{"id":2534,"date":"2017-05-03T09:07:51","date_gmt":"2017-05-03T07:07:51","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2534"},"modified":"2024-03-16T20:08:05","modified_gmt":"2024-03-16T18:08:05","slug":"sant-felip","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-felip\/","title":{"rendered":"Sant Felip"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Felip, i felicitarem tots els qui duen aquest nom.\u00a0Un nom grec que significa ‘amant dels cavalls’ (philos,<\/em>‘amor’\u00a0i hippos<\/em>, ‘cavall’). I tots els qui es diuen Felip \u2014inclosos un munt de sants i beats\u2014 deuen el seu nom a un jueu del segle I conegut com a Felip l’ap\u00f2stol. Qui era aquest senyor? La veritat \u00e9s que en sabem poques coses, de manera que avui l’article ser\u00e0 breu. Segons els textos del Nou Testament, era de Betsaida, com els germans sant Pere i sant Andreu, fou deixeble de Joan el Baptista i tenia tres o quatre fills. Alguns autors primitius (Eusebi de Cesarea) el confongueren err\u00f2niament amb un altre personatge tamb\u00e9 dit Felip, jueu de llengua grega conegut com l’Evangelista o el Diaca, que \u00e9s un dels set diaques (ajudants) que triaren els dotze ap\u00f2stols per a ajudar-los en les feines m\u00e9s materials quan el negoci comen\u00e7ava a rodar. Com sant Esteve (vegeu l’article corresponent). Naturalment, aquest Felip tamb\u00e9 \u00e9s sant i t\u00e9 el seu dia \u2014l’11 d’octubre\u2014, per\u00f2 no s\u00e9 si t\u00e9 gaire parr\u00f2quia.<\/p>\n

Segons els Actes de Felip<\/em>, un text an\u00f2nim del segle IV, el Felip d’avui, despr\u00e9s de la mort de Jes\u00fas, quan els ap\u00f2stols es dispersaren per l’Imperi Rom\u00e0 per a predicar, an\u00e0 amb l’ap\u00f2stol Bartomeu a Gr\u00e8cia, S\u00edria i Fr\u00edgia (una regi\u00f3 pel centre de l’actual Turquia). A Hier\u00e0polis, ciutat romana de Fr\u00edgia avui patrimoni de la humanitat, la llegenda diu que va convertir al cristianisme la dona del proc\u00f2nsul rom\u00e0, despr\u00e9s de guarir-la d’una malaltia. I el proc\u00f2nsol ho va prendre tan malament \u2014la conversi\u00f3, no el guariment\u2014 que va manar crucificar els dos ap\u00f2stols cap per avall com la maionesa. En aquesta inc\u00f2moda postura, Felip va continuar predicant i predicant, i la multitud, encesa de fe, va anar a alliberar els dos m\u00e0rtirs, per\u00f2 nom\u00e9s alliberaren Bartomeu, perqu\u00e8 Felip no ho va voler de cap manera. I aix\u00ed acab\u00e0 els dies. Les seves despulles \u2014diuen\u2014 van ser traslladades a Constantinoble i despr\u00e9s a Roma, on descansen a l’esgl\u00e9sia dels Sants Ap\u00f2stols. El 2011, en unes excavacions a Hier\u00e0polis, els arque\u00f2legs van desenterrar una tomba, dins una esgl\u00e9sia en aquell moment descoberta, que sembla que \u00e9s la tomba de l’ap\u00f2stol.<\/p>\n

La seva festivitat s’ha anat movent dins el mes de maig: abans de 1955 era el dia 1 de maig, aniversari de la dedicaci\u00f3 de la seva esgl\u00e9sia de Roma; entre 1955 i 1969 fou el dia 11 de maig; i a partir de 1969, any de la destrossa del calendari tradicional, pass\u00e0 al 3 de maig, que \u00e9s el dia que les despulles foren traslladades a Roma. Com que entre la festa tradicional i l’actual nom\u00e9s hi ha dos dies, no en farem problema. Ni s’invalida la dita tradicional \u00abquan plou per Sant Felip, l’home pobre no necessita el ric\u00bb.<\/p>\n

************<\/p>\n

Post Scriptum. Avui tamb\u00e9 \u00e9s Sant Jaume, per\u00f2 no fa festa cap Jaume. Perqu\u00e8 aquest Jaume \u00e9s un personatge distint de\u00a0l’ap\u00f2stol que veneren a Gal\u00edcia. Un individu que no sabem qui \u00e9s amb certesa. La invenci\u00f3 dels cognoms va ser una gran cosa. Com que els hebreus no en tenien, i els noms es repeteixen, ara tenim aquests problemes amb un munt de personatges del santoral. \u00c9s designat com a Jaume el Just\u00a0en diverses fonts cristianes. En principi \u00e9s un germ\u00e0 de Jes\u00fas de Natzaret, i per tant fill de Maria. D\u00e9u n’hi do. Que Jes\u00fas va tenir germans no ho diuen documents ap\u00f2crifs ni rars sin\u00f3 els mateixos\u00a0textos can\u00f2nics. Segons l’evangeli de Mateu, Maria tingu\u00e9, a m\u00e9s de Jes\u00fas, quatre fills (Jaume, Josep, Sim\u00f3 i Judes) i un nombre indeterminat de filles. Aquest Jaume \u00e9s anomenat germ\u00e0 del senyor<\/em> per sant Pau, i germ\u00e0 de Jes\u00fas dit el Crist<\/em> per l’historiador jueu Flavi Josep (segle I). Per\u00f2 com que l’Esgl\u00e9sia va establir, no abans del segle IV, que Maria era, i encara \u00e9s, verge, va fer desapar\u00e8ixer tots els germans per la via expeditiva, transformant-los en cosins i interpretant que el mot germ\u00e0<\/em> en els textos referits no l’hav\u00edem d’agafar gaire al peu de la lletra. Sant Jeroni s’encarreg\u00e0 de l’operaci\u00f3\u00a0i tot arreglat. Evidentment Maria no podia ser verge despr\u00e9s de set o vuit parts, originats tots en un acte animalenc que no ha estat mai gaire ben vist per l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n

La tradici\u00f3 cat\u00f2lica\u00a0identifica Jaume el Just\u00a0amb l’ap\u00f2stol dit Jaume el Menor, fill d’Alfeu i germ\u00e0 de Judes Tadeu\u00a0\u2014el Judes bo, diguem\u2014, la mare del qual tamb\u00e9 es deia Maria. Aix\u00ed es va establir despr\u00e9s del concili de Nicea (325), per\u00f2 alguns experts i les esgl\u00e9sies protestants i ortodoxes neguen aquesta identificaci\u00f3, i per ara no en traurem el trellat. Sigui com sigui, aquest Jaume\u00a0va ser el primer cap de l’Esgl\u00e9sia cristiana primitiva\u00a0despr\u00e9s de la mort de Jes\u00fas, primer bisbe de Jerusalem (els papes encara no existien) i presid\u00ed el concili de Jerusalem (58), en qu\u00e8 es discut\u00ed si els nous cristians no jueus s’havien de circumcidar o no. Era defensor del seguiment estricte de la llei jueva i de la separaci\u00f3 entre judeocristians i cristians d’origen pag\u00e0, cosa que l’enfront\u00e0 a sant Pau. Condemnat a morir apedregat l’any 61 o 62,\u00a0va ser\u00a0succe\u00eft per Sime\u00f3, parent\u00a0de Jes\u00fas, mentre l’Esgl\u00e9sia de Jerusalem, formada per jueus de llengua aramea, perdia pes i en guanyaven les comunitats cristianes hel\u00b7l\u00e8niques de llengua grega. Aquesta Esgl\u00e9sia que s’impos\u00e0 establ\u00ed que\u00a0Jes\u00fas havia triat Pere com a cap d’aquesta Esgl\u00e9sia, basant-se en el conegut passatge de l’evangeli de Mateu (\u00absobre aquesta pedra edificar\u00e9 la meva Esgl\u00e9sia\u00bb), un passatge que alguns han considerat afegit posteriorment. Era la lluita pel poder i per a fixar quina seu havia de tenir la primacia de l’Esgl\u00e9sia cristiana, fet\u00a0que origin\u00e0 cismes i la fragmentaci\u00f3 d’aquella Esgl\u00e9sia. Podem dir, doncs, que Jaume, germ\u00e0 de Jes\u00fas, primer cap de l’Esgl\u00e9sia cristiana, \u00e9s un personatge que ha estat arraconat, oblidat i\u00a0la seva mem\u00f2ria robada. No t\u00e9 iconografia, ni \u00e9s sant, perqu\u00e8 d’entrada li neguen l’exist\u00e8ncia. Avui els cat\u00f2lics \u2014no els cristians ortodoxos\u2014 consideren que sant Pere \u00e9s el primer papa, i ell i sant Pau, els dos primers grans puntals del cristianisme. A m\u00e9s, Jaume, el germ\u00e0 de Jes\u00fas, va ser eclipsat per Jaume dit el Major, arran de les peregrinacions a Sant Jaume de Gal\u00edcia a partir del segle X. Una hist\u00f2ria digna d’un bon estudi de l’equip de Bilbeny.<\/p>\n

 <\/p>\n

Sant Jaume el Just (icona bizantina) i sant Jaume el Menor (pintura d’El Greco), dos personatges que l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica ha fos en un.<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Felip, i felicitarem tots els qui duen aquest nom.\u00a0Un nom grec que significa ‘amant dels cavalls’ (philos,‘amor’\u00a0i hippos, ‘cavall’). I tots els qui es diuen Felip \u2014inclosos un munt de sants i beats\u2014 deuen el seu nom a un jueu del segle I conegut com a Felip l’ap\u00f2stol. Qui era aquest senyor? […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2534","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2534","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2534"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2534\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3959,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2534\/revisions\/3959"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2534"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2534"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2534"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}