{"id":2455,"date":"2016-11-14T19:49:20","date_gmt":"2016-11-14T17:49:20","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2455"},"modified":"2016-11-14T20:32:47","modified_gmt":"2016-11-14T18:32:47","slug":"galetes-i-galletes-o-potser-bescuits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/galetes-i-galletes-o-potser-bescuits\/","title":{"rendered":"Galetes i galletes (o potser bescuits)"},"content":{"rendered":"

A Mallorca, Eivissa i, segons l’Alcover-Moll, a tot el catal\u00e0 occidental les galetes es diuen galletes. A la resta del pa\u00eds es diuen galetes<\/em>. La variant galleta<\/em> no \u00e9s al DIEC, per\u00f2 s\u00ed al diccionari d’Enciclop\u00e8dia Catalana, on es diu que galleta<\/em> \u00e9s una variant balear de galeta<\/em>. Aix\u00f2 crea dubtes sobre la correcci\u00f3 de la forma galleta<\/em>, que aqu\u00ed mirarem d’aclarir.<\/p>\n

La paraula ve del franc\u00e8s galette<\/em>\u00a0(femen\u00ed de galet<\/em>, ‘c\u00f2dol’), que s’aplica a diverses classes de pa o past\u00eds, per met\u00e0fora deguda a la similitud entre aquests pans i les formes arrodonides dels c\u00f2dols o macs de torrent. Una d’aquestes menes de pa \u00e9s una en forma de fogassa que es feia servir en\u00a0la navegaci\u00f3: un pa sense llevat cuit dues vegades (bescuit), que tenia l’avantatge de ser menjador durant molt\u00a0de temps. Aix\u00f2 en franc\u00e8s es deia galette<\/em>, paraula que va passar, amb el seu mateix significat, al catal\u00e0 (galeta<\/em>) i a l’espanyol (galleta<\/em>). No sabem si va passar a l’espanyol per la via del catal\u00e0 o al catal\u00e0 per la via de l’espanyol; o a les dues lleng\u00fces de manera independent. En qualsevol cas, la paraula degu\u00e9 arribar en el segle XVIII. La primera documentaci\u00f3 en catal\u00e0 \u00e9s el 1795. El primer diccionari espanyol que coneixem que porta la paraula amb aquesta accepci\u00f3\u00a0\u00e9s el de Terreros y Pando (1787): \u00abGall\u00e9ta, en la Marina, bizcocho que sirve de alimento \u00e1 los navegantes\u00bb. Per\u00f2 en diccionaris\u00a0de mitjan segle XIX (Dom\u00ednguez, 1853 i Gaspar y Roig, 1855) llegim \u00abGaleta: s. f. ant.: galleta\u00bb, cosa que fa pensar que la paraula entr\u00e0 a l’espanyol amb la forma galeta<\/em>, com a l’original franc\u00e8s. La transformaci\u00f3 en galleta<\/em> \u00e9s deguda a creuament amb una altra paraula hom\u00f2fona i hom\u00f2grafa (galleta<\/em>), mot patrimonial de l’espanyol\u00a0i de la mateixa etimologia que la paraula catalana galleda<\/em> (que en alguns llocs tamb\u00e9 \u00e9s galleta<\/em>). Aquesta galleta<\/em> espanyola, documentada en el segle XIII, t\u00e9 diversos significats, si b\u00e9 amb la constant que s’aplica a un recipient. Segons els diversos diccionaris espanyols antics, la galleta<\/em> \u00e9s un got o vas, met\u00e0l\u00b7lic o fins i tot de fusta per a contenir vi; i sovint una mena de pitxer usat en els refectoris dels convents per a abocar el vi dins els gots. En tot cas, aquell recipient dit galleta<\/em>, germ\u00e0 de la nostra galleda<\/em>, fou el culpable que la galeta<\/em> que menjaven els mariners es convert\u00eds en galleta<\/em>. Per\u00f2 avui aquesta accepci\u00f3 de galeta<\/em> sembla que est\u00e0 oblidada.<\/p>\n

El que ara es diuen galetes<\/em> s\u00f3n una altra cosa, que no cal explicar. Aquestes galetes, m\u00e9s petites, dolces i agradables al paladar, arribaren al comen\u00e7ament del segle XX. El primer diccionari espanyol que porta la nova definici\u00f3 \u00e9s el de la Reial Acad\u00e8mia de 1925. Tant en espanyol com en catal\u00e0 la nova llepolia agaf\u00e0 el nom de la vella galeta dels mariners, que en catal\u00e0 tamb\u00e9 es deia bescuit <\/em>i en espanyol, bizcocho<\/em>. Potser aquesta operaci\u00f3 sem\u00e0ntica va ser operada en espanyol i imitada pel catal\u00e0, tenint en compte l’\u00e8poca en qu\u00e8 es va produir (inici del segle XX). Notem que per a les galetes actuals el franc\u00e8s (i de rebot l’angl\u00e8s) no fa servir el vell mot galette<\/em>, sin\u00f3 biscuit<\/em>, germ\u00e0 del nostre bescuit<\/em>. Tamb\u00e9 l’itali\u00e0 diu biscotto<\/em> (i reserva galletta<\/em> per a una forma molt m\u00e9s grossa, salada i que es menja en el lloc\u00a0del pa), el portugu\u00e8s, biscoito<\/em> i el roman\u00e8s, biscuit<\/em>. Sembla que sense la interfer\u00e8ncia espanyola a les galetes actuals els dir\u00edem bescuits<\/em>, com fan totes les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. I aquesta interfer\u00e8ncia alhora deu ser responsable del fet\u00a0que molts diguin\u00a0bescuit<\/em> al que en espanyol es diu\u00a0bizcocho <\/em>(pa de pessic), que \u00e9s una cosa ben diferent d’una galeta.<\/p>\n

Per\u00f2 en qualsevol cas la variant galleta<\/em> \u00e9s segur que \u00e9s un clar i evident hispanisme de forma. Aquesta pron\u00fancia amb consonant palatal no pot venir m\u00e9s que de l’espanyol. Per aix\u00f2 \u00e9s una forma que haur\u00edem d’evitar sense dubtar. Tan hispanisme \u00e9s i tanta legitimitat t\u00e9 galleta<\/em> com ballena<\/em>, un altre hispanisme que\u00a0diuen avui, i de bastant de temps enrere, noranta per cent dels mallorquins. El diccionari d’Enciclop\u00e8dia Catalana es va precipitar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Mallorca, Eivissa i, segons l’Alcover-Moll, a tot el catal\u00e0 occidental les galetes es diuen galletes. A la resta del pa\u00eds es diuen galetes. La variant galleta no \u00e9s al DIEC, per\u00f2 s\u00ed al diccionari d’Enciclop\u00e8dia Catalana, on es diu que galleta \u00e9s una variant balear de galeta. Aix\u00f2 crea dubtes sobre la correcci\u00f3 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2455","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2455","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2455"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2455\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}