{"id":2500,"date":"2017-01-16T09:49:46","date_gmt":"2017-01-16T07:49:46","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2500"},"modified":"2024-03-16T11:27:26","modified_gmt":"2024-03-16T09:27:26","slug":"sant-honorat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sant-honorat\/","title":{"rendered":"Sant Honorat"},"content":{"rendered":"


\nAvui \u00e9s Sant Honorat, i per a ser m\u00e9s exactes Sant Honorat d’Arle, una vila de la Proven\u00e7a que els francesos escriuen Arles. El nostre sant d’avui va tenir la sort de viure durant la segona meitat del segle IV i part del seg\u00fcent. Dic la sort perqu\u00e8 si hagu\u00e9s nascut cinquanta anys abans, quan els cristians eren encal\u00e7ats de valent, potser les coses no li haurien anat tan b\u00e9 i hauria\u00a0passat pel calvari de tants de m\u00e0rtirs gloriosos. Per\u00f2 sab\u00e9 n\u00e9ixer quan Constant\u00ed ja havia legalitzat el cristianisme i tot era una bassa d’oli per als cristians. No se sap on nasqu\u00e9 \u2014diuen que pel nord de la G\u00e0l\u00b7lia\u2014, per\u00f2 se sap que ho va fer en el si d’una fam\u00edlia consular romana, \u00e9s a dir, una bona fam\u00edlia. I, com se suposa, va rebre una educaci\u00f3 concordant amb la seva posici\u00f3 social. Es convert\u00ed al cristianisme \u2014en aquell temps estava de moda\u2014 i, tot d’una que pogu\u00e9, amb el seu germ\u00e0 Venanci s’embarc\u00e0 i emprengu\u00e9 un viatge, amb la intenci\u00f3 de visitar Palestina i les cel\u00b7les erem\u00edtiques de S\u00edria i Egipte.\u00a0Per\u00f2 la mort de Venanci a Gr\u00e8cia frustr\u00e0\u00a0l’aventura, i l’home torn\u00e0 cap a ca seva, aix\u00f2 s\u00ed, passant per Roma, com no podia ser d’altra manera. M\u00e9s conven\u00e7ut que mai, decid\u00ed d’instal\u00b7lar-se a l’illa de Lerina, una illa verge i paradis\u00edaca ben a la vora de Canes, d’una extensi\u00f3 com la meitat de la Dragonera, que avui es diu illa de Sant Honorat. Ja hem dit que l’home va tenir sort. L’inconvenient era que aquella bella illa era plena de serps i no hi havia aigua per a beure, per\u00f2 Honorat va fer fugir les serps i va fer brollar aigua. Primer miracle al seu expedient en vista a la futura canonitzaci\u00f3. All\u00e0 volgu\u00e9 viure en solitud i dedicat a la meditaci\u00f3, l’oraci\u00f3 i altres coses de sants. Com que volia estar sol, ell ben alerta a dir res a ning\u00fa del seu parad\u00eds secret. Per\u00f2 aviat se n’assebentaren altres com ell i comparegueren a fer-li companyia. Honorat ho accept\u00e0 amb resignaci\u00f3, i el grup an\u00e0 creixent i acab\u00e0 convertit en un monestir que feia goig, del qual ell en fou abat. Adoptaren la regla de sant Pacomi, un anacoreta egipci\u00e0 de la generaci\u00f3 dels seus avis que fou fundador del monaquisme cenob\u00edtic, \u00e9s a dir, de la vida en comunitat, perqu\u00e8 abans els ascetes cristians vivien individualment en coves, sols com a mussols. La bona reputaci\u00f3 d’Honorat cresqu\u00e9 r\u00e0pidament, fins a tal punt que el 426 va ser nomenat bisbe d’Arle, una vila no gaire lluny del seu monestir. Aix\u00ed culminava la carrera del nostre solitari, assegut a la cadira episcopal. No cregueu, per\u00f2, que un bisbe del segle V era com un d’ara, que viu en un palau i va abillat amb rica vestimenta. Aquells eren temps m\u00e9s magres i un bisbe era el cap d’una comunitat cristiana que vivia a una casa com les altres i vestia ben igual que qualsevol altre. Estil CUP, podr\u00edem dir. A Arle Honorat hagu\u00e9 de lluitar contra les heretgies arriana i maniquea, i, segons diuen, ho va fer tan b\u00e9 que aconsegu\u00ed restaurar l’ortod\u00f2xia en aquelles contrades. El seu pontificat dur\u00e0 poc, perqu\u00e8 l’home es va morir quatre anys despr\u00e9s d’ocupar el c\u00e0rrec.\u00a0Concretament el 16 de gener de l’any 430. Havia disposat com a successor Hilari d’Arle, que, en agra\u00efment li escriuria una hagiografia generosa i mun\u00edfica. El seu cos va ser enterrat al cementeri d’Arle, i fou traslladat al monestir de Lerina, o de Sant Honorat, el 1391. No s\u00e9 si encara hi \u00e9s.<\/p>\n

El monestir de Lerina an\u00e0 prosperant i fou escola de bisbes, escriptors i savis de l’Esgl\u00e9sia. S’ha dit que d’all\u00e0 sort\u00ed sant Patrici, l’heroi dels irlandesos. Els pelegrins hi anaven en esbart, car per aquest fet tenien les mateixes indulg\u00e8ncies que si anaven a la Terra Santa. Per\u00f2 no tot eren flors i violes: aviat l’illa, all\u00e0 enmig de la mar, va ser objecte d’atacs de sarra\u00efns, corsaris genovesos i altres assots. El 732 va rebre un atac de sarra\u00efns procedents d’Espanya i el nord d’\u00c0frica que van massacrar quasi tots els 500 monjos que hi havia en aquell moment al monestir. Diuen que l’abat, sant Porcari, va ser avisat per un \u00e0ngel de la trag\u00e8dia que estava a punt de succeir, i el bon abat va tenir temps de preparar una barca amb la qual pogueren fugir els estudiants i 36 monjos joves. Porcari hi va deixar la pell amb tots els altres i, \u00f2bviament, el van fer sant. El 1635 l’illa va ser presa per la monarquia hisp\u00e0nica \u2014em diuen que eren mercenaris mallorquins, molts dels quals hi moriren\u2014, i els monjos en foren expulsats. Per\u00f2 hi pogueren tornar tres anys despr\u00e9s quan Fran\u00e7a recuper\u00e0 l’illa. Amb tot, els atacs continuaren i el monestir an\u00e0 decaient. Amb la Revoluci\u00f3 Francesa fou expropiat i venut. El va adquirir una rica actriu de la Com\u00e8dia Francesa, mademoiselle de Sainval, que hi va viure una vintena d’anys. Tota l’illa i tot un monestir per a ella. Finalment, el 1859 un bisbe compr\u00e0 l’illa i hi restabl\u00ed la vida mon\u00e0stica, aquest cop amb una comunitat de cistercencs. Ara una vintena de monjos gaudeixen de l’illa i del gran monestir, que en els segles XIX i XX fou restaurat i ampliat; i cultiven vinyes d’on surt un delici\u00f3s licor, com pertoca a tot bon monestir.<\/p>\n

I tornant a sant Honorat, el seu successor en la di\u00f2cesi i probablement parent Hilari d’Arle va escriure el\u00a0Sermo de Vita Sancti Honorat<\/i>i<\/em>, pronunciat en un aniversari de la mort del sant, pel qual coneixem totes aquestes coses que hem contat. Molt m\u00e9s tard, cap a 1300, el monjo proven\u00e7al Raimon Feraud, escrigu\u00e9 La vida de sant Honorat<\/em>, un text en occit\u00e0 i en vers que tamb\u00e9 conta la vida i miracles del nostre personatge, tot i que l’autor es deix\u00e0 emportar per la fantasia desbordada.<\/p>\n

El nom Honorat<\/em>, nom llat\u00ed (Honoratus<\/em>) que significa ‘honrat’, ‘honorable’, \u00e9s un dels que podr\u00edem dir minoritari, si b\u00e9 l’han portat personatges il\u00b7lustres, com una col\u00b7lecci\u00f3 de sobirans de M\u00f2naco, el gran escriptor Balzac i tres sants: el nostre d’avui, sant Honorat d’Amiens (16 de maig) i sant Honorat de Tolosa (22 de desembre). Diu la llegenda que el d’Amiens, que va ser bisbe d’aquesta ciutat a la fi del segle VI, abans que bisbe va ser forner, i per aix\u00f2 \u00e9s el patr\u00f3 dels forners al Principat i a tot Fran\u00e7a. A Mallorca Honorat<\/em> \u00e9s un nom que s’ha imposat \u2014tot i que poc\u2014 a partir del segle XV, quan es va construir l’ermita de Sant Honorat en el puig de Randa. \u00c9s usat tradicionalment en la llengua oral sota l’hipocor\u00edstic Norat<\/em>. Sant Honorat \u00e9s el patr\u00f3 d’hivern d’Algaida (el d’estiu \u00e9s sant Jaume), i en la seva festa ballen els cossiers, a la missa major i al carrer, i la vespre hi ha foguerons, torrades, dimonis i correfocs. Compet\u00e8ncia local dels grans sants de l’hivern mallorqu\u00ed: sant Antoni i sant Sebasti\u00e0.<\/p>\n

I com que la imaginaci\u00f3 entorn dels sants \u00e9s una mina inesgotable, hi ha una llegenda que diu que sant Honorat, el d’Arle, va ser capturat i portat com a esclau a Mallorca. I en aquesta situaci\u00f3 va guarir la ceguesa del rei moro nom\u00e9s fent el senyal de la creu. El rei moro, comprensiblement agra\u00eft, va fer que l’alliberassen no sols a ell sin\u00f3 a tots els captius cristians que en aquell moment hi havia a l’illa. I per aix\u00f2 es va bastir l’ermita de Sant Honorat, tot i que amb una mica de retard. La fantasia nom\u00e9s t\u00e9 un petit inconvenient: en temps del sant a Mallorca no hi havia cap moro sin\u00f3 els estendards, les legions i les lleis de l’Imperi Rom\u00e0. Per\u00f2 ja se sap que a Mallorca tot all\u00f2 que \u00e9s anterior a Jaume I \u00e9s \u00abdel temps dels moros\u00bb.<\/p>\n

Molts d’anys als Honorats, si ni’hi ha cap que llegeixi aquest blog.
\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui \u00e9s Sant Honorat, i per a ser m\u00e9s exactes Sant Honorat d’Arle, una vila de la Proven\u00e7a que els francesos escriuen Arles. El nostre sant d’avui va tenir la sort de viure durant la segona meitat del segle IV i part del seg\u00fcent. Dic la sort perqu\u00e8 si hagu\u00e9s nascut cinquanta anys abans, quan […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-2500","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2500"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3942,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2500\/revisions\/3942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2500"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2500"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2500"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}