{"id":2567,"date":"2017-05-16T17:30:22","date_gmt":"2017-05-16T15:30:22","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2567"},"modified":"2018-12-11T00:09:50","modified_gmt":"2018-12-10T22:09:50","slug":"trastos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/trastos\/","title":{"rendered":"Trastos"},"content":{"rendered":"

El negacionisme, en aquest cas la negaci\u00f3 de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol, ha estat i \u00e9s un bast\u00f3 constant a la roda de la recuperaci\u00f3 del catal\u00e0. El negacionisme cerca i aporta arguments per a justificar la suposada genu\u00efnitat de certs mots controvertits, sovint amb un parti pris<\/em>, i quan els negacionistes s\u00f3n ling\u00fcistes de prestigi, la seva influ\u00e8ncia sobre l’establiment de la normativa\u00a0ha estat decisiva. I aix\u00ed hem anat fent un catal\u00e0 interferit, que un cop arrelat socialment \u00e9s dif\u00edcil de rectificar. Per\u00f2 a mesura que disposam de noves eines, com el CICA (Corpus Informatitzat del Catal\u00e0 Antic), el CIVAL (Corpus Informatitzat Valenci\u00e0) o el CORDE (Corpus Diacr\u00f3nico del Espa\u00f1ol), molts d’aquells arguments s’ensorren com un castell de cartes. El negacionisme fa mal, tant si \u00e9s de naturalesa ing\u00e8nua, com si \u00e9s, amb un toc de mal\u00edcia, la voluntat de defensar mots als quals hi ha una certa adhesi\u00f3 pr\u00e8via.<\/p>\n

Avui m’ocupar\u00e9 del mot trasto<\/em>, aportant algun element nou a all\u00f2 que s’ha dit, tot i que no pretenc que aix\u00f2 sigui res definitiu sin\u00f3 una passa m\u00e9s en l’aclariment de la q\u00fcesti\u00f3, i disposat a rectificar el que sigui, si escau.<\/p>\n

Una cosa evident \u00e9s que del llat\u00ed transtrum<\/em> (‘banc de remador d’un\u00a0vaixell’), format amb els afixos trans<\/em> i trum<\/em>, surt el mot catal\u00e0 trast\u00a0<\/em>(a trav\u00e9s d’un llat\u00ed vulgar transtum<\/em> o trastum<\/em>). Un mot emprat dels or\u00edgens de la llengua fins avui. \u00d2bviament, en un principi un trast era el seient dels remadors, despr\u00e9s un banc de seure en general, sobretot en un grup\u00a0arrenglerat,\u00a0i al final un lloc delimitat o un lloc per a situar-hi alguna cosa. Aquest darrer significat \u00e9s documentat en el segle XV. A Mallorca les parades dels mercats es diuen trasts<\/em> (\u00abtenir un trast a la pla\u00e7a\u00bb), i abans de la urbanitzaci\u00f3 massiva de l’illa tothom deia trast<\/em> a l’espai comprat per a construir-hi una casa. Ara tothom diu solar<\/em>, un derivat de s\u00f2l<\/em> (sort del diacr\u00edtic, mantingut per miracle) amb possible interfer\u00e8ncia espanyola. Per una met\u00e0fora, ben aviat trast<\/em> pass\u00e0 a significar cada un dels compartiments del m\u00e0nec de la guitarra o altres instruments de corda, per les barretes que semblen a una renglera de bancs de seure. Fins aqu\u00ed tot \u00e9s for\u00e7a clar. I tamb\u00e9 \u00e9s clar que trast<\/em> en catal\u00e0 no ha significat mai \u00abmoble, eina, estri, etc., inservible, que hi ha en una casa\u00bb, com ens vol fer creure el DIEC. Aix\u00f2 \u00e9s una catalanitzaci\u00f3 de trasto<\/em>\u00a0\u2014Fabra fecit\u2014 per la via expeditiva de suprimir la -o<\/em> final, que tantes aberracions ha produ\u00eft.<\/p>\n

Tamb\u00e9 sembla evident que trast<\/em> pass\u00e0 a l’espanyol, en qu\u00e8 prengu\u00e9 la forma traste\u00a0<\/em>(que no pot venir de transtrum<\/em>). En diversos diccionaris espanyols del segle XV (Nebrija, Alcal\u00e1, etc.) el trobam amb el valor de traste de la vihuela <\/em>(o lla\u00fct, etc.). I tamb\u00e9 significant el trav\u00e9s d’alguna cosa. I molt aviat ja veiem l’expressi\u00f3 dar al traste<\/em>, equivalent al catal\u00e0 donar al trav\u00e9s<\/em>, expressi\u00f3 marinera que significa ‘topar una nau de costat contra les roques’ (vegeu DCVB, trav\u00e9s<\/em>). Encara que Coromines (DCECH, s.v. trasto<\/em>) cregui que aquesta expressi\u00f3 (dar al traste<\/em>) t\u00e9 \u00abel sentido b\u00e1sico de ‘cuarto o lugar donde se pone lo inservible’\u00bb. \u00c9s a dir, els \u00abtrastos\u00bb.<\/p>\n

L’enigma \u00e9s la forma catalana trasto<\/em>. Sobre l’etimologia d’aquest mot l’Alcover-Moll diu: \u00abdel llat\u00ed\u00a0transtrum<\/em>,\u00a0<\/b>\u2018banc de remer\u2019, \u2018biga\u2019, amb la vocal final conservada (-e\u00a0<\/i>o –o<\/i>) com a vocal de sosteniment de la tripe consonant –str<\/i>-, mentre que la forma\u00a0trast\u00a0<\/i>representa una simplificaci\u00f3 del grup conson\u00e0ntic i la p\u00e8rdua normal de la –u\u00a0<\/i>final.\u00bb Certament \u00e9s dif\u00edcil de fer una explicaci\u00f3 completa de la hist\u00f2ria d’un mot en el poc espai que ofereix la part de l’etimologia d’una entrada de diccionari com aquest. Per\u00f2 sembla molt estrany que un mateix mot llat\u00ed, per evoluci\u00f3 directa, hagi donat dues variants diferents sense la interfer\u00e8ncia d’alguna altra llengua. Pr\u00e0cticament impossible. Aix\u00f2 impl\u00edcitament ho admet Coromines, qui es munta una altra explicaci\u00f3: a partir del plural trastos<\/em> s’hauria creat un singular refet trasto<\/em>, i aquest, fins i tot, hauria passat a l’espanyol, que aix\u00ed tindria dos catalanismes, traste<\/em> i trasto<\/em>.<\/p>\n

Si fos certa la hip\u00f2tesi de Coromines, aquest trasto<\/em>\u00a0catal\u00e0 format a partir del plural trastos<\/em> hauria d’haver aparegut abans de l’aparici\u00f3 de trasto<\/em>\u00a0en espanyol. En aquesta llengua veiem trasto<\/em> documentat en el segle XVI. En catal\u00e0 no en coneixem documentaci\u00f3 abans del segle XVIII. I haur\u00edem de veure en el segle XVI quin era l’estat del mecanisme de formaci\u00f3 del plural en -os<\/em> dels mots que en singular acaben en -st<\/em> (gest<\/em>, gust<\/em>, honest<\/em>, disgust<\/em>, just<\/em>, injust<\/em>, trist<\/em>, etc.). En el CICA aquests plurals en -os<\/em> s\u00f3n rar\u00edssims, si b\u00e9 n’hi ha algun en el segle XVI. I tamb\u00e9 \u00e9s ver que el CICA no ens d\u00f3na informaci\u00f3 segura de la llengua oral. A Mallorca, on tots aquests plurals en -os<\/em> no existeixen ni han existit mai, el mot trasto<\/em> t\u00e9 tanta vitalitat com en els llocs en qu\u00e8 existeixen. D’altra banda, si ja existia de sempre en catal\u00e0 la forma trast<\/em>, per qu\u00e8 s’havia de formar per mecanismes interns la variant trasto<\/em>? I per qu\u00e8 aquesta variant no va substituir trast<\/em> en totes les accepcions?<\/p>\n

El punt clau \u00e9s com va apar\u00e8ixer i com es va difondre la forma trasto<\/em> amb el significat de ‘mobles o coses de la casa’ i despr\u00e9s de ‘cosa in\u00fatil’. En espanyol en tenim qualque exemple ja en el segle XVI: \u00abhavia gente en esta dicha villa, que pregonase y apercibiese c\u00f3mo quer\u00eda hazer almoneda de algunos trastos que havia en algunas casas\u00bb (document de 1562, CORDE); \u00abEstas casas tienen llenas de tantas baratijas, armadijos, trastos, pertrechos, bastimentos, instrumentos y municiones…\u00bb (document de 1573, CORDE). I n’hi ha m\u00e9s.\u00a0Alguns diccionaris espanyols del comen\u00e7ament del XVII (Palet, Oudin, Covarrubias) defineixen trastos com a ‘mobles vells’, i Covarrubias defineix trastear<\/em> com a \u00abandar revolviendo trastos viejos\u00bb. En catal\u00e0 aquest \u00fas no apareix fins al segle XVIII. No sols aquest \u00fas, sin\u00f3 que abans d’aquell segle en catal\u00e0 no hi ha cap trasto<\/em> amb cap significat.<\/p>\n

Crec que amb totes aquestes dades no es pot defensar altra cosa que, en primer lloc, res no impedeix de pensar que trasto<\/em> \u00e9s una paraula espanyola procedent directament de trasnstrum<\/em>,\u00a0<\/em>paral\u00b7lela al nostre trast<\/em>;\u00a0i que, en segon lloc,\u00a0l’accepci\u00f3 de trasto<\/em> equivalent a ‘objectes o estris inservibles’, estesa despr\u00e9s a ‘persona in\u00fatil’, es va crear en espanyol per extensi\u00f3 sem\u00e0ntica del mot: primer ‘banc de remer’, despr\u00e9s ‘banc en general’, despr\u00e9s ‘moble en general’ i finalment ‘moble o objecte in\u00fatil’. El mot trasto<\/em>, amb aquest significat va ser adoptat en catal\u00e0 en el segle XVIII, igual que tants altres hispanismes. El 1995 \u2014si no va ser abans\u2014 la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica el va introduir al\u00a0diccionari, com a forma secund\u00e0ria d’aquell desgraciat trast<\/em> que Fabra va inventar.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El negacionisme, en aquest cas la negaci\u00f3 de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol, ha estat i \u00e9s un bast\u00f3 constant a la roda de la recuperaci\u00f3 del catal\u00e0. El negacionisme cerca i aporta arguments per a justificar la suposada genu\u00efnitat de certs mots controvertits, sovint amb un parti pris, i quan els negacionistes s\u00f3n ling\u00fcistes de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2567","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2567","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2567"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2567\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2567"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2567"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2567"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}