{"id":2440,"date":"2016-09-24T20:27:17","date_gmt":"2016-09-24T18:27:17","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2440"},"modified":"2023-11-25T00:25:53","modified_gmt":"2023-11-24T22:25:53","slug":"contra-les-paraules-prego-i-pregoner","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/contra-les-paraules-prego-i-pregoner\/","title":{"rendered":"Contra les paraules \u00abpreg\u00f3\u00bb i \u00abpregoner\u00bb"},"content":{"rendered":"

Pompeu Fabra, el constructor del catal\u00e0 deshispanitzat, no inclogu\u00e9 preg\u00f3<\/em> en el seu Diccionari general de la llengua catalana<\/em> (1932), sabent que era un hispanisme i que la llengua genu\u00efna n’havia dit sempre\u00a0crida<\/em>.\u00a0L’hi va introduir\u00a0la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica no s\u00e9 dir quan. El veig en el Fabra, en el meu exemplar de la cinquena edici\u00f3 de 1968, amb la marca [cast]<\/em> i remetent a crida<\/em>. El DIEC2 continua igual: preg\u00f3<\/em> remet a crida<\/em>, que \u00e9s la paraula definida i \u2014se suposa\u2014 preferida. Preg\u00f3n<\/em> \u00e9s una paraula espanyola, inexistent en cap altra llengua, exceptat el portugu\u00e8s (preg\u00e3o<\/em>), procedent del llat\u00ed praecone<\/em>, que \u00e9s el nom de la persona encarregada de fer crides. De la mateixa arrel surt preconitzar<\/em> (praeconizare<\/em>), paraula contra la qual no hi ha res a dir, mentre no sigui usada com a sin\u00f2nima de pronosticar<\/em>. Preg\u00f3n<\/em> inicialment (i ja en llat\u00ed) significava pregonero<\/em>, el qui fa pregones<\/em>, com mand\u00f3n<\/em> \u00e9s el qui mana i fregona<\/em>, la qui frega. Despr\u00e9s \u2014r\u00e0pidament\u2014 pass\u00e0 a significar la mateixa crida, i aparegu\u00e9 pregonero<\/em>. En catal\u00e0, deixant a part un document espor\u00e0dic i irrellevant citat per l’Alcover-Moll (de 1591), preg\u00f3<\/em> no es registra fins al diccionari de Belvitges, Esteve i Jugl\u00e0 (1803-1805), i el derivat pregoner<\/em> no apareix fins al diccionari de Lab\u00e8rnia (1840).<\/p>\n

No s\u00e9 quins motius devia tenir la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica per a incloure en el diccionari un castellanisme com preg\u00f3<\/em>, sabent que era castellanisme, com demostra la mateixa marca que s’hi va adjuntar. Potser el criteri aquell de \u00abla gent ho diu\u00bb, que ha estat argument conductor de l’acolliment d’una allau d’hispanismes introdu\u00efts\u00a0de manera incessant en el corpus lexical de refer\u00e8ncia per als catalanoparlants.<\/p>\n

Les crides tenien la seva justificaci\u00f3 en antigues societats majorit\u00e0riament illetrades. No podent transmetre per via escrita les comunicacions que les autoritats volien adre\u00e7ar al poble, un representant d’aquestes autoritats, armat amb trompeta, tambor o altre instrument soroll\u00f3s, anava per les places o carrers llegint en veu potent all\u00f2 que l’autoritat volia fer con\u00e8ixer a la gent. Les crides desaparegueren de les societats modernes, capaces d’accedir als afers d’inter\u00e8s per la lectura. Per\u00f2 la paraula espanyola preg\u00f3n<\/em>, i la seva c\u00f2pia catalana, han restat per a designar el discurs que una personalitat llegeix davant un auditori en el comen\u00e7ament de les festes o esdeveniments singulars. No s\u00e9 si en altres pa\u00efsos europeus les festes,\u00a0les fires o altres esdeveniments semblants comencen amb el discurs que en espanyol es diu preg\u00f3n<\/em>. Algun lector m\u00e9s informat potser ens ho aclarir\u00e0. En cas afirmatiu no crec que aquests parlaments tinguin el mateix nom que les antigues crides de trompeta o tambor (franc\u00e8s cri<\/em>, angl\u00e8s cry<\/em> \u2014entre altres sin\u00f2nims\u2014, itali\u00e0 bando<\/em>, etc.). L’espanyol ha fet una extensi\u00f3 sem\u00e0ntica bastant\u00a0l\u00f2gica i comprensible, i el catal\u00e0 tamb\u00e9 la pot fer, tenint en compte la import\u00e0ncia de les antigues crides i la semblan\u00e7a d’aquestes amb els parlaments actuals (una crida a la participaci\u00f3). Encara que no \u00e9s estrictament obligatori: qui sap si sense depend\u00e8ncia de la societat espanyola ara usar\u00edem per als discursos rituals del comen\u00e7ament de festes una paraula distinta de les velles crides dels agents de l’autoritat. Nogensmenys, acostumats com estam a dir-ne preg\u00f3<\/em>, l’adopci\u00f3 de la paraula crida<\/em> sembla quelcom viable i pr\u00e0ctic.<\/p>\n

I de les persones que fan les crides com en direm? Aquells que anaven per carrers i places amb trompeta o tambor es deien de diverses maneres. Una \u00e9s la mateixa paraula crida,<\/em> amb extensi\u00f3 sem\u00e0ntica meton\u00edmica. El<\/em> (de vegades la<\/em>) crida<\/em>. L’Alcover-Moll en porta exemples clars: \u00abLa magestat vostra deu saber com la crida va per la ciutat notificant a tots la partida\u00bb (Tirant). Un altre mot \u00e9s\u00a0cridador<\/em>, com tamb\u00e9 ens mostra el mateix diccionari, que el defineix com a\u00a0\u00abQui t\u00e9 per ofici o enc\u00e0rrec fer les crides p\u00fabliques, castell\u00e0 pregonero<\/em>\u00bb. \u00c9s una paraula amb paral\u00b7lels en les altres lleng\u00fces de l’entorn: franc\u00e8s crieur<\/em>, angl\u00e8s town crier<\/em>. L’itali\u00e0 fuig de la noci\u00f3 de cridar i en diu banditore<\/em>, format sobre el seu bando<\/em> (crida). Notem que ban<\/em> en la llengua antiga, no interferida, \u00e9s una ordre o prohibici\u00f3 amb amena\u00e7a de c\u00e0stig\u00a0o el mateix c\u00e0stig (pecuniari). A Mallorca l’encarregat de fer les crides era el saig, un oficial de just\u00edcia civil amb unes funcions semblants a les de l’actual policia. Per aix\u00f2 la gent associa les crides amb el seu executor, el saig. A altres llocs el lector\u00a0de la crida es deia nunci<\/em>, una paraula evidentment relacionada amb anunciar<\/em>. I aqu\u00ed hem de recon\u00e8ixer una dificultat. Substituir preg\u00f3<\/em> per crida<\/em> \u00e9s molt f\u00e0cil, per\u00f2 trobar un substitut per a pregoner<\/em> ja no ho \u00e9s tant. Per\u00f2 haur\u00edem\u00a0de temptar de trobar-hi una soluci\u00f3 no interferida. Cridador<\/em> pot sorprendre, amb el cervell tan avesat a pregoner<\/em>, per\u00f2 ben pensat no hauria de ser xocant de cap manera, amb la ment alliberada de la depend\u00e8ncia espanyola. Ens movem, doncs, entre diversos possibilitats i encara una altra, proposada en un comentari en aquest mateix post: un circumloqui com l’encarregat de fer la crida<\/em>. Ho deixaria un poc obert, esperant de reflexionar-hi m\u00e9s entre tots.<\/p>\n

Immersos i confortables en la depend\u00e8ncia de la llengua ve\u00efna, aquesta proposta \u00e9s de dif\u00edcil vehiculaci\u00f3. Hi ajudaria molt el fet que algun mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 decidit i comprom\u00e8s amb la llengua genu\u00efna\u00a0\u2014ara com ara nom\u00e9s coneixem Vilaweb<\/em>\u2014 es decid\u00eds a fer servir crida<\/em> en lloc de l’inoport\u00fa\u00a0preg\u00f3<\/em>. Deu ser l’\u00fanica manera.<\/p>\n

[Actualitzaci\u00f3]<\/p>\n

Saber quina \u00e9s la primera documentaci\u00f3 escrita d’un mot \u00e9s una cosa molt dif\u00edcil. Per aix\u00f2, davant la dificultat de tenir en compte tot el que s’ha escrit, i encara que ara els corpus textuals informatitzats ens ajuden molt, sovint els fil\u00f2legs resolen la q\u00fcesti\u00f3 de la primera documentaci\u00f3 d’un mot acudint a la primera documentaci\u00f3 lexicogr\u00e0fica<\/em> (el primer cop que el mot apareix a un diccionari), suposant que els diccionaris recullen els mots existents en el moment de la seva elaboraci\u00f3. Per aix\u00f2, pel que sab\u00edem fins ara de preg\u00f3<\/em> (una citaci\u00f3 del DCVB del 1591 i poca cosa m\u00e9s) aquest ha estat considerat com un castellanisme.<\/p>\n

El fil\u00f2leg i historiador Tom\u00e0s Vibot ja em va advertir que en documents antics que havia pogut llegir apareix el mot preg\u00f3<\/em>. D’altra banda, Bartomeu Mestre, fent recerca sobre les Germanies, va trobar el mot preg\u00f3<\/em>, i tamb\u00e9 el verb pregonar<\/em>, profusament documentats en aquell moment (comen\u00e7ament del segle XVI), com mostra en aquest article<\/a>. No solament aix\u00f2 sin\u00f3 que aporta documentaci\u00f3 del mot preg\u00f3<\/em>\u00a0en el segle XIV i el fet que a tots els Pa\u00efsos Catalans hi ha llibres de pregons<\/em>\u00a0a partir del segle XV, i a Mallorca cap al final del segle precedent.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 ens ha de fer revisar el que es diu en aquest meu article. \u00c9s pal\u00e8s que el mot preg\u00f3<\/em> i derivats tenen arrels antigues. Una altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el possible car\u00e0cter d’hispanisme que el mot pugui tenir. L’il\u00b7lustre lexic\u00f2graf Germ\u00e0 Colon est\u00e0 conven\u00e7ut de l’exist\u00e8ncia de castellanismes ja en el segle XIV (amo<\/em>, mosso<\/em>, casar-se<\/em>, etc.). \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 que ni ara ni potser mai no aclarirem, per\u00f2 la conclusi\u00f3 assenyada \u00e9s que cal abandonar l’animositat contra un mot tan antic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pompeu Fabra, el constructor del catal\u00e0 deshispanitzat, no inclogu\u00e9 preg\u00f3 en el seu Diccionari general de la llengua catalana (1932), sabent que era un hispanisme i que la llengua genu\u00efna n’havia dit sempre\u00a0crida.\u00a0L’hi va introduir\u00a0la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica no s\u00e9 dir quan. El veig en el Fabra, en el meu exemplar de la cinquena edici\u00f3 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2440","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2440","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2440"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2440\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3846,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2440\/revisions\/3846"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2440"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2440"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2440"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}