\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/isidre.JPG\" "\\"Sant")
Avui \u00e9s Sant Isidre, dit el Llaurador. Un sant madrileny patr\u00f3 dels pagesos espanyols i de Madrid. Un sant \u00abregional\u00bb, si entenem aquest concepte com a oposat a \u00abuniversal\u00bb, com s\u00f3n els grans sants del cristianisme. La seva parr\u00f2quia no va m\u00e9s enll\u00e0 dels dominis espanyols i la seva prolongaci\u00f3 americana.<\/p>\n
L’home es deia Isidro de Merlo y Quintana. Un sant amb dos cognoms, i m\u00e9s aquests, ja resta allunyat de tota la m\u00e0gia que tenen aquells sants dels primers segles del cristianisme, m\u00edtics i llegendaris, d’identitat obscura i de vegades amb un curr\u00edculum forjat en el gresol de la fantasia popular o del creuament de personalitats. Un sant m\u00e9s \u00abmodern\u00bb, m\u00e9s pr\u00f2xim i ben documentat. Un tipus hagiogr\u00e0fic pel qual en aquesta secci\u00f3 el nostre\u00a0entusiasme comen\u00e7a a minvar.<\/p>\n
Va n\u00e9ixer a Madrid, al voltant de\u00a01070 o de 1080, segons les fonts. En realitat, degu\u00e9 n\u00e9ixer \u00abper all\u00e0 on ara hi ha Madrid\u00bb, perqu\u00e8 l’any que vingu\u00e9 al m\u00f3n Madrid no era m\u00e9s que una fortalesa militar musulmana, sense cap poblaci\u00f3 al voltant. Una almudena<\/em> (almudaina), d’on ve el nom de la famosa Mare de D\u00e9u. La ciutat va sorgir despr\u00e9s que Alfons VI de Lle\u00f3 conquer\u00eds als musulmans aquell castell i totes les terres de Toledo el 1085, quan el futur sant encara era una criatura. I en els segles seg\u00fcents Madrid va ser una vila min\u00fascula d’una vintena d’hect\u00e0rees. Que ning\u00fa no s’imagini, doncs, el nostre llaurador passejant per La Castellana o pel Parque del Retiro.<\/p>\n Els pares del sant eren camperols pobres, com el lector ja es pot imaginar. Li posaren de nom Isidoro, en honor a sant Isidor de Sevilla, un bisbe de l’Espanya visigoda que aixecava devoci\u00f3 a les terres castellanes, perqu\u00e8 el 1063 Ferran I de Lle\u00f3 havia\u00a0aconseguit del rei moro de Sevilla les restes del sant sevill\u00e0, que foren traslladades gloriosament a Lle\u00f3. Isidor<\/em> \u00e9s un nom grec format pels elements Isis<\/em> (deessa egipciana) i doron<\/em> (‘regal’); significa, doncs, ‘regal de la deessa Isis’.\u00a0El nom llat\u00ed devia tenir dues variants de pronunciaci\u00f3: Isidorus<\/em>, que don\u00e0 Isidoro<\/em>; i Is\u00eddorus<\/em>, que don\u00e0 Is\u00eddoro<\/em> i despr\u00e9s Isidro<\/em>, per p\u00e8rdua de vocal postt\u00f2nica. Al nostre personatge li toc\u00e0 la segona variant. En catal\u00e0 Isidro<\/em> es transform\u00e0 en Isidre<\/em>. Per\u00f2 alerta: aquesta \u00e9s una forma que surt de la normalitzaci\u00f3 fabriana de fa dos dies, perseguidora implacable de tota o<\/em> final de mot; abans del final del segle XIX no es va emprar altra forma que Isidro<\/em>, presa directament del sant castell\u00e0 (cas comparable al de Domingo<\/em>). En tots els documents en llat\u00ed tant el sant sevill\u00e0 com el llaurador s\u00f3n anomenats Isidorus<\/em>. I totes les lleng\u00fces del m\u00f3n, crec que sense excepci\u00f3, diuen sant Isidor el Llaurador<\/em>, amb diverses variants per\u00f2 sense fer caure mai la o<\/em> de la tercera s\u00edl\u00b7laba. I tenen dos sants amb el mateix nom, com tenim sant Antoni Abat i sant Antoni de P\u00e0dua. Una vegada m\u00e9s la llengua catalana \u00e9s una anomalia en el concert internacional. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s ver que diferenciar els dos sants i les dues onom\u00e0stiques \u00e9s m\u00e9s c\u00f2mode.<\/p>\n El llaurador va esdevenir orfe amb nom\u00e9s deu anys i hagu\u00e9 de campar tot solet. Treball\u00e0 de pag\u00e8s a les terres del senyor Juan de Vargas, durant una bona part de la seva vida. Es cas\u00e0 amb la pagesa Maria Torribia, que tamb\u00e9 \u00e9s santa \u2014tamb\u00e9 local i\u00a0canonitzada en negre\u2014, coneguda com a Santa Mar\u00eda de la Cabeza; no perqu\u00e8 es digu\u00e9s aix\u00ed de cognom, sin\u00f3 perqu\u00e8 el seu cap va ser guardat a\u00a0una capella \u2014despr\u00e9s de morta, \u00e9s clar\u2014 i el treien en process\u00f3 quan hi havia sequera. El sant matrimoni va tenir un fill, del qual se saben poques coses certes.\u00a0Isidre es va morir el 1130, quan sembla que encara no n’havia esclovellat seixanta.<\/p>\n I per qu\u00e8 una persona d’aquestes caracter\u00edstiques i de curr\u00edculum tan magre arriba a la gl\u00f2ria dels sants? No sabem quan ni com va comen\u00e7ar la cosa, per\u00f2 sobre aquest personatge es va anar teixint una llegenda d’accions miraculoses que arrib\u00e0 a comptar amb la n\u00f2mina de m\u00e9s de quatre-cents miracles. Diu la tradici\u00f3 que el 1212\u00a0una riuada s’endugu\u00e9 les tombes del cementeri i que entre l’escampadissa d’ossos aparegu\u00e9 el cos incorrupte d’Isidre, que fou traslladat a l’esgl\u00e9sia de Sant Andreu. La veritat, per\u00f2, \u00e9s que el segle XVI es va trobar al costat de la tomba del sant un codi, conegut com a C\u00f3dice de Juan Di\u00e1cono<\/em>, an\u00f2nim (Juan Di\u00e1cono \u00e9s un pseud\u00f2nim) i escrit en llat\u00ed en el segle XII,\u00a0en qu\u00e8 es recullen, o s’inventen, cinc dels seus miracles. Aquesta primera hagiografia, en la qual es basen totes les posteriors, degu\u00e9 estendre el fervor de les masses ignorants cap a\u00a0l’encara no sant. M\u00e9s encara quan el text\u00a0va ser tradu\u00eft a l’espanyol pel frare dominic\u00e0 valenci\u00e0 Jaume Bleda, el 1626.<\/p>\n Vejam quins s\u00f3n\u00a0els miracles\u00a0de qu\u00e8 parla el c\u00f2dex esmentat. Diu que quan Isidre treballava a les terres de Juan de Vargas, els altres jornalers el van denunciar al senyor dient que passava hores i hores pregant en lloc de fer feina com els altres. Quan el senyor el va anar a observar, d’amagat, verific\u00e0\u00a0l’acusaci\u00f3 tot trobant-lo pregant embadalit mentre els altres treballaven. Per\u00f2 immediatament descobr\u00ed que, a l’entretant, els seus bous estaven llaurant tots sols \u2014o menats per \u00e0ngels, que s\u00f3n invisibles\u2014 i fent uns solcs m\u00e9s drets que la just\u00edcia de D\u00e9u. Una altra vegada, anant amb un company a moldre blat, amb un sac a l’esquena cadascun, el sant anava donant blat als coloms,\u00a0de tal manera que quan van arribar al mol\u00ed el sac era mig buit. Per\u00f2 una vegada m\u00f2lt el gra, la farina omplia aquell sac fins a dat de tot que a penes hi cabia. Un altre dia, mentre Isidre es trobava a la taverna, un llop atac\u00e0 el seu ase, fermat a la vora del portal. En sortir, Isidre trob\u00e0 el llop mort a terra i l’ase m\u00e9s tranquil que un cementeri. I, finalment, el miracle del guisat. Isidre solia convidar gent necessitada a compartir el seu menjar. Una vegada l’olla del guisat s’acab\u00e0 abans que s’haguessin servit tots els convidats, amb gran tristesa de la seva dona. Per\u00f2 Isidre li deman\u00e0 que continu\u00e0s a abocar menjar, i n’hi hagu\u00e9 per a tothom i encara en sobr\u00e0.<\/p>\n Com que fer badalls i miracles tot \u00e9s comen\u00e7ar, els prodigis atribu\u00efts al nostre sant miracler anaven multiplicant-se amb el pas del temps. Un dia que l’esmentat Vargas visitava les seves terres, assaltat per la set deman\u00e0 aigua a Isidre.\u00a0Per\u00f2 l’aigua s’havia acabat, i pareixia que el poder\u00f3s amo s’hauria de conformar imaginant-la, l’aigua. Per\u00f2 no, el llaurador peg\u00e0 un cop amb el seu bast\u00f3 sobre la terra\u00a0i al punt broll\u00e0 una font que no s’ha aturat mai de rajar, i, a m\u00e9s, aquesta aigua prodigiosa ha guarit una tracalada\u00a0de persones, entre elles el rei Felip II quan era pr\u00edncep. Per aix\u00f2 sa mare, all\u00e0 mateix hi va fer construir\u00a0l’ermita de Sant Isidre, lloc on van els\u00a0madrilenys en romeria el 15 de maig. Diu tamb\u00e9 aquesta fant\u00e0stica llegenda que una vegada el fill d’Isidre i de Maria, encara molt tendre, va caure dins un pou. Els pares hi acudiren sobresaltats per\u00f2 no podien fer res per a salvar-lo. Heus ac\u00ed, per\u00f2, que l’aigua del pou puj\u00e0 miraculosament fins a dalt elevant tamb\u00e9 el nin damunt una fusta. La creen\u00e7a popular diu que aquest nin, de nom Ill\u00e1n, es va fer ermit\u00e0\u00a0i va continuar la tradici\u00f3 familiar de fer miracles. Tamb\u00e9 \u00e9s un sant, si b\u00e9 un sant nom\u00e9s conegut, reconegut i venerat pels ve\u00efns del llogaret on va viure, San Ill\u00e1n de Vacas, a la comarca de Torrijos, prop de Toledo. Aquest s\u00ed que \u00e9s un sant local.<\/p>\n Per\u00f2 el miracle que va tenir m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies va ser un que\u00a0s’esdevingu\u00e9 quan\u00a0el rei Felip III caigu\u00e9 afectat d’una malaltia per a la qual els metges no trobaven remei. Davant la tribulaci\u00f3, li dugueren les rel\u00edquies del llaurador, i\u00a0nom\u00e9s tocar-les desaparegu\u00e9 la malaltia sense deixar quest. Arran d’aquest fet, el rei deman\u00e0 al papa la beatificaci\u00f3 d’Isidre \u2014la diplom\u00e0cia espanyola sempre tan\u00a0prompta a pressionar en benefici de les seves causes\u2014. Fou beatificat el 1619 i canonitzat el 1622. El 1769 les restes del sant i de la seva esposa van ser traslladades a l’esgl\u00e9sia de San\u00a0Isidro de Madrid. Aquestes despulles sempre han tingut molta pressa. Carles II en f\u00e9u arrabassar una dent, que pos\u00e0\u00a0davall el seu coix\u00ed mentre patia una malaltia. Sembla que la reina Isabel\u00a0la Cat\u00f2lica ja havia deixat esportellada la barramenta del sant per un motiu semblant.<\/p>\n A partir del segle XVI, i sobretot a partir de la canonitzaci\u00f3 d’Isidre en el XVII, en els\u00a0Pa\u00efsos Catalans, i en part com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la penetraci\u00f3 cultural castellana, s’an\u00e0 produint la\u00a0substituci\u00f3 de sant\u00a0Abd\u00f3 i sant Sen\u00e9n (i al Principat tamb\u00e9 dels sants catalans sant Galderic, sant Medir i sant Faust), que eren els nostres patrons dels pagesos, per sant Isidre. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 sant Abd\u00f3 i sant Sen\u00e9n resistiren m\u00e9s temps, i la substituci\u00f3 es produ\u00ed en els segles XVIII i XIX.<\/p>\n Sant Abd\u00f3 i sant Sen\u00e9n s\u00f3n dos d’aquests sants m\u00e0gics, misteriosos, dels primers temps del cristianisme. No se’n sap pr\u00e0cticament res de segur. La llegenda diu que eren dos germans perses de l’estament noble, que es dedicaven a enterrar els cossos dels cristians m\u00e0rtirs i que foren ells mateixos martiritzats durant el regnat de Deci. La cosa va tenir lloc\u00a0seguint el protocol regular: llan\u00e7ats als lleons, aquests no els tocaren ni un p\u00e8l, sin\u00f3 que els encerclaren i protegiren; i despr\u00e9s, coll tallat i fi de la funci\u00f3. I tamb\u00e9, segons marca el protocol, les seves restes es troben repartides per tota la cristiandat. Al voltant de l’any mil, l’abat del monestir de Santa Maria d’Arles (el Vallespir, que encara no era franc\u00e8s), de nom Arnulf, an\u00e0 a Roma a cercar alguna rel\u00edquia per a protegir la comarca de les mil perip\u00e8cies que l’assotaven. Potser en el fons la q\u00fcesti\u00f3 era que tot\u00a0bon monestir havia de tenir rel\u00edquies, que movien peregrinacions i produ\u00efen sucosos ingressos. Doncs\u00a0de Roma \u2014hub de distribuci\u00f3 de rel\u00edquies\u2014 l’abat Arnulf dugu\u00e9 al seu monestir les restes de sant Abd\u00f3 i sant Sen\u00e9n, dins una b\u00f3ta i a l’esquena d’un ase. No s\u00e9 si \u00e9s per aix\u00f2 que sant Abd\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 el patr\u00f3 dels boters. Les restes\u00a0foren depositades\u00a0dins\u00a0un sarc\u00f2fag de pedra que ja era antic \u2014la Santa Tomba\u2014 del qual cada 30 de juliol, dia dels sants, raja aigua miraculosament. Perqu\u00e8 no estiguessin tan molles els monjos les traslladaren a un altre lloc de l’esgl\u00e9sia, i la santa tomba rest\u00e0 buida esperant el miracle anual. D’en\u00e7\u00e0 del mateix moment que les restes arribaren a Arles cessaren completament totes les calamitats meteorol\u00f2giques i de tot tipus que assolaven els camps de la comarca, i els dos sants comen\u00e7aren a ser considerats protectors de l’agricultura. I els comen\u00e7aren a dir els sants de la pedra<\/em>, perqu\u00e8 protegeixen els camps de pedregades i tempestes. Aquests fets promogueren especialment la devoci\u00f3 dels dos sants a Catalunya i m\u00e9s tard a tots els Pa\u00efsos Catalans, si b\u00e9\u00a0aquesta devoci\u00f3 tamb\u00e9 es va estendre per Europa entre els segles XI i XIII, de la m\u00e0 de papes com Gregori VII i dels ordes de Cluny i el Cister.\u00a0 El 1474 foren declarats copatrons de Barcelona i d’en\u00e7\u00e0 del segle XII es veneraren a l’esgl\u00e9sia de Santa Maria del Pi. Tamb\u00e9 a Girona i a Terrassa, on hi ha un magn\u00edfic retaule del segle XV de Jaume Huguet. D’en\u00e7\u00e0 de la Conquesta reberen culte a tot el regne de Val\u00e8ncia, i s\u00f3n patrons d’una quarantena de ciutats o viles (Sagunt, Sueca, X\u00e0tiva, Cullera, etc.). La mateixa cosa ocorregu\u00e9 a Mallorca, i els dos sants tenen o tingueren altars a Campos, Porreres, S\u00f3ller, Son Cervera i Llucmajor, on es conserva un retaule de Rafel M\u00f2ger del segle XV. I s\u00f3n patrons d’Inca, pel cap baix d’en\u00e7\u00e0 del segle XV. A l’antiga esgl\u00e9sia de Santa Maria d’Inca ja hi havia un altar i un retaule dedicats\u00a0als sants, i a l’esgl\u00e9sia actual tenen capella i nou retaule barroc. Al comen\u00e7ament del segle XVIII els jurats d’Inca demanaren a l’abat d’Arles autoritzaci\u00f3 per a dur a Inca una part de les rel\u00edquies dels dos sants, cosa que fou concedida. I a partir d’aquell moment les rel\u00edquies protegiren de les inclem\u00e8ncies els camps de la vila del Raiguer, que anaren ben vius i ufanosos.\u00a0El nom dels dos personatges \u00e9s pol\u00e8mic: el primer \u00e9s Abdon<\/em> segons el DCVB i Abd\u00f3<\/em> segons l’Enciclop\u00e8dia Catalana. Nosaltres no ho arribam a aclarir de tot. D’una banda, els noms d’origen hebreu que en aquesta llengua acaben en n<\/em> perden aquest so en catal\u00e0 (Aar\u00f3<\/em>, Benjam\u00ed<\/em>, Salom\u00f3<\/em>, Sams\u00f3<\/em>, Sim\u00f3<\/em>. etc.), si b\u00e9 hi ha qualque excepci\u00f3, com Ca\u00edn<\/em>, Rub\u00e9n<\/em> i Sion<\/em> (el DCVB rebutja la forma Si\u00f3<\/em>, que diu \u00e9s moderna i artificial). D’altra banda, si fem cas de l’Alcover-Moll, sembla que la pron\u00fancia real \u00e9s Abdon<\/em>. I si fos una pron\u00fancia castellanitzant?\u00a0Popularment els diuen sant Nin<\/em> i sant Non<\/em>, que \u00e9s m\u00e9s breu i bo de dir, i a Llucmajor, sant No<\/em> i sant Ne<\/em> [s\u0259n n\u0254\u0301\u031e \u0458 s\u0259n n\u03b5\u0301\u031e]. Aquestes dues formes escur\u00e7ades, Non i No, no ens ajuden a sortir del dubte. Aqu\u00ed optam provis\u00f2riament per Abd\u00f3<\/em>, oberts a rectificar si cal. Quant al nom del segon sant, que no sabem d’on surt, en totes les lleng\u00fces hi ha variants hist\u00f2riques fins que una s’estabilitza (en espanyol, Sen\u00e9n<\/em>; en catal\u00e0, Sen\u00e9n<\/em> per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha Senent<\/em>; en franc\u00e8s, itali\u00e0, angl\u00e8s i alemany, Sennen<\/em>). Curiosament, amb tanta devoci\u00f3 creada pels dos sants no hi ha pr\u00e0cticament ning\u00fa que es digui Abd\u00f3 i Sen\u00e9n. Ni Nin ni Non, ni No ni Ne. A m\u00e9s, els pobres perses han tingut mala sort: anorreats pel madrileny, han acabat fins i tot descatalogats i caiguts del santoral oficial.<\/p>\n I mentrestant, sobretot en\u00a0temps recent, pertot arreu a l’Estat espanyol creixia la fama del sant de Madrid, i anaren sorgint germandats, societats, cooperatives, etc., amb el nom del sant usurpador del patronatge dels nostres pagesos i hortolans. Com l’Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre, creat el 1851 per a defensar els interessos dels propietaris de terres. I sorgiren viles i ciutats arreu d’Espanya i l’Am\u00e8rica hispan\u00f2fona amb el nom de San Isidro<\/em>. En el nostre pa\u00eds, comprensiblement, el sant no ha generat topon\u00edmia important: nom\u00e9s tenim el\u00a0poblet de Sant Isidre de Benaixeve, a l’Horta de Val\u00e8ncia\u00a0i el municipi de Sant Isidre, en el Baix Segura, tots dos sorgits en el segle XX. En els Pa\u00efsos Catalans el patr\u00f3 de Madrid s’ha de conformar amb el patronatge d’un petit nombre de vilatges i llogarets, com l’Horta (Felanitx, Mallorca), l’Aranjassa (Palma), Segura (Savall\u00e0 del Comtat, Conca de Barber\u00e0), Torrec (Vilanova de Mei\u00e0, la Noguera), Daia Vella (Baix Segura) i potser algun altre. A Mallorca, que \u00e9s el terreny que coneixem m\u00e9s, el nom d’Isidre<\/em> ha estat pr\u00e0cticament inusitat, i si n’hi ha hagut qualcun, \u00e9s Isidro<\/em>. No oblidem que el sant \u00e9s madrileny.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui \u00e9s Sant Isidre, dit el Llaurador. Un sant madrileny patr\u00f3 dels pagesos espanyols i de Madrid. Un sant \u00abregional\u00bb, si entenem aquest concepte com a oposat a \u00abuniversal\u00bb, com s\u00f3n els grans sants del cristianisme. La seva parr\u00f2quia no va m\u00e9s enll\u00e0 dels dominis espanyols i la seva prolongaci\u00f3 americana. L’home es deia Isidro […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2554","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2554"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3964,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2554\/revisions\/3964"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2554"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2554"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/abdo-senen.jpg\" "\\"Retaule")
<\/p>\n