En tota llengua est\u00e0ndard, o si m\u00e9s no en la gran majoria, hi ha la predominan\u00e7a d’un dialecte geogr\u00e0fic, que n’\u00e9s la base. En el cas catal\u00e0 aquest dialecte \u00e9s el catal\u00e0 central, i no hi tenim res a dir. Els parlants d’altres dialectes estam disposats a renunciar a moltes de les nostres formes en benefici de la unitat de la llengua. De la llengua est\u00e0ndard, vull dir, absolutament necess\u00e0ria per al funcionament normal de la nostra comunitat ling\u00fc\u00edstica. La renunciaci\u00f3 \u00e9s fins i tot una q\u00fcesti\u00f3 de patriotisme.<\/p>\n
Per\u00f2 renunciar a algunes formes no vol dir renunciar a tot, ni que els parlants del dialecte privilegiat s’hagin de poder permetre de no haver de renunciar a absolutament res. Al patriotisme esmentat hi podr\u00edem contraposar una mica de respecte i de consideraci\u00f3 cap als patriotes renunciadors perif\u00e8rics.<\/p>\n
La codificaci\u00f3 de Pompeu Fabra an\u00e0 en la l\u00ednia ara mateix exposada. Tot i fonamentar aquesta codificaci\u00f3 en el catal\u00e0 central, el mestre n’esporg\u00e0 elements diversos que substitu\u00ed per altres associats a la tradici\u00f3 culta i fins i tot a parlars no centrals. Un equilibri que meresqu\u00e9 el respecte i l’acceptaci\u00f3 de tothom. Algunes de les formes esporgades, despr\u00e9s d’una vehiculaci\u00f3 adequada de les preferides, ara s\u00f3n pr\u00e0cticament absents de la llengua controlada (aiga<\/span>, radere<\/span>, aixins<\/span>, hi han<\/span>, sapiguer<\/em>, sapigu\u00e9s<\/em>, sapigut<\/em>, etc.). Per\u00f2 el lobby barcelonista i col\u00b7loquialista (i espanyolitzador) que fa una trentena d’anys f\u00e9u irrupci\u00f3 en el control de la llengua p\u00fablica de la capital ha pressionat i pressiona per a reintroduir en aquesta llengua p\u00fablica un munt de dialectalismes barcelonins tradicionalment exclosos de la formalitat. Diverses combinacions de pronoms febles, reduccions com coneixe’l<\/span>, inscriviu’s-hi<\/span>, dialectalismes matussers com sisplau<\/span> i l’inefable sigut<\/span> que avui ens mou a batallar. No els parleu d’unitat de la llengua ni de cooperaci\u00f3 de tots en l’estandarditzaci\u00f3, perqu\u00e8 no entenen res: nom\u00e9s pensen en un catal\u00e0 fet a la seva mida, i poc els importa si aquest catal\u00e0, irradiat pels mitjans de comunicaci\u00f3 d’abast nacional, xoca o entra en conflicte amb maneres de parlar valuoses d’altres parts del pa\u00eds, tot blocant\u00a0la construcci\u00f3\u00a0d’una llengua realment de tots. El pa\u00eds, en el qual no creuen gaire \u2014enteneu-lo sencer\u2014, la unitat de l’est\u00e0ndard i tot el que sigui s’han de subordinar a les suposades conveni\u00e8ncies dels parlants barcelonins.<\/p>\n Sigut<\/span> \u00e9s una forma tolerada a la codificaci\u00f3 de Fabra, la qual t\u00e9 una clara prefer\u00e8ncia per la forma tradicional culta estat<\/span>. Una concessi\u00f3 potser infortunada, car sigut<\/span> no \u00e9s gaire m\u00e9s estimable que sigu\u00e9s<\/span> o siguent<\/span>, formes feli\u00e7ment bandejades. En tot cas, l’opci\u00f3 de Fabra pel participi\u00a0estat<\/em>, concebut com la forma principal i final de la llengua formal, \u00e9s d’un alt valor emblem\u00e0tic per a visualitzar la participaci\u00f3 dels dialectes en l’edificaci\u00f3 de l’est\u00e0ndard com\u00fa.\u00a0Estat <\/em>\u00e9s l’\u00fanica forma viva i usual a Mallorca, Menorca, l’Alguer i la Catalunya del Nord i la que s’ha usat en la llengua formal\u00a0general de Fabra en\u00e7\u00e0. Per\u00f2 els llibres d’estil han fet evolucionar \u2014ben intencionadament\u2014 la prefer\u00e8ncia per estat<\/span> cap a una igualtat te\u00f2rica entre les dues variants de participi, amb la conniv\u00e8ncia o col\u00b7laboraci\u00f3 de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica. Darrerament augmenten els siguts<\/span> a la r\u00e0dio i televisi\u00f3 p\u00fabliques de Catalunya, i alguns mitjans escrits controlats per correctors de la l\u00ednia populista\u00a0han arribat a implantar f\u00e8rriament la pr\u00e0ctica de canviar tot estat<\/span> dels textos originals per aquest\u00a0sigut <\/span>dels seus amors.<\/p>\n Tot aix\u00f2 \u00e9s molt lamentable. Encara que nom\u00e9s sigui pel menyspreu que representa als parlants que usen de manera exclusiva la forma tradicional i fins i tot als del Principat que han fet l’esfor\u00e7 d’incorporar-la al seu parlar. Promoure en la llengua general formes com sigut<\/span>, o altres abans esmentades, \u00e9s una puntada de peu a la cama dels qui hem practicat i defensat sempre les idees d’unitat i de sacrifici en b\u00e9 de la construcci\u00f3 d’una llengua comuna unificada i digna.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En tota llengua est\u00e0ndard, o si m\u00e9s no en la gran majoria, hi ha la predominan\u00e7a d’un dialecte geogr\u00e0fic, que n’\u00e9s la base. En el cas catal\u00e0 aquest dialecte \u00e9s el catal\u00e0 central, i no hi tenim res a dir. Els parlants d’altres dialectes estam disposats a renunciar a moltes de les nostres formes en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2528","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2528","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2528"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2528\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2528"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2528"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2528"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}