Segurament era recomanable de revisar els accents diacr\u00edtics, ara o en un altre moment. Perqu\u00e8 el sistema que hi havia, establit fa molts anys i amb m\u00e9s pressa\u00a0que\u00a0rigor (tamb\u00e9 comprensiblement), no era perfecte. Un punt central del debat \u00e9s la utilitat i la necessitat dels diacr\u00edtics. No hi ha dubte que tenen una utilitat, tot i que\u00a0s’ha de relativitzar. Tal com s’ha dit a bastament, el context, sint\u00e0ctic i situacional, \u00e9s un poder\u00f3s desambiguador, un factor que desf\u00e0 possibles confusions, si b\u00e9 la pot\u00e8ncia desambiguadora tamb\u00e9 \u00e9s limitada i no absoluta. En algunes situacions un diacr\u00edtic pot ser un ajut estimable, com ho pot ser una maj\u00fascula diacr\u00edtica (Govern<\/em>\/govern<\/em>). Basta mirar les dues imatges que acompanyen aquest post. El que s’ha de fer \u00e9s valorar reposadament\u00a0en cada cas la utilitat o la necessitat d’aquests recursos. Aquests dies hem pogut veure grans exercicis d’imaginaci\u00f3 i de creaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstiques. D’una banda, els defensors dels diacr\u00edtics, per a defensar les seves posicions, ens han obsequiat amb\u00a0una tracalada de frases, la major part de producci\u00f3 altament improbable, en qu\u00e8 compareixen parelles\u00a0de mots hom\u00f2grafs amb accent diacr\u00edtic i sense; frases que, tanmateix, sense els accents es poden llegir i entendre perfectament.\u00a0I, d’altra banda, contraris als diacr\u00edtics ens han remarcat\u00a0un fet important: a la llengua hi ha una muntanya de paraules hom\u00f2grafes que no han portat mai diacr\u00edtic ni hom n’ha sentit mai la necessitat. Aqu\u00ed hi ha uns fets que s\u00f3n m\u00e9s h\u00e0bit i rutina que una altra cosa. El que potser era recomanable, doncs, no era una simplificaci\u00f3 per a fer l’ortografia m\u00e9s f\u00e0cil sin\u00f3, en tot cas, una racionalitzaci\u00f3 per a tenir una ortografia millor.<\/p>\n El punt cr\u00edtic \u00e9s la manera com s’ha fet aquesta suposada racionalitzaci\u00f3, malgrat que els canvis anunciats no s\u00f3n definitius. Amb quins criteris se salven\u00a0catorze mots coronats amb diacr\u00edtics i no una quantitat m\u00e9s gran o m\u00e9s petita, i per qu\u00e8 aquests i no uns altres. En un comunicat <\/a>d’avui mateix la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica d\u00f3na (o dona) explicacions sobre la seva decisi\u00f3, per\u00f2 no conven\u00e7.\u00a0\u00a0En aquest text\u00a0ens diuen \u2014i \u00e9s ben ver i \u00e9s un element important\u2014\u00a0que l’ambig\u00fcitat pot apar\u00e8ixer sobretot quan dos mots s\u00f3n de la mateixa categoria gramatical\u00a0(el sol<\/em> i el s\u00f2l<\/em>, tots dos substantius), per\u00f2 no sol apar\u00e8ixer quan els dos mots s\u00f3n de categories gramaticals diferents (n\u00e9t<\/em>, substantiu, i net<\/em>, adjectiu). Doncs b\u00e9, m\u00e9s amunt, en el mateix comunicat, ens havien dit que el criteri seguit per a conservar els diacr\u00edtics \u00e9s\u00a0\u00abl\u2019alternan\u00e7a entre un mot l\u00e8xic i un mot gramatical \u00e0ton (s\u00f3n-son<\/em>; m\u00e0-ma<\/em>; \u00e9s-es<\/em>)\u00bb. Amb les excepcions de d\u00e9u<\/em>\/deu<\/em> i b\u00e9<\/em>\/be<\/em>. \u00c9s a dir, desapareix l’accent en aquells casos en qu\u00e8\u00a0podria desfer alguna ambig\u00fcitat i es conserva\u00a0l’accent en alguns casos en qu\u00e8 pr\u00e0cticament no serveix per a res. Hi ha m\u00e9s probabilitat de produir-se alguna confusi\u00f3 amb\u00a0b\u00f3ta<\/em> i bota<\/em>, m\u00f3ra<\/em> i mora<\/em>, \u00f3s<\/em> i os<\/em>, v\u00e9ns<\/em> i vens<\/em>, v\u00e9nen<\/em> i venen<\/em>, que amb paraules que conservaran l’accent. Alg\u00fa pensa que m\u00e0 <\/em>es\u00a0pot confondre amb el possessiu \u00e0ton ma<\/em> o\u00a0que\u00a0s\u00f3n\u00a0<\/em>\u00e9s m\u00e9s necessari que s\u00f3c?<\/em><\/p>\n <\/p>\n
![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/llegenda\/os-cos.png\")
<\/a>