\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/ferran.jpg\" "\\"Ferran")
Avui \u00e9s Sant Ferran, un personatge que t\u00e9 el doble privilegi de ser o haver estat sant i rei. Tot i que les dues circumst\u00e0ncies sembla que no s’avenen gaire, d’aquests en el santoral n’hi ha una tira, entre ells sants-reis tan notables com sant Esteve d’Hongria o sant Llu\u00eds de Fran\u00e7a.<\/p>\n
Per\u00f2 comencem pel nom, que aquest t\u00e9 suc. Ferran<\/em> \u00e9s un nom germ\u00e0nic, introdu\u00eft pels visigots a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, que \u00e9s l’espai on aquests senyors camparen despr\u00e9s de l’ensorrament de l’Imperi Rom\u00e0. El seu significat no se sap amb seguretat. Com tots els noms germ\u00e0nics, est\u00e0 format per dos elements: el primer podria ser frith<\/em> (protecci\u00f3 o pau) o b\u00e9 fard<\/em> (viatge), i el segon podria ser nand<\/em> (preparat, llest, valent, auda\u00e7). El lector que s’entretingui a fer combinacions: preparat per a la pau, llest o auda\u00e7 per a viatjar, etc. Segurament els visigots que habitaven la pen\u00ednsula ja ni ells no sabien qu\u00e8 significaven els seus noms, perqu\u00e8 ja havien esdevingut opacs. Com nosaltres, que ens diem Jaume o Elisabet i no en sabem el significat original, experts a part.\u00a0Ferran <\/em>t\u00e9 moltes variants a les lleng\u00fces de la pen\u00ednsula: en espanyol, Fernando<\/em>, Ferrando<\/em>, Ferran<\/em>, Fern\u00e1n<\/em>, Hernando<\/em>, Hern\u00e1n<\/em>, etc. En catal\u00e0 s’han usat Ferran<\/em> i la forma aragonesa Ferrando<\/em>. De la forma llatinitzada Ferdinandus<\/em> s’ha format Ferdinand<\/em>, que \u00e9s com es diu en la majoria de lleng\u00fces del m\u00f3n. Com la major part de noms de fonts, ha esdevingut cognom, i aix\u00ed tenim els cognoms catalans Ferran<\/em>, Ferr\u00e0<\/em>, Ferrando<\/em>, Ferrandis<\/em> i Ferrandell<\/em>; i els castellans Fernando<\/em>, Fern\u00e1n<\/em>, Fern\u00e1ndez<\/em>, Hernando<\/em>, Hern\u00e1ndez<\/em>, etc. En el nostre pa\u00eds \u00e9s un nom de reis i de botifarres, que \u00e9s com a Mallorca s’anomenen els nobles, cosa que no vol dir que tots els portadors d’aquest nom siguin una de les dues coses. El primer monarca que va portar el nom \u00e9s Ferran I de Lle\u00f3 (c. 1016-1065) i a partir d’aqu\u00ed fou nom habitual a les cases reials castellana i lleonesa. A la Corona\u00a0d’Arag\u00f3 el primer\u00a0rei de nom Ferran va ser el castell\u00e0 Ferran I, o Ferran d’Antequera, que el 1412 inici\u00e0 la dinastia dels Trast\u00e0mara, amb la qual comen\u00e7aren els nostres problemes. Amb tot, a la casa reial catalana abans hi havia hagut algun Ferran, com dos fills\u00a0d’Alfons X de Castella i Violant d’Arag\u00f3, filla de Jaume I; \u00a0i tamb\u00e9\u00a0a la casa de Mallorca, com l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca, i el fill d’aquest, que fou vescomte d’Omel\u00e0s i senyor de Vernet. A partir de l’\u00e8poca dels \u00c0ustries, i m\u00e9s de la dels Borbons, Fernando<\/em> \u2014aix\u00ed en espanyol\u2014 va ser nom habitual de la noblesa o classes m\u00e9s altes del pa\u00eds. Amb aquestes circumst\u00e0ncies \u00e9s comprensible que la forma catalana, Ferran<\/em>, no tingui hipocor\u00edstics \u2014que serien Ran<\/em> i Rana<\/em>\u2014, per\u00f2 s\u00ed la forma espanyola (Nando<\/em> i Nanda<\/em>).<\/p>\n I ara parlem del nostre personatge. L’home va n\u00e9ixer dins una tenda \u2014els seus pares estaven d’acampada\u00a0a la muntanya\u2014 a un lloc que es diu Peleas de Arriba, all\u00e0 per la prov\u00edncia de Zamora. Certament un lloc aix\u00ed no fa gaire vasa per a un rei. Aix\u00f2 era devers l’any 1200. Era fill de la parella formada\u00a0pel rei Alfons IX de Lle\u00f3 i per la reina Berenguera de Castella. Amb aquest matrimoni, equiparable\u00a0al de Ramon Berenguer i Peronella, s’unificaren els regnes de Castella i de Lle\u00f3 i es form\u00e0 la Corona de Castella. Encara que no de la manera confederal com es form\u00e0 la Corona d’Arag\u00f3, car a la de Castella aviat s’unificaren les corts i les lleis, i el castell\u00e0 s’impos\u00e0 sobre el gallec, l’astur-lleon\u00e8s i el basc. Cadasc\u00fa \u00e9s cada qual, va dir en Pasqual. Despr\u00e9s de moltes batusses\u00a0familiars que ara no v\u00e9nen al cas, el nostre Ferran va rebre la corona de Castella, el 1217, i la de Lle\u00f3 el 1230, i els seus descendents ja foren tots reis de Castella i de Lle\u00f3.<\/p>\n A divuit\u00a0anys es va casar amb Beatriu de Su\u00e0bia, filla d’un pr\u00edncep alemany, que en tenia catorze. El matrimoni dur\u00e0 setze\u00a0anys, perqu\u00e8 la reina mor\u00ed quan nom\u00e9s en tenia trenta, per\u00f2\u00a0tingueren temps de tenir deu fills. El rei rest\u00e0 vidu a trenta-quatre anys i r\u00e0pidament torn\u00e0 a posar fil a l’agulla i contragu\u00e9 un segon matrimoni amb Joana de Ponthieu, una comtessa que havia triat la mare de Ferran. Amb aquesta tingu\u00e9 cinc fills m\u00e9s. En total, quinze\u00a0fills \u2014per a un rei medieval eren molt bons de mantenir\u2014, dos dels quals moriren despr\u00e9s de n\u00e9ixer, uns altres tres moriren en plena joventut, una fou monja i dos foren arquebisbes, i la resta visqueren m\u00e9s o menys feli\u00e7os gaudint de t\u00edtols, terres i criats. Menys un, que va ser executat per ordre del seu germ\u00e0 major, el rei\u00a0Alfons X de Castella i Lle\u00f3, dit el Savi. Savi per\u00f2 no tan sant com son pare.<\/p>\n Ferran era contemporani del nostre Jaume I i d’Alfons III de Portugal. Tots tres es dedicaren a estendre els seus regnes cap al sud,\u00a0continuant els desallotjament dels musulmans que segles enrere havien enva\u00eft la pen\u00ednsula. En el mapa adjunt podeu veure de manera aproximada el territori que reb\u00e9 en her\u00e8ncia (en vermell) i el territori que conquer\u00ed als sarra\u00efns (en s\u00e8pia). Gestes importants foren\u00a0la conquesta de C\u00f2rdova (1236) i de Sevilla, capital d’Al Andalus almohade\u00a0(1248). Com el nostre Jaume, Ferran tamb\u00e9 podria haver rebut el t\u00edtol de Conqueridor, per\u00f2 els seus s’estimaren m\u00e9s el de sant, que deu ser una categoria superior. Les terres conquerides foren donades als nobles, a l’Esgl\u00e9sia i als ordes militars, i d’aquest fet surten els enormes latifundis andalusos.<\/p>\n <\/p>\n Es va morir a Sevilla, el 30 de maig de 1252. I fou enterrat a la catedral d’aquesta ciutat, antiga mesquita musulmana. El seu fill Alfons li va fer fer un mausoleu de la m\u00e0xima magnific\u00e8ncia, i avui reposa, juntament amb la seva dona i el seu fill, a la grandiosa capella reial, presidida per la Virgen de los Reyes<\/em>, imatge suposadament donada a sant Ferran pel rei Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a i donada despr\u00e9s a la catedral de Sevilla pel sant castell\u00e0.\u00a0A prop\u00f2sit, aquesta Mare de D\u00e9u, patrona de Sevilla t\u00e9 els t\u00edtols de batllessa de la ciutat i de capit\u00e0 general. Poca broma. Ferran III va ser beatificat el 1671, despr\u00e9s de molt de temps d’estires i arronses. Alguns es dedicaren amb afany a arreplegar informaci\u00f3 sobre pintures i altres representacions de l’aspirant en atitud piadosa que \u00abdemostraven\u00bb la seva santedat. En realitat,\u00a0la canonitzaci\u00f3 de Ferran va ser una operaci\u00f3 pol\u00edtica duta a terme pels seus successors amb la intenci\u00f3 de refor\u00e7ar el poder de la dinastia castellana davant el papat i els francesos. Aix\u00f2 dels sants de vegades tamb\u00e9 \u00e9s pol\u00edtica. I els miracles? De\u00a0miracles \u2014almenys un \u00e9s necessari per a la canonitzaci\u00f3\u2014 ja s’encarregaren de trobar-li’n, o d’inventar-ne. Com el batxiller Luis de Peraza (XV-XVI), que n’arrepleg\u00e0 una quinzena. I s’escamp\u00e0 la llegenda: guaricions miraculoses de persones que besaven la seva espasa, o el mateix fet de la conservaci\u00f3 incorrupta del cos del sant, t\u00edpica prova de santedat. Tamb\u00e9 diuen que abans de la conquesta de Sevilla, fet el rei invisible i traspassant murades i parets, entr\u00e0 a la ciutat i an\u00e0 a pregar davant una mare de D\u00e9u que encara es convervava a la mesquita de la ciutat. Com no l’havia de conquerir poc temps despr\u00e9s?<\/p>\n Als Pa\u00efsos Catalans, com \u00e9s comprensible, no hi ha hagut gaire devoci\u00f3 al conqueridor de Sevilla. Les poques esgl\u00e9sies a ell dedicades s\u00f3n modernes i lligades a la botifleria posterior al Decret de Nova Planta. Com la dels caputxins de Martorell, dedicada a sant Ferran per a acontentar el marqu\u00e8s de los V\u00e9lez, Fernando Joaqu\u00edn Fajardo de Recasens. A la platja de Palma, a la barriada de nom pintoresc Las Maravillas<\/em>, hi ha l’esgl\u00e9sia de Sant Ferran\u00a0\u2014o San Fernando, que diuen els papers\u2014, constru\u00efda al voltant de 1940 i on fan misses en espanyol i alemany.<\/p>\n L’\u00fanic top\u00f2nim important amb el nom del nostre sant d’avui \u00e9s Sant Ferran de les Roques, a Formentera. Fou imposat pel primer bisbe de les Piti\u00fcses, l’aragon\u00e8s Manuel Abad y Lasierra, il\u00b7lustrat, \u00abmodern\u00bb i castellanitzador de l’esgl\u00e9sia eivissenca. Quan es va crear la di\u00f2cesi piti\u00fcsa i es van organitzar les parr\u00f2quies (1783), el prelat aragon\u00e8s assign\u00e0 a totes un sant titular, i aquests sants determinaren el nom dels nuclis de poblaci\u00f3 d’Eivissa i Formentera, sorgits al voltant d’aquells temples. Al que es constru\u00ed a la v\u00e9nda de les Roques li toc\u00e0 el nom del sant castell\u00e0: San Fernando, avui Sant Ferran de les Roques. San Fernando<\/em> o Sant Ferran<\/em> \u00e9s tamb\u00e9 el nom de diversos castells, acuartelamientos<\/em> i coses d’aquestes.\u00a0A\u00a0Palma el r\u00e8gim de Franco dedic\u00e0 un gran carrer a \u00abSan Fernando\u00bb, juntament amb altres denominacions lligades a l’\u00e8pica espanyola-castellana. Encara hi \u00e9s, amb el nom franquista amagat sota la traducci\u00f3.<\/p>\n Tampoc no hem d’esperar refranys ni dites amb el nom del conqueridor castell\u00e0, del tipus \u00abper Sant Ferran fa una calor gran\u00bb. Aix\u00f2 s\u00ed, al nostre pa\u00eds ha arribat aquella dita\u00a0espanyola del cotxe, o cavall o mula, de san Fernando\u00a0\u2014\u00aba ratos a pie y a ratos andando\u00bb\u2014, que tanta gr\u00e0cia feia al meu avi i que poca cosa t\u00e9 a veure amb el sant d’avui. Sembla que abans era “el caballo\u00a0de san Francisco”, perqu\u00e8 els franciscans sempre anaven a peu, i per q\u00fcestions de rima la dita popular va canviar de sant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui \u00e9s Sant Ferran, un personatge que t\u00e9 el doble privilegi de ser o haver estat sant i rei. Tot i que les dues circumst\u00e0ncies sembla que no s’avenen gaire, d’aquests en el santoral n’hi ha una tira, entre ells sants-reis tan notables com sant Esteve d’Hongria o sant Llu\u00eds de Fran\u00e7a. Per\u00f2 comencem pel […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2564","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2564","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2564"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2564\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3966,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2564\/revisions\/3966"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2564"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2564"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2564"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/conquestes_ferran.jpg\" "\\"Els")
\nFerran III va manar la construcci\u00f3 de grans catedrals, com la de Burgos, la de Lle\u00f3 i altres, normalment constru\u00efdes sobre mesquites. I impuls\u00e0 la universitat de Salamanca, que arrib\u00e0 a ser una de les m\u00e9s importants d’Europa. La seva cort va ser un focus cultural, on es gaudia de la m\u00fasica i la literatura i on desfilaven joglars i trobadors. Com no podia ser d’altra manera, Ferran es\u00a0preocup\u00e0 molt de l’educaci\u00f3 del seu fill hereu, Alfons X de Castella, que, amb tant d’inter\u00e8s paternal, no podia ser altra cosa que el Savi<\/em>.<\/p>\n