{"id":2516,"date":"2017-02-03T00:00:34","date_gmt":"2017-02-02T22:00:34","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2516"},"modified":"2017-02-03T08:54:28","modified_gmt":"2017-02-03T06:54:28","slug":"sobre-la-paraula-precintar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-la-paraula-precintar\/","title":{"rendered":"Sobre la paraula \u00abprecintar\u00bb"},"content":{"rendered":"

D’on surt aquesta paraula, que aquests dies s’ha posat de rabiosa actualitat arran d’unes suposades intencions del Govern espanyol davant la marxa del proc\u00e9s d’autodeterminaci\u00f3 del Principat? L’Alcover-Moll es limita a introduir el mot sense indicar-ne \u2014estranyament\u2014 l’etimologia. El Gran diccionari de la llengua catalana<\/em> (diccionari.cat) ens diu que \u00e9s un derivat del nom precinte<\/em> i aquest, del llat\u00ed praecintus<\/em>, participi de praecingere <\/em>(prae<\/em> + cingere<\/em>, ‘cenyir, envoltar’). Coromines (DeCat) \u00e9s menys expl\u00edcit i nom\u00e9s recull els mots precintar<\/em>, precinta<\/em> i precinte <\/em>dins l’entrada cenyir<\/em>, i tamb\u00e9 indica que la primera documentaci\u00f3 de precintar<\/em> \u00e9s del 1868. Tamb\u00e9 ens diu que per al substantiu la forma masculina precinte<\/em> \u00e9s la que ha restat, \u00abcom en castell\u00e0\u00bb.<\/p>\n

La primera documentaci\u00f3 de precintar<\/em>, indicada per Coromines, \u00e9s en el diccionari Costa (Diccionari suplement de tots los diccionaris publicats fins ara en ll\u00e9ngua catalana<\/em>…, 1868), on tamb\u00e9 hi ha precinta<\/em> per\u00f2 no precinte<\/em>. Aquest diccionari defineix precinta<\/em> com a \u00abtira de llana enquitranada o de plom amb qu\u00e8 es cobreixen les juntures de les posts, cast. precinta\u00bb. I precintar<\/em> com a \u00abcreuar los farcells de mercaderies ab cintes\u00bb. Dos conceptes una mica diferents. Cap dels tres mots no apareix al m\u00e9s fam\u00f3s diccionari catal\u00e0 del segle XIX, el Lab\u00e8rnia (primera edici\u00f3 1840, segona edici\u00f3 1865). La primera vegada que apareix precintar<\/em> en el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, amb el sentit actual, \u00e9s el 1929, i la primera vegada que hi apareix precinte<\/em>, tamb\u00e9 amb el sentit actual, \u00e9s el 1934. Precintar<\/em> \u00e9s una paraula inexistent en les lleng\u00fces europees, llevat si de cas del portugu\u00e8s i de l’itali\u00e0. En portugu\u00e8s hi ha precintar<\/em> (i precinta<\/em>), amb el significat d’envoltar amb cintes (el nostre precintar<\/em> es diu m\u00e9s aviat selar<\/em>). En itali\u00e0 hi ha un precingere<\/em> (del llat\u00ed praecingere<\/em>), d’\u00fas literari i amb el significat d’envoltar una cosa cenyint-la. Si no vaig errat, no hi ha substantiu corresponent. En espanyol les paraules precintar<\/em> i precinta<\/em> es documenten en el diccionari de l’Acad\u00e8mia del 1803: la primera amb el significat de \u00abcruzar por lo ancho y largo con unas cintas de hiladillo los caxones de g\u00e9neros de comercio, para que con esta se\u00f1a, o marca no sean registrados en las aduanas intermedias, sino solo en la del pueblo para donde se dirigen\u00bb; i la segona amb el significat de \u00abpeque\u00f1a tira por lo regular de cuero, que se pone en los caxones \u00e1 sus esquinas para asegurarlos que no se abran por ellas, \u00f3 desclaven, y son muy usadas en los de las mercader\u00edas, u otros semejantes que necesitan esta precauci\u00f3n\u00bb. Aquests eren usos que ja devien existir en el segle XVIII i tenen uns precedents en la llengua m\u00e9s antiga: veig algun precinto<\/em> participi en els segles XVI i XVII. La primera documentaci\u00f3 lexicogr\u00e0fica del precinto<\/em> mascul\u00ed \u00e9s del diccionari de la Reial Acad\u00e8mia del 1884, amb un significat ja actual: \u00abAcci\u00f3n y efecto de precintar || Ligadura sellada convenientemente con que se atan \u00e1 lo largo y \u00e1 lo ancho cajones, baules, fardos, paquetes, legajos, etc., \u00e1 fin de que no se abran sino cuando y por quien corresponda\u00bb. En espanyol precintar<\/em> \u00e9s un derivat de precinta,<\/em> m\u00e9s que de precinto<\/em>, participis procedents de praecincta<\/em>\u00a0i praecinctus<\/em> i aquests derivats de praecingere<\/em>. Amb una evoluci\u00f3 sem\u00e0ntica que va de la idea de cenyir o envoltar amb una veta o cinta fins al significat actual (segellar perqu\u00e8 l’objecte no pugui ser obert per qui no ho ha de fer), exclusiu de l’espanyol. En catal\u00e0 \u00e9s bastant versemblant que els mots han estat presos de l’espanyol, com tots els neologismes que han anat apareixent d’en\u00e7\u00e0 que el catal\u00e0 \u00e9s una llengua subordinada. El mascul\u00ed precinte<\/em> no el veig documentat fins al Diccionari ortogr\u00e0fic<\/em> de Fabra (1917) i intuesc que va entrar amb la forma precinto<\/em>, amb \u2013o<\/em>, com tants altres hispanismes. Dif\u00edcilment precintar<\/em> \u00e9s un derivat de precinte<\/em>, com diu el Gran diccionari de la llengua catalana<\/em>, si el derivat \u00e9s bastant anterior al primitiu. La lexicologia catalana t\u00e9 camp per a treballar. El significat actual de precintar<\/em> correspon al franc\u00e8s sceller<\/em>, a l’angl\u00e8s to seal<\/em>, al portugu\u00e8s selar<\/em> i a l’itali\u00e0 sigillare<\/em>. En catal\u00e0 b\u00e9 podria haver estat\u00a0segellar<\/em>, sense una situaci\u00f3 de subordinaci\u00f3.<\/p>\n

Fins aqu\u00ed arribar\u00e9. Aquests s\u00f3n els fets objectius. Despr\u00e9s que cadasc\u00fa faci el que vulgui amb aquest i amb tots els hispanismes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

D’on surt aquesta paraula, que aquests dies s’ha posat de rabiosa actualitat arran d’unes suposades intencions del Govern espanyol davant la marxa del proc\u00e9s d’autodeterminaci\u00f3 del Principat? L’Alcover-Moll es limita a introduir el mot sense indicar-ne \u2014estranyament\u2014 l’etimologia. El Gran diccionari de la llengua catalana (diccionari.cat) ens diu que \u00e9s un derivat del nom precinte […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2516","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2516","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2516"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2516\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2516"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2516"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2516"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}