{"id":2558,"date":"2017-05-07T08:26:14","date_gmt":"2017-05-07T06:26:14","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2558"},"modified":"2017-05-09T19:58:00","modified_gmt":"2017-05-09T17:58:00","slug":"que-hi-fa-un-actitud-o-actituda-en-occita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/que-hi-fa-un-actitud-o-actituda-en-occita\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 hi fa un \u00abactitud\u00bb o \u00abactituda\u00bb en occit\u00e0?"},"content":{"rendered":"

El mot que en catal\u00e0 oficial t\u00e9 la forma\u00a0actitud<\/em>\u00a0es va escampar a diverses\u00a0lleng\u00fces europees a partir de l’itali\u00e0\u00a0attitudine<\/em>, mot i concepte creats en el Renaixement. I la dita forma catalana\u00a0actitud<\/em>\u00a0\u00e9s un fruit de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol. Ho vaig explicar en\u00a0aquest article<\/a>\u00a0i avui mantinc tot el que hi vaig exposar.<\/p>\n

Que el mot t\u00e9 un origen itali\u00e0 \u00e9s evident i acceptat per tothom. La seva forma en les diferents lleng\u00fces ho indica clarament: franc\u00e8s i angl\u00e8s\u00a0attitude<\/em>, portugu\u00e8s\u00a0atitude<\/em>\u00a0i roman\u00e8s\u00a0atitudine<\/em>. Nom\u00e9s l’espanyol i les lleng\u00fces que en depenen han incorporat al mot una\u00a0c<\/em>\u00a0objecte de molta pol\u00e8mica: espanyol i catal\u00e0\u00a0actitud<\/em>, gallec oficial\u00a0actitude<\/em>\u00a0(per\u00f2 gallec reintegrat\u00a0atitude<\/em>). La formaci\u00f3 del mot en itali\u00e0 \u00e9s un punt obscur o controvertit. L’explicaci\u00f3\u00a0m\u00e9s escampada el fa venir del llat\u00ed\u00a0aptitudinem<\/em>, mot llat\u00ed que significa\u00a0‘aptitud’\u00a0i que d\u00f3na aptitud<\/em> o aptitude<\/em> en les diverses lleng\u00fces i attitudine<\/em> en itali\u00e0 (amb el significat de ‘aptitud’). \u00a0Aquest attitudine<\/em> itali\u00e0, que en principi significava ‘aptitud’, hauria sofert\u00a0una s\u00e8rie de creuaments sem\u00e0ntics,\u00a0per exemple amb mots com\u00a0atto<\/em>\u00a0(<\u00a0actum<\/em>) o\u00a0attegiamento<\/em>, derivat d’atteggiare<\/em>, al seu torn derivat d’atto,<\/em> i hauria agafat un nou significat.\u00a0Altres fan procedir el mot itali\u00e0 que ens ocupa d’un hipot\u00e8tic llat\u00ed *actitudinem<\/em>, tamb\u00e9 amb un encreuament amb\u00a0atto<\/em>\u00a0o amb el mateix\u00a0attitudine<\/em>\u00a0(< aptitudinem<\/em>) amb significat de ‘aptitud’. Sigui com sigui, la manera com va apar\u00e8ixer el nou mot (o nou significat) attitudine<\/em> no t\u00e9 import\u00e0ncia per al nostre prop\u00f2sit. Aquest nou\u00a0attitudine<\/em>\u00a0va apar\u00e8ixer durant el Renaixement i en el context de la pintura o les arts visuals.\u00a0Attitudine<\/em>\u00a0era inicialment la postura del cos, la que adoptaven les persones que posaven per a una obra d’aquestes arts. I despr\u00e9s postura del cos en general, com a la frase espanyola \u00abarrodillados con actitud de hacer adoraci\u00f3n a Dios\u00bb (1673).<\/p>\n

De l’itali\u00e0 el mot va passar a les diverses lleng\u00fces, en les quals va continuar l’evoluci\u00f3 sem\u00e0ntica: de postura f\u00edsica del cos a disposici\u00f3 d’\u00e0nim davant alguna cosa. Una evoluci\u00f3 possiblement guiada per una llengua que ja no \u00e9s l’itali\u00e0. Les lleng\u00fces que reberen el mot de l’itali\u00e0\u00a0o b\u00e9 conserven la doble\u00a0t<\/em>\u00a0(franc\u00e8s i angl\u00e8s\u00a0attitude<\/em>) o la simplifiquen (portugu\u00e8s\u00a0atitude<\/em>, roman\u00e8s\u00a0atitudine<\/em>). \u00c9s el mateix que ocorre amb qualsevol doble\u00a0t<\/em>\u00a0llatina (franc\u00e8s i angl\u00e8s\u00a0attention<\/em>, portugu\u00e8s\u00a0aten\u00e7\u00e3o<\/em>, espanyol\u00a0atenci\u00f3n<\/em>, catal\u00e0 i occit\u00e0\u00a0atenci\u00f3<\/em>). L’espanyol\u00a0actitud<\/em>\u00a0\u00e9s una anomalia en el conjunt de lleng\u00fces europees. La\u00a0c<\/em>, desconeguda de les altres lleng\u00fces, nom\u00e9s es pot explicar per un creuament amb\u00a0acto<\/em>\u00a0i la seva fam\u00edlia. Diu Coromines que el primer que va usar el mot en espanyol fou Vicenzo Carducci, pintor itali\u00e0 de naixement establit a Espanya, on \u00e9s conegut com a Vicente Carducho (1576-1638). Ell mateix d\u00f3na fe \u2014diu Coromines\u2014 que en el seu temps encara es considerava mot itali\u00e0. Potser ell mateix, que sabia itali\u00e0 i espanyol, va introduir l’estranya\u00a0c<\/em>: si\u00a0atto<\/em>\u00a0en espanyol era\u00a0acto<\/em>\u00a0i\u00a0attuale<\/em>,\u00a0actual<\/em>,\u00a0attidudine<\/em>\u00a0f\u00e0cilment es podia convertir en\u00a0actitud<\/em>. En tot cas, si Carducci no \u00e9s el primer a usar el mot, aix\u00f2 tampoc no \u00e9s important. El mot va passar de l’espanyol al catal\u00e0 en els segles baixos, i la primera documentaci\u00f3 lexicogr\u00e0fica que en tenim \u00e9s de 1803 (Belvitges). Diguem de passada que el gallec oficial fa\u00a0actitude<\/em>\u00a0mentre que el portugu\u00e8s fa\u00a0atitude<\/em>, igual que el gallec usat pels reintegracionistes.\u00a0Tot aix\u00f2 \u00e9s\u00a0bastant coherent amb les situacions de subordinaci\u00f3. I \u00e9s tamb\u00e9 bastant evident que sense la situaci\u00f3 de subordinaci\u00f3 \u00e9s altament probable que ara en catal\u00e0 tindr\u00edem\u00a0atitud<\/em>, amb una sola\u00a0t<\/em>, tenint en compte que el catal\u00e0, com les altres dues lleng\u00fces rom\u00e0niques ib\u00e8riques, simplifica en\u00a0t<\/em>\u00a0el grup\u00a0tt<\/em>. La possibilitat que els catalans hagu\u00e9ssim fet el mateix creuament que feren els espanyols hi \u00e9s, per\u00f2 \u00e9s insignificant.<\/p>\n

Dit tot aix\u00f2, hi ha una cosa que trop ben xocant. En textos occitans actuals veig tant\u00a0actitud<\/em>\u00a0(o\u00a0actituda<\/em>) com\u00a0atitud<\/em>\u00a0o\u00a0atituda<\/em>. \u00abAquela\u00a0actitud<\/strong>\u00a0a f\u00f2r\u00e7a de veire amb la vict\u00f2ria electorala\u00bb (Jornalet); \u00abLa sieuna\u00a0actitud<\/strong>\u00a0provoqu\u00e8t que en l’an 1400 agu\u00e8sse de laissar la corona imperiala\u00bb (Sapi\u00e9ncia); \u00abAqu\u00ed enqu\u00e8ra ves\u00e8m l’actituda<\/strong>\u00a0neocolonialista de Fran\u00e7a\u00bb (Jornalet, a un comentari); \u00abbel\u00e8u una\u00a0atitud<\/strong>\u00a0pauc cooperativa de la vila en\u00a0694\u00bb (Wikip\u00e8dia-oc s.v. 709); \u00abPasmens, qu\u00f2 me sembla pas trop dubert, mesma un pauc proteccionista coma\u00a0atituda<\/strong>, la de n\u00f2stres partenaris\u00bb (blog\u00a0Rubrica en Oc<\/em>); \u00abDonc ne vedi pas nada rason que cambie d’atituda<\/strong>\u00bb (Jornalet, a un comentari); \u00abAlceste e de las coetas qu’amian la soa\u00a0atituda<\/strong>\u00a0radicau\u00bb (Wikip\u00e8dia-oc s.v. Lo misantr\u00f2p o l’Atrabiliari Amor\u00f3s). Mirant obres lexicogr\u00e0fiques, veig\u00a0actitud<\/em>\u00a0en dues de recents, el\u00a0Diccionari general occit\u00e0<\/em>\u00a0de Cantalausa (2002), i\u00a0el\u00a0Diccionari occit\u00e0 proven\u00e7al-catal\u00e0<\/em>\u00a0de Joan-Daniel Bezsonoff (2015); i\u00a0atituda<\/em>\u00a0en el\u00a0Vocabulaire fondamental du proven\u00e7al de Basse-Provence<\/em>\u00a0de Jean-Claude Bouvier i Alain Barthel\u00e9my-Vigouroux (1997). En el\u00a0Dictionnaire occitan-fran\u00e7ais d’apr\u00e8s les parlers languedociens<\/em>\u00a0(1966) de Lo\u00eds Alib\u00e8rt el mot no hi \u00e9s sota cap forma.<\/p>\n

No conec prou la situaci\u00f3 occitana per a treure cap conclusi\u00f3 s\u00f2lida. Nom\u00e9s faig una reflexi\u00f3 oberta a la possibilitat que algun expert occit\u00e0 en doni una explicaci\u00f3 m\u00e9s fonamentada\u00a0que la meva. La meva hip\u00f2tesi \u00e9s que, com que\u00a0actitud(a)<\/em>\u00a0en occit\u00e0 \u00e9s inexplicable, podr\u00edem ser davant un cas d’influ\u00e8ncia del catal\u00e0 \u2014en aquest cas un catal\u00e0 hispanitzat\u2014 damunt la llengua del nord. Molts occitanistes s\u00f3n coneixedors i admiradors de la llengua catalana i la seva codificaci\u00f3, comen\u00e7ant pel mestre occitanista Lo\u00eds Alib\u00e8rt. Aquesta influ\u00e8ncia, per\u00f2, en\u00a0casos com aquest, no seria m\u00e9s que interfer\u00e8ncia de l’espanyol sobre l’occit\u00e0 amb la mediaci\u00f3 del catal\u00e0 interferit. Cosa no gaire encomiable.<\/p>\n

En el\u00a0Tresor d\u00f2u Felibrige<\/em>, de Mistral, el diccionari m\u00e9s ric de la llengua occitana, no hi surt ni\u00a0actitud<\/em>\u00a0ni\u00a0actituda<\/em>, sin\u00f3 \u00fanicament\u00a0atituda<\/em>\u00a0(amb la grafia mistraliana\u00a0atitudo<\/em>):<\/p>\n

ATITUDO (esp. actitud, it. attitudine, lat. aptitudo), s.f. Attitude, v. biais, pousturo.
\nPrengu\u00e9, coumo \u00e0 soun abitudo,
\nUno pietadouso atitudo. J. HUOT
\nS\u00e8ns quita soun atitudo. C. FAVRE<\/p>\n

Aix\u00f2 ja \u00e9s m\u00e9s normal.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El mot que en catal\u00e0 oficial t\u00e9 la forma\u00a0actitud\u00a0es va escampar a diverses\u00a0lleng\u00fces europees a partir de l’itali\u00e0\u00a0attitudine, mot i concepte creats en el Renaixement. I la dita forma catalana\u00a0actitud\u00a0\u00e9s un fruit de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol. Ho vaig explicar en\u00a0aquest article\u00a0i avui mantinc tot el que hi vaig exposar. Que el mot t\u00e9 un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2558","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2558","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2558"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2558\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2558"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2558"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}