{"id":2553,"date":"2017-05-04T11:25:00","date_gmt":"2017-05-04T09:25:00","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2553"},"modified":"2024-03-16T20:10:18","modified_gmt":"2024-03-16T18:10:18","slug":"santa-monica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-monica\/","title":{"rendered":"Santa M\u00f2nica"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Santa M\u00f2nica segons el calendari tradicional. Segons el santoral oficial cat\u00f2lic del 1969, el dia de Santa M\u00f2nica \u00e9s el 27 d’agost. Per\u00f2 ja sabeu, benvolgut lector, que aqu\u00ed seguim i reivindicam el calendari tradicional, perqu\u00e8 si no f\u00f3ssim addictes a les tradicions, aquests escrits no tindrien gens de sentit. No som els \u00fanics: tamb\u00e9 celebren avui Santa M\u00f2nica els cristians orientals i alguns pa\u00efsos de tradici\u00f3 cat\u00f2lica, com Val\u00f2nia. I, l\u00f2gicament, en el m\u00f3n hi ha un munt de viles o ciutats que es diuen Santa M\u00f2nica, que fan la seva festa patronal el dia d’avui, seguint la seva tradici\u00f3, que no canviaran per un caprici del Vatic\u00e0.<\/p>\n

La nostra protagonista d’avui deu ser m\u00e9s famosa per ser la mare del seu fill \u2014sant Agust\u00ed\u2014 que per ella mateixa. La dona nasqu\u00e9 a Tagaste, una ciutat de l’actual Alg\u00e8ria que ara es diu Souk Ahras, devers l’any 330. Per\u00f2 no era una musulmana ni parlava \u00e0rab, perqu\u00e8 en aquell temps d’\u00e0rabs nom\u00e9s n’hi havia a Ar\u00e0bia. Tot el nord d’\u00c0frica era part del poder\u00f3s imperi rom\u00e0 i era ple de ciutats romanes, fossin de fundaci\u00f3 romana o continuadores de ciutats precedents. Els m\u00e9s aut\u00f2ctons del nord d’\u00c0frica s\u00f3n els berbers, que han estat dominats per cartaginesos, romans, musulmans, etc.; i M\u00f2nica era una dona berber tot i que romanitzada.\u00a0Sembla que la seva llengua materna i de la inf\u00e0ncia era el p\u00fanic i que de gran li tirava m\u00e9s el llat\u00ed. El p\u00fanic \u00e9s una llengua sortida del fenici\u00e0 que es parl\u00e0, coexistint amb el berber, a una gran part del nord d’\u00c0frica fins a l’\u00e8poca musulmana.\u00a0Monica<\/em> \u00e9s un mot llat\u00ed \u2014variant de Monacha<\/em>\u2014 que ens ha donat el nostre monja<\/em>, per\u00f2 no penseu que santa M\u00f2nica era una monja ni tan sols que el seu nom tingui res a veure amb aquell mot llat\u00ed. Segons la hip\u00f2tesi de m\u00e9s credibilitat, Monnica<\/em> \u00e9s\u00a0un nom berber (o amazig o libi\u00e0, que tot seria el mateix), diminutiu de Monna <\/em>o Mon<\/em>, que era una divinitat d’aquella cultura. Doncs totes les M\u00f2niques del m\u00f3n, que deuen el seu nom a la nostra protagonista, ja saben quin \u00e9s l’origen \u2014probable\u2014d’aquest nom. Com que quan nasqu\u00e9 santa M\u00f2nica el cristianisme ja estava bastant escampat per aquella part del m\u00f3n, la nostra santa vei\u00e9 la llum i s’educ\u00e0 en el si d’una fam\u00edlia cristiana i sembla que de vida no gaire dif\u00edcil. I, a m\u00e9s, tingu\u00e9 la sort de viure quan el cristianisme ja era la religi\u00f3 promoguda per l’Imperi, cosa que li estalvi\u00e0 de patir per la seva integritat, com ocorregu\u00e9 a sants nascuts unes d\u00e8cades abans. Les coses que sabem de santa M\u00f2nica les sabem principalment per les Confessions<\/em> escrites pel seu fill.<\/p>\n

A vint-i-tres anys\u00a0la dona es cas\u00e0, o la casaren, amb Patrici, un petit propietari de terres,\u00a0pag\u00e0, violent i d’h\u00e0bits dissoluts, que li va fer passar les de Ca\u00edn. Per alguna cosa la santa d’avui \u00e9s patrona de les dones casades i de les v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica. Tot i que no\u00a0s\u00e9 si aix\u00f2 darrer \u00e9s afegit d’aquest modest hagi\u00f2graf. En tot cas,\u00a0M\u00f2nica, curulla de paci\u00e8ncia cristiana, acab\u00e0 duent\u00a0el seu marit al solc del cristianisme i fent-lo batejar. Fou una fam\u00edlia acomodada, ben situada dins la societat romana\u00a0i amb servei dom\u00e8stic.\u00a0Tingueren tres fills: Agust\u00ed, que va fer carrera; un altre dit Navigi \u2014amb aquest nom ja podeu suposar que no \u00e9s sant\u2014 i una filla de qui no se sap ni el nom. Aquesta s\u00ed que va ser monja, un cop rest\u00e0 v\u00eddua, i va arribar a dirigir el seu convent, a Hipona. I encara Agust\u00ed esmenta dues nebodes monges i un nebot sotsdiaca. Una fam\u00edlia veritablement exemplar. Menys Agust\u00ed, com ara veurem.<\/p>\n

Sabem que M\u00f2nica es va preocupar perqu\u00e8 Agust\u00ed tingu\u00e9s la millor educaci\u00f3 \u2014de la dels altres dos no en sabem res\u2014, cosa que la situaci\u00f3 familiar permetia. A disset\u00a0anys el noi va anar a estudiar ret\u00f2rica a Cartago, l’antiga ciutat feniciana que arrasaren els romans i que reedificaren\u00a0despr\u00e9s, que fou la tercera ciutat romana, despr\u00e9s de Roma i Alexandria. En aquelles saons M\u00f2nica rest\u00e0 v\u00eddua, amb una quarantena d’anys, i continu\u00e0 vetllant per l’educaci\u00f3 del seu fill. Per\u00f2 el fet \u00e9s que aquest no va sortir com sa mare esperava, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un poc bandera. Durant catorze anys va mantenir\u00a0una relaci\u00f3 amb una dona de vida tampoc no gaire exemplar, i la parella tingu\u00e9 un fill dit Adeodat que no sabem qu\u00e8 se’n va fer. A Cartago s’afeg\u00ed a les idees maniqueistes, una heretgia combatuda f\u00e8rriament per l’Esgl\u00e9sia oficial que afirmava que hi havia dos d\u00e9us, un de bo i un de dolent, i que el m\u00f3n havia estat fet pel dolent. El jove Agust\u00ed fou professor reeixit de ret\u00f2rica a Roma i a Mil\u00e0, sempre defensant les seves idees heterodoxes. Davant aquests fets, sa mare pat\u00ed intensament, plor\u00e0 sense consol i preg\u00e0 sense fatiga. A la fi an\u00e0 a reunir-se amb Agust\u00ed\u00a0a It\u00e0lia i all\u00e0 cerc\u00e0 l’ajut de sant Ambr\u00f2s, bisbe de Mil\u00e0, per a redre\u00e7ar el d\u00edscol d’Agust\u00ed. Fins que les pressions fructificaren i el fill, a trenta-tres\u00a0anys, abra\u00e7\u00e0 l’ortod\u00f2xia cat\u00f2lica i fou batejat de la m\u00e0 d’Ambr\u00f2s. Disposada la fam\u00edlia a tornar a \u00c0frica, la mal\u00e0ria atac\u00e0 M\u00f2nica quan es trobaven a \u00d2stia, a vint-i-cinc quil\u00f2metres de Roma. All\u00e0 acab\u00e0 els dies, a cinquanta-sis anys. Tranquil\u00b7la, perqu\u00e8 havia aconseguit l’objectiu\u00a0que m\u00e9s desitjava.<\/p>\n

Agust\u00ed va sebollir sa mare a \u00d2stia, sota una llosa que fou retrobada el 1945, amb una inscripci\u00f3 del segle V. El 1430 les restes foren traslladades a Roma, a l’esgl\u00e9sia de \u00a0San Tifone, que despr\u00e9s esdevingu\u00e9 la bas\u00edlica de Sant Agust\u00ed. Ja que no pogu\u00e9 ser enterrada al costat del seu fill, que no se sap per on para, s\u00ed que pot reposar a una esgl\u00e9sia que porta el seu nom. El culte a santa M\u00f2nica es desenvolup\u00e0 en el segle XV. El 1568 Pius V situ\u00e0 la festa en el 4 de maig, vig\u00edlia del dia en qu\u00e8 se celebra la conversi\u00f3 de sant Agust\u00ed. I aix\u00ed fou fins que el\u00a0concili Vatic\u00e0 II la deport\u00e0 al 27 d’agost, la vig\u00edlia de Sant Agust\u00ed. La iconografia tradicional representa santa M\u00f2nica amb la indument\u00e0ria de les v\u00eddues: toca<\/a> blanca i vel negre i amb la corretja de cuir dels agustinians.<\/p>\n

La nostra santa, una mica secund\u00e0ria i \u00abtelonera\u00bb del seu fill, no ha produ\u00eft topon\u00edmia en el nostre pa\u00eds, signe clar de fred acolliment. Per\u00f2 a Calif\u00f2rnia hi ha la ciutat de Santa Monica, que segons una tradici\u00f3 va ser batejada pel missioner francisc\u00e0 mallorqu\u00ed Joan Cresp\u00ed. El francisc\u00e0, que caigu\u00e9 per aquelles terres anant amb una expedici\u00f3 de Gaspar de Portol\u00e0, hauria batejat dues fonts amb el nom de Ll\u00e0grimes de Santa M\u00f2nica<\/em>\u00a0(The Tears of Santa\u00a0Monica<\/em>), evocant les famoses ll\u00e0grimes de brollaren dels ulls de la santa a causa de la impietat del seu fill. Ara les fonts es diuen Serra Springs<\/em>, en honor d’un altre missioner mallorqu\u00ed il\u00b7lustre. Per\u00f2\u00a0sembla que l’autoria de la met\u00e0fora de les ll\u00e0grimes no va ser de Cresp\u00ed sin\u00f3 d’alg\u00fa posterior.<\/p>\n

A Barcelona, el 1636, s’edific\u00e0 el convent de Santa M\u00f2nica, d’agustinians descal\u00e7os. \u00c9s un dels diversos convents que es constru\u00efren a la Rambla despr\u00e9s del concili de Trento, i l’\u00fanic que resta en peu \u2014tot i que nom\u00e9s part \u00e9s original\u2014 despr\u00e9s de la destrossa que \u00e9s\u00a0conseq\u00fc\u00e8ncia de les desamortitzacions de Mendiz\u00e1bal en el segle XIX. Avui \u00e9s el centre Arts Santa M\u00f2nica. L’antic convent don\u00e0 nom a la Rambla de Santa M\u00f2nica.<\/p>\n

Com d\u00e8iem, la devoci\u00f3 a Santa M\u00f2nica es desenvolup\u00e0 sobretot en els segles XV i XVI, que \u00e9s quan la imposici\u00f3 d’aquest nom a les dones es comen\u00e7a a estendre. A Mallorca \u00e9s un nom absent de la tradici\u00f3. Les primeres M\u00f2niques, normalment joves, han aparegut a la segona meitat del segle XX, un cop ha cessat d’observar-se\u00a0la tradici\u00f3 d’imposar el nom dels avis.<\/p>\n

Doncs si alguna M\u00f2nica ens llegeix, tant si ho celebra avui, l’agost o mai, que sigui per molts anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Santa M\u00f2nica segons el calendari tradicional. Segons el santoral oficial cat\u00f2lic del 1969, el dia de Santa M\u00f2nica \u00e9s el 27 d’agost. Per\u00f2 ja sabeu, benvolgut lector, que aqu\u00ed seguim i reivindicam el calendari tradicional, perqu\u00e8 si no f\u00f3ssim addictes a les tradicions, aquests escrits no tindrien gens de sentit. No som els […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2553","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2553","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2553"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2553\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3963,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2553\/revisions\/3963"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2553"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2553"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2553"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}