{"id":2454,"date":"2016-11-08T22:33:08","date_gmt":"2016-11-08T20:33:08","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2454"},"modified":"2016-11-16T11:07:55","modified_gmt":"2016-11-16T09:07:55","slug":"documental-documentari-elemental-elementari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/documental-documentari-elemental-elementari\/","title":{"rendered":"Documental, documentari, elemental, elementari"},"content":{"rendered":"

En catal\u00e0 tenim dos sufixos que permeten de fer adjectius (que despr\u00e9s es poden substantivar) a partir de noms. S\u00f3n els sufixos -al <\/em>i -ari<\/em>. Aix\u00ed, de mat\u00ed<\/em> podem fer matinal;<\/em>\u00a0de m\u00fasica<\/em>, musical;<\/em>\u00a0d’ind\u00fastria<\/em>, industrial,<\/em> i de cultura<\/em>, cultural<\/em>. I, d’altra banda, amb el sufix –ari<\/em>, de d\u00e8ficit<\/em> podem crear deficitari;<\/em>\u00a0de reglament<\/em>, reglamentari,<\/em> i de banc<\/em>, bancari<\/em>.<\/p>\n

Les paraules precedents s’han format en el si de la llengua catalana i amb bases catalanes, encara que el proc\u00e9s pugui imitar el d’altres lleng\u00fces modernes. Per\u00f2 moltes altres de les paraules que tenen les mateixes terminacions ja existien en llat\u00ed (cl\u00e0ssic o medieval), llengua que disposava dels sufixos –alis<\/em> i –arius<\/em>, dels quals procedeixen els catalans respectius. Per exemple, nupcial<\/em>, rural<\/em> o virginal<\/em> procedeixen els mots llatins cl\u00e0ssics nuptialis<\/em>, ruralis<\/em> i virginalis<\/em>; i matrimonial<\/em>, oficial<\/em> i paternal<\/em> procedeixen del llat\u00ed tard\u00e0 o medieval matrimonialis<\/em>, officialis<\/em> i paternalis<\/em> respectivament. I, d’altra banda, una paraula com espacial<\/em> s’ha format en les lleng\u00fces modernes a partir del llat\u00ed spatium<\/em> i aplicant-hi el sufix –al<\/em>.<\/p>\n

Per un altre costat tenim el sufix llat\u00ed -arius<\/em>, del qual surt el catal\u00e0 –ari<\/em>. Del llat\u00ed hereditarius<\/em> (derivat d’hereditas<\/em>), temerarius<\/em> (derivat de temere<\/em>, ‘t\u00e9mer’) i voluntarius<\/em> (derivat de voluntas<\/em>, ‘voluntat’) surten els catalans hereditari<\/em>, temerari<\/em> i voluntari<\/em>. Per\u00f2 amb el sufix –ari<\/em> hem format dins el sistema del catal\u00e0 les paraules complementari<\/em> (derivat de complement<\/em>), prioritari<\/em> (derivat de prioritat<\/em>) i unitari<\/em> (derivat d’unitat<\/em>). Una variant del sufix llat\u00ed –arius<\/em> \u00e9s –aris<\/em>, que d\u00f3na adjectius catalans acabats en –ar<\/em>. Els mots del llat\u00ed cl\u00e0ssic exemplaris<\/em> i popularis<\/em> ens ha donat exemplar<\/em> i popular<\/em>, i el llat\u00ed tard\u00e0 triangularis<\/em> i insularis<\/em> ens ha deixat triangular\u00a0<\/em>i insular<\/em>. I sobre la paraula catalana ves\u00edcula<\/em> hem fet l’adjectiu vesicular<\/em>, tot i que cal dir que quasi tots els acabats en –ar<\/em> s\u00f3n de formaci\u00f3 llatina.<\/p>\n

Un cas que en algunes lleng\u00fces de l’entorn presenta dualitat de sufixos \u00e9s elemental<\/em>\/elementari<\/em>. En franc\u00e8s hi ha \u00e9l\u00e9mental<\/em> \u00a0i \u00e9l\u00e9mentaire<\/em>. La segona, m\u00e9s antiga i d’\u00fas m\u00e9s general, procedeix del llat\u00ed elementarius<\/em>, que significava origin\u00e0riament ‘relatiu als elements’ (sobretot els quatre elements que creien que constitueixen l’univers: aire, aigua, terra i foc). \u00c9l\u00e9mental<\/em>, no documentat abans del segle XVI, podria ser un derivat franc\u00e8s d’\u00e9l\u00e9ment<\/em> o venir d’un llat\u00ed medieval elementalis<\/em>, i nom\u00e9s t\u00e9 el significat de ‘relatiu als elements que constitueixen la natura’. Per contra \u00e9l\u00e9mentaire<\/em> t\u00e9 molts de significats, entre ells el de ‘que \u00e9s a la base en un ordre jer\u00e0rquic”, aplicat sobretot a coneixements: course \u00e9l\u00e9mentaire<\/em>, math\u00e9matiques \u00e9l\u00e9mentaires<\/em>, instruction \u00e9l\u00e9mentaire<\/em>, per oposici\u00f3 a nivells mitjans o superiors. Una cosa semblant passa en angl\u00e8s, en qu\u00e8 hi ha elemental<\/em> i elementary<\/em>, tots dos, en principi, tenen el significat b\u00e0sic de ‘relatiu als elements de la natura o de la natura d’una cosa’, per\u00f2 es parla regularment d’elementary school<\/em> o elementary arithmetic<\/em>. En itali\u00e0 elementale<\/em> t\u00e9 un significat restringit i limitat a ‘relatiu als elements’ (sobre els quatre esmentats m\u00e9s amunt), mentre que elementare<\/em> (del llat\u00ed elementarius<\/em>)\u00a0 t\u00e9 un camp sem\u00e0ntic ampli: ‘f\u00e0cil’, ‘simple’, ‘b\u00e0sic’, i, \u00f2bviament, es diu scuola elementare<\/em> o nozioni elementari<\/em> di geometria<\/em>. En portugu\u00e8s, tot i que els diccionaris registren les dues formes, elementar<\/em> i elemental<\/em>, \u00e9s la primera la que s’usa normalment. En resum, veiem que en el m\u00f3n rom\u00e0nic predomina el mot procedent de elementarius<\/em> (l’\u00fanic que s’empra en el sentit de ‘b\u00e0sic’ o ‘de nivell inferior’). L’\u00fanica llengua rom\u00e0nica no subordinada que no t\u00e9 aquesta paraula (seria elementario<\/em>) \u00e9s l’espanyol, i, per tant, en aquesta llengua elemental<\/em> cobreix tot el camp sem\u00e0ntic analitzat. En catal\u00e0 antic trobam elemental<\/em> (per exemple en Llull), segurament derivat d’un llat\u00ed elementalis<\/em>. Per\u00f2 sembla que el significat nom\u00e9s \u00e9s el de ‘relatiu als elements’, i elements presos en sentit originari. No s’ha creat en catal\u00e0 l’adjectiu elementari<\/em>, com ha succe\u00eft en les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques. La hip\u00f2tesi \u00e9s que alguns significats del mot, sobretot el de nivell b\u00e0sic en el coneixement, les ci\u00e8ncies o l’ensenyament, s’han desenvolupat en el per\u00edode en qu\u00e8 el catal\u00e0 ja estava subordinat a l’espanyol, i, suposadament, la depend\u00e8ncia de l’espanyol hauria blocat aquesta paraula.<\/p>\n

Una paraula amb una casu\u00edstica semblant \u00e9s documental<\/em>\/documentari<\/em>, que en principi significa ‘relatiu als documents’. \u00c9s una paraula moderna, creada en el segle XIX. En franc\u00e8s nom\u00e9s hi ha documentaire<\/em>, formada per derivaci\u00f3 a partir del mot document<\/em>, amb el sufix –aire<\/em> (equivalent al nostre –ari<\/em>). En angl\u00e8s nom\u00e9s hi ha documentary<\/em>. \u00a0I \u00e9s precisament l’angl\u00e8s la llengua en qu\u00e8 s’ha creat el neologisme universal documentary<\/em>, a partir de la reducci\u00f3 de documentary film<\/em>, amb el significat de ‘film que t\u00e9 una finalitat informativa, cultural o did\u00e0ctica’. Aquest neologisme s’ha est\u00e8s a totes les lleng\u00fces a partir de la forma anglesa: en franc\u00e8s, \u00f2bviament, \u00e9s diu documentaire<\/em>; en itali\u00e0 es diu documentario<\/em>; en portugu\u00e8s, document\u00e1rio<\/em>, en occit\u00e0, documentari <\/em>i en roman\u00e8s, documentar<\/em>; i igual en totes les lleng\u00fces germ\u00e0niques i altres. Per\u00f2 aix\u00ed com el franc\u00e8s i l’angl\u00e8s no tenen l’adjectiu documental<\/em>, s\u00ed que el tenen l’espanyol, el portugu\u00e8s, l’itali\u00e0 i el catal\u00e0. En aquestes lleng\u00fces documental<\/em> \u00e9s un adjectiu que significa ‘relatiu als documents’. Aix\u00ed, en itali\u00e0 es diu prova documentale<\/em>, igual que en portugu\u00e8s es diu prova documental<\/em>. Per\u00f2 les dues lleng\u00fces diuen documentario<\/em> (o document\u00e1rio<\/em>) al film documentari. Nom\u00e9s l’espanyol no ha incorporat el neologisme documentari<\/em> i ha preferit de fer una ampliaci\u00f3 sem\u00e0ntica al vell adjectiu documental<\/em>. Crec que els catalans far\u00edem b\u00e9 de dir proves documentals<\/em>, recerca documental<\/em>, etc., per\u00f2 tamb\u00e9 seguir la pr\u00e0ctica de totes les lleng\u00fces per a anomenar els documentaris.<\/p>\n

 <\/p>\n

Addenda<\/p>\n

Hi ha m\u00e9s paraules en qu\u00e8 es contraposen els sufixos –al<\/em>\u00a0(<-alis<\/em>) i –ari<\/em> (<-arius<\/em>). Una \u00e9s la procedent de la paraula llatina que tenia les formes judicialis<\/em> o judiciarius<\/em>. En franc\u00e8s nom\u00e9s ha restat judiciaire\u00a0<\/em>(com en occit\u00e0 judiciari<\/em>). Per\u00f2 en itali\u00e0 hi ha les dues formes, giudiziale<\/em> i giudiziario<\/em>, amb usos diferents: la primera s’aplica a alguna noci\u00f3 relativa\u00a0a un jutge (provvedimento giudiziale<\/em>), mentre que la segona fa refer\u00e8ncia a quelcom relatiu a l’administraci\u00f3 de just\u00edcia (anno giudiziario<\/em>, potere giudiziario<\/em>, polizia giudiziaria<\/em>). En portugu\u00e8s tamb\u00e9 hi ha les dues formes (judicial<\/em> i judici\u00e1rio<\/em>), per\u00f2 la m\u00e9s habitual \u00e9s la segona. I tamb\u00e9 en angl\u00e8s (judicial<\/em> i judiciary<\/em>), si b\u00e9 aqu\u00ed la primera \u00e9s un adjectiu i la segona un substantiu (el que aqu\u00ed es diu judicatura<\/em> i\u00a0poder judicial<\/em>). En el DIEC hi ha les dues formes (judicial<\/em> i judiciari<\/em>), completament sin\u00f2nimes i amb prefer\u00e8ncia per la primera.<\/p>\n

Una altra parella \u00e9s lineal <\/em>(llat\u00ed linealis<\/em>)\/linear <\/em>(llat\u00ed linearis<\/em>), tots dos relacionats amb\u00a0l\u00ednia<\/em> (llat\u00ed linea<\/em>). En franc\u00e8s l’adjectiu normal \u00e9s lin\u00e9aire<\/em> (\u00e9criture lin\u00e9aire, m\u00e8tre lin\u00e9aire, alg\u00e8bre lin\u00e9aire, acc\u00e9l\u00e9rateur lin\u00e9aire, etc.), mentre que lin\u00e9al<\/em> t\u00e9 uns usos molt especialitzats (her\u00e0ldica i genealogia: descendant lin\u00e9al<\/em>; arts: perspective lin\u00e9ale<\/em>). El mateix passa en angl\u00e8s, en qu\u00e8 el mot normal \u00e9s linear<\/em>, i lineal<\/em> nom\u00e9s s’aplica a l\u00ednies geneal\u00f2giques (cf. el mot catal\u00e0 llinatge<\/em>). En occit\u00e0 nom\u00e9s hi ha linear -a<\/em>, i en roman\u00e8s, liniar -\u0103<\/em>.\u00a0En itali\u00e0, si b\u00e9 alguns diccionaris porten lineale<\/em>, la forma universalment usada \u00e9s\u00a0lineare<\/em>. I en portugu\u00e8s hi ha les dues formes, per\u00f2 la que s’usa habitualment \u00e9s linear<\/em> (\u00e1lgebra linear<\/em>). Els diccionaris catalans copien vergonyosament els espanyols, on linear<\/em> nom\u00e9s \u00e9s un terme de la bot\u00e0nica (fulla linear<\/em>, llarga i estreta com una l\u00ednia). No cal dir res m\u00e9s.<\/p>\n

Tamb\u00e9 presenta doble forma original<\/em> (<llat\u00ed originalis<\/em>) i originari<\/em> (<llat\u00ed originarius<\/em>), si b\u00e9 aqu\u00ed totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques coincideixen en l’\u00fas.\u00a0Una mirada a qualsevol diccionari ens aclarir\u00e0 els dubtes si en tenim.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En catal\u00e0 tenim dos sufixos que permeten de fer adjectius (que despr\u00e9s es poden substantivar) a partir de noms. S\u00f3n els sufixos -al i -ari. Aix\u00ed, de mat\u00ed podem fer matinal;\u00a0de m\u00fasica, musical;\u00a0d’ind\u00fastria, industrial, i de cultura, cultural. I, d’altra banda, amb el sufix –ari, de d\u00e8ficit podem crear deficitari;\u00a0de reglament, reglamentari, i de banc, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2454","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2454"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2454\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2454"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}