{"id":2562,"date":"2017-05-14T17:44:57","date_gmt":"2017-05-14T15:44:57","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2562"},"modified":"2017-05-14T18:12:09","modified_gmt":"2017-05-14T16:12:09","slug":"sobre-ramat-ramader-i-ramaderia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-ramat-ramader-i-ramaderia\/","title":{"rendered":"Sobre \u00abramat\u00bb, \u00abramader\u00bb i \u00abramaderia\u00bb"},"content":{"rendered":"

Una de les errades que veig que s’estenen entre els mallorquins actuals \u00e9s la confusi\u00f3 dels mots ramat<\/em> i bestiar<\/em>. La causa \u00e9s que en el parlar tradicional de Mallorca ramat<\/em> \u00e9s un mot inexistent, que sapiguem, i el mot que s’ha usat sempre en el seu lloc \u00e9s guarda<\/em>.<\/p>\n

Ramat<\/em> i bestiar<\/em> s\u00f3n dos mots ben genu\u00efnament catalans i antics, i amb significats ben diferents. El bestiar \u00e9s el conjunt de tots els animals dom\u00e8stics de la mateixa esp\u00e8cie (bestiar ov\u00ed, bov\u00ed, porc\u00ed, cavallar, etc.) o simplement el conjunt d’animals que hi ha a una casa, mas, possessi\u00f3 o explotaci\u00f3 agr\u00edcola (\u00abdonar menjar al bestiar\u00bb). Tamb\u00e9 s’usa referint-se a persones en sentit metaf\u00f2ric i despectiu (\u00abquin bestiar que hi ha en aquesta casa\u00bb). El mot \u00e9s un derivat de b\u00e8stia<\/em> amb el sufix col\u00b7lectivitzador -ar<\/em>. Ramat<\/em> \u00e9s un conjunt d’animals de la mateixa esp\u00e8cie que es crien i viuen plegats, equivalent al sin\u00f2nim guarda<\/em>, que \u00e9s el que, com deia, s’usa a Mallorca (una guarda de porcs, una guarda d’indiots, o, metaf\u00f2ricament, una guarda de lladres). Ramat\u00a0<\/em>procedeix del llat\u00ed ramatu<\/em>, que \u00e9s un derivat de ramu<\/em> (ram, conjunt de branques), per\u00a0un \u00fas metaf\u00f2ric f\u00e0cilment comprensible. En catal\u00e0 tamb\u00e9 hi ha la forma femenina ramada<\/em>, m\u00e9s o menys equivalent de ramat<\/em>. Bestiar<\/em> correspon a l’espanyol ganado<\/em>, portugu\u00e8s gado<\/em>, franc\u00e8s b\u00e9tail<\/em> i itali\u00e0 bestiame<\/em>. Ramat<\/em> o guarda<\/em> correspon a l’espanyol reba\u00f1o<\/em>, portugu\u00e8s rebanho<\/em>\u00a0i\u00a0franc\u00e8s troupeau<\/em>).<\/p>\n

I com es diu l’activitat consistent en la cria i comer\u00e7 de bestiar? En espanyol han fet un derivat de ganado<\/em> i en diuen ganader\u00eda<\/em>. En portugu\u00e8s, que tenen gado<\/em>, no en fan el derivat equivalent, sin\u00f3 que diuen pecu\u00e1ria<\/em>. \u00c9s un derivat de pecus<\/em>, que significa ‘ovella’. \u00a0De la mateixa arrel que p\u00e8cora<\/em> i\u00a0pec\u00fania<\/em>, ‘diner’, perqu\u00e8 temps molt enrere els animals criats per a carn eren una reserva de valor. El franc\u00e8s i l’itali\u00e0 recorren a una soluci\u00f3 ben diferent: en franc\u00e8s es diu \u00e9levage<\/em> (derivat d’\u00e9lever<\/em>, ‘criar’), i en itali\u00e0 diuen allevamento<\/em>, que s’ha format de la mateixa manera. En occit\u00e0 es diu elevatge<\/em>, que no s\u00e9 si \u00e9s un gal\u00b7licisme o un mot genu\u00ed. L’espanyol \u00e9s, doncs, l’\u00fanica llengua que recorre a un derivat de ganado<\/em>, \u00e9s a dir, bestiar<\/em>. Si en catal\u00e0 f\u00e9ssim el mateix tindr\u00edem alguna cosa com bestiaria<\/em> o bestiatge<\/em>, que no tenim (bestiam<\/em> vol dir ‘conjunt de b\u00e8sties’).<\/p>\n

Els mots ramader<\/em> i ramaderia<\/em> s\u00f3n molt moderns. No semblen gaire anteriors al segle XX. Coromines, a voltes tan gener\u00f3s amb les dades, no ens en diu pr\u00e0cticament res. En el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana la primera aparici\u00f3 de cam\u00ed ramader<\/em> \u00e9s de 1889 (Verdaguer), i la primera aparici\u00f3 de ramaderia<\/em> \u00e9s de 1907. \u00c9s bastant evident que s\u00f3n indu\u00efts pels espanyols ganadero<\/em> i ganader\u00eda<\/em>, dels quals s\u00f3n un calc. Amb la particularitat que es parteix d’un mot (ramat<\/em>) que no correspon a ganado<\/em>. Un calc, doncs, un poc sui generis <\/em>(vaja, com si en espanyol diguessin reba\u00f1er\u00eda<\/em>, si em permeteu la fac\u00e8cia). Potser el mateix mecanisme que du ara molts mallorquins a dir ramat<\/em> en lloc de bestiar<\/em>. O potser aquesta confusi\u00f3 \u00e9s afavorida pel fet que en espanyol el que surt de ganado<\/em> \u00e9s ganader\u00eda<\/em>, \u00e7o \u00e9s ramaderia<\/em>.<\/p>\n

Qui aix\u00f2 escriu es dedica a estudiar l’origen dels mots i els processos d’interfer\u00e8ncia per a entendre com \u00e9s el l\u00e8xic catal\u00e0. Si\u00a0en el par\u00e0graf precedent hem dit que ramader<\/em> i ramaderia<\/em> s\u00f3n mots indu\u00efts per l’espanyol, el lector no hauria d’entendre que en fem cap condemna ni proposam res sobre el seu \u00fas. Simplement explicam com han sortit. Despr\u00e9s \u2014com sempre\u2014 cadasc\u00fa far\u00e0 el que vulgui fer. Per\u00f2 hi ha un \u00fas de ramaderia<\/em> que ens sembla encara m\u00e9s recent i potser poc recomanable: el que correspon a la noci\u00f3 d’explotaci\u00f3 agr\u00edcola dedicada a la cria d’un determinat tipus de bestiar. Es diu especialment de\u00a0les explotacions que crien toros. \u00abLa ganader\u00eda de Pedro Peralta\u00bb o \u00abde don Miguel Mihura\u00bb, diuen en espanyol. I en catal\u00e0 se sent la traducci\u00f3 directa \u00abtoros de la ramaderia de…\u00bb. B\u00e9, siguin toros, vaques o cavalls. Aquesta accepci\u00f3 no figura ni al DIEC ni a cap altre diccionari de refer\u00e8ncia principal. I sembla que t\u00e9 tan poc sentit com si d’una explotaci\u00f3 agr\u00edcola en digu\u00e9ssim una agricultura<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les errades que veig que s’estenen entre els mallorquins actuals \u00e9s la confusi\u00f3 dels mots ramat i bestiar. La causa \u00e9s que en el parlar tradicional de Mallorca ramat \u00e9s un mot inexistent, que sapiguem, i el mot que s’ha usat sempre en el seu lloc \u00e9s guarda. Ramat i bestiar s\u00f3n dos […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2562","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2562","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2562"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2562\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}