\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/rita.jpg\" "\\"Santa")
Avui \u00e9s Santa Rita, advocada de les causes impossibles. Una santa molt preuada pels fil\u00f2legs que voldr\u00edem que la gent us\u00e0s correctament els pronoms febles, les preposicions i algunes coses m\u00e9s. Un dels sants m\u00e9s presents a la nostra infantesa, per la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8\u00a0els marrecs recit\u00e0vem aquell \u00absanta Rita, santa Rita, lo que se da no se quita\u00bb, quan alg\u00fa ens donava alguna cosa i la reclamava m\u00e9s tard.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una altra santa \u00abmoderna\u00bb, i, per tant, no podem dir que sigui inventada o llegend\u00e0ria, com molts de gloriosos m\u00e0rtirs dels primers segles de la nostra era. M\u00e0rtir ho va ser un poc, mentre romangu\u00e9 casada, per\u00f2 res comparable a passar pels lleons, per la roda de punxes o per una caldera d’oli bullent. Dir\u00edem que va ser una santa normaleta, modesta. No va escriure res ni va fundar cap orde religi\u00f3s. De miracles s\u00ed que n’hi atribueixen molts, per\u00f2 ja sabem que sempre que ocorre un miracle no hi ha mai el notari ni la c\u00e0mera filmant. La nostra santa era una dona italiana nascuda el 1381 a Roccaporena, un\u00a0llogaret del municipi de Cascia, all\u00e0 pel centre d’It\u00e0lia, que avui t\u00e9 una setantena d’habitants. El seu nom era Margherita Lotti. Aix\u00f2 de Rita \u00e9s un hipocor\u00edstic, com Xesca o Tina, per\u00f2 d’en\u00e7\u00e0 que la van fer santa ja no \u00e9s un hipocor\u00edstic sin\u00f3 un nom ben independent portat per milers de dones a una bona part del m\u00f3n.<\/p>\n
De nina ja tenia idees de ser monja, per\u00f2 els seus pares, propietaris de terres benestants, sempre pensant en el b\u00e9 de la nina \u2014i potser el seu\u2014 es van estimar m\u00e9s casar-la amb un bon partit. I aix\u00ed na Riteta esdevingu\u00e9 la muller\u00a0de\u00a0Paolo Mancini, noble i \u00f2bviament ric, quan la criatura nom\u00e9s tenia\u00a0entre dotze i setze anyets. I tot d’una, a aquesta tendra edat, ja va tenir un fill. I molt aviat un altre. El tal Mancini era un individu malsofrit, agressiu i violent, que la insultava i la maltractava cont\u00ednuament, i ella aguantava com una santa, perqu\u00e8 en aquell temps no hi havia el tel\u00e8fon 016 ni serveis de suport a les v\u00edctimes de\u00a0viol\u00e8ncia dom\u00e8stica. Ni el fet de ser una senyora d’un senyor feudal i viure a una mansi\u00f3 envoltada de luxe la compensaven de la infelicitat d’aquell matrimoni.<\/p>\n
En aquella It\u00e0lia medieval les hostilitats entre fam\u00edlies nobles eren pa de cada dia, i en un d’aquells enfrontaments amb la fam\u00edlia rival el violent Mancini hi va deixar la pell. Na Rita l’havia suportat divuit anys.\u00a0Els dos fills de Rita, Giangiacomo Antonio i Paolo Maria, estigueren ara sota el tutoratge i autoritat del germ\u00e0 del marit difunt, Bernardo, qui no cess\u00e0 d’incitar-los a cercar venjan\u00e7a contra els assassins del seu pare. Una altra font de dolor per a la pobra Rita, que arrib\u00e0 a pregar a D\u00e9u que s’endugu\u00e9s\u00a0amb ell els seus fills abans que haver de veure’ls amb les mans tacades de sang. I D\u00e9u li va fer cas i, un any despr\u00e9s, els dos nois moriren de disenteria.<\/p>\n
Morts l’home i els fills, i amb una trentena d’anys, la dona\u00a0pos\u00e0 en pr\u00e0ctica aquell lema de tantes dones just despr\u00e9s d’esdevenir v\u00eddues: un sol D\u00e9u, un sol marit. I li arrib\u00e0 l’oportunitat de satisfer els deus desigs d’infantesa, que no s’havien esborrat de la seva ment. Deman\u00e0 entrada al convent de Santa Maria Magdalena de Cascia, per\u00f2 les portes del monestir no s’obriren per a ella, sigui perqu\u00e8 no era verge o pels episodis truculents associats a la seva fam\u00edlia. Li pass\u00e0 ben igual que a Caterina Thom\u00e0s, que tamb\u00e9 fou rebutjada en un altre convent de Santa Maria Magdalena. Per\u00f2 Rita insist\u00ed, com la santa de Valldemossa, i al final va ser\u00a0acceptada amb la condici\u00f3 que primer reconcili\u00e0s la seva fam\u00edlia amb la fam\u00edlia rival. Ella preg\u00e0 a diversos sants de la seva devoci\u00f3,\u00a0i la resposta arrib\u00e0 en forma de pesta bub\u00f2nica, que infect\u00e0 Bernardo Mancini i li llev\u00e0 les ganes de moure m\u00e9s brega pus mai m\u00e9s. A 36 anys Rita va ser admesa al monestir. I all\u00e0 va viure tancadeta durant quaranta anys, fins que es va morir de tuberculosi el 22 de maig de 1457. Una hist\u00f2ria normal, d’una dona que, com tantes altres, va tenir problemes familiars i, com tantes altres, es va fer monja.<\/p>\n
Per\u00f2 com que no hi ha sant sense miracle, les hagiografies n’han aplegat una col\u00b7lecci\u00f3. Diuen que quan nom\u00e9s tenia uns quants dies, un eixam d’abelles envolt\u00e0 la nina en el seu bres, per\u00f2 no sols no la picaren sin\u00f3 que algunes li entraren dins la boca i hi depositaren mel. Diuen que just entrar en el monestir, la superiora la va sotmetre a dures proves, com regar cada dia una parra morta\u00a0que hi havia en el claustre. I, despr\u00e9s de molts de dies de regar-la, la planta comen\u00e7\u00e0 a treure ulls i aviat fou una parra esponerosa. Diuen que un Divendres Sant\u00a0que pregava davant un gran crucifix, una espina de la corona de Jes\u00fas va sortir disparada i es va clavar al bell mig del front de la santa, cosa que li caus\u00e0 una bona ferida \u2014un estigma, t\u00e8cnicament\u2014 que dugu\u00e9 al front tota la vida. Amb tot, quan havien de canonitzar sant Nicolau de Tolent\u00ed \u2014un dels qui l’havien ajudada a entrar en el convent\u2014, Rita deman\u00e0 per a anar a Roma. Amb aquella ferida purulenta que no hi havia manera de guarir, la superiora li neg\u00e0 el perm\u00eds, per\u00f2 el dia que havia de partir la ferida desaparegu\u00e9 de cop i Rita pogu\u00e9 anar a Roma. Quan en va tornar, la ferida comparegu\u00e9 un altre cop. Tamb\u00e9 conten que quan Rita estava molt malalta i pr\u00f2xima a la mort, una cosina que va anar\u00a0a visitar-la al convent li deman\u00e0 si volia res de casa seva. La monja li digu\u00e9 que volia una rosa del jard\u00ed. Malgrat que era el mes de gener, la cosina an\u00e0 a cercar la flor sol\u00b7licitada i a l’instant es present\u00e0 amb una bella rosa que just comen\u00e7ava a obrir\u00a0la seva bellesa i el seu aroma. Per aix\u00f2 la santa \u00e9s pintada sovint amb una rosa a la m\u00e0 o voltada de roses. I de la quantitat de malalties dif\u00edcils que ha guarit fins avui, de gent desesperada que s’encomanava a ella, ja ni en parlem.<\/p>\n
Les primeres biografies de la santa es publicaren en el segle XV, escrites per dos frares agustinians,\u00a0Giovanni Giorgio Amici i \u00a0Giuseppe Canetti. Per\u00f2 totes dues es perderen. El 1610 un altre frare agustini\u00e0, Agostino Cavallucci, escrigu\u00e9\u00a0la primera biografia\u00a0conservada; com a les altres dues, el relat es va fer a partir de les contarelles que circulaven per Cascia i Roccaporena. I\u00a0el 1626 Urb\u00e0 VIII va beatificar Rita de Cascia, despr\u00e9s de la gran propagandassa que li f\u00e9u el secretari d’aquest papa, Fausto Poli, que havia nascut a pocs quil\u00f2metres del llogaret natal de Rita. El 1900 Lle\u00f3 XIII la va canonitzar, quan ja feia segles que la devoci\u00f3 popular la considerava una santa. Devers el 1940\u00a0s’aixec\u00e0 a Cascia la gran bas\u00edlica de Santa Rita, que, igual que la seva casa natal, \u00e9s una gran atracci\u00f3 de turisme piet\u00f3s. En aquesta\u00a0bas\u00edlica, dins una urna de vidre en una tomba monumental, s’exhibeix el cos incorrupte de la santa. Igual que la nostra Caterina. La devoci\u00f3 a santa Rita s’estengu\u00e9 per tot el m\u00f3n, per\u00f2 especialment a It\u00e0lia, Espanya i l’Am\u00e8rica hispan\u00f2fona. El dia de la seva festa centenars d’esgl\u00e9sies a ella dedicades s’omplen de roses, que s\u00f3n bene\u00efdes en una cerim\u00f2nia associada a\u00a0una missa solemne. \u00c9s patrona de les causes impossibles, dels desesperats, de les v\u00edctimes dels maltractaments, de les v\u00eddues, de les malalties corporals i de les ferides. I pels miracles que hem vist tamb\u00e9 ho podria ser dels apicultors, dels viticultors i dels floristes.<\/p>\n
A Mallorca la devoci\u00f3 a santa Rita degu\u00e9 comen\u00e7ar al principi del segle XVIII. \u00d2bviament quan encara no era santa oficial, sin\u00f3 nom\u00e9s beata. El 1714 s’erig\u00ed una capella dedicada a la dita beata a l’esgl\u00e9sia del convent agustini\u00e0 del Socors de Palma, que s’havia constru\u00eft una vintena d’anys abans. La\u00a0promogu\u00e9 el frare d’aquell\u00a0convent Juli\u00e0 Ginard, que\u00a0va sortir b\u00e9 d’una complicada intervenci\u00f3 quir\u00fargica o d’una greu malaltia.\u00a0M\u00e8rit que atribu\u00ed a santa Rita, que havia invocat. A moltes altres esgl\u00e9sies parroquials o conventuals de Mallorca santa Rita t\u00e9 altars, imatges o pintures.\u00a0Si veieu una monja amb una nafra enmig del front, \u00e9s Santa Rita. Per\u00f2 la reina de totes les Rites \u00e9s la Rita del Socors. Malgrat aquesta devoci\u00f3, a Mallorca el nom de Rita ha estat pr\u00e0cticament inexistent. Quan arrib\u00e0 la devoci\u00f3 a la santa, la norma social d’imposar als infants el nom dels avis era intocable. Deu ser per aix\u00f2 que no hi ha hagut tradicionalment Rites. Aix\u00f2 s\u00ed, s’ha creat una expressi\u00f3 ben arrelada: una manera de deixar ben clara la negativa a fer una determinada acci\u00f3 que alg\u00fa demana de fer \u00e9s enflocar un\u00a0contundent na Rita<\/em>. \u00abDem\u00e0 far\u00e0 feina na Rita\u00bb. O, de manera m\u00e9s completa, na Rita sa pentinadora<\/em>, un personatge que, ara com ara, no sabem qui \u00e9s.<\/p>\n I, tornant al principi, d’on surt el fam\u00f3s \u00absanta Rita, santa Rita, lo que se da no se quita\u00bb? Com que per a tot hi ha explicaci\u00f3, diuen que una vegada una joveneta que no tenia parella acud\u00ed a la santa perqu\u00e8 li resolgu\u00e9s tan seri\u00f3s problema i tan perempt\u00f2ria necessitat. \u00a0En un tres i no res\u00a0un encertat xicot aparegu\u00e9 a la vida de la fortunada. Per\u00f2 passat un temps, el jove ho va repensar i desaparegu\u00e9 com havia aparegut. La noia, entre decebuda i enrabiada per la prompta data de caducitat del miracle, es plant\u00e0 davant la santa tot recriminant-li: \u00absanta Rita, lo que se da no se quita\u00bb. \u00d2bviament, la defraudada noia havia de ser\u00a0hispanoparlant.\u00a0Si hagu\u00e9s estat parlant d’una altra llengua, ni hi hauria rima i, per tant, no hi hauria dita.<\/p>\n Avui \u00e9s Santa Rita, advocada de les causes impossibles. Una santa molt preuada pels fil\u00f2legs que voldr\u00edem que la gent us\u00e0s correctament els pronoms febles, les preposicions i algunes coses m\u00e9s. Un dels sants m\u00e9s presents a la nostra infantesa, per la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8\u00a0els marrecs recit\u00e0vem aquell \u00absanta Rita, santa Rita, lo que se […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2559","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2559"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3965,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2559\/revisions\/3965"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/rita_socors.jpg\" "\\"Santa")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"