f3 alg\u00fa que se li sembla\u00bb (1832); \u00abNo n’hi ha cap que se s\u00e8mblia m\u00e9s al Criador\u00bb (1837); \u00abLos tub\u00e8rculs se semblen a les arrels carnoses\u00bb (1857); \u00abqualsevol s\u00e9r que no se sembl\u00e9s \u00e1 la dona\u00bb (N. Oller, 1887). El lector dir\u00e0 que aqu\u00ed la forma normativa \u00e9s assemblar-se<\/em>. Per\u00f2 si anam a l’entrada assemblar<\/em> de l’Alcover-Moll, nom\u00e9s hi trobarem una remissi\u00f3 a semblar<\/em> i un interessant exemple de Llull (\u00abLa granea de D\u00e9u \u00e9s humil a la granea de hom, car la assembla a si matexa\u00bb), en qu\u00e8 assemblar<\/em> significa ‘assimilar’. Tot aix\u00f2\u00a0ja ens d\u00f3na a entendre que la distinci\u00f3 semblar\/assemblar-se<\/em> a<\/em> \u00e9s una convenci\u00f3 moderna i sense fonament hist\u00f2ric.<\/p>\n

Sembla \u2014o pareix\u2014 que la forma assemblar<\/em>\u00a0no apareix en la documentaci\u00f3 fins al segle XIX. \u00c9s una variant prot\u00e8tica\u00a0de la llengua vulgar \u2014l’\u00fanic \u00e8tim del mot \u00e9s similare<\/em>\u2014, segurament sortida d’una falsa segmentaci\u00f3 de se semblen<\/em>\u00a0i sense cap diferenciaci\u00f3 funcional respecte de\u00a0semblar<\/em>, com recull l’Alcover-Moll. Aquell assemblar<\/em> que hem vist en el text\u00a0de Llull \u00e9s un altre mot, procedent d’assimilare<\/em>, que no significa ‘par\u00e8ixer’ sin\u00f3 ‘fer semblant, assimilar’.\u00a0El Lab\u00e8rnia, el millor diccionari del segle XIX, recull assemblar<\/em> amb simple remissi\u00f3 a semblar<\/em>, i tracta aquesta darrera forma de manera rudiment\u00e0ria, tot i que l’encerta en els exemples: \u00abno es ell […] ni cosa que li semble\u00bb, \u00abno fa poch qui sembla als seus\u00bb. Assemblar<\/em> apareix en el CTILC, en mostres del segle XIX, amb diferents usos sint\u00e0ctics, per\u00f2 sobretot pronominals: \u00abGran s\u00e1nt, es qui assembl\u00e1va a Cristo i a Maria!\u00bb (1847, autor mallorqu\u00ed), \u00abQue’ls assembla \u00e1 vost\u00e9s: \u00bfs’ ha de jurar?\u00bb (1869), \u00a0\u00ablas rocas que arrancan de ella y de las fortas murallas se assemblan \u00e1 m\u00f3nstruos\u00bb (1871). Es veu que l’\u00fas barcelon\u00ed an\u00e0 preferint assemblar-se a<\/em> sobre semblar-se a<\/em>. I fou Pompeu Fabra, entusiasta d’atorgar valors sem\u00e0ntics diferents a les variants formals i sense tenir prou elements per a resoldre aquesta q\u00fcesti\u00f3 adequadament, qui establ\u00ed la difer\u00e8ncia entre semblar<\/em> i assemblar-se<\/em> que ara tothom practica.<\/p>\n

Coromines, que \u00e9s un gran savi, en aquest punt pareix un aprenent. Sobre assemblar-se<\/em> nom\u00e9s en d\u00f3na la primera documentaci\u00f3 (Belvitges, 1803). I ja est\u00e0. A m\u00e9s, el Belvitges no diu assemblar-se<\/em> sin\u00f3 assemblar<\/em>, mat\u00eds important.\u00a0I sobre semblar<\/em>, despr\u00e9s de recollir un caramull de mostres documentals antigues\u00a0de semblar a<\/em>, i cap de semblar-se a<\/em> (i tampoc, evidentment, d’assemblar-se a<\/em>), ens diu que \u00abEn aquests usos antics\u00a0[semblar a<\/em>] avui ha caigut en des\u00fas en cat. central i en gran part del territori, per\u00f2 alguna cosa en queda en el P. Val. i a les Illes: “Gandia — en moltes coses li sembla a la capital”, M. Gadea […]; en una endevinalla menorquina: “mitja taronja an a<\/em> qu\u00e8 sembla<\/em>?” i la soluci\u00f3 \u00e9s “a s’altra mitja”, Camps. Merc. (Folkl. I, 259, 269).\u00bb I, com tantes altres vegades, no ens diu per quina causa aquest \u00ab\u00fas antic\u00bb ha caigut\u00a0en des\u00fas.<\/p>\n

No podem treure altra conclusi\u00f3 que semblar-se<\/em> a alg\u00fa<\/em>\u00a0o assemblar-se a alg\u00fa<\/em> o par\u00e8ixer-se a alg\u00fa<\/em>\u00a0(o a alguna cosa) s\u00f3n calcs moderns de l’espanyol parecerse a<\/em>. Ja sabem que l’espanyol t\u00e9 una gran tend\u00e8ncia a fer pronominals un caramull de verbs que no ho s\u00f3n en les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. En franc\u00e8s hi ha sembler\/para\u00eetre<\/em> (els nostres\u00a0semblar<\/em>\/par\u00e8ixer<\/em>: \u00abCe plan me semble\/parait formidable\u00bb) i ressembler<\/em> (‘semblar a’: \u00abElle ressemble beaucoup \u00e0 sa m\u00e8re\u00bb), el segon\u00a0sense \u00fas pronominal. Igual que en itali\u00e0, en qu\u00e8 hi ha sembrare<\/em>\/parere<\/em> (\u00abMi sembra\/pare veramente bello\u00bb) i somigliare<\/em> (\u00abIl bambino\u00a0<\/span>somiglia tutto alla mamma\u00bb<\/span>). Aqu\u00ed tenim, doncs,\u00a0un altre cas, d’un castellanisme flagrant que ens ha caigut dins el sac sense que els codificadors se n’hagin adonat. Per\u00f2, tot i que \u00e9s dif\u00edcil, encara som a temps de\u00a0rectificar. Almenys els qui volem una llengua catalana recuperada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Par\u00e8ixer \u00e9s un mot absolutament catal\u00e0, si b\u00e9 caigut en des\u00fas al Principat, per la qual cosa \u00e9s mal vist i rebutjat pels reduccionistes barcelonins. Procedent del llat\u00ed vulgar par\u00e9scere \u2014format sobre el cl\u00e0ssic parere\u2014 significa \u00abtenir una certa aparen\u00e7a\u00bb: aquest vestit pareix nou, aquest noi pareix beneit. Tamb\u00e9 s’usa en frases sense subjecte seguit […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2572","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2572","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2572"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2572\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2572"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2572"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2572"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}