{"id":2522,"date":"2017-02-22T22:33:44","date_gmt":"2017-02-22T20:33:44","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2522"},"modified":"2024-03-16T20:13:31","modified_gmt":"2024-03-16T18:13:31","slug":"santa-elionor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/santa-elionor\/","title":{"rendered":"Santa Elionor"},"content":{"rendered":"<p><meta http-equiv=\"refresh\" content=\"0;url=http:\/\/bibiloni.cat\/santoral\/santoral.html\"><img decoding=\"async\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/elionor.jpg\" width=\"220\" height=\"\" \/>Avui \u00e9s Santa Elionor, segons el calendari tradicional del nostre pa\u00eds, si b\u00e9 cal dir que aquesta festivitat tamb\u00e9 se celebra o s&#8217;ha celebrat el dia 1 de juliol, i no sabem el motiu d&#8217;aquesta doble celebraci\u00f3.\u00a0Tenim avui una santa \u00abreal\u00bb, o molt m\u00e9s real que la tropa de m\u00e0rtirs dels primers segles de la nostra era, que donen el gruix de la nostra antropon\u00edmia tradicional. El personatge d&#8217;avui \u00e9s una santa del segle XIII, coneguda civilment com a Elionor de Proven\u00e7a, una dona afortunada, de casa bona, que arrib\u00e0 a ser esposa d&#8217;un rei, mare d&#8217;un rei i cunyada de tres reis. Nom\u00e9s li faltava ser santa per a tenir-ho tot.<\/p>\n<p>Fou filla del comte Ramon Berenguer IV de Proven\u00e7a (V segons fonts catalanes), n\u00e9t del nostre rei Alfons el Cast, que, al seu torn era n\u00e9t del comte Ramon Berenguer IV, el que es cas\u00e0 amb la princesa aragonesa Peronella\u00a0i forj\u00e0\u00a0la Corona d&#8217;Arag\u00f3. El pare d&#8217;aquest, Ramon Berenguer III, s&#8217;havia casat amb Dol\u00e7a de Proven\u00e7a, amb la qual cosa els drets d&#8217;aquest comtat passaren al casal de Barcelona. Ho testimonia la bandera tradicional de Proven\u00e7a, les quatre barres catalanes posades en forma vertical i la pres\u00e8ncia d&#8217;aquestes barres en l&#8217;escut oficial de la regi\u00f3 de Proven\u00e7a-Alps-Costa Blava.\u00a0La mare era Beatriu de Savoia, infanta d&#8217;aquest comtat feudal, ve\u00ed de Proven\u00e7a. La nostra santa nasqu\u00e9 a Ais, capital del comtat \u2014que els francesos escriuen Aix\u2014, probablement el 1223. Li posaren Elionor, un nom que tingu\u00e9 gran estima entre reines i princeses de\u00a0les cases reials de Barcelona, Mallorca i Castella i de les cases comtals d&#8217;Occit\u00e0nia. Sembla que aquest nom t\u00e9 l&#8217;origen\u00a0en Elionor d&#8217;Aquit\u00e0nia (1120-1204), filla d&#8217;Aenor de Ch\u00e2telleraut, duquessa d&#8217;Aquit\u00e0nia. A la filla li posaren el mateix nom que tenia sa mare, Aenor, un nom d&#8217;origen germ\u00e0nic, i per a no confondre la nina i la mare a la primera li digueren <em>alia Aenor<\/em> (l&#8217;altra Aenor), i d&#8217;aqu\u00ed hauria sorgit\u00a0el nom occit\u00e0 <em>Alienor<\/em>, catalanitzat en <em>Elionor<\/em>. En tot cas, a Elionor d&#8217;Aquit\u00e0nia, una de les dones m\u00e9s poderoses d&#8217;Europa en el seu temps, es deu l&#8217;expansi\u00f3 del nom. A Mallorca s&#8217;ha pronunciat tradicionalment [li\u0259\u02c8no] i \u00e9s un nom\u00a0implantat a les classes populars no abans\u00a0del segle XVI, si b\u00e9 ha estat sempre un nom minoritari. \u00c9s tamb\u00e9 el nom que imposaren a la\u00a0filla major de l&#8217;actual rei d&#8217;Espanya, la que deu esperar ser la pr\u00f2xima monarca, cosa que jo probablement no veur\u00e9, i ella probablement tampoc.\u00a0I, a prop\u00f2sit d&#8217;aix\u00f2, quan va n\u00e9ixer aquesta princeseta, es produ\u00ed una peregrina pol\u00e8mica, en la qual <a href=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=108\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">vaig intervenir<\/a>, sobre la forma o les formes que el seu nom pot tenir en catal\u00e0.<\/p>\n<p>Tornant al personatge, Elionor va ser educada com correspon a la seva categoria. Diuen que era molt intel\u00b7ligent i afeccionada a la lectura, cosa que en aquells temps tenia el seu m\u00e8rit. I ara. Tamb\u00e9 diuen que era notablement atractiva. Si l&#8217;autor del dibuix adjunt tenia bones refer\u00e8ncies, no en resta cap dubte. La seva germana gran, Margarida, fou esposa del rei Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a; una altra germana, San\u00e7a, de Ricard, rei dels romans, un t\u00edtol dels qui estaven a l&#8217;espera de ser coronats emperadors del Sant Imperi; i la germana petita, Beatriu, fou esposa de Carles I de Sic\u00edlia. A ella la casaren amb el rei Henric III d&#8217;Anglaterra, el 1236. Tenia dotze anys quan la prometeren i no havia vist mai el seu futur marit ni s&#8217;havien escrit res per Facebook o Twitter. Eren coses del negoci de la monarquia. La dugueren a Anglaterra i la parella es cas\u00e0 a la catedral de Canterbury. Despr\u00e9s, a l&#8217;abadia de Westminster, tingu\u00e9 lloc la coronaci\u00f3 com a\u00a0reina consort, seguida d&#8217;un banquet extraordinari \u2014de pinyol vermell, que diria moss\u00e8n Alcover\u2014 al qual assist\u00ed tota la noblesa en ple.<\/p>\n<p>La parella va tenir cinc fills, tots ben col\u00b7locadets, menys la petita:\u00a0Eduard I, rei d&#8217;Anglaterra, casat amb Elionor de Castella i despr\u00e9s amb Margarida de Fran\u00e7a; Margarida, casada amb Alexandre III d&#8217;Esc\u00f2cia; Beatriu, casada amb Joan II, duc de Bretanya; Edmond, comte de Lancaster; i Caterina, que fou, la pobra, sordmuda, molt malaltissa i mentalment discapacida i mor\u00ed a tres anys.<\/p>\n<p>Elionor va ser odiada per la noblesa anglesa, perqu\u00e8 dugu\u00e9 de Proven\u00e7a un seguici de parents als quals don\u00e0 c\u00e0rrecs, poder i prebendes.\u00a0Tampoc amb el poble les relacions no foren bones, per\u00a0la facilitat d&#8217;Elionor de carregar-lo amb multes i impostos. Una vegada li va caure damunt una pluja de pedres, bastons, ous i altres obsequis i hagu\u00e9 de ser protegida pel batle de Londres i cercar refugi a la casa del bisbe. Era afeccionada a la poesia\u00a0i a la m\u00fasica. Eren els temps en qu\u00e8 els trobadors, normalment nobles, donaven vida a les corts occitanes. Es diu que ella mateixa compongu\u00e9 poemes en la bella llengua d&#8217;oc. Era tamb\u00e9 apassionada de la moda. Vestia peces riques i sumptuoses i importava cont\u00ednuament roba de Fran\u00e7a. Exerc\u00ed molta influ\u00e8ncia sobre el seu marit\u00a0i li don\u00e0 total suport. L&#8217;home\u00a0hagu\u00e9 de patir\u00a0la rebel\u00b7li\u00f3 dels nobles, atiada pel seu cunyat, el comte Sim\u00f3 V de Montfort, que abans havia estat un dels suports del rei angl\u00e8s. Aquest arrib\u00e0 a ser capturat i nom\u00e9s fou alliberat despr\u00e9s que Elionor, exiliada a Fran\u00e7a, aconsegu\u00ed que la seva germana Margarida, esposa del rei franc\u00e8s, convenc\u00e9s\u00a0aquest d&#8217;enviar\u00a0tropes a Anglaterra.<\/p>\n<p>El 1272 mor\u00ed el seu marit, i el seu fill esdevingu\u00e9 rei d&#8217;Anglaterra. Ella rest\u00e0 com a reina v\u00eddua dedicada a l&#8217;educaci\u00f3 dels seus n\u00e9ts. Un d&#8217;ells, Henric, mor\u00ed dos anys despr\u00e9s, i sa mare fund\u00e0 en honor seu el priorat de Guildfort, on man\u00e0 dipositar el cor del n\u00e9t difunt. L&#8217;any seg\u00fcent moriren les dues germanes que li restaven, i Elionor es retir\u00e0 a l&#8217;abadia benedictina d&#8217;Amesbury, on visqu\u00e9 com una monja m\u00e9s. Es va morir el juny de 1291 i va ser enterrada a la dita l&#8217;abadia. El seu cor, per\u00f2, fou traslladat al priorat francisc\u00e0 dit The Greyfriars, a Londres. A l&#8217;abadia, on diuen\u00a0que visqu\u00e9 amb una humilitat ben contrastada amb la vida precedent, degu\u00e9 agafar fama de dona pietosa i de gran devoci\u00f3 cristiana, per la qual cosa fou despr\u00e9s venerada com a santa, encara que no va ser mai canonitzada sin\u00f3 sols beatificada.<\/p>\n<p>El nostre personatge d&#8217;avui no ens ha deixat ni topon\u00edmia, ni fraseologia ni refranys, per\u00f2 s\u00ed un nom bell i euf\u00f2nic, que poden portar amb joia totes les Elionors del pa\u00eds. Molts d&#8217;anys a totes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui \u00e9s Santa Elionor, segons el calendari tradicional del nostre pa\u00eds, si b\u00e9 cal dir que aquesta festivitat tamb\u00e9 se celebra o s&#8217;ha celebrat el dia 1 de juliol, i no sabem el motiu d&#8217;aquesta doble celebraci\u00f3.\u00a0Tenim avui una santa \u00abreal\u00bb, o molt m\u00e9s real que la tropa de m\u00e0rtirs dels primers segles de la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2522","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2522","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2522"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2522\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3968,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2522\/revisions\/3968"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2522"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2522"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2522"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}