{"id":2438,"date":"2016-12-09T20:14:51","date_gmt":"2016-12-09T18:14:51","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=2438"},"modified":"2016-12-09T23:59:55","modified_gmt":"2016-12-09T21:59:55","slug":"vetes-i-cintes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/vetes-i-cintes\/","title":{"rendered":"Vetes i cintes"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/metre.jpg\" width=\"200\" height=\"200\" \/>Avui en catal\u00e0 diem <em>cinta<\/em> a un munt de coses. Per a comen\u00e7ar, de cada vegada \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent de dir <em>cinta<\/em> a l&#8217;objecte que tota la vida hav\u00edem dit <em>veta<\/em>, \u00e7o \u00e9s, una tira de roba estreta i llarga que serveix per a lligar o adornar. Entre les noves generacions aquest objecte es diu quasi fixament <em>cinta<\/em>, i molts d&#8217;aquests joves ni saben qu\u00e8 \u00e9s una veta. Les primeres \u00abcintes\u00bb que hi va haver van ser aquestes, i amb el pas del temps han sortit un bon grapat d&#8217;objectes nous que denominam amb la mateixa paraula: les <em>cintes adhesives<\/em>, les <em>cintes magn\u00e8tiques<\/em> o les <em>cintes m\u00e8triques<\/em>.<\/p>\n<p>Centrem-nos en la primera \u00abcinta\u00bb que aparegu\u00e9 en la nostra llengua i les ve\u00efnes, la de roba. Ja hem dit que en catal\u00e0 s&#8217;ha dit sempre i s&#8217;ha de dir <em>veta<\/em>, paraula procedent del llat\u00ed <em>vitta<\/em> (mateix significat). En portugu\u00e8s es diu <em>fita<\/em>, un mot que t\u00e9 la mateixa etimologia que la nostra veta, amb ensordiment de consonant. En itali\u00e0 es diu <em>nastro<\/em>, una paraula d&#8217;origen germ\u00e0nic. Tamb\u00e9 \u00e9s d&#8217;origen germ\u00e0nic el franc\u00e8s <em>ruban<\/em>, abans <em>riban<\/em>, paraula germana de l&#8217;angl\u00e8s <em>ribbon<\/em>. En espanyol es diu <em>cinta<\/em>, del llat\u00ed <em>cincta<\/em> (&#8216;cenyida&#8217;), participi de <em>cingere <\/em>(cenyir). En espanyol i en el catal\u00e0 anterior a la interfer\u00e8ncia <em>cinta<\/em> significa la pe\u00e7a, de roba o de pell, que es cenyeix a la cintura (una altra paraula de la fam\u00edlia). El catal\u00e0 antic, i potser modern, tamb\u00e9 coneix el mascul\u00ed <em>cint<\/em>. L&#8217;espanyol va fer una extensi\u00f3 sem\u00e0ntica de la seva <em>cinta<\/em>, que pass\u00e0 a designar objectes que no cenyeixen res, \u00e9s a dir all\u00f2 que en catal\u00e0 sempre s&#8217;han dit <em>vetes<\/em>. La primera observaci\u00f3 pertinent, doncs, \u00e9s que dir <em>cinta<\/em> a un objecte que no \u00e9s per a cenyir a la cintura \u00e9s un hispanisme. De passada vull insistir, com ja vaig dir a un altre <a href=\"http:\/\/bibiloni.cat\/ambbonesparaules\/cinturo.html\" target=\"_blank\">article<\/a>, que de <em>cintura<\/em> l&#8217;espanyol va fer l&#8217;augmentatiu <em>cintur\u00f3n<\/em>, calcat en el catal\u00e0 <em>cintur\u00f3 <\/em>(<em>corretja<\/em>, de sempre), un hispanisme tan gros com impunit.<\/p>\n<p>Ara passem a les noves accepcions de la paraula que ens ocupa: les cintes m\u00e8triques, les adhesives i les magn\u00e8tiques, aquestes darreres ja passades a la hist\u00f2ria, com les de les antigues m\u00e0quines d&#8217;escriure. Podem observar que, en general, les lleng\u00fces del nostre entorn fan servir en aquests casos la mateixa paraula que usen per a designar les vetes, les de roba. Per a la cinta adhesiva i la magn\u00e8tica el portugu\u00e8s diu <em>fita adesiva<\/em> i <em>fita magn\u00e9tica<\/em>. L&#8217;itali\u00e0 diu <em>nastro adesivo<\/em> i <em>nastro magnetico<\/em>. El franc\u00e8s fa servir <em>ruban<\/em> (veta) per a la cinta adhesiva (<em>ruban adh\u00e9sif<\/em>) per\u00f2 introdueix la paraula <em>banda<\/em> per a la magn\u00e8tica (<em>bande magn\u00e9tique<\/em>), com tamb\u00e9 fa l&#8217;alemany (<em>Magnetband<\/em>), tot i que el franc\u00e8s tamb\u00e9 pot dir <em>ruban magn\u00e9tique<\/em>. L&#8217;angl\u00e8s aqu\u00ed no usa <em>ribbon<\/em>\u00a0(que reserva per a les vetes de roba) sin\u00f3 <em>tape<\/em>, una altra paraula germ\u00e0nica especialitzada en aquests dos significats i algun altre per extensi\u00f3. Qu\u00e8 far\u00edem nosaltres si no hagu\u00e9ssim tingut el fenomen de la interfer\u00e8ncia de l&#8217;espanyol? Dir\u00edem <em>veta adhesiva<\/em>\u00a0i <em>veta magn\u00e8tica<\/em>? O potser <em>veta adhesiva<\/em> i <em>banda magn\u00e8tica<\/em>?\u00a0Qui sap. Per\u00f2 sembla que sense copiar l&#8217;espanyol dif\u00edcilment haur\u00edem arribat a una <em>cinta<\/em> inexistent de Pirineus cap amunt.<\/p>\n<p>I les cintes m\u00e8triques? Els picapedrers de Mallorca en diuen un\u00e0nimement <em>metro<\/em>, una soluci\u00f3 bastant l\u00f2gica si tenim en compte que aquest objecte \u00e9s un continuador d&#8217;aquells <em>metros<\/em> de fusta formats per cinc o deu segments articulats que es plegaven i desplegaven a cada \u00fas. Soluci\u00f3 adoptada per altres lleng\u00fces, com el franc\u00e8s, que en diu <em>m\u00e8tre ruban<\/em> (metre veta) o <em>m\u00e8tre \u00e0 ruban<\/em>, o <em>ruban \u00e0 mesurer<\/em> (Quebec), o l&#8217;itali\u00e0, que en diu <em>metro a nastro<\/em> (metre de veta). Encara que facin dos, tres o cinc metres. Qu\u00e8 dir\u00edem nosaltres sense la interfer\u00e8ncia?\u00a0<em>Metre de veta<\/em>? O potser\u00a0<em>metre retractable<\/em>, <em>metre enrotllable<\/em>&#8230;\u00a0\u00a0El de tela que usen els sastres i costureres, b\u00e9 podria haver-se dit\u00a0aix\u00ed: <em>metre de sastre<\/em> o <em>de costurera<\/em>.<\/p>\n<p>El que \u00e9s segur \u00e9s que sense la subordinaci\u00f3 a l&#8217;espanyol les coses haurien anat d&#8217;una manera molt diferent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui en catal\u00e0 diem cinta a un munt de coses. Per a comen\u00e7ar, de cada vegada \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent de dir cinta a l&#8217;objecte que tota la vida hav\u00edem dit veta, \u00e7o \u00e9s, una tira de roba estreta i llarga que serveix per a lligar o adornar. Entre les noves generacions aquest objecte es diu [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-2438","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2438","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2438"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2438\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2438"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2438"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2438"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}