Hi ha un fet indiscutible: pr\u00e0cticament tots els joves catalans (catalans vol dir catalans) actuals s\u00f3n capa\u00e7os de parlar espanyol sense el m\u00e9s m\u00ednim rastre d’accent catal\u00e0. Com si fossin hispanoparlants normals i corrents. Si un vol, pot. I vaja si volen: perden el cul de c\u00f3rrer. Parlar espanyol amb accent catal\u00e0 est\u00e0 mal vist i parlar “espanyol natiu” \u00e9s avui indispensable si vols ser considerat una persona normal. Com que la dist\u00e0ncia entre Tarragona i Reus \u00e9s la mateixa que hi ha entre Reus i Tarragona, a l’inrev\u00e9s tamb\u00e9 hauria de ser possible. \u00c9s a dir, el jove urb\u00e0 de casa hispanoparlant hauria de ser capa\u00e7 de parlar el mateix catal\u00e0 d’Heribert Barrera o de Lloll Bertran (dos exemples de magn\u00edfica fon\u00e8tica catalana triats a l’atzar). No \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil aix\u00f2 que el proc\u00e9s contrari, i \u00e9s un gran error enfocar la q\u00fcesti\u00f3 en termes de dificultats ling\u00fc\u00edstiques. El fet \u00e9s que no sols els joves de casa hispanoparlant no parlen com els models indicats, sin\u00f3 que tampoc no ho fan els joves de llengua materna catalana \u2013 sobretot si s\u00f3n de llocs com Barcelona o Palma\u2013, els quals, per les raons explicades en el post precedent, tendeixen a parlar catal\u00e0 amb la fon\u00e8tica espanyola m\u00e9s impol\u00b7luta.<\/p>\n
Per qu\u00e8 passa aix\u00f2? Primer, perqu\u00e8 en espanyol hi ha un model indiscutible i indiscutit, el que forneix la societat espanyola monoling\u00fce, dif\u00f3s sobretot pels mitjans de comunicaci\u00f3. \u00c9s un referent que tothom t\u00e9 davant el nas llest per a ser imitat sense vacil\u00b7laci\u00f3. En catal\u00e0 no hi ha aquest model exposat p\u00fablicament amb la mateixa claredat i contund\u00e8ncia, i, naturalment, no hi ha cap societat catalana monoling\u00fce en qu\u00e8 el model es pugui recolzar. Aqu\u00ed \u2013en l’abs\u00e8ncia de model operatiu\u2013 \u00e9s on podem demanar responsabilitats a pol\u00edtics i directius dels mitjans de comunicaci\u00f3. Per\u00f2, en segon lloc, hi ha el factor clau d’ordre sociopol\u00edtic: la desigualtat radical entre les dues lleng\u00fces, i el fet inherent a aquesta desigualtat, que \u00e9s la percepci\u00f3 que l’\u00fanica llengua que t\u00e9 models inviolables \u00e9s l’espanyola.<\/p>\n
Un mallorqu\u00ed que jo conec, ara ja vell, de jove va anar a Madrid per a estudiar de militar. Com tots els mallorquins de la seva \u00e8poca, parlava espanyol amb les regles fon\u00e8tiques del catal\u00e0 de Mallorca. El primer dia de classe a l’Acad\u00e8mia li van fer una pregunta i va respondre una cosa aix\u00ed com dosientot-siete<\/em>. La riallada va ser atronadora, tant com l’acomplexament resultant en el nou militar, que en aquell moment va fer prop\u00f2sit ferm de dedicar tota l’energia que calgu\u00e9s a adquirir un espanyol mod\u00e8lic. El dia que a casa nostra alg\u00fa digui la Txina<\/em> o tinc ca banir<\/em> i la rialla sigui ressonant, el catal\u00e0 haur\u00e0 entrat en la via de la normalitat. No menyspreeu aquest argument: \u00e9s com funcionen les lleng\u00fces; o, si no, no funcionen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha un fet indiscutible: pr\u00e0cticament tots els joves catalans (catalans vol dir catalans) actuals s\u00f3n capa\u00e7os de parlar espanyol sense el m\u00e9s m\u00ednim rastre d’accent catal\u00e0. Com si fossin hispanoparlants normals i corrents. Si un vol, pot. I vaja si volen: perden el cul de c\u00f3rrer. Parlar espanyol amb accent catal\u00e0 est\u00e0 mal vist […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-242","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=242"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/242\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=242"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=242"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=242"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}