![\"El](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/santmarc1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Avui \u00e9s el dia dels qui es diuen Marc, un nom\u00a0procedent del praenomen <\/em>llat\u00ed Marcus<\/em>, un dels m\u00e9s populars a l’antiga Roma, portat per patricis i plebeus. Significa ‘consagrat a Mart’, el d\u00e9u rom\u00e0 de la guerra. Aquest era fill de J\u00fapiter i de Juno, si b\u00e9 una versi\u00f3 m\u00e9s po\u00e8tica diu que la deessa va ser fecundada per una flor m\u00e0gica, gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 de\u00a0la deessa Flora. No em negareu que ser fecundada per una flor \u00e9s encara m\u00e9s po\u00e8tic que ser fecundada per un colom. Mart, que no \u00e9s m\u00e9s que una adaptaci\u00f3 del d\u00e9u grec Ares (fill de Zeus i d’Hera) era un d\u00e9u de la m\u00e0xima categoria en la cultura romana\u00a0\u2014el segon en import\u00e0ncia despr\u00e9s de J\u00fapiter\u2014. \u00a0Ni m\u00e9s ni menys que el pare de R\u00f2mul i Rem, fundadors de Roma. No sols era el d\u00e9u de la guerra sin\u00f3 el guardi\u00e0 de l’agricultura, \u00e9s a dir, la base de tot. Del punt de vista de l’onom\u00e0stica \u00e9s d’una gran productivitat. En honor seu batejaren el mes de mar\u00e7 (martius<\/em>) i el planteta Mart, i li poden donar gr\u00e0cies tots els que es diuen Marc, Mart\u00ed, Mar\u00e7al, Marcel i Marcel\u00b7l\u00ed, i les dones que porten\u00a0els femenins corresponents. Per\u00f2 els nostres compatriotes que es diuen Marc no deuen el seu nom ni al deu Mart ni al planeta, sin\u00f3 a un personatge molt m\u00e9s modest, un jueu del segle I conegut com a Marc l’Evangelista. Parlem-ne.<\/p>\n Totes les creences que tenen i han tingut els cristians sobre Jes\u00fas \u2014un personatge fonamental curiosament no documentat en les fonts hist\u00f2riques\u2014 es basen en els evangelis, uns textos del final del segle I escrits per persones que van con\u00e8ixer Jes\u00fas o que van con\u00e8ixer persones que el van con\u00e8ixer. D’evangelis se’n van escriure una tracalada, i, com es pot suposar, no tots contaven exactament les mateixes hist\u00f2ries. Va ser l’emperador Constant\u00ed, el vertader fundador del cristianisme, qui convoc\u00e0 el concili de Nicea (325) i oblig\u00e0 els bisbes all\u00e0 congregats a declarar oficials (can\u00f2nics) quatre d’aquell esplet d’evangelis i a rebutjar els altres, que restaren amb la qualificaci\u00f3 d’ap\u00f2crifs, \u00e9s a dir, falsos. Diu una tradici\u00f3 que es col\u00b7locaren tots els evangelis en filera i que, despr\u00e9s que els bisbes pregassin molt i molt, els quatre evangelis \u00abvertaders\u00bb \u2014els de Mateu, Marc, Lluc i Joan\u2014 \u00a0volaren i es posaren damunt l’altar. Tamb\u00e9 diuen els historiadors que Constant\u00ed ompl\u00ed de riquesa els bisbes que s’avenien a la seva voluntat, i que en el dit concili de Nicea l’emperador obsequi\u00e0 els prelats amb\u00a0grans banquets i amena\u00e7\u00e0 amb desterrament els qui no volguessin acceptar\u00a0les seves tesis. Aix\u00ed es va fer el credo cristi\u00e0, establit en aquell concili, alhora que l’Esgl\u00e9sia comen\u00e7ava a ser un poder econ\u00f2mic.<\/p>\n Qui era el nostre evangelista que avui ens ocupa? La seva identitat \u00e9s bastant misteriosa. Segons tots els indicis, el seu veritable nom no era\u00a0Marc sin\u00f3 Joan. Un personatge conegut com a\u00a0Joan de Jerusalem pels coetanis, nom amb qu\u00e8\u00a0apareix esmentat en textos de sant Pau, Sant Pere i en els Actes dels Ap\u00f2stols de sant Lluc. Marc\u00a0era un segon nom, el nom amb qu\u00e8 era conegut entre els grecs:\u00a0\u039c\u1fb6\u03c1\u03ba\u03bf\u03c2<\/em>, l’equivalent grec de Marcus<\/em>. Alguns autors el designen com a Joan Marc. Tenir un nom hebreu i un nom grec era habitual entre molts de\u00a0jueus de l’\u00e8poca. Tal personatge no\u00a0va ser ap\u00f2stol ni va con\u00e8ixer Jes\u00fas. Mort aquest, va ser ajudant de Pau \u2014sant Pau\u2014, amb qui no s’entengu\u00e9 gaire, per la qual cosa se n’an\u00e0 amb Pere \u2014sant Pere\u2014 i l’acompany\u00e0 en els seus viatges i les seves tasques. Fou el seu traductor al grec, perqu\u00e8 Pere, bon pescador, no en sabia un borrall. El seu \u00e9s el primer evangeli que es va escriure (dels quatre can\u00f2nics), entre els anys 75 i 80 segons els estudiosos, despr\u00e9s de la guerra dels jueus contra Roma. Segurament l’escrigu\u00e9 a It\u00e0lia i es bas\u00e0 en les coses que li cont\u00e0 Pere. \u00c9s la font dels evangelis posteriors de Mateu i de Lluc, dits tots tres sin\u00f2ptics, perqu\u00e8 s\u00f3n molt iguals. Despr\u00e9s de la mort violenta de Pere a la creu, sempre segons les fonts can\u00f2niques, se n’an\u00e0 a Egipte, on fund\u00e0 l’Esgl\u00e9sia d’Alexandria, avui dividida en les branques copta i grega. Fou el primer bisbe d’Alexandria i, com es pot suposar, va convertir molta gent i va fer molts de miracles.\u00a0Segons la tradici\u00f3 copta, va\u00a0morir martiritzat. Exactament, arrossegat pels carrers d’un lloc pr\u00f2xim a Alexandria, amb una corda fermada al coll fins a morir. No se sap quin any, per\u00f2 era un\u00a025 d’abril, per descomptat.<\/p>\n El 828, amb Alexandria sota el poder de la mitja lluna, les que se suposava que eren les despulles del sant, enterrades prop del lloc on va morir, van ser robades per dos mercaders venecians a les ordres del dux de Ven\u00e8cia i transportades d’Alexandria a la ciutat dels canals. Diuen algunes fonts que els venecians canviaren les despulles de sant Marc per les de sant Claudi. Encara tingueren un poc de benevol\u00e8ncia: haurien pogut deixar la tomba buida o posar-hi els ossos d’un qualsevol; els egipcians, doncs, perderen un peix gros del santoral per\u00f2 romangueren amb alguna cosa aprofitable. En sortir de\u00a0la ciutat, per a esquivar la vigil\u00e0ncia dels gu\u00e0rdies, els lladres o alliberadors taparen les restes de Marc amb carn de porc i fulles de col, car, com se sap,\u00a0els musulmans la carn de porc no la poden tocar i en fugen com de la pesta. Per a acollir les restes com cal, els venecians aixecaren la bas\u00edlica que du el seu nom, davant la qual, a la pla\u00e7a de Sant Marc, es fan fotos els enamorats. I sant Marc pass\u00e0 a ser el nou patr\u00f3 de la ciutat substituint el pobre sant Teodor. Amb el nou patr\u00f3, de molta m\u00e9s categoria, els venecians s’ompliren de goig i orgull, rivalitzant amb Roma i el seu patr\u00f3 sant Pere. En el segle XI constru\u00efren una nova bas\u00edlica al mateix lloc, i amb el trull de les obres ning\u00fa ja no sabia on eren les rel\u00edquies, per\u00f2 d’una columna del temple va sortir un bra\u00e7 del sant que indic\u00e0 el lloc on eren les seves pr\u00f2pies restes, i ja ho crec que les trobaren, i ben aviat. I les col\u00b7locaren en un sarc\u00f2fag a la cripta de l’esgl\u00e9sia, i en el segle XIX a l’altar major de la bas\u00edlica actual. Amb tot, ja se sap que les rel\u00edquies de sants s\u00f3n un b\u00e9 molt disputat, i els coptes d’Egipte asseguren que el cap de l’evangelista \u00e9s a la catedral copta\u00a0d’Alexandria, i altres parts del cos, a la catedral copta del Caire, que, naturalment, es diuen de Sant Marc totes dues. Aix\u00ed tots contents, encara que aquell robatori dels dos venecians va enverinar les relacions entre les esgl\u00e9sies copta i llatina durant una tira de segles.<\/p>\n Sant Marc \u00e9s representat per un lle\u00f3, s\u00edmbol de coratge i poder. Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8 un dels primers versets del seu evangeli evoca el desert on se senten els rugits del lle\u00f3, un dels quatre animals (\u00e0ngel, lle\u00f3, bou, \u00e0guila), amb perd\u00f3 del primer, que estiren el carro de la visi\u00f3 del profeta Ezequiel. Amb tot,\u00a0una altra tradici\u00f3 m\u00e9s potinera atribueix el lle\u00f3 al fet que els romans volien escabetxar el nostre sant i per a aix\u00f2 el van llan\u00e7ar als lleons. Per\u00f2 els animals en lloc de cruspir-se’l es van adormir als seus peus mentre el sant els acaronava tranquil\u00b7lament. Els romans, estafaril\u00b7lats, el van deixar partir\u00a0m\u00e9s que de pressa. El lle\u00f3 de sant Marc t\u00e9 ales, s\u00edmbol de l’elevaci\u00f3 espiritual, i una aur\u00e8ola o halo, s\u00edmbol de santedat, que el diferencia del de sant Jeroni, que no deu ser tan sant.<\/p>\n En tot el nostre pa\u00eds no hi ha cap vila ni vilatge\u00a0que es digui Sant Marc, per\u00f2 s\u00ed alguns accidents geogr\u00e0fics, com la serra de Sant Marc al Bergued\u00e0. I l’home \u00e9s el patr\u00f3 de Sineu, d’en\u00e7\u00e0 del 29 de juny de 1645, en qu\u00e8 fou triat per a aquesta feina pels jurats i consell de Sineu, tenint en compte que era tingut per patr\u00f3 dels pagesos i a Sineu n’hi havia molts. \u00c9s possible, per\u00f2, que la devoci\u00f3 dels sineuers a sant Marc sigui cosa del rei Jaume II, qui tamb\u00e9 va dedicar la capella reial del castell de Bellver al nostre evangelista. El 1945, per a commemorar el tercer centenari del patronatge, es col\u00b7loc\u00e0 una majestuosa escultura d’un lle\u00f3 a la placeta\u00a0adjunta a l’esgl\u00e9sia, dita de Sant Marc. Ja ho diu una can\u00e7\u00f3:<\/p>\n El nom Marc avui t\u00e9 una gran popularitat. El 2015 va ser el nom m\u00e9s imposat als nadons, tant al Principat com a les Illes. A Mallorca, per\u00f2 no \u00e9s un nom tradicional, tot i que en la documentaci\u00f3 se’n troben alguns d’en\u00e7\u00e0 del segle XIII. Als Marcs que puguin ara llegir aquest blog, per molts d’anys.<\/p>\n El lle\u00f3 de Sineu<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui \u00e9s el dia dels qui es diuen Marc, un nom\u00a0procedent del praenomen llat\u00ed Marcus, un dels m\u00e9s populars a l’antiga Roma, portat per patricis i plebeus. Significa ‘consagrat a Mart’, el d\u00e9u rom\u00e0 de la guerra. Aquest era fill de J\u00fapiter i de Juno, si b\u00e9 una versi\u00f3 m\u00e9s po\u00e8tica diu que la deessa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2529","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2529","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2529"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2529\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n\n
\n A davant sa rectoria
\nhi han posat un lle\u00f3,
\nperqu\u00e8 mos guardi es rector
\ndurant sa nit i es dia.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n![\"Lle\u00f3](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/santmarc2.JPG\")