{"id":2531,"date":"2017-04-27T17:38:45","date_gmt":"2017-04-27T15:38:45","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2531"},"modified":"2017-04-27T23:30:54","modified_gmt":"2017-04-27T21:30:54","slug":"santa-montserrat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-montserrat\/","title":{"rendered":"\u00abSanta Montserrat\u00bb"},"content":{"rendered":"

Avui \u00e9s la festa de les dones \u2014i algun home\u2014 que es diuen Montserrat. I s’ho diuen \u2014\u00e9s a dir, fan el nom\u2014 per la Mare de D\u00e9u de Montserrat, la m\u00e9s emblem\u00e0tica de les marededeus catalanes i patrona del Principat. Mare de D\u00e9u que t\u00e9 el seu tron dalt del mass\u00eds muntany\u00f3s que reb\u00e9 el nom de Montserrat<\/em>, \u00e9s a dir mont serrat<\/em>, no perqu\u00e8 alg\u00fa \u2014els \u00e0ngels, segons el Virolai\u2014 l’hagin serrat amb una serra, com tendeix a creure l’etimologia popular i l’her\u00e0ldica que se’n deriva \u2014vegeu l’escut de Montserrat, amb la famosa serra d’or<\/em> del poema de Verdaguer\u2014, sin\u00f3 perqu\u00e8 el dit mass\u00eds \u00e9s una serra, \u00e9s a dir un grup de muntanyes que t\u00e9 la forma d’una serra de serrar.<\/p>\n

La Moreneta \u00e9s una de les anomenades marededeus trobades<\/em>, imatges marianes dels Pa\u00efsos Catalans dites aix\u00ed perqu\u00e8, segons una devota i imaginativa llegenda forjada en els segles XVI i XVII, foren trobades dins coves o altres llocs de les muntanyes, normalment per pastors, despr\u00e9s que haguessin estat\u00a0molt de temps amagades a fi de ser protegides dels musulmans durant el temps que\u00a0aquests dominaren el nostre pa\u00eds. S\u00f3n marededeus trobades, a part de la de Montserrat, la de N\u00faria, la de Meritxell o la de Lluc, generadores de noms de dona, noms marians i topon\u00edmics alhora. Les dones portadores d’aquests noms fan festa el 8 de setembre, dia de la Mare de D\u00e9u de Setembre o de les marededeus trobades. Exceptades les Montserrats i les Maries de Lluc, que tenen la seva diada pr\u00f2pia: les Montserrats fan festa avui, dia de la Mare de D\u00e9u de Montserrat, que per privilegi del papa Lle\u00f3 XIII \u00e9s patrona de Catalunya (1881) i t\u00e9 missa i oficis propis; i les Maries de Lluc fan festa el dia 12 de setembre, diada del Nom de Maria i de la Mare de D\u00e9u de Lluc (vegeu l’article \u00abSanta\u00a0Maria\u00bb<\/em>). Un altre element que es repeteix en aquestes llegendes de verges trobades \u00e9s la idea\u00a0que les autoritats eclesi\u00e0stiques es proposen de traslladar-les a les esgl\u00e9sies i les imatges s’hi neguen en rod\u00f3, ja sigui tornant a reapar\u00e8ixer miraculosament en el lloc on foren trobades, o fent impossible el trasllat amb l’estrat\u00e8gia d’agafar un pes extraordinari inassequible a les forces humanes. Davant la caparrudesa de la dona, no resta altra opci\u00f3 que erigir una esgl\u00e9sia en el mateix lloc on foren trobades. Esgl\u00e9sies que amb el temps han esdevinguts sovint grans santuaris o monestirs.<\/p>\n

Segons una d’aquestes llegendes, la Mare de D\u00e9u de Montserrat va ser trobada per uns pastors, l’any 880, a una cova prop de l’actual abadia, on temps despr\u00e9s es construiria l’esgl\u00e9sia de la Santa Cova. El bisbe\u00a0volgu\u00e9 traslladar la imatge a Manresa, per\u00f2 la Mare de D\u00e9u li va donar a entendre que d’all\u00e0 no es mouria, a base d’esdevenir tan pesant que ni un estol d’homes no la pogueren moure. I doncs li feren\u00a0all\u00e0 mateix una ermita, que amb el temps es transformaria en el monestir actual. Deixant la llegenda, el monestir benedict\u00ed de Montserrat va ser fundat pel m\u00edtic Oliva (971-1046), abat de Ripoll i de Cuix\u00e0, en el lloc on ja hi havia una ermita; i la imatge de la Mare de D\u00e9u \u00e9s una talla rom\u00e0nica del segle XII, de 95 cm d’al\u00e7ada i feta de fusta d’\u00e0lber, que \u00e9s una fusta ben blanca, com diu el seu nom (d’albus<\/em>, blanc). El color negre que ara tenen la cara i les mans no \u00e9s pel fet d’haver estat molt de temps dins una cova, com creia el sentiment popular, sin\u00f3 que podria ser\u00a0degut al fum de\u00a0les espelmes, que, amb tants de segles de cremar als seus peus, deixen ben torrat a qualsevol, ni que sigui la Mare de D\u00e9u. Com la major part de les marededeus trobades, est\u00e0 asseguda: amb tant de temps que va haver d’esperar que els cristians fessin fora els moros, b\u00e9 que podria ben seure. I, com la Mare de D\u00e9u de Lluc \u2014l’altra negreta\u2014 i altres, t\u00e9 damunt els genolls l’infant Jes\u00fas\u00a0i sost\u00e9 amb la m\u00e0 dreta una esfera que representa el m\u00f3n.<\/p>\n

La imatge de la Moreneta ha passat les mateixes perip\u00e8cies que ha passat el monestir. L’hagueren d’amagar en moments de gran convulsi\u00f3, com durant la Guerra del Franc\u00e8s, durant l’onada revolucion\u00e0ria de 1835 o durant la guerra civil espanyola. Altrament hauria pogut ser destrossada pels francesos o cremada pels revolucionaris i salvatges de tota mena que diverses vegades destru\u00efren el monestir. Per sort, despr\u00e9s de l’expropiaci\u00f3 de Mendiz\u00e1bal, veritable hecatombe per al patrimoni art\u00edstic, passats pocs anys el monestir\u00a0de Montserrat recuper\u00e0 la normalitat i la vida mon\u00e0stica i fou restaurat. I avui \u00e9s el centre espiritual i simb\u00f2lic m\u00e9s important del Principat.<\/p>\n

La Mare de D\u00e9u de Montserrat \u00e9s venerada intensament pels cristians catalans i respectada pels no cristians, amb l’excepci\u00f3 d’algunes forassenyades, que de tot hi ha pel m\u00f3n. T\u00e9 esgl\u00e9sies o santuaris dedicats a Pedralbes (Barcelona), Oriola (d’on la van fer\u00a0patrona quan encara no s’havia inventat el blaverisme), a Montferri (Alt Camp) i fins i tot alguna per Am\u00e8rica.\u00a0Tamb\u00e9 a Madrid hi ha una esgl\u00e9sia de Nuestra Se\u00f1ora de Montserrat<\/em>, no per una especial devoci\u00f3 dels madrilenys a la Moreneta, sin\u00f3 per aquesta hist\u00f2ria: el 1493, Ferran el Cat\u00f2lic, que tamb\u00e9 feia rucades, va decidir que Montserrat passaria a dependre dels benedictins de Valladolid i va enviar catorze monjos de l’abadia castellana perqu\u00e8 ocupassen el nostre monestir. Farts els monjos catalans de tenir un abat castell\u00e0, aprofitaren la Guerra dels Segadors (1640-1652) per a expulsar de mala manera\u00a0els forasters, que hagueren de prendre els tapins i anar-se’n a la seva terra. Per a acollir-los Felip IV cre\u00e0 la dita esgl\u00e9sia madrilenya, que adopt\u00e0\u00a0el nom del lloc on venien els expulsats. A Roma tamb\u00e9 hi ha l’esgl\u00e9sia de Santa Maria de Montserrat, nom donat pel papa valenci\u00e0 Roderic de Borja (Alexandre VI), com a resultat de l’agrupament de dos hospicis per a pelegrins (Sant Nicolau dels Catalans i Santa Margarida dels Catalans) fundats el segle XIV, el primer per la principatina Jacoba Ferrandes i el segon, per la mallorquina Margarida Pauli. D’en\u00e7\u00e0 de 1870 \u2014ja et fotr\u00e0s\u2014 \u00e9s coneguda com a\u00a0Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli<\/i>, i, oficialment Esgl\u00e9sia Nacional Espanyola de Santiago i Montserrat.<\/p>\n

Montserrat<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s el nom d’una vila de la Ribera Alta (Pa\u00eds Valenci\u00e0), d’en\u00e7\u00e0 del seu repoblament per bona gent catalana, despr\u00e9s de la Conquesta, i d’un municipi de Sardenya (Monserrato). I d’un barri de Terrassa i d’un altre de Boston i d’un altre de Buenos Aires, que agafa el nom d’una esgl\u00e9sia dedicada a la Moreneta promoguda per un catal\u00e0 en el segle XVIII. Tamb\u00e9 \u00e9s el nom d’una illa brit\u00e0nica del Carib, perqu\u00e8 aix\u00ed ho va decidir Crist\u00f2for Colom quan la va descobrir. Si voleu saber per qu\u00e8 li va posar aquest nom, llegiu Bilbeny. \u00a0Montserrat tamb\u00e9 fou un departament franc\u00e8s, amb capital a Barcelona, quan Napole\u00f3 va separar Catalunya d’Espanya i la integr\u00e0 dins l’Imperi Franc\u00e8s (1812-1814).<\/p>\n

La devoci\u00f3 dels catalans\u00a0del Principat per la Mare de D\u00e9u de Montserrat \u00e9s tan antiga com la imatge. A Mallorca\u00a0comen\u00e7\u00e0 a existir del mateix moment de la conquesta i repoblaci\u00f3. I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, portar el nom de Montserrat t\u00e9 la mateixa antiguitat. Cal dir que tradicionalment era un nom tant d’home com de dona. Com a nom mascul\u00ed al Principat fou vigent fins al segle XIX, i a Mallorca ho ha estat fins que s’ha interromput el costum de posar als nadons el nom dels avis. Ara ja no s’imposa aquest nom als nadons masculins, per\u00f2 encara hi ha molts d’homes relativament joves que es diuen Montserrat. Per a \u00abvisibilitzar\u00bb homes i dones i perqu\u00e8 no hi hagu\u00e9s confusions, als primers els deien \u2014i els diuen\u2014 Montserrat<\/em> i a les segones, Montserrada<\/em>. Si b\u00e9 en temps moderns, en qu\u00e8 el nom en espanyol era obligatori, i per a assegurar la distinci\u00f3 de sexes, a Mallorca, sobre els papers, els homes eren Montserrate<\/em>\u00a0mentre que les dones conservaven l’original\u00a0Montserrat<\/em>. Malgrat aquesta estrat\u00e8gia,\u00a0algun\u00a0Montserrat s’endugu\u00e9 una sorpresa en agafar un vaixell i descobrir que l’havien col\u00b7locat en una cabina en la qual estava previst que havia de dormir acompanyat de tres senyores. Montserrat<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s un cognom, com la major part de noms de fonts, que a Mallorca \u2014esperit d’economia que tenim\u2014 ha perdut la t.<\/em><\/p>\n

A totes\u00a0les Montserrats i a tots els Montserrats, molts d’anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s la festa de les dones \u2014i algun home\u2014 que es diuen Montserrat. I s’ho diuen \u2014\u00e9s a dir, fan el nom\u2014 per la Mare de D\u00e9u de Montserrat, la m\u00e9s emblem\u00e0tica de les marededeus catalanes i patrona del Principat. Mare de D\u00e9u que t\u00e9 el seu tron dalt del mass\u00eds muntany\u00f3s que reb\u00e9 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2531","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2531","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2531"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2531\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}